Dimarts 23 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
POUM DE MOLLET DEL VALLÈS
POUM DE MOLLET DEL VALLÈS Mapa: Montse Ferrés
Xavier Basora, Jordi Romero i Xavier Sabaté
Actualitzat a 31/12/2004

El 20 d'octubre la Comissió d'Urbanisme de Barcelona aprova definitivament el nou Pla d'ordenació urbanística municipal de Mollet del Vallès. El pla que recull l'herència del Pla general d'ordenació urbana vigent des de l'any 1982 entén Mollet com a ciutat amb vocació de capitalitat, apunta cap a un futur més terciari i alhora manifesta que es fonamenta en els principis del desenvolupament urbanístic sostenible.


Mollet del Vallès era l'any 2004 una ciutat de 51.000 habitants del Vallès Oriental situada en el corredor del Besòs. La ciutat es troba entre l'AP-7 i la B-30 i el municipi té sectors industrials i un ampli espai rural que forma part del PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L'ACTUR SANTA MARIA DE GALLECS. El Pla aprovat caracteritza el municipi pel 1) creixement demogràfic continuat els darrers anys; 2) el nucli urbà densificat; 3) la industrialització creixent; 4) una distribució de sòl molt poc homogènia; 5) uns elements de capitalitat clars; 6) una construcció d'habitatge dinàmica; 7) una estructura econòmica diversificada, però amb serveis insuficients, i 8) una bona connectivitat infraestructural.

El ple de l'Ajuntament de Mollet del Vallès, en data de 28 de maig de 2002, va acordar la revisió del Pla general d'ordenació urbana (PGOU) del municipi, redactat pels arquitectes Antoni Font, Juli Esteban i Jon Montero. El PGOU fou aprovat definitivament per la Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona (CTUB) el 30 de juny de 1982.

Un any i mig abans, concretament el 17 de novembre de 2000, la Comissió de Govern de l'Ajuntament de Mollet del Vallès va acordar encarregar els treballs de revisió de Pla a l'equip CCRS arquitectes, després d'un concurs públic.

L'Avanç de POUM va quedar enllestit l'octubre de 2002, moment en què es començaren a exposar les propostes de la revisió. Com a resultat de la consulta pública es van rebre 142 suggeriments i 252 peticions, arran d'un total de 46 temes diferents. Segons va informar l'equip redactor, totes van ser recollides i valorades al document sobre la participació ciutadana.

L'elaboració del nou POUM va comptar amb la participació d'un important conjunt de professionals, que van intervenir en la fase dels estudis i projectes previs a l'elaboració o directament en la redacció. Hi van participar, entre d'altres, Miquel Corominas, David Martínez i Adolf Sotoca de l'equip de CCRS, Rosa Escala i Jordi Sardà (catàleg del patrimoni arquitectònic), Pasqual Mas i Valeri Mas (estudi de recorreguts de vianants), Sebastià Jornet (estudi sobre l'espai productiu), Ole Thorson (estudi de mobilitat), l'equip de La Vola Serveis Ambientals (auditoria ambiental) i Antoni Font (Pla especial de Gallecs).

El 20 d'octubre de 2004, la CTUB va aprovar definitivament el Pla d'ordenació urbanística municipal de Mollet del Vallès.

El nou POUM i el marc del desenvolupament urbanístic sostenible
Segons Xavier Ludevid, cap del Departament de Territori i Medi Ambient de l’Ajuntament de Mollet, la gran aposta del POUM era aplicar a Mollet les estratègies del desenvolupament urbanístic sostenible amb l’objectiu d’assolir els objectius que establia el POUM que eren: 1) protegir el territori, a través de la classificació com a sòl no urbanitzable d’especial protecció dels espais amb valors paisatgístics, ambientals, agrícoles, culturals i/o socials, com l’espai de l’ACTUR de Gallecs i el riu Besòs i la riera del Tenes; 2) afavorir un desenvolupament urbanístic sense augmentar l’ocupació del sòl, mitjançant el reaprofitament de la ciutat mateixa, la rehabilitació d’edificis, la reforma dels teixits residencials existents i la reconversió dels teixits industrials; 3) millorar la qualitat de vida amb nous espais lliures públics (18,83 m2 per habitant) i equipaments públics (12,33 m2 per habitant), a través de l’establiment d’una xarxa d’aquests espais ben repartida i accessible a peu; 4) afavorir la mobilitat sostenible, fet que comportava crear una jerarquia dels carrers i una xarxa d’aparcaments públics, garantir la reserva de places d’aparcament en els edificis, connectar les estacions de ferrocarril mitjançant el bus urbà, ampliar les voreres dels carrers i les àrees de vianants, establir una xarxa de recorreguts de vianants i possibilitar l’ús de la bicicleta; 5) potenciar la complexitat urbana a través d’una adequada barreja d’usos per a garantir que el comerç urbà, els serveis i les activitats privades es disposin a la ciutat d’una manera ben connectada, formant recorreguts de vianants i establint una xarxa d’eixos cívics; 6) prioritzar la cohesió de la població, amb l’oferiment d’una major diversitat d’habitatge de diferents dimensions i tipologies en funció del grau de densitat de cada part de la ciutat i amb la reserva del 30 % del nou sostre edificable residencial per a habitatge de protecció; 7) afavorir la compactació de la ciutat per a garantir uns bons serveis públics, amb una densitat òptima de 150-160 habitants per hectàrea de sòl urbanitzat, i 8) potenciar la millora del sòl productiu per a garantir el treball i, així, disminuir la mobilitat obligada residència-treball, a través de la reconversió del polígon de Can Prat i la millora de les condicions urbanístiques del polígon industrial de Can Magarola.

Pel que fa a l’evolució de la població i el dimensionament del Pla, el POUM preveia un creixement de la població d’uns 12.500 habitants fins a l’any 2017. Aquesta previsió partia de la tendència observada els darrers vint anys, quan la població del municipi havia passat dels 35.000 als 50.070 habitants. Per a sostenir aquest creixement de població, el POUM proposava un ús del sòl més equilibrat i sostenible, a través d’actuacions dirigides a la reforma urbana i a la densificació.

D’altra banda, la participació ciutadana va ésser activa des del moment en què es van exposar els treballs de l’avanç de pla. De fet, segons el consistori municipal, durant tot el procés, moltes persones van plantejar suggeriments i critiques, que van permetre confirmar, matisar, corregir o ampliar les propostes del POUM.

Amb tot, les propostes del Pla apuntaven cap un Mollet terciari, fet que comportava la introducció de noves activitats i dinàmiques, compatibles amb l’habitatge, i cert tipus d’indústria més especialitzada, amb un índex d’ingressos superiors, capaç de respondre al nou rol metropolità de Mollet.

Més informació
www.molletvalles.net
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Vallès Oriental
Fotogaleria relacionada