Dissabte 20 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
POUM DE MOLLERUSSA

Josep Ramon Mòdol

Actualitzat a 31/12/2007

El 20 de desembre de 2007 s’aprova inicialment el Pla d’ordenació urbanística municipal de Mollerussa, després que els continus canvis en matèria de legislació urbanística, entre altres raons, retardessin els treballs previs iniciats el 2004. El nou planejament segueix els postulats de la Llei 10/2004 d’urbanisme i del Pla territorial parcial de Ponent. En la seva memòria social es preveu que es dupliqui la població en un horitzó de vint anys, fet que s’ha reflectit també en la previsió de creixement residencial. La previsió és que el document rebi aprovació definitiva a final de 2008.

Mollerussa és la capital de la comarca del Pla d'Urgell i es troba sobre l’eix de desenvolupament més important de la plana de Lleida, l’autovia A-2. El seu terme municipal és molt petit (7,1 km2) i la seva població a data d’1 de gener de 2007 era de 13.086 habitants. L'eixample modern va estar inicialment limitat al nord per la via del ferrocarril que corre paral•lelament a l’antiga carretera N-II, i a l'oest i sud per la tercera sèquia del canal d'Urgell. L'augment demogràfic ha ultrapassat aquestes barreres i fins i tot els seus límits municipals, fets que han comportat la formació d’una conurbació amb municipis propers com el Palau d'Anglesola, Golmés, Miralcamp i Fondarella.

El planejament general vigent a Mollerussa són les Normes subsidiàries aprovades definitivament el 1987, que s’han quedat desfasades pel creixement urbanístic de la vila, i que l’Ajuntament de Mollerussa va considerar que calia revisar per a adequar-les als darrers canvis legislatius en matèria d’urbanisme i planejament territorial.

La tramitació del nou al Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) comença el 21 de juliol del 2004 amb l’aprovació per part del consistori del document que establia la metodologia del procés de participació ciutadana referent a la fase d’Avanç de planejament. D’octubre a desembre de 2004 es va obrir un període d’exposició pública dels treballs i documentació de definició dels criteris, objectius i solucions de planejament. En aquest període es van presentar sis suggeriments i es van atendre setze consultes particularitzades, totes elles fetes per particulars.

L’abril de 2005 el Grup del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) a l’Ajuntament de Mollerussa demanava que l’equip redactor del POUM inclogués al pla un estudi estratègic sobre el centre de la ciutat.

Característiques del POUM

L’ampli equip redactor, de gairebé una trentena de persones, estava encapçalat pels arquitectes Sebastià Jornet, Carles Llop i Joan Enric Pastor.

Els documents que componien el POUM eren unes normes urbanístiques, una memòria d’actuació, un estudi de mobilitat, una memòria social, una agenda d’avaluació econòmica i financera, un catàleg de béns i un informe de sostenibilitat ambiental.

El POUM seguia els postulats de la LLEI 10/2004, D’URBANISME, TEXT REFÒS (LU), de 24 de desembre, en el sentit que prioritzava la creació d’habitatge de protecció pública; i també les indicacions del PLA TERRITORIAL PARCIAL (PTP) DE PONENT, que situava el futur FERROCARRIL TRANSVERSAL DE CATALUNYA paral•lel al traçat de l’actual A-2.

En la classificació del sòl del POUM el sòl urbà suposava una extensió de 257 ha, fet que representava aproximadament el 36% de tot el terme municipal, i un increment del 82 % respecte de les Normes subsidiàries vigents. Dins d’aquest sòl urbà, 242 ha tenien la categoria de consolidat i 15 ha eren de sòl urbà no consolidat.

L’oferta total de sòl urbanitzable del POUM era de 212 ha, superfície que representava aproximadament un 28% del total del terme municipal, i suposava un increment del 162 % respecte de les Normes. D’aquestes, 150 ha eren de sòl urbanitzable delimitat, de les quals unes 30 es destinaven a activitats terciàries i industrials i unes 120, a usos residencials.

El sòl urbanitzable delimitat d’ús industrial se situava principalment a la part nord, vora el nou eix d’activitat de l’avinguda d’Urgell i l’enllaç amb l’A-2, i a l’est del terme municipal, vora la carretera a Torregrossa, com a sòl d’ampliació d’un sector industrial ja existent.

Els sòls urbanitzables residencials es repartien en diversos sectors de planejament, distribuïts en els escassos espais lliures situats entorn de la ciutat central. Tres sectors significatius se situaven al nord de la via ferroviària, encara que també es delimitava un petit sector residencial al costat sud de la mateixa via. Cap a l’est, sobre el límit del terme municipal amb Fondarella i seguint l’enllaç amb la carretera N-II, se situaven tres sectors residencials que configuraven el límit urbà i donaven coherència al teixit viari intern. Cap al sud-est, prop de les escoles, quedaven dos sectors residencials ja previstos en les anteriors Normes subsidiàries. Al costat sud-oest destacava el sector denominat Partida de Codís, i més enllà de la tercera Sèquia del Canal d’Urgell, cap a l’oest, se situava el sector de la Farinera, també previst a les Normes subsidiàries.

En la categoria de sòl urbanitzable no delimitat es preveia un sector al sud del terme amb el nom de Via Orbital que havia de preveure la cessió d’una peça de parc territorial i que restava sotmès a la traça definitiva d’aquesta nova via. Aquest sector estava previst que fos d’ús mixt, residencial i d’activitats.

La major part dels sectors a desenvolupar es van planejar sobre tipologia plurifamiliar i altes densitats d’ocupació de l’espai, cercant un model de ciutat compacta. El POUM de Mollerussa preveia la construcció durant els propers vint anys de 9.685 nous habitatges, dels quals 3.434 havien de ser habitatges de protecció oficial de règim general i especial i 1.320 habitatges es projectaven amb protecció oficial de preu concertat. D’aquests habitatges, la major part (6.806) corresponien al desenvolupament dels quinze plans parcials d’ús total o parcialment residencial projectats, i gairebé dos mil es projectaven en sòl urbanitzable no delimitat. Cal destacar que bona part del creixement residencial s’havia projectat amb altes densitats i tipologia plurifamiliar preferentment.

Aquesta previsió de nous habitatges hauria de permetre donar sortida a la demanda creada per l'increment demogràfic que s'esperava segons la memòria social del POUM, elaborada pel geògraf de la Universitat de Lleida (UdL) Jordi Domingo, que preveia que Mollerussa podria arribar a tenir 26.000 habitants l'any 2026, duplicant la població actual, si es mantenia l'increment mitjà anual del 3 % registrat els darrers deu anys.

El document preveia també la creació de tres nous parcs que en conjunt sumaven més de 69 ha d’espais lliures.

El POUM de Mollerussa s’aprova inicialment

El ple de l’Ajuntament de Mollerussa va donar aprovació inicial al POUM el 20 de desembre, amb el suport dels grups de govern del PSC i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). El grup de Convergència i Unió (CiU) es va negar a exercir el seu dret de vot.

El regidor d'Urbanisme, Miquel Martín, d’ERC, va dir que el document prioritzava els interessos del ciutadà per sobre el creixement de la ciutat, i remarcava que l’escassetat d’espai havia motivat una previsió de creixement més en vertical que en horitzontal. També va destacar la connexió peatonal entre la tercera sèquia del canal d’Urgell i el Parc Municipal de la Serra com una millora de la qualitat de vida dels ciutadans. Paral•lelament, l’Ajuntament preveia potenciar el Parc de la Serra com a pulmó verd de la ciutat, amb equipaments educatius i d’oci, per la qual cosa n’havia encarregat la redacció del Pla director. La reordenació del model de creixement, l'oferta de nou habitatge i el projecte urbà eren algunes de les directrius bàsiques del POUM, segons l’equip de govern.

Ignasi Serret, portaveu del grup municipal d'ERC, va fer una crida a la participació ciutadana en el període d'al•legacions. Per la seva part, el portaveu de CiU i primer impulsor del POUM com a alcalde en l’anterior mandat, Toni Bosch, en va demanar la retirada per tenir temps de valorar la memòria social recentment presentada, i considerava el període d’informació pública excessivament curt.

Es va obrir llavors un període d’informació pública de 45 dies hàbils, mitjançant la publicació de l’edicte d’aprovació al tauler d’anuncis de la Corporació, al Butlletí Oficial de la Província (BOP) i a dos dels diaris de més divulgació d’àmbit municipal.

Les previsions de l’Ajuntament eren que el POUM quedaria aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Lleida a final de 2008, i que el desenvolupament s’iniciaria a principi de l’any 2009.

Més informació
www.mollerussaciutat.com/poum
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Pla d'Urgell
Fotogaleria relacionada