Dilluns 16 de Desembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
POUM DE LLORET DE MAR
Juli Valdunciel

Actualitzat a 31/12/2005

A final de 2004 la societat Estanislau Roca Arquitecte & Associats SCP inicia la redacció del nou POUM de Lloret de Mar. Durant els primers mesos de 2005 es porta a terme el procés de participació ciutadana. Paral·lelament, la plataforma ciutadana SOS Lloret presenta un document amb propostes per a un canvi de model territorial i turístic al municipi. A final de novembre, s'aprova inicialment el POUM amb els vots a favor de CiU, PP i ERC, l'abstenció d'ICV i el vot en contra del PSC, que considera que el Pla perpetua el model de massificació urbanística del territori.

Articles posteriors 2007

El municipi de Lloret de Mar se situa a la faixa costanera de la comarca de la Selva, més concretament en un dels punts on la Serralada Litoral es fragmenta i forma un espai més amable amb una gran platja. L’economia tradicional va girar l’entorn de l’agricultura, la pesca i el comerç marítim. L’eclosió econòmica contemporània s’inicia, però, a final dels anys cinquanta del segle XX amb l’explosió del turisme de sol i platja, fet que implicà un creixement econòmic accelerat i la producció en massa de grans establiments hotelers i de serveis. Des d’aquest moment, Lloret esdevingué el major nucli de turisme de masses de Catalunya i un dels principals de la costa Mediterrània. Malgrat la crisi del sector dels darrers anys, el municipi ha anat redefinint el seu model cap al turisme residencial, fet que li ha permès continuar el dinamisme econòmic i situar-se al llindar dels 30.000 habitants.

L’estructura urbana presenta dos àmbits diferenciats: d’una banda, hi ha el nucli urbà –de morfologia compacta–, format pel centre històric, algunes traces d’eixample decimonòniques i les expansions residencials, hoteleres i de serveis de la segona meitat del segle XX; de l’altra, hi ha prop de quaranta urbanitzacions, construïdes durant els anys seixanta i setanta del segle XX, que s’estenen, tant per la costa (Fenals, Canyelles, etc.) com per les serralades interiors (Lloret Blau, Roca Grossa, etc.). A escala supramunicipal, Lloret és –juntament amb Blanes– el pol principal d’un sistema urbà molt dinàmic –denominat Selva Marítima–, que abraça la costa selvatana i el nord del Maresme.

El primer Pla general d’ordenació urbana (PGOU) fou redactat el 1957 com a conseqüència de l’aprovació, el 1955, de la primera Llei del sòl. Tanmateix, el 1966 es va aprovar un nou pla per donar resposta a les demandes del sector turístic, pràcticament sense límits quant a la classificació de sòl urbanitzable i a les volumetries i alçades de l’edificació. El PGOU de 1985 sorgeix en el context de regeneració urbana impulsat pels ajuntaments democràtics, i, per tant, intenta moderar el creixement i reconduir el llegat urbanístic del desarrollismo.

El mes de febrer de 2004, l’Ajuntament va iniciar els tràmits per a la revisió del PGOU de 1985 i adaptar-lo al marc jurídic de la nova LLEI D’URBANISME [2004: 105]. El 25 de novembre de 2004, la societat Estanislau Roca Arquitecte & Associats SCP, dirigida per l’arquitecte Estanislau Roca i integrada per un ampli conjunt de professionals dels àmbits del dret, la biologia, l’enginyeria civil, l’economia, la geografia i la història, va iniciar la redacció del nou Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM). A final de 2005 el POUM es trobava en fase d’aprovació inicial.

Continguts generals del POUM i objectius bàsics
La versió inicial del POUM constava de dotze volums que contenen la documentació següent: la memòria informativa amb l’evolució de l’estructura urbana i els plànols d’informació; la memòria descriptiva i justificativa amb els plànols d’ordenació; la normativa urbanística; la memòria social; l’agenda i avaluació econòmica i financera; els catàlegs de béns protegits, i l’informe mediambiental.

En el pla socioconòmic el Pla presentava un escenari de futur modelat per dos factors: d’una banda, la necessitat de redefinir la base econòmica del municipi per tal d’adaptar- la a les noves exigències de qualitat i la diversificació del mercat turístic (turisme esportiu, cultural i de congressos); de l’altra, la necessitat de canalitzar el procés d’integració dins de la regió metropolitana de Barcelona i, com a conseqüència, el previsible increment en la demanda d’habitatge. En aquest sentit, l’objectiu urbanístic era implantar un model basat en la sostenibilitat i la qualitat de vida a partir de tres preceptes: abandonar la idea de creixement del sòl urbà a expenses del rural fent una aposta per la renovació urbana, dissenyar un model de ciutat compacta amb densitats d’edificació equilibrades i fomentar una arquitectura de qualitat i el tractament acurat del rerepaís. Aquest escenari es cobria amb un total de 1.095,25 ha classificades de sòl urbà i 223,77 ha de sòl d’urbanitzable delimitat, una xifra que representava una petita reducció respecte a les 232,38 ha que preveia el pla anterior.

Proposta d'ordenació
Pel que fa a l’estructura orgànica del territori i la disposició de zones i sistemes, el POUM proposava les línies d’actuació següents.

En el camp de les comunicacions, l’element més important era resoldre la prolongació de l’autopista C-32 des de Palafolls fins a Lloret de Mar. En aquest sentit, apostava perquè el nou eix tingues dos carrils per sentit a ponent, fins a l’enllaç amb la carretera de Vidreres (C-63), un carril a llevant, des de l’enllaç esmentat fins a la connexió amb la carretera de Tossa (GI-682), i, per últim, un enllaç a la zona de Santa Clotilde amb la carretera GI-682, per tal que la nova infraestructura fes també la funció de ronda entre Blanes i Tossa. Pel que fa a l’articulació interna del municipi, el Pla apostava per la culminació de la ronda del mig, el cost de la qual s’imputava al desenvolupament urbanístic de diversos sectors, i per l’ampliació de la secció de l’avinguda Vila de Blanes a dos carrils per banda, amb un disseny de gran bulevard.

En el camp de la mobilitat sostenible, el POUM incorporava dos projectes bàsics: d’una banda, un estudi detallat de les línies de transport públic urbà per tal de millorar la comunicació entre les urbanitzacions i el centre urbà; de l’altra, les reserves de sòl per a la construcció d’un sistema de transport públic lleuger que aniria des de l’espai lliure de Can Sabata (darrere la benzinera) fins a l’estació de ferrocarril de Blanes.

En l’àmbit del sistema d’espais lliures, el Pla 370 contenia un estudi tècnic i jurídic detallat per salvar les zones arbrades de diverses urbanitzacions (Font de Sant Llorenç, Serrabrava, Mont Lloret, etc.). La proposta era reduir l’edificabilitat total i concentrar-la en tipologies d’edificació més compactes, de manera que la resta de sòls passessin –una vegada obtinguts per cessió– a sistemes d’espais lliures, garantint així la salvaguarda dels corredors ecològics mar-muntanya. D’altra banda, el Pla proposava que, conjuntament amb l’Ajuntament de Blanes, s’instés a l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), la declaració com a Patrimoni de la Humanitat de la franja litoral que va des de la platja de Fenals fins a la punta de Santa Anna, a Blanes, i que inclou el jardí botànic blanenc Mar i Murtra, l’ESPAI D’INTERÈS NATURAL DE PINYA DE ROSA (BLANES) i el jardí mediterrani de Lloret Santa Clotilde, obra de N. M. Rubió i Tudurí. Pel que fa al sòl no urbanitzable (SNU), el POUM introduïa les categories regulades pel PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL SISTEMA COSTANER (PDUSC) i es limitava a recomanar-ne la revisió parcial –a través d’un pla especial– un cop s’haguessin concretat les directrius de detall de la LLEI DE PROTECCIÓ, GESTIÓ I ORDENACIÓ DEL PAISATGE I OBSERVATORI DEL PAISATGE) i del PEIN Pinya de Rosa.

En l’àmbit del sistema d’equipaments, el projecte més ambiciós era la construcció d’una nova ciutat esportiva entre les avingudes del Rieral, Vila de Blanes i Vidreres, amb un Institut Nacional d’Educació Física (INEF), una piscina esportiva de 50 m i una “arena” o gran pavelló polivalent, que permetés acollir grans espectacles esportius, culturals i congressos. A banda d’aquest projecte emblemàtic, el pla preveia acabar les obres de la nova terminal internacional d’autobusos, la construcció d’un nou cementiri paisatgístic a la zona dels Tres Turons –a tocar del municipi de Blanes– i la realització de diversos equipaments socials.

Pel que fa al sòl residencial, cal parlar de dues casuístiques bàsiques. Al nucli antic, es proposava el foment de la rehabilitació de l’edificació mitjançant l’admissió d’una planta àtic, condicionada a la rehabilitació integral de tota la façana de l’edifici i a l’eliminació de tots els elements afegits existents. A la resta del nucli urbà, el Pla fixava un conjunt de zones amb importants millores respecte al pla anterior pel que fa les dotacions d’espais lliures i zones verdes i deu plans parcials (PP) en sòl urbanitzable, entre els quals destacaven els de les urbanitzacions Lloret verd, Mont Lloret i Serra Brava Nord, amb una previsió de 1068, 658 i 398 habitatges, respectivament. Finalment, el POUM preveia desenvolupar 3.639 habitatges, dels quals 684 serien de protecció pública i 460 a preu taxat, amb una capacitat per allotjar 9.461 nous habitants.

Pel que fa a les activitats econòmiques, el POUM presentava dos projectes de nova centralitat: la zona de dinamització econòmica, situada a la cruïlla de l’avinguda de les Alegries (C-63) amb l’avinguda del Rieral, on s’establia la possibilitat d’implantar activitats d’investigació, desenvolupament i usos relacionats amb l’oci i la cultura; i la porta Urbana de ponent; situada a l’àrea Venta de Goya-Riera Passapera, on s’establia la possibilitat d’implantar usos hotelers, activitats culturals i d’oci i residència. Aquest darrer projecte formaria part de l’operació per convertir en bulevard l’avinguda de Blanes, fet que també implicaria la construcció d’una gran plaça i d’un edifici emblemàtic de volumetria i alçada lliures. Pel que fa al sòl industrial, el POUM preveia el desenvolupament d’un nou sector a la carretera de Vidreres (C- 63) –seguint el vial que condueix a l’abocador– per instal·lar-hi indústries netes, compatibles amb la proximitat a la residència. En total, el sòl dedicat a l’activitat econòmica permetria generar uns 5.700 nous llocs de treball.

Pel que fa als usos hotelers, el Pla en feia un tractament quirúrgic amb l’objectiu de donar solucions ad-hoc a les problemàtiques del sector i millorar-ne la qualitat. En aquest sentit, definia quatre categories de sòl que van des d’un canvi d’ús amb condicions restrictives –quant a cessions i reserva de sòl per a habitatge de protecció pública– per als hotels que no són competitius, a facilitar l’ampliació dels serveis en el cas dels hotels més rendibles. A més a més, també es preveia el desenvolupament de nous projectes com els de Cala Banys i Costa Marcona, en què la qualificació del sòl per a activitats hoteleres apareix lligada a la cessió de grans espais per a la construcció de parcs oberts al mar.

La tramitació del POUM: participació ciutadana i aportacions de la plataforma SOS Lloret i dels partits polítics
El mes de febrer de 2005 van començar les sessions previstes en el Programa de participació ciutadana amb la presentació de l’avenç del POUM, a càrrec de l’arquitecte redactor Estanislau Roca, i amb la presència de l’alcalde Xavier Crespo (Convergència i Unió, CiU) i el regidor de Planejament Urbanístic, Josep Valls (CIU). A més a més, l’Ajuntament va engegar una enquesta ciutadana que va posar de manifest –després d’obtenir tres-centes sis respostes vàlides– la preocupació dels habitants de Lloret pel creixement excessiu del municipi, la manca d’aparcaments i els problemes que ocasionaven els locals d’oci nocturn.

El mes de març, la plataforma ciutadana SOS Lloret va entrar al registre municipal de l’Ajuntament el document “Ara toca Lloret, Ara toca la Costa Brava. Propostes per a un canvi de model territorial i turístic a la Costa Brava”, amb la voluntat d’incidir en la revisió del Pla d’urbanisme. El document contenia un plec de criteris de tipus urbanístic, fiscal i jurídic per ordenar el territori, reduir el sòl urbanitzable i plantejar figures de protecció dels espais naturals. Igualment, la plataforma va encetar una roda de converses, per donar a conèixer les seves propostes, amb l’alcalde Xavier Crespo, el regidor de Planejament Urbanístic, Josep Valls, l’arquitecte director Estanislau Roca i els representants de la resta de partits polítics.

A l’abril es coneixia la noticia que Lloret de Mar havia superat, des de principi d’any, els 30.000 habitants. El regidor de Governació del municipi, Ignasi Riera (CIU), va reconèixer l’existència d’un cert desajustament entre el creixement de la població i la dotació de serveis públics, però va anunciar que el nou POUM preveuria zones verdes i equipaments per solucionar aquest problema i que el consistori posava els 40.000 habitants com a llindar màxim recomanable per evitar la despersonalització del municipi.

Al maig SOS Lloret va iniciar la campanya d’informació per denunciar els impactes del projecte de traçat de la C-32 aprovat per la Generalitat. Segons la plataforma, el traçat tindria un greu impacte ambiental sobre alguns dels símbols patrimonials més importants del municipi, com són les zones de Sant Pere del Bosc, l’Àngel o les Alegries, i, a més, denunciaven que l’Ajuntament feia confondre el ciutadà rebutjant públicament la construcció de l’autopista, però defensant, alhora, un projecte que contenia –com recull el POUM– el mateix número de carrils: 4.

Finalment, el POUM es va aprovar inicialment el 21 de novembre de 2005 amb els vots a favor de CiU, el Partit Popular (PP), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) –després d’aconseguir introduir una esmena que ampliava el període d’exposició pública fins a 3 mesos–, l’abstenció d’ICV i el vot en contra del PSC. La portaveu socialista, Lucía Echegoyen, va qualificar el POUM de model d’urbanisme massificat i va posar com a exemple el projecte de la porta Urbana de ponent –a la zona de Venta de Goya. El regidor d’urbanisme, Josep Valls (CiU), va replicar dient que el nou Pla reduïa l’edificabilitat prevista pel pla anterior a la zona de Venta de Goya, i que, a més, determinava que algunes grans infraestructures, com la nova rotonda d’entrada al municipi de l’avinguda Vila de Blanes, anirien a càrrec dels promotors urbanístics.

Més informació
www.lloret.org/poum
soslloret.org
Fotogaleria relacionada