Dimecres 24 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
POUM DE GRANOLLERS
Núria Terradas

Actualitzat a 31/12/2006

L’aprovació definitiva, per part de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona (CTUB), del nou POUM de Granollers a final de setembre de 2006 dóna el tret de sortida a una renovació de diferents aspectes de la ciutat: pla de mobilitat i revisió de la xarxa viària, concentració edificatòria, nous equipaments, revisió dels usos del sòl, etc. que permetran fer un disseny més sostenible de la ciutat. El POUM posa un sostre de setanta mil habitants i preveu la construcció de 4.500 a 5.000 habitatges, dels quals dos mil seran de protecció oficial.


Granollers és la capital de la comarca del Vallès Oriental, situada a la Depressió Prelitoral Catalana, entre les serralades del Litoral i del Prelitorial i travessada per les conques del riu Congost i de la Tordera. La zona nord de la comarca està coronada per la serralada del Montseny, mentre que la zona sud, a la plana vallesana, es condensa la major part de la població, l’activitat econòmica i la xarxa viària que dóna peu a una gran mobilitat en transport públic i privat (autopista, carretera estatal, comarcals i locals, dues línies ferroviàries, l’AVE (en construcció). Juntament amb el Maresme, l’Alt Penedès i el Garraf, constitueix la segona corona metropolitana de Barcelona.

La ciutat de Granollers té una extensió de 14,84 km2 i acollia, el 2006, una població de 58.940 habitants amb una densitat de població de 3.963,4 hab./km2. Limita amb les poblacions de Lliçà d’Amunt, Lliçà d’Avall, Parets del Vallès, Montmeló, Montornès del Vallès, Vilanova del Vallès i finalment amb les Franqueses del Vallès, Canovelles i la Roca del Vallès, amb les quals forma un contínuum urbà. El terme municipal té una forma rectangular que s’estén de nord a sud al llarg del riu Congost.

El sector industrial i, els darrers anys, el sector serveis, s’han convertit en el motor econòmic que vertebra la ciutat i poblacions veïnes, les quals han esdevingut, en certs casos, ciutats dormitori d’un mercat de treball centralitzat a la capital de comarca. Els moviments immigratoris (interiors i exteriors) que es registren a tota la comarca afecten especialment la capital, fins al punt de significar un 50% del creixement de la població.

El nou POUM
El POUM (Pla d’ordenació urbanística municipal) és la revisió i posada al dia del PGOU (Pla general d’ordenació urbana) aprovat el 1984 i amb revisió de programa i text refós l’any 1993. El 20 de març de 2001, el ple de l’Ajuntament va aprovar, per unanimitat, un document de criteris i objectius relatius a la revisió del POUM. L’Avanç del POUM va ser sotmès a la consideració del ple de l’Ajuntament en ple el juliol de 2002 i n’acordà l’exposició pública.

Així, en una primera fase, la Fundació Jaume Bofill va elaborar i distribuir en punts de la ciutat una enquesta amb l’eslògan “Granollers participa! Quina ciutat vols?”. Es van recollir 1.884 enquestes de veïns del municipi majors de setze anys. També es van realitzar unes sis-centes enquestes personals. En la segona fase es van dur a terme tallers adreçats a entitats, agents econòmics, socials, tècnics del municipi i es van celebrar tres consells ciutadans.

En data d’11 de gener de 2005 el Ple de l’Ajuntament aprovà inicialment el nou POUM i fou sotmès a informació pública fins al 31 de març. El projecte va rebre més de cinc-centes al•legacions de particulars, entitats i partits polítics, de les quals 116 van ser estimades en la seva totalitat, 276 estimades parcialment i 160 desestimades. Finalment, el ple de l’Ajuntament va aprovar el text refós el 25 de juny de 2006, amb els vots a favor del PSC (Partit dels Socialistes de Catalunya), ERC (Esquerra Republicana de Catalunya) i ICV (Iniciativa per Catalunya-Verds) –a l’equip de govern–, CiU (Convergència i Unió) i l’abstenció del PP (Partit Popular). En data 28 de setembre de 2006, se’n va fer efectiva l’aprovació definitiva per part de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona (CTUB).

L’equip redactor del POUM estava integrat pels arquitectes Maria Gispert (directora), Salvador Matas, Joan Antoni Páez, Olga Roca, Glòria Viladrich i Ivan Álvaro; l’advocada de l’Ajuntament de Granollers Maria Àngels Badia; el delineant de l’Ajuntament de Granollers Miquel Pujol. També es va poder disposar d’un grup de col•laboradors i consultors externs: Carme Trilla (economista); A. Blanes, R. Vergés, J. López, Àngel Gonzalo (geògraf), Jordi Sánchez Picanyol (director de la Fundació Jaume Bofill), Francesc Figueres, MP Bata per a l’informe ambiental, Josep Maria Llop (arquitecte) i Joan Trullén (economista).

El nou Pla està integrat per diversos documents, que són les memòries (memòria descriptiva i justificativa, memòria informativa, memòria social), les normes urbanístiques, l’informe mediambiental, l’estudi de mobilitat, el catàleg de masies i cases rurals; l’agenda i estudi econòmic, dades i fitxes, plànols i cartografia.

Objectius del POUM
El text revisat es va elaborar d’acord amb el nou marc legal vigent en termes d’urbanisme (DECRET LEGISLATIU 1/2005 DE 26 DE JULIOL, TEXT REFÓS DE LA LLEI D’URBANISME  i patrimoni cultural (Llei 9/2003, de patrimoni cultural català). El PGOU anterior havia esdevingut un text obsolet després de setze anys de vigència, a través del qual ja no era possible donar resposta a la necessitat de creixement i d’ordenació del territori d’una manera sostenible ni de vehicular determinades figures del planejament.

Els principals objectius incideixen especialment en la classificació del sòl intentant mantenir el sòl no urbanitzable com a tal i fent les mínimes reclassificacions del sòl no urbanitzable; en el sistema viari, es pretén completar la xarxa viària d’accés al nucli urbà, revisar la funció de la ronda Sud, fer millores en les connexions transversals amb tres nous ponts damunt el Congost i ampliar les places d’aparcament, especialment en les estacions de tren; en el sistema ferroviari, potenciar la línia Nord amb el desdoblament de les vies, i cobrir les vies de la línia de França al seu pas pel nucli; consolidar els marges del riu Congost, i revisar la qualificació del sòl al nucli urbà per evitar la congestió urbana i la densificació.

L’execució del POUM es preveu en dues etapes de sis anys cadascuna, amb la intervenció de diversos agents, com són l’Ajuntament, la Generalitat i Renfe.

Des del punt de vista demogràfic, la ciutat ha experimentat un creixement irregular dels anys vuitanta ençà. El 2001 el total de la població arribava als 54.858 habitants. Cinc anys més tard la xifra s’elevava a 58.940 habitants. Les previsions són d’arribar a un sostre de setanta mil habitants entre setze i vint anys. El POUM calcula que les necessitats de nous habitatges per a donar cobertura a tota la població fins al 2021 estarà entre 4.500 i 5.000 habitants (aproximadament uns 2.500 en sòl urbà i uns altres 2.500 en sòl urbanitzable), dels quals dos mil seran habitatge de protecció pública, és a dir, més d’una tercera part. El sostre total que es preveu per al 2016 és de vint-i-cinc mil unitats.

Pel que fa a la consideració del sòl, el Pla és bàsicament una revisió del sòl urbà que treballa en termes de contenció, ja que Granollers és una ciutat amb possibilitats d’expansió limitades. Pel que fa a les previsions d’ocupació del sòl, segons els règim jurídic d’aquest, són les que mostra la taula següent:

El sòl urbà es pretén desenvolupar mitjançant polígons d’actuació urbanística, determinant la zonificació amb tots els paràmetres necessaris i fent plans especials urbanístics per a la millora de qüestions concretes.

El sòl urbanitzable d’ús industrial ja està pràcticament tot tramitat, i es concentra en un gran polígon que ressegueix el marge dret del riu, enllaçant amb altres zones industrials de termes municipals limítrofs.

El sòl no urbanitzable es pretén mantenir com a tal, i dur-hi a terme la protecció dels processos de parcel•lació, preservant-ne i millorant-ne les explotacions agràries i forestals, establint-hi el règim d’usos que s’hi pot desenvolupar, regulant-hi les activitats o equipaments d’interès públic que hi puguin tenir cabuda i afavorint la connectivitat ecològica.

El terme municipal gaudeix d’un entorn agrícola limitat però de força qualitat. Per aquest motiu, es duran a terme mesures especials de protecció de l’àrea de Palou on anteriorment s’havia iniciat un pla especial en sòl no urbanitzable que va ser interromput en no adaptar-se la nova llei d’urbanisme. S’expressa la voluntat que es mantingui com a zona d’ús agrícola el territori al sud del terme municipal; la serra de llevant, amb una bona qualitat ambiental (sector de la Bòbila, de la Fontverda, parc damunt el turó de la torre Pinós); la zona de l’Ecopark, territori proper i envoltant del Circuit de Catalunya, i espais lliures al llarg de la riera, les carenes o fins i tot dins del nucli urbà.

En la reserva de sòl per a equipaments es va preveure la recuperació de l’antiga fàbrica Roca Umbert, dins del nucli, per a usos culturals i artístics; l’ampliació del cementiri (al turó de la torre Pinós); un nou CEIP i un centre cívic al nord de la ciutat; un nou camp de futbol i el nou Palau de Justícia, de 18.000 m2, al sector de la Bòbila, que permetrà unificar les diferents dependències en un sol edifici.

Entre les accions urbanístiques previstes, destaca especialment el soterrament de les vies del tren al seu pas per Granollers, que permetran la construcció de nou-cents habitatges (el 30% de protecció oficial), i destinar 39.600 m2 a zones verdes i espais lliures, obra que serà costejada pel Ministeri de Foment (MIFO) i l’Ajuntament. També es preveu la millora del barri del Congost i de la zona de Ponent, amb el desenvolupament de tres nous polígons.

A mitjan any, l’Ajuntament va rebre una subvenció de la Generalitat a través del PROGRAMA DE BARRIS I ÀREES URBANES D’ATENCIÓ ESPECIAL, també conegut com a Llei de barris, a fi de dur-hi a terme cinquanta-sis actuacions de millora.

També significarà una gran millora la inversió en el sistema viari, com és el cas de la carretera al Masnou, que ha suposat l’acord entre diverses administracions i les prolongacions de diversos trams de carrers, un projecte ambiciós que pretén reforçar la capitalitat de comarca de la ciutat.

Més informació
www.granollers.cat
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Vallès Oriental