Dilluns 22 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
POUM DE DELTEBRE
Josep Ramon Mòdol

Actualitzat a 31/12/2007

El juliol de 2007 l’Ajuntament de Deltebre aprova inicialment el Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM), i s’obre un període d’exposició pública que es tanca el 27 de novembre amb més de 6.000 al•legacions i la presentació de 3.400 firmes contràries al Pla per part de l’associació de veïns Delta de Deltebre. A final d’any, l’Ajuntament estava valorant la retirada del Pla. D’altra banda, el desembre de 2007 es liciten les obres de construcció del pont entre Deltebre i Sant Jaume d’Enveja, que forma part de l’Anella del Delta.

Antecedents 2006

Deltebre és un municipi de la comarca del Baix Ebre, segregat de Tortosa el 1977 i situat completament sobre el delta de l’Ebre, del qual n’ocupa la meitat nord, i té una població de 11.063 habitants el 2007. El seu nucli urbà neix de la unió dels antics nuclis de Jesús i Maria i la Cava. La Urbanització Riumar, situada vora la platja del mateix nom, es troba separada del nucli urbà. Dins el terme hi ha tres espais del PARC NATURAL DEL DELTA DE L’EBRE i l’Ecomuseu del Parc Natural.

Precedents
El 2007 la normativa urbanística vigent eren les Normes subsidiàries de 1995 que delimitaven 532,8 ha de sòl urbà i 186,83 ha de sòl urbanitzable, amb baixes densitats d’edificació i un gran consum del sòl.

L’abril de 2004 es va proposar la construcció d’una urbanització d’un miler de cases unifamiliars adossades, un camp de golf i un port esportiu entre la urbanització Riumar i el riu Ebre, que no va prosperar. D’altra banda, tot i les restriccions imposades pel PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL SISTEMA COSTANER (PDUSC), l’alcaldessa Imma Joan, de Convergència i Unió (CiU), estava estudiant el febrer de 2005 LA CONSTRUCCIÓ DE 700 NOUS HABITATGES A RIUMAR. El maig de 2006 el consistori aprovava el programa de participació ciutadana del futur POUM de Deltebre que es va desenvolupar durant la segona meitat del 2006 i va permetre difondre els continguts i objectius del document d’avanç del POUM. El desembre del 2006 ja estava redactat l’Avanç del POUM, elaborat per l’empresa CCRS, fundada per professors de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), i amb la direcció de l’equip redactor de Julian Galindo.

Un dels eixos del document era limitar el creixement urbanístic i concentrar-lo entre el riu i la carretera T-340, a la vegada que preveia la generació de noves centralitats urbanes. Entre els principals projectes del Pla hi havia la creació d’un gran pulmó verd, d’unes 85 ha, al nord del nucli urbà, amb camp de golf inclòs. L’Avanç del POUM també limitava el creixement del port esportiu de Riumar i proposava la creació d’un port discontinu al llarg de la façana fluvial de Deltebre, amb un potencial màxim de 1.200 embarcacions.

Aprovació inicial del POUM i possible revocació

El 23 de febrer del 2007 l’Ajuntament va aprovar per unanimitat el document d’avanç del POUM, i va postergar el procés fins després de la celebració de les eleccions municipals.

El nou alcalde de Deltebre, Gervasi Aspa, d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) va presentar el POUM en públic el 7 de juliol, davant d'unes 200 persones, al club nàutic del poble. Posteriorment, el dia 27 de juliol el POUM era aprovat inicialment amb els vots favorables de l’equip de govern d’ERC i el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC). L'alcalde es va mostrar optimista pel que fa a l'aprovació definitiva del projecte, que preveia per a principi del 2008.

El nou POUM de Deltebre preveia crear una població de Deltebre amb identitat pròpia a partir dels assentaments preexistents de Jesús i Maria i la Cava, amb un llindar de població de 30.000 habitants el 2023.

El POUM continuava preveient una zona verda on s'ubicarien un camp de golf, un centre d'investigació i el campus universitari. Aquest espai verd estaria situat al centre de l'assentament, entre el carrer Girona i l'avinguda de la Pau. El POUM també mantenia la construcció del port fluvial.

A mitjan setembre, l'alcalde de Deltebre, Gervasi Aspa, es va reunir amb el director general de Costes del Ministeri de Medi Ambient (MMA), José Fernández, per a desencallar el projecte de declarar la franja costanera de Deltebre com a zona d'utilitat pública per tal de crear-hi un parc de dunes, que aniria des de la platja de la Marquesa fins a Riumar, amb la intenció de lluitar contra la regressió del Delta i ampliar el Parc Natural. En la reunió també es va tractar el port fluvial de Deltebre, i José Fernández es va comprometre a estudiar la navegabilitat de la desembocadura de l'Ebre.

La portaveu CiU a Deltebre, Imma Juan, va reclamar a principi d’octubre l’ampliació del període d'exposició pública del POUM per a facilitar la presentació d’al•legacions per part dels veïns, i va advertir que els 63 polígons d'actuació previstos eren excessius perquè generarien tensions, ja que el procés comportaria expropiacions, reparcel•lacions i alguna reubicació. També va posar en dubte la viabilitat del camp de golf i del port fluvial previstos, i va anunciar la presentació d’al•legacions pròpies.

A mitjan novembre, el PSC va demanar també als seus socis d’ERC l'ampliació del termini d'exposició pública POUM, per tal de poder rebre totes les al•legacions possibles i valorar millor el nou pla.

El 23 de novembre l’associació de veïns Delta de Deltebre va presentar 3.400 signatures en contra del POUM. Els veïns rebutjaven l'emplaçament del camp de golf que separava els nuclis urbans de la Cava i Jesús i Maria, així com la construcció d'un polígon industrial al costat de les escoles, i demanaven la retirada del document, que consideraven irrealitzable.

El període d’informació pública va finalitzar el 27 de novembre amb la presentació de 6.271 al•legacions.

Simultàniament, el grup de CiU a Deltebre va exigir el cessament del director del POUM, Julian Galindo, per la seva participació en actuacions urbanístiques al municipi durant la tramitació del document.

L'alcalde va respondre als veïns contraris al POUM acusant-los d'amagar interessos urbanístics particulars, i va afegir que s’havia apartat Julian Galindo de l'equip redactor del document. Amb tot, no va descartar la realització d’una consulta popular davant l’oposició ciutadana al Pla.

El segon tinent d'alcalde Miquel Subirats, d’ERC, va manifestar, davant les evidències que demostraven que diversos redactors havien incorregut en incompatibilitats, que el govern municipal de Deltebre es plantejava revocar el POUM. Subirats va assenyalar que l'Ajuntament demanaria a la UPC el retorn dels 300.000 €que s’havien avançat dels 480.000 en què es va pressupostar la redacció del Pla.

El 3 de desembre el grup municipal del PSC va anunciar que sol•licitaria una auditoria sobre el tràmits urbanístics de l’Ajuntament a la Direcció General d’Urbanisme del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP), per tal d’aclarir la situació i esvair dubtes.

A final de 2007, encara no s’havia fet oficial la retirada del POUM.

Pont Deltebre-Sant Jaume d’Enveja

El desembre de 2007 la Generalitat licitava el projecte de construcció del pont sobre el riu Ebre entre Sant Jaume d’Enveja, al Montsià, i Deltebre, al Baix Ebre, amb una inversió prevista de prop de 20 MEUR, obra que ja es preveia al POUM de Deltebre, en tramitació.

Abans el DPTOP va convocar un concurs d’idees, que va guanyar el projecte anomenat Lo Passador, obra dels enginyers Diego Cobo i Jiri Strasky.

El pont, de 250 m de longitud i 19 d’amplada, millorava força les comunicacions entre ambdós municipis, que abans s’havien de fer per l’actual pas de barca o fent una marrada de més de 20 km.

El pont projectat era de tipus fix i ancorat en si mateix, amb el tauler suspès mitjançant un sistema de cables, i amb un gàlib nàutic de 12 m d’alçada en un tram central de 56 m, per tal permetre el pas d’embarcacions.

La plataforma es va projectar en dues parts: per una banda la calçada de doble carril de 8 m d’amplada, destinada a la circulació de vehicles, i en l’altre costat, un ampli espai per a vianants i ciclistes, amb una vorera de 2 m, un carril bici de 2,5 m i un espai central de descans que comptarà amb mobiliari urbà. Entre totes dues parts es va preveure un espai de separació amb baranes de 3,5 m d’amplada.

El disseny del pont, tant pel seu tractament superficial com pel que fa a la il•luminació, cercava ser respectuós amb l’entorn del riu, i estava també concebut com un ample passeig sobre les aigües del riu. També es va preveure la col•locació d’una sèrie de cartells explicatius sobre la figura del passador (terme emprat per a designar el barquer que cobria el pas de barca i que donava nom al propi pont) i els diversos sistemes emprats històricament per a creuar el riu.

A més del pont, les obres incloïen els vials de connexió, al costat de Sant Jaume d’Enveja, amb l’avinguda de l’Ebre, i al costat de Deltebre, amb el carrer Girona, totes dues amb la seva corresponent rotonda.

També es van projectar com a treballs complementaris la construcció de vies de comunicació per a vianants i ciclistes entre el pont i els futurs passeigs fluvials, una zona d’aparcaments al costat de Sant Jaume d’Enveja, l’enjardinament de les àrees entre els vials, l’habilitació al costat de Deltebre d’una sala destinada a l’Ecomuseu del Delta, la instal•lació dels sistemes de rec a les zones enjardinades i l’enllumenat del pont, així com la Il•luminació en tots els vials i rotondes.
El pont formava part de l’Anella del Delta, una ronda viària i de carrils bici concebuda amb l’objectiu d’equilibrar la vialitat dels dos hemideltes, que dotaria d’una bona comunicació tots els seus nuclis urbans (Amposta, Sant Carles de la Ràpita, Sant Jaume d’Enveja, Deltebre, l’Ampolla, Camarles i l’Aldea), i que contribuiria a crear un itinerari en bicicleta per als habitants de la zona i els visitants (PLA DE DINAMITZACIÓ TURÍSTICA DE LES TERRES DE L’EBRE). Aquesta actuació, en fase d’informació pública a final de 2007, comportava una inversió total d’entre 60 i 70 MEUR.

Les obres del pont es preveien adjudicar i iniciar el primer trimestre del 2008, amb un termini d’execució de divuit mesos.

Més informació
www.deltebre.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Baix Ebre
Fotogaleria relacionada