Dissabte 14 de Desembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
POUM DE DELTEBRE
Josep Ramon Mòdol

Actualitzat a 31/12/2006

L’Ajuntament de Deltebre està elaborant el Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) destinat a ordenar el fort creixement urbanístic experimentat pel municipi en els darrers anys. En el nou planejament es preveu concentrar el desenvolupament urbanístic entre la carretera T-340 i el riu i evitar el desenvolupament d’urbanitzacions a la zona de costa. Alguns dels projectes estratègics previstos són la creació d’un gran espai verd amb camp de golf inclòs, la potenciació del carrer Girona com a centre comercial o la creació d’un front fluvial amb un port esportiu discontinu. A final de 2006 està pendent de ser aprovat el document d’Avantprojecte del POUM.


Articles posteriors 2007

Deltebre és un municipi de la comarca del Baix Ebre, segregat del de Tortosa el 1977 i situat completament sobre terrenys del delta de l’Ebre, del qual ocupa gairebé la totalitat de la meitat nord. Té un terme municipal de 107,4 km2, i la seva població era de 10.811 habitants el 2006. El municipi limita al sud amb el riu Ebre i disposa d’una extensa zona de platges a la zona nord. El seu nucli urbà, que ha unit els antics nuclis de Jesús i Maria i la Cava, és el que es troba més pròxim a la desembocadura de l’Ebre. Separada del nucli principal hi ha la urbanització Riumar, situada vora la platja del mateix nom, molt a prop de la desembocadura de l’Ebre.

Dins del seu terme municipal hi ha tres espais inclosos dins el Parc NATURAL DEL DELTA DE L’EBRE: la punta del Fangar, la llacuna del Canal Vell i el conjunt d’illes i illots en plena desembocadura conegut com el Garxal. També s’hi ubica l’Ecomuseu del Parc Natural del Delta de l'Ebre, inaugurat el 1989 i que té com a funció principal la difusió entre els visitants dels trets naturals i humans que han format l’ecosistema deltaic.

La base de l’economia local la formen el cultiu de l’arròs i l’activitat turística. La construcció a final del segle XIX del canal de l’Ebre fou decisiva per a la implantació dels arrossars com a monocultiu a Deltebre, només interromputs per petits horts familiars.

Precedents
La normativa urbanística vigent el 2006 eren les Normes subsidiàries que es van aprovar el 1995 i que delimitaven 532,8 ha de sòl urbà i 186,83 ha de sòl urbanitzable, en un municipi on les baixes densitats d’edificació (principalment edificacions unifamiliars de planta i pis) coincidien amb un gran consum de territori.

A final d’abril de 2004 va sorgir la proposta de construir una nova urbanització d’un miler de cases unifamiliars adossades i d’un camp de golf en la zona situada entre la urbanització Riumar i el riu Ebre, que incloïa la construcció d’un port esportiu, que no va prosperar. La proposta, com la d’altres CAMPS DE GOLF I URBANITZACIONS DEL DELTA DE L’EBRE, va motivar un manifest contrari per part del Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes del Camp (GEPEC), que demanava una moratòria d’aquest tipus de projectes fins a l’aprovació del nou PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL SISTEMA COSTANER (PDUSC).

Tot i les restriccions imposades pel PDUSC al desenvolupament del sectors I i IV de Riumar, l’alcaldessa Imma Joan, de Convergència i Unió (CIU), va afirmar el febrer de 2005 que estava estudiant conjuntament amb la Direcció General d’Urbanisme (DGU) la construcció de set-cents nous habitatges a Riumar.

El mateix dia l’Ajuntament de Deltebre va amenaçar d’anar als jutjats si el Govern català no tenia en compte les seves al•legacions al pla de protecció del litoral. L’alcaldessa Imma Juan afirmava que la protecció de la franja litoral del delta ja s’havia respectat el 1995 amb el Pla director del Delta de l’Ebre, alhora que exposava l’elevat grau de protecció que ja tenia el municipi.

L’Ajuntament de Deltebre va aprovar el setembre de 2005, a l’espera del dictamen definitiu de la Comissió Territorial d’Urbanisme de les Terres del Ebre (CTUTE), la requalificació com a ús residencial dels terrenys de la cambra arrossera de la Cava, operació que havia de comportar la construcció de tres-cents nous habitatges. El projecte incloïa la cessió a l’Ajuntament per part de la cambra de l’antic molí arrosser, que tenia previst transformar-lo en un equipament cultural emblemàtic.

Característiques del POUM
El 17 de maig de 2006 el consistori aprovava el programa de participació ciutadana del Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) de Deltebre, redactat per Eduard Martínez Aguilar, arquitecte municipal i coordinador del Pla. Aquest programa es va començar a desenvolupar a final de 2006, i va permetre difondre els continguts i objectiu del document d’avantprojecte del POUM que s’estava redactant.

El desembre de 2006 l'Ajuntament de Deltebre ja disposava de la redacció de l’Avantprojecte del POUM, elaborat dins un conveni signat amb l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), i dut a terme per l’empresa CCRS, fundada per professors del Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori d’aquesta universitat. El director de l’equip redactor era Julian Galindo. Aquest document estava destinat a marcar el creixement del municipi per als pròxims quinze anys. Gervasi Aspa, primer tinent d’alcalde per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), afirmava que s’havia fet un document d'intencions, i preveia que se’n podria tenir l'aprovació inicial abans de les municipals del maig de 2007.

En l’Avantprojecte es remarcaven les característiques pròpies del sòl urbà a Deltebre, un municipi situat enmig del delta de l’Ebre que ha sofert un creixement desordenat basat en la tipologia d’habitatges unifamiliars aïllats amb hortet, i amb una manca important d’espais col•lectius i de referència. A més, el creixement urbanístic s’hi havia accelerat els darrers anys, ja que l’Ajuntament havia atorgat llicències d’obres per a fer-hi mil dos-cents habitatges nous durant el 2006, davant dels cinc-cents del 2005 i dels tres-cents del 2004. Tot plegat va donar més caràcter d’urgència a l’aprovació del nou POUM.

Amb la intenció de començar a revertir aquesta situació, es proposava de concentrar el creixement urbanístic futur a la zona situada entre el riu i la carretera T-340, que uneix Deltebre amb la urbanització Riumar, a la vegada que es preveia la generació de noves centralitats urbanes com la generació d’un centre comercial al carrer Girona.

Un dels principals projectes del Pla era la planificació d’un gran pulmó verd (anomenat Tascó verd), d’unes 85 ha, entre el carrer Girona i l’avinguda de la Pau, al nord del nucli urbà, on s’havia previst ubicar un camp de golf. Gervasi Aspa defensava la projecció del camp de golf com una obra sostenible, atès que comportaria un estalvi d’aigua de més del 70% respecte als actuals arrossars i horts existents, que en consumirien molta més.

L’Avantprojecte del POUM també incloïa la limitació del creixement del port esportiu de Riumar i, per contra, es va proposar la creació d’un port fluvial amb una sèrie discontínua d’un màxim de quinze agrupacions de pantalans flotants, ideats per a adaptar-se a les crescudes del riu i molt fàcils de muntar i desmuntar, situats al llarg dels 7 km de façana fluvial de Deltebre i integrades a aquest relleu, els quals se separarien lleugerament del marge del riu, des d’on serien accessibles mitjançant rampes-pont articulades. El conjunt del front fluvial es va preveure per a un potencial màxim de mil dues-centes embarcacions.

El nou POUM de Deltebre proposava crear també un espai turístic i de serveis a l'entrada del nucli urbà per Jesús i Maria, a la zona del Molí dels Mirons, on es preveia fer un parc lacustre envoltat de zones verdes, i on també es construirien dos edificis singulars, d’ús residencial i de serveis.

Altres propostes incloses en l’Avantprojecte eren la definició del carrer Girona com a eix urbà i comercial, el qual s’enllaçaria amb el nou pont sobre el riu Ebre que es preveia construir, i també la creació d’un equipament lúdic i recreatiu que actués de frontissa entre el passeig fluvial i la via verda a la part est del municipi, en l’espai conegut com el Maset. Igualment, es va preveure la construcció de la plaça de l’Ebre en la confluència del passeig fluvial i el carrer Girona, com a espai lúdic i cívic i de reunió.

El POUM també apostava per no ampliar més les urbanitzacions de Riumar i Nen Perdut, la localització de les quals considerava desafortunada en trobar-se en paratges naturals de gran valor.

Pel que fa al sòl industrial, els redactors de l’Avantprojecte consideraven que hi havia un dèficit de 140.000 m², que per la manca de demanda de solars industrials de gran dimensió es proposava cobrir amb el desenvolupament de parcel•les industrials intercalades entre les d’ús residencial.

L’Avantprojecte del nou POUM no incloïa encara una previsió acurada del nombre màxim d’habitatges ni de la superfície de sòl a desenvolupar, i tenia previst de ser aprovat cap a principi de 2007.

Més informació
www.deltebre.org/
www.gencat.net/ptop
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati