Dilluns 21 d ' Octubre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
POUM DE CERVERA
Josep Ramon Mòdol

Actualitzat a 31/12/2006

El 28 de desembre s’aprova inicialment el Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) de Cervera que, seguint l’esperit de la Llei 10/2004 d’urbanisme, text refós (LU), de 24 de desembre, cerca un model de desenvolupament urbà centrat en la possibiltat d’aconseguir una ciutat compacta i complexa tant pel que fa a l’estructura econòmica com la social. Bona part de l’expansió urbana prevista, destinada a cobrir les expectatives de creixement establertes del Pla territorial parcial (PTP) de Ponent, i que suposen duplicar el parc d’habitatges presents i un increment de més de 100 ha de sòl industrial, es concentra al nord del nucli urbà de Cervera, entre l’espai consolidat i l’autovia A-2.


Articles posteriors 2010

El municipi de Cervera es troba situat a la comarca de la Segarra, de la qual és la capital, i té 9.305 habitants el 2006. El nucli principal, la ciutat de Cervera, s’ubica dalt d’un tossal de més de 500 md’altitud i és punt d’encreuament de dues de les principals vies de comunicació de Catalunya, l’A-2 i L’EIX TRANSVERSAL, a més d’estar connectada per la línia de FERROCARRIL LLEIDA-MANRESA, que la connecta també amb Barcelona. El municipi el formen, a part del nucli principal, cinc nuclis agregats més (Castellnou d'Oluges, Vergós, la Prenyanosa, Malgrat i la Cardosa), que en conjunt tenen poc més de cent habitants. La ciutat té una situació estratègica entre els pols de desenvolupament de Barcelona i Lleida, fet que explica en part la seva estructura productiva, on la indústria hi té, tot i la deslocalització d’algunes empreses, un pes específic important.

El tramat urbanístic de Cervera posa de manifest les diferents etapes de creixement d’una ciutat gairebé mil•lenària. En el centre històric és troben bona part dels edificis històrics i els principals serveis, inclosos els culturals: el Museu Comarcal de Cervera, l’Arxiu Històric, la Biblioteca J. Finestres, l’Auditori municipal, i la sala d’exposicions de l’església de Sant Joan. El centre de la vila exerceix també el paper de centre comercial d’àmbit comarcal.

Condicionats per una orografia molt accidentada, els carrers han anat seguint el serpentejar dels turons i els forts desnivells. L’expansió actual es produeix cap a la zona nord, on s’estan construint nous barris residencials, i on també s’ubica la zona d’expansió industrial.

Precedents
Les Normes subsidiàries (NNSS), que foren aprovades el febrer de 1986, delimitaven 168 ha de sòl urbà i 63,4 de sòl urbanitzable dins un terme municipal de 5.514 ha. Els sectors de desenvolupament urbà previstos en aquestes NNSS no s’havien dut a terme completament, i el document es considerava desfasat i obsolet per tal de dirigir el creixement urbanístic i econòmic futur de la ciutat, davant el canvi social i d’estructura econòmica que havia experimentat el municipi en les dues darreres dècades.

El POUM també deixava obsolet el Pla especial de reforma interior (PERI) del centre històric de 1991, d’altra banda escassament implementat, encara que se’n van assumir els preceptes en el nou planejament.

La redacció de l’Avanç del POUM es va encarregar mitjançant conveni a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) el gener de 2002, i el document fou aprovat pel consistori el 29 de desembre de 2002. Posteriorment l’Ajuntament va aprovar el novembre de 2003 encarregar la realització de treballs previs de diagnosi per a facilitar la redacció del POUM a la mateixa UPC, però el febrer de 2004 el conveni es modificava per incloure els serveis de l’Agència Local d’Ecologia Urbana de Barcelona, i se’n fixava el cost per damunt del 100.000 €. En col•laboració amb el Centre Municipal de Cultura i la historiadora Maria Garganté es va realitzar també un Catàleg de patrimoni municipal, que constava de dues-centes fitxes amb elements arquitectònics, arqueològics i naturals a protegir.

Objectius i característiques del POUM
Seguint els objectius de la LLEI 10/2004 D’URBANISME, TEXT REFÓS (LU), el POUM, que tenia com a objecte l’ordenació urbanística integral del terme municipal de Cervera, es va confegir cercant un model de ciutat sostenible que tenia com a principis d’ordenació la compacitat de la trama urbana, la diversificació i complexitat dels seus usos, l’eficiència funcional del sistema, la competitivitat dels diversos sectors econòmics i la cohesió social dels seus habitants.

L’equip redactor, format per l’arquitecte Joaquim Vivas Vidal, com a coordinador del POUM, per l’arquitecte municipal, Jordi Carner, i per Xavier Solà, dels Serveis Jurídics de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACMC), va projectar un model de ciutat compacta en el qual es cercava utilutzar més bé l’espai, reduir les necessitats de mobilitat, obtenir més eficiència en l’ús dels recursos, minimitzar els costos en infraestructures i serveis urbans i estalviar territori. En aquesta ciutat concentrada però complexa es considerava primordial no només la diversitat econòmica, sinó també la social i la paisatgística.

En el POUM, que es va aprovar inicialment al desembre, es delimitaven en sòl urbà vint polígons d’actuació (PAU) que ocupaven una superfície de 81,6 ha, amb un 54% del total dedicat a usos industrials, i amb una diversitat de zones d’ús residencial on es produïa una barreja de tipus d’edificació extensiva i intensiva. Entre les PAU destacava la de l’Agudana, que transformava per a ús residencial un espai abans industrial de més d’11 ha. També en sòl urbà es van preveure vint-i-set plans de millora urbana (PMU), que ocupaven 27,7 ha, de les quals un 10% estaven dedicades a usos terciaris. En els PMU dels nuclis agregats hi destacava un predomini de tipologia residencial unifamiliar en adossat, davant del predomini de les edificacions plurifamiliars en bloc en el centre urbà, amb densitats d’edificació que oscil•laven entre els cinc i els cent vint-i-dos habitatges per hectàrea. Igualment en sòl urbà es projectaven quatre plans especials urbanístics (PEU), amb una superfície de 2,2 ha.

En sòl urbanitzable delimitat (SUD), es van preveure setze sectors, amb una superfície total de 162,4 ha, de les quals el 55% estaven destinades a usos industrials. La major part d’aquests sectors es concentren en la zona nord del nucli urbà de Cervera, entre la zona consolidada i el traçat de l’autovia A-2. En la meitat oest d’aquest espai de creixement s’hi concentraven els usos industrials, mentre que en la meitat est s’ubicaven els usos residencials i terciaris. En sòl urbanitzable no delimitat (SUND) es va preveure un sector amb una superfície de 142,8 ha, situat entre els sectors delimitats d’ús residencial i terciari i l’autovia A-2, en previsió de creixements a mitjà termini i per a la ubicació dels nous sistemes derivats d’aquest creixement.

En sòl no urbanitzable es va projectar el PEU de l’Ondara, de 2,6 ha de superfície i que incloïa la rehabilitació del Molí del Grau.

El POUM projectava, en el seu document d’Agenda i avaluació econòmica i financera, la programació temporal de les transformacions urbanes a realitzar en els diferents sectors en dos novennis, i quantificava la inversió total a realitzar en 53,5 MEUR, distribuïts en un 56% en el primer novenni i un 44% en el segon. D’aquest volum d’inversió, un 55% correria a càrrec de la Paeria, i el 45% restant correspondria a altres administracions.

El nombre màxim d’habitatges previstos va ser de sis mil a desenvolupar en un horitzó de quinze anys, fet que suposaria doblar el parc immobiliari actual, xifra que difícilment s’espera assolir completament atès que estava supeditada a l’increment de les alçades màximes en zones urbanes ja consolidades, en les quals les noves edificacions comportarien un increment d’habitatges però només en el cas de la substitució dels edificis actuals.

El volum d’habitatges protegits, uns mil vuit-cents, suposava gairebé el 30 de la futura oferta, i s’ajustava a les exigències de la LU en matèria d’habitatge social per a les capitals de comarca. La superfície ocupada pel desenvolupament residencial superava els 680.000 m2, i es concentrava principalment en els barris de Sant Francesc i el Portalet, compactant espais centrals de la ciutat, i en els barris dels Ametllers i Mas de Solsona, de nova expansió. Aquesta nova oferta estava pensada per un increment demogràfic que fixaria al voltant dels quinze mil habitants la població del municipi cap al 2026, dada compatible amb les previsions en aquest sentit del PLA TERRITORIAL PARCIAL DE PONENT.

Compactació de la trama urbana i aposta pel creixement industrial
Segons el coordinador del projecte, Joaquim Vivas Vidal, un dels elements més importants del POUM era la conversió en zona residencial de l’espai d’equipaments esportius situat entre les avingudes Guissona i President Macià, al nord de la trama urbana actual, i formada per l’antic poliesportiu, el camp de futbol i les piscines, equipaments considerats obsolets. Es lliurava per a la construcció d’habitatges gairebé 30.000 m2de sòl en un zona que esdevindria central un cop finalitzada l’expansió prevista pel POUM. L’operació preveia també la construcció d’un nou camp de futbol circumdat per una pista d’atletisme, així com d’unes noves piscines descobertes.

Altres projectes de gran importància per a la ciutat eren la reforma de l’antiga N-II per tal d’integrar-la a la trama urbana, atès que abans de la finalització de l’AUTOVIA A-2 aquest eix partia en dos el nucli urbà per la dificultat de travessar-lo. També es considerava cabdal el Pla de millora urbana del nucli antic, així com la previsió d’expansió de l’actual zona industrial en gairebé 100 ha al nord-oest de la ciutat, arribant fins al traçat de l’autovia A-2, esdevenint aquesta una aposta clara per al reforçament del caràcter industrial de la vila.

Programa de participació ciutadana
El programa de participació ciutadana preceptiu segons la LU, previst inicialment per un parell de mesos, va allargar-se durant gairebé un any, després d’obrir-se el procés d’exposició pública de l’Avanprojecte del POUM el 6 de maig de 2005. En aquest temps el consistori va rebre múltiples suggeriments per part dels ciutadans i entitats locals, part dels quals es van recollir en la redacció del nou document. Aquests suggeriments es van poder trametre via registre general de la Paeria, a través de correu electrònic, o directament a l’Oficina Tècnica del Pla que es va organitzar per informar els ciutadans i recollir-ne de primera mà les impressions. El procés es va completar amb grups de treball amb sectors productius i entitats locals, així com en la difusió de documentació i opinions a través de la premsa local i comarcal.

El projecte de millora del nucli antic de Cervera és seleccionat
El conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, Joaquim Nadal, va anunciar el 31 de maig de 2006 la relació de projectes aprovats dins la tercera convocatòria del PROGRAMA DE BARRIS I ÀREES URBANES D'ATENCIÓ ESPECIAL.

El projecte de millora del nucli antic de Cervera, presentat per la Paeria, va ser seleccionat, juntament amb setze projectes més d’altres ciutats catalanes, d’entre els cinquanta-vuit que es van presentar a la convocatòria. El pressupost del projecte era de 8,7 MEUR, finançat a parts iguals per la Generalitat i l’Ajuntament de Cervera.

L’execució del Pla de barris al nucli antic de Cervera es va preveure per a cinc anys, fins al 2010, i a grans trets comportava la urbanització de l’entorn i la rehabilitació de l’església de Sant Domènec per ubicar-hi el futur Auditori Municipal; la urbanització del carrer i la plaça de Sant Magí; la compra, adequació i rehabilitació de la Casa Moixó; la disposició d’una partida pressupostària per a la rehabilitació de les cobertes, i les façanes de l’àmbit d’actuació aprovat i la urbanització del carrer Estudi Vell.

Funcionaris i càrrecs del consistori són investigats per presumptes irregularitats
El desembre de 2005 va sorgir una polèmica, encara per resoldre, per la publicació d’un editorial per part de la revista Segarra Actualitat que acusava el consistori de permetre l’especulació immobiliària, aprofitant la nova ordenació urbanística, en què hi estaven implicats funcionaris i càrrecs de la Paeria. La resposta de l’Ajuntament de Cervera fou una querella per calúmnies que va dur el jutjat de Cervera a demanar que s’identifiqués el presumpte autor de les irregularitats. El resultat de les investigacions va portar el 26 de setembre de 2006 a investigar Joan Roca, secretari municipal, que tenia familiars en diverses empreses immobiliàries que havien comprat terrenys pendents de requalificació a la recerca dels beneficis del seu canvi d’ús. Per indicacions de la Fiscalia de Lleida, el 29 de setembre, el jutge va demanar a Joan Roca, al funcionari municipal del cadastre Antoni Ramon Acís, a l’alcalde, Salvador Bordes, de Convergència i Unió (CiU) i al regidor d’urbanisme, Jaume Niubó, del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), que aportessin la documentació necessària per tal d’aclarir els fets. Jaume Niubó va anunciar el 3 d’octubre de 2006 que es faria una auditoria dels procediments urbanístics del consistori des de 1998 i va expressar la voluntat de col•laboració de la Paeria amb la justícia.

El procés de tramitació
Un cop completat el programa de participació ciutadana, el POUM es va aprovar de forma inicial el 28 de desembre de 2006, amb els vots a favor dels quatre regidors de CIU, els dos del PSC, els dos d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), els dos d’Independents de la Segarra (INSE) i el del regidor de Plataforma per Catalunya (PXC), i l’abstenció dels dos regidors del Partit Popular de Catalunya (PPC). Tot seguit es va obrir un període d’informació pública en el qual els ciutadans podien presentar les al•legacions que consideressin oportunes. Durant el 2007 es preveia que es podria dur a terme l’aprovació provisional i posteriorment l’aprovació definitiva del POUM després de passar per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Lleida.

Més informació
www.cerverapaeria.com
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati