Dilluns 16 de Setembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
POUM DE CASTELLÓ D'EMPÚRIES
Anna Torres

Actualitzat a 31/12/2006

El 8 de maig de 2006 s’aprova inicialment el Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) de Castelló d’Empúries amb els vots en contra dels partits de l’oposició. Ja des de l’Avantprojecte del pla presentat el 2005 s’havien alçat veus en contra de les propostes de creació d’una gran llacuna d’aigua salada i la construcció de més de tres mil dos-cents nous habitatges al municipi. Després de l’aprovació inicial de l’avantprojecte, les mobilitzacions contràries s’intensifiquen per part de diverses agrupacions de veïns, de la plataforma cívica “Salvem l’Empordà” i la “Plataforma de Castellonins en Contra de la Construcció Massiva”. La culminació d’aquest procés suposa modificar el nombre i la ubicació dels habitatges previstos, reduir la llacuna d’aigua salada a la meitat, ampliar el període d’exposició pública i, finalment, tornar a aprovar inicialment el POUM.


Antecedents 2005

Articles posteriors 2007, 2008

El terme municipal de Castelló d’Empúries, a la comarca de l’Alt Empordà, presenta una estructura urbana formada per dos nuclis: la Vila comtal i la marina d'Empuriabrava. Ambdós nuclis es troben al marge esquerra del riu Muga i resten separats per la riera de la Mugueta i la carretera C-260. El nucli més antic té una estructura molt compacte, un notable interès històric i una gran qualitat urbana i ambiental. Pel que fa a la marina d’Empuriabrava, aquesta fou dissenyada com un lloc de vacances i de segona residència per la qual cosa s’hi troben edificacions fonamentalment aïllades i complementades amb un port esportiu i un aeròdrom. Relacionats amb aquests dos nuclis hi ha diversos assentaments urbans dispersos: els barris del Mas Nou, de Castelló Nou, de Ca l'Anton o del Puigmal, el polígon industrial del Pla o els assentaments industrials situats davant de la carretera a Figueres.

Completen l'estructura territorial de Castelló d'Empúries unes 2.700 ha incloses en el Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, que representen prop del 66% del terme municipal.

L'elevada qualitat dels espais no urbanitzables del municipi, especialment el Parc Natural dels Aiguamolls i els 7 km de línia de costa, van propiciar el desenvolupament econòmic del municipi amb un pes important del sector turístic. Només el sector de serveis representa prop del 70% de la població ocupada i és el responsable de gairebé el 80% del PIB del municipi.

Informació bàsica del pla anterior
El Pla general d’ordenació urbana (PGOU) vigent de Castelló d’Empúries va ser aprovat en data 26 de gener de 1984. L’adaptació a la Llei 21/1983, de 28 d’octubre, de declaració de paratges naturals d’interès nacional i de reserves integrals zoològiques i botàniques dels aiguamolls de l’Empordà, i la incorporació de les resolucions als recursos d’alçada van donar lloc a l’aprovació de la versió refosa el 30 de juliol de 1987. Posteriorment es va tramitar un expedient de modificació d’usos, concretat en un text refós, aprovat el 28 d’octubre de 1992, que és el vigent actualment. Des de llavors la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona (CTUG) va acceptar un total de setze modificacions puntuals del Pla general.

Durant el període de vigència del PGOU el sòl urbà es va incrementar un 8,5% i es van construir gairebé tres-cents nous habitatges. Tanmateix la població va créixer molt més ràpid, passant de 3.039 habitants el 1984 a 10.021 el 2006. Aquest desequilibri habitatge-població va ser conseqüència de la progressiva transformació de la segona residència en habitatge principal.

Justificació per a la revisió
Formalment la revisió suposava l’adaptació del Pla general vigent a la Llei 2/2002 d’urbanisme (LUC), modificada per la Llei 10/2004, i posteriorment al Text refós de la LLEI D’URBANISME, aprovat pel Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol. Tot i això, també es van evidenciar les necessitats de redimensionar equipaments i dotacions davant la dinàmica urbana de la població i de replantejar alguns projectes d’infraestructures en fase de redacció (desdoblament de la carretera C-260 i variant al pas per Empuriabrava).

Descripció i evolució del nou pla
L’any 2005 s’iniciava la revisió del planejament del municipi de Castelló d’Empúries, adjudicada a l’equip Interlands SL. sota la direcció d’Albert de Pablo Ponte i Joan Josep Murgui i Luna. El mateix any es va presentar l’avantprojecte de pla, tot i que no va ser fins al 8 de maig de 2006 que l’Ajuntament en ple va aprovar inicialment el document.

Ja des de l’inici de la presentació de l’Avantprojecte del POUM es va generar un moviment ecologista, polític i veïnal contrari. Els principals punts conflictius eren la previsió de creixement urbanístic, que superava l’establerta al PLA DIRECTOR TERRITORIAL DE L’EMPORDÀ (PDTE) i la construcció d’una llacuna d’aigua salada que amenaçava la qualitat dels aqüífers del delta dels rius Fluvià i Muga. Davant d’això, l’Ajuntament va encarregar el novembre de 2005 un estudi hidrològic per a avaluar la viabilitat de la llacuna proposada, i va acabar reduint el projecte a la meitat i restringint els trams navegables a uns pocs punts. Quant al creixement urbanístic, va accedir a traslladar la zona edificable del polígon Pla del Sud (àrea d’alt valor agrícola) a la zona del Botxí. Tanmateix, el volum d’habitatges es mantenia i els moviments contraris al planejament van persistir. A les nombroses manifestacions d’oposició de la plataforma cívica Salvem l’Empordà, s’hi va afegir la Plataforma de Castellonins en Contra de la Construcció Massiva, creada arran del rebuig al creixement previst inicialment.

Malgrat tot, el 8 de maig del 2006 es va aprovar inicialment la revisió del POUM amb el suport del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i de Convergència i Unió (CiU), però sense el suport dels partits de l’oposició (Partit Popular –PP– i Esquerra Republicana de Catalunya –ERC–). Aquest pla incloïa les modificacions anteriorment esmentades però preveia la construcció de més habitatges dels previstos a l’avantprojecte, concretament 4.141 –423 en plans de millora urbana i 3.718 en nous sectors urbanitzables–, dels quals 728 eren de protecció oficial. Això havia de permetre arribar als 25.000 habitants. També projectava una zona hotelera al costat del futur llac, equipaments lúdics i esportius nous al voltant de l’aeròdrom d’Empuriabrava, i la reurbanització del sector Delta Muga que concentrava grans edificis de pisos. Els espais verds se situaven als límits de les zones urbanitzades, mentre que la zona industrial es concentrava a l’altra banda de la C-260. Pel que fa al sòl no urbanitzable, el POUM establia zones d’especial protecció, fonamentalment als espais naturals protegits i als sectors agrícoles, i reserves de sòl per sistemes i dotacions públiques.

A partir de l’aprovació inicial del POUM van començar les mobilitzacions dels veïns del Botxí contra la previsió de fer més d’un miler d’habitatges de tres pisos d’altura a una zona que consideraven com d’interès paisatgístic. En poc temps van aconseguir que l’alcalde reduís el creixement en més de vuit-cents habitatges, alhora que se substituïen els pisos per cases unifamiliars. A més, les negociacions amb la resta de plataformes també va permetre reobrir el procés de participació publica, tot allargant tres mesos el termini d’exposició i creant una oficina d’assessorament urbanístic i jurídic per als veïns. Fruit d’aquest procés l’Ajuntament va rebre un total de cent setanta-nou al•legacions. La consideració en el POUM d’algunes d’aquestes al•legacions va donar peu a un document que novament sortí a exposició pública i que va haver de ser aprovat inicialment.

El 3 d’octubre de 2006 s’aprovava definitivament el PDTE (DOGC 47 de 20/10/2006). El PDTE incloïa el municipi dins l’àmbit de la badia de Roses Nord, que era definida com una àrea de creixement moderat. Aquest tipus de creixement suposava fixar les propostes d’extensió urbanística en un màxim del 30% de l’àrea urbana existent. Com ja havia advertit la plataforma Salvem l’Empordà, el creixement urbanístic proposat al POUM de Castelló d’Empuries no s’ajustava a aquesta definició, ja que en l’aprovació inicial del 8 de maig de 2006 superava un 36% la capacitat edificatòria prevista per a tot l’àmbit de la badia de Roses Nord. Aquest nou entrebanc determinava que a final de l’any 2006 el POUM estigués en revisió i pendent d’aprovació inicial, és a dir, tal com havia estat l’any abans.

Més informació
www.castellodempuries.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati