Diumenge 21 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
POUM DE CASTELLÓ D'EMPÚRIES
Montserrat Vilalta

Actualitzat a 31/12/2005

L' any 2005 es va iniciar la tramitació del POUM de Castelló d'Empúries, a la comarca de l'Alt Empordà. El nou planejament urbanístic preveia tres mil dos-cents nous habitatges i la creació d'una gran llacuna d'aigua salada en el sector oest d'Empuriabrava. Salvem l'Empordà va manifestar que considerava una "incongruència" la proposta de creixement residencial respecte del que disposava com a estratègia de creixement l'Avantprojecte de pla director territorial de l'Empordà (PDTE). A final de 2005 l'aprovació inicial del POUM encara no havia tingut lloc, fruit del desacord polític i social.

Articles posteriors 2006, 2007, 2008

El municipi de Castelló d’Empúries cobreix una àrea de 41,87 km2 que s’estén al voltant de la desembocadura del riu Muga. Més del 60% del terme està classificat com a sòl no urbanitzable de protecció especial del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà (PNAE), proposta d’ordenació que és fruit de l’aprovació de la Llei 21/1983, de 28 d’octubre, de declaració de paratges naturals d’interès nacional i de reserves integrals zoològiques i botàniques dels aiguamolls de l’Empordà. El Parc, juntament amb la marina residencial Empuriabrava i l’aeròdrom annex a aquesta constitueixen els elements territorials singulars i alhora contraposats del municipi. La marina, amb una superfície de 510,72 ha, era l’any 2005 la més gran d’Europa. Segons el padró de població d’aquell mateix any hi residien 9.167 habitants, i segons dades de 2003 tenia una població estacional de 16.646 habitants en termes de població equivalent a temps complet per any (ETCA).

Els Antecedents
L’any 1967, en plena època emergent del turisme, es va aprovar la primera fase de la marina residencial Empuriabrava de Castelló d’Empúries. La segona fase s’autoritzava el 1975 i del seu desenvolupament s’assolia la superfície absoluta de la marina.

El Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà constitueix la segona zona humida en importància de Catalunya, després del delta de l’Ebre. La seva extensió és de 47,89 km2, dels quals 27,44 es troben al terme municipal de Castelló d’Empúries i representen el 57% de la superfície del Parc. El Parc Natural té un origen indissociable de la marina d’Empuriabrava. La campanya social de defensa dels Aiguamolls iniciada el 1976, i de la qual va néixer el Parc, va tenir com a detonant principal les obres de construcció de dues noves marines residencials entre la Muga i el Fluvià (Port Llevant i Fluvià Marina). La història i el desenvolupament de Castelló d’Empúries ha estat des d’aleshores marcada per la relació entre aquests dos elements territorials de naturalesa antagònica.

Des de l’aprovació del Pla general de 1984, el municipi de Castelló d’Empúries havia viscut importants transformacions. El Pla va ser adaptat a la Llei 21/1983 i s’- hi van fer modificacions puntuals que van portar a la tramitació de dues versions refoses del planejament, la darrera aprovada definitivament a final de 1992. En aquest període la població resident de Castelló s’havia triplicat, passant de 3.039 habitants el 1984 a 9.167 el 2005. Entre les causes del canvi de població destacava la progressiva transformació de la segona residència en habitatge principal. Tot i així, Castelló d’Empúries era el 2005 el municipi de Catalunya amb la menor taxa d’habitatges principals, 2.371 (un 17,4%) sobre un parc de 13.591 habitatges censats el 2001. D’aquesta distribució de l’habitatge es generava una estimació de 42.132 habitants equivalents.

L'Avanç del POUM
L’Avanç del POUM, redactat per l’equip Interlands que dirigien els arquitectes Albert de Pablo Ponte i Joan Josep Murgui i Luna, justificava la necessitat de revisarlo per adaptar-lo a la Llei 2/2002 d’urbanisme (LUC) i modificar-lo mitjançant la Llei 10/2004 (LLEI D’URBANISME. MODIFICACIÓ). Un segon aspecte destacat era el desdoblament de la carretera C-260 (en el tram entre Vila-sacra i la carretera de Sant Pere Pescador) i la consideració del seu tractament i/o construcció de variant al pas per Empúriabrava. Per últim, entre les motivacions principals, l’Avanç afegia la necessitat de previsió de dotacions i equipaments públics proporcionats a la dinàmica de consolidació del creixement de població resident.

Amb tot, el nucli central de l’Avanç consistia en la creació de nou sòl residencial per a l’edificació de tres mil dos-cents habitatges. La corporació concebia aquesta opció com a mecanisme per connectar d’una banda els dos sectors urbans del municipi (la vila comtal i Empuriabrava), amb la intenció d’afavorir la cohesió social entre les respectives poblacions, i de l’altra per finançar les inversions en nous equipaments que es valoraven com a necessitats del futur pròxim. Per agregació d’ambdós propòsits l’Avanç concentrava la majoria d’aquest creixement residencial en una ampliació de la marina cap a l’oest, reproduint l’estructura d’urbanització amb canals d’aigua transitables, i definia, com a element de tancament del nou sector Empuriabrava oest, una llacuna salada de 15 ha, una part de la qual havia de superar la C-260 per tal de potenciar “la imatge característica de la marina residencial d’Empuriabrava, amb els canals i les barques amarrades”.

Castelló, amb una ciutadania formada per un 42% de població immigrada (l’índex més elevat de Catalunya) observava l’elevat ritme d’augment de la població com un procés de demanda futura d’equipaments públics (centres educatius, instal·lacions esportives i culturals, etc.). Aquest escenari demogràfic es produïa en un context, socioeconòmic i urbanístic, d’absència de factors que facilitessin assolir una identitat comuna als veïns dels dos sectors urbans del municipi, amb una població estrangera amb proporcions similars entre aquells de capacitat adquisitiva elevada i aquells en situació precària, i amb una estructura econòmica on el 70% de l’ocupació i el 80% del PIB se sustentava en el sector serveis. Es percebia, en conseqüència, la necessitat de prevenir l’aparició de la “fractura social i/o de la simple ignorància entre veïns”, a partir de l’articulació d’elements de connexió tant a nivell territorial, com de serveis públics requerits per al conjunt de la població castellonenca. L’Avanç concloïa com a necessària una “acció urbanística ‘rotunda’ que posés punt final a l’extensió del sòl urbà, per evitar nous creixements indiscriminats”, de la qual es desprenia la proposta de nou desenvolupament.

La taula següent resumeix els canvis proposats per l’Avanç del POUM respecte del planejament vigent:
Classificació del sòl        
1987 2005 Avanç POUM
  ha

habitatges

ha

habitatges

ha habitatges
Sòl urbà 580,5   634,5   628,9  
Residencial    
  13.300   13.591   13.591
Sòl urbanitzable delimitat 122,7   62,2   192,4  
Residencial      
65,0       113 3.200
Industrial i terciari 57,7       79 490
Sòl urbanitzable no delimitat 9,3   0,0   0,0  
Sòl no urbanitzable 3.468,8   3.484,5   3359,9  
TOTAL municipi

4.181,2

13.300 4.181,2 13.591 4.181,2 22.691
Població

De pret

Equivalent De dret

Equivalent

De dret

Equivalent

    41.229 9.167 42.132 +9.100 51.232

El conflicte socioecològic
Els plantejaments de l’Avanç tornaven a situar en el centre d’atenció l’encaix entre protecció de la biodiversitat i expectatives municipals de creixement urbanístic. L’ ampliació d’Empuriabrava i les actuacions derivades s’emplaçaven en l’entorn de l’aiguabarreig entre la Muga i la Mugueta. Més enllà de la connexió mateixa dels dos cursos fluvials, aquesta zona del terme constitueix el corredor biològic i paisatgístic entre els sectors nord i sud del PNAE. L’Avanç plantejava un tractament de naturalització i restauració ambiental de l’àrea com a mesura per integrar el bioducte i l’eix urbà que calia desenvolupar entre els dos nuclis de Castelló, Aquesta opció era qualificada per Salvem l’Empordà de connexió ecològica “hipotètica, minsa i ineficaç”.

El PLA DIRECTOR TERRITORIAL DE L’EMPORDÀ (PDTE, en fase d’avantprojecte a final de 2005) i el PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL SISTEMA COSTANER (PDUSC1 i PDUSC2, aprovats definitivament) s’incorporaven a aquest escenari com a instruments d’ordenació i planificació supramunicipal, per aportar una visió estratègica del desenvolupament territorial de l’Empordà dins la qual seria necessari acoblar el POUM.

Els PDUSC 1 i 2 regulen el sòl no urbanitzable comprès en els primers 500 m de litoral (des del domini públic marítim). En aquesta franja Castelló presenta dos únics sectors, el PNAE i Empuriabrava. En conseqüència, fora del que correspon a la marina residencial (sòl urbà), tota la línia costanera de Castelló va ser incorporada al PDUSC 1 com a PEIN. El PDUSC 2 no va afectar Castelló atès que no contenia àmbits de sòl urbanitzable delimitat sense pla parcial aprovat. L’Avanç del POUM no entrava, per tant, en conflicte amb els PDUSC.

No es podia dir el mateix, però, respecte de l’Avantprojecte del PDTE. Aquest document inseria Castelló d’Empúries en l’àmbit territorial de la badia de Roses nord. Les estratègies de desenvolupament que definia l’Avantprojecte del PDTE per a aquesta àrea eren la reconducció del model urbanístic seguit durant les dècades dels anys vuitanta i noranta, caracteritzat per “àrees especialitzades residencials, emplaçades sense coherència amb les aptituds físiques del territori” i “sòl destinat a activitats industrials ubicat, moltes vegades, amb l’única lògica de tenir un accés des de la carretera” (1.513 ha residencials i 126 ha industrials).

Per fer front a aquesta situació, l’Avantprojecte establia en primer lloc una forquilla d’entre mil tres-cents cinquanta i dos mil cinc-cents nous habitatges per al conjunt de l’àmbit. Respecte de la localització d’aquesta nova capacitat edificatòria, l’Avantprojecte no concretava la distribució d’aquests habitatges, però sí que qualificava els municipis en diferents tipologies en funció del tipus de creixement considerat idoni. Així, Castelló era definit com a municipi de creixement moderat, segons el qual podia gaudir de certa flexibilitat. No obstant això, la proposta de l’Avanç del POUM de crear tres mil dos-cents nous habitatges suposava superar en un 28% la capacitat edificatòria prevista per a tot l’àmbit badia de Roses nord, entrant, per tant, en conflicte amb els plantejaments preliminars del PDTE.

La intenció de Castelló de crear trenta noves hectàrees de sòl industrial representava un segon punt de fricció amb el text de l’Avantprojecte del PDTE. Aquest darrer determinava que Roses i Castelló d’Empúries haurien de “formular i tramitar una actuació urbanística conjunta, amb la finalitat de desenvolupar una promoció de sòl per a activitats econòmiques”, premissa a la qual Castelló s’avançava amb la proposta del POUM.

Per tot el que s’ha exposat, la presentació de l’Avanç va desembocar en un procés de desacord tant a nivell polític com social. Els tres mil dos-cents nous habitatges centraven la polèmica, tant per la quantitat com per la tipologia urbanística definida o per la seva ubicació.

D’una banda, la premsa recollia el mes d’abril la manca de consens a nivell municipal, posant en relleu que l’Avanç havia estat aprovat tan sols amb els vots a favor de CiU i PSC al Govern. El grup d’ERC (a l’oposició) va plantejar que es dugués a terme un referèndum per a la validació del POUM, i el PP considerava les propostes emblemàtiques de l’Avanç de “faraòniques”.

De l’altra, el mes de juliol, Salvem l’Empordà compareixia públicament amb un escrit i amb el lliurament simbòlic d’un fragment de l’enderroc de Fluvià Marina (PLA URBANÍSTIC DE FLUVIANÀUTIC) per demanar la retirada de l’Avanç i que es tornés a redactar “sota les consideracions del creixement sostenible i del PDTE”. La proposta de la nova llacuna va esdevenir, també, focus de controvèrsia al consistori pel risc de salinització d’aqüífers. Fruit de la discussió encetada l’Ajuntament anunciava el mes de novembre la decisió d’encarregar un estudi hidrogeològic de viabilitat de la nova llacuna, després d’haver-ne replantejat ja les dimensions i la funcionalitat. S’assumia una reducció a la meitat de les 15 ha inicials i el seu tractament com a aiguamolls salats, descartant així la navegació en la major part de la zona.

A final de 2005 l’aprovació inicial del POUM de Castelló encara no s’havia produït. Aquest fet posava de manifest les dificultats per harmonitzar solucions derivades de la percepció local de la realitat socioeconòmica amb els plantejaments procedents d’estratègies regionals (PDTE) i sectorials (PDUSC 1 i 2, PEIN) i amb la creixent necessitat de concertar el planejament amb els agents socials, polítics, etc.

Més informació
www.idescat.net
www.castellodempuries.org
www.salvem-emporda.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati