Dimarts 23 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
POUM DE CAMBRILS I PLANS PARCIALS DEL REGUERAL I L'HORTA
Xavier Basora, Jordi Romero i Xavier Sabaté

Actualitzat a 31/12/2005

Després de les protestes veïnals i de més de dues mil cinc-centes al·legacions, l'Ajuntament de Cambrils retira els plans de millora urbana del Regueral i de l'Horta de Santa Maria i aprova inicialment, de nou, el Pla d'ordenació urbanística municipal (POUM). Propietaris de solars rebutgen aquesta nova proposta i veïns de la costa de Cambrils endeguen mobilitzacions en contra del Pla. El 6 de setembre, l'Ajuntament aprova provisionalment el POUM sense grans crítiques de l'oposició i, a final d'any, la Comissió Territorial d'Urbanisme de Tarragona l'aprova definitivament. La proposta final no preveu la construcció d'habitatges al voltant del Parc Samà, però sí que obre la possibilitat de construir-hi un camp de golf i un servei hoteler.


Antecedents 2004

L’Ajuntament de Cambrils va presentar el mes de setembre de 2004 l’avanç de Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) de Cambrils (Baix Camp), on s’apostava per un model de ciutat litoral mediterrània. L’equip redactor proposava una sèrie d’estratègies que integraven les propostes de l’Agenda 21 del municipi i que respectaven el PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL SISTEMA COSTANER (PDUSC). El consistori en va fer l’aprovació inicial durant el mes de gener de 2005.

Els plans de millora urbana del Regueral i l'Horta
L’equip de govern de Cambrils (Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV) i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)) va anunciar a començament d’any que obriria un procés de negociació amb els propietaris dels gairebé mil habitatges dels barris del Regueral i l’Horta de Santa Maria que es podien veure afectats per uns plans de millora urbana (PMU) vinculats al POUM els quals implicarien la demolició de diversos blocs de pisos. La majoria eren segones residències de gent que vivia a Aragó, la Rioja i Madrid. La perspectiva de demolicions va generar l’alarma social i va generalitzar un clima de desaprovació entre els propietaris. En qüestió de pocs dies, els veïns afectats es van organitzar per defensar les seves propietats i es van integrar en l’Associació de Cap de Sant Pere, que ja havia aconseguit frenar un projecte semblant. La pressió popular va tenir efectes immediats i, després d’una reunió amb un grup d’administradors, l’equip de govern va fer marxa enrere públicament. A final de gener, l’alcalde va anunciar que l’Ajuntament descartava els enderrocs i que es modificaria la proposta inicial del POUM atenent les al·legacions que presentessin els veïns.

El POUM rep al voltant de dues mil cinc-centes al·legacions, la majoria en referència als plans de millora urbana
Els veïns de Cambrils van presentar durant el període d’informació pública al voltant de dues mil cinc-centes al·legacions en relació amb el nou POUM. Segons el regidor d’Urbanisme, Joan Recasens (ERC), el 85 % feien referència als plans de millora urbana dels barris del Regueral, de l’Horta de Santa Maria i Tàrraco Sud, que el govern municipal ja s’havia mostrat disposat a modificar. La resta d’al·legacions, unes tres-centes cinquanta, les van presentar els grups municipals a l’oposició, promotors i associacions com la federació d’empresaris. L’Ajuntament tenia la intenció d’estudiar les al·legacions amb la previsió d’aprovar el POUM de manera provisional el mes de juny, per tal d’enviar-lo a la Direcció General d’Urbanisme (DGU) i aprovar-lo de manera definitiva el mes de desembre.

L’Ajuntament de Cambrils aprova inicialment de nou el POUM, aquest cop sense els plans de millora urbana i amb l’abstenció de tota l’oposició
El 2 de juny, l’Ajuntament de Cambrils va aprovar inicialment un altre cop el POUM de la ciutat. Els partits de l’oposició (Partit Popular (PP), Plataforma Independent de Cambrils (PLIC), Convergència i Unió (CiU) i la regidora del grup mixt, Montserrat Garrido) es van mostrar parcialment en contra del document i per això es van abstenir en la votació. Tot i això, van lloar l’esforç dut a terme per retirar els PMU del nou POUM, tot i que també van ser crítics pel que feia al procediment. En aquest sentit, Joan Recasens va admetre mancances en el procés de participació, però les va justificar per ser la primera vegada que s’hi sotmetia un POUM.

Diversos propietaris de solars a Cambrils rebutgen el POUM i els veïns de la costa de Cambrils endeguen mobilitzacions
La nova proposta de POUM aprovada a principi de juny també es va posar a informació pública i va rebre diverses al·legacions: a principi de juliol, veïns del sector situat entre la urbanització dels Ametllers i la riera de Riudoms de Cambrils es van reunir amb l’alcalde Robert Benaiges (PSC) per mostrar el seu rebuig a la nova proposta. Reclamaven que es mantingués la qualificació urbanística de la seva zona, que amb la nova proposta passava a ser sòl urbanitzable no delimitat, és a dir, sense preferència a l’hora de tramitar plans urbanístics. Un dels portaveus veïnals, Ferran Tusset, va afirmar que la raó del canvi de clau urbanística era per compensar la zona de les Comes i la font Coberta, que passava a ser urbanitzable.

D’altra banda, els veïns del Regueral, de l’Horta de Santa Maria i del cap de Sant Pere van tornar a presentar al·legacions al POUM, tot i que la segona aprovació inicial havia deixat de banda els PMU que els afectaven. Els veïns asseguraven que l’annex de les normes urbanístiques els deixava sense referència legal per als futurs plans parcials que es poguessin arribar a desenvolupar a la zona.

Per la seva part, l’associació de propietaris Costa Cambrils va convocar el 6 d’agost una manifestació al municipi per protestar en contra del nou POUM, que va aplegar unes dues mil persones. Els veïns reclamaven una resposta formal a les al·legacions presentades a la segona aprovació inicial del POUM, acompanyades de mil signatures d’adhesió. Els convocats van tallar durant mitja hora l’avinguda de la Diputació, un dels accessos més importants a Salou, i van ocasionar importants retencions de trànsit. Després, van participar en diferents actes lúdics i festius, inclòs un sopar, a la zona coneguda com el Pi rodó.

Segons les reivindicacions dels veïns, al POUM hi mancava una previsió de plans d’actuació urbanística, una previsió financera i un estudi sobre el tractament de les aigües residuals i l’ampliació de la depuradora. D’altra banda, el temor d’aquests ciutadans es fonamentava en el fet que l’Ajuntament deixés degradar la zona i que, a llarg termini, aprofités el POUM per afavorir una operació urbanística amb interessos turístics. L’equip de govern, però, negava aquest extrem i en un comunicat intentava tranquil ·litzar els afectats, assegurant que no hi hauria canvis en la regulació urbanística de les propietats dels veïns, establerta pel Pla general d’ordenació urbana (PGOU) de Cambrils, vigent des de 1993. A més, l’Ajuntament va denunciar la desinformació que, segons creia, havien estat alimentant algunes de les associacions. D’altra banda, l’alcalde de Cambrils, Robert Benaiges, havia anunciat pocs dies abans de la celebració de la manifestació, la qual va aprofitar amb finalitats polítiques, de promoció personal per a futures eleccions i d’especulació immobiliària, que els equips jurídics de l’Ajuntament estudiarien la possibilitat de portar als tribunals el president de l’associació, Javier García, i que posaria en mans de la fiscalia tota la documentació sobre les al·legacions de l’associació i també les cartes injurioses que els havien dirigit.

L’Ajuntament aprova provisionalment el POUM sense grans crítiques de l’oposició
El 6 de setembre, el ple de l’Ajuntament de Cambrils va aprovar provisionalment el POUM sense grans crítiques de l’oposició, després de gairebé dos anys de tràmits. La segona proposta de pla aprovada inicialment havia rebut dues-centes trenta al·legacions, la majoria de l’associació de propietaris Costa Cambrils. El govern municipal, que n’havia desestimat la majoria, argumentava que aquestes no tenien fonaments tècnics i que s’escapaven de les competències de l’Ajuntament mateix. Per la seva part, Javier García assegurava que no havia rebut la resolució de les al·legacions i que, tot i que reconeixia que alguns punts feien referència a aspectes de caire supramunicipal i a normatives d’estaments superiors, l’Ajuntament s’havia de responsabilitzar de resoldre’ls.

La Comissió Territorial d'Urbanisme de Tarragona diu sí al POUM de Cambrils
L’1 de desembre, la Comissió Territorial d’Urbanisme de Tarragona (CTUT) va aprovar definitivament el nou POUM, que preveia arribar als setanta mil habitants en quinze anys, que assignava un 30% de sostre construït per habitatge protegit i que recol·locava els creixements de manera contínua als eixamples existents.

El Pla establia onze sectors de sòl urbanitzable residencial, entre els quals destacava la partida de les Comes, a ponent del nucli antic de Cambrils Vila i com a prolongació del seu eixample. En aquest sector, en 105 ha es preveia construir cinc mil vuit-cents habitatges per a uns setze mil cinc-cents habitants. La zona industrial situada per damunt de l’N-340 creixeria fins a les 23 ha. D’altra banda, el POUM protegia de la urbanització els terrenys situats per sobre de l’N- 340 fins al terme de Mont-roig i dues franges agrícoles més. La més gran d’aquestes franges arribava fins al Parc Samà i tancava, definitivament, la possibilitat de construir el gran complex residencial i d’oci projectat per la promotora immobiliària Med Group.

Després d’introduir una sèrie de modificacions, a requeriment de la CTUT, es preveia que el Pla entrés en vigor el gener de 2006.

El Parc Samà
La segona aprovació inicial del POUM de Cambrils va retirar els PMU que afectaven els barris del Regueral i l’Horta de Santa Maria, decisió que va provocar que el debat se centrés en el PARC SAMÀ. La proposta de la promotora Med Group per al Parc Samà incloïa un complex residencial de cinc-cents vint habitatges i un camp de golf de vint-i-set forats. D’altra banda, es preveia la construcció d’un complex hoteler que inclouria un hotel tipus parador, que s’integraria en els jardins històrics del Parc.

Des de començament d’any, l’equip de govern va mostrar que no estava en contra de la instal·lació d’un camp de golf, però sí que s’oposava als habitatges projectats al voltant, ja que el municipi no podria afrontar la dotació de serveis d’una urbanització que es trobaria a 6 km de la ciutat. Tot plegat es veia, des de l’oposició, com una oportunitat perduda per al municipi.

A mitjan mes d’agost, Med Group i l’Ajuntament de Cambrils continuaven negociant el projecte. L’empresa va realitzar una enquesta durant l’estiu per saber si els habitants de Cambrils volien un camp de golf al seu municipi. Tot i això, l’Ajuntament va advertir que els resultats de l’enquesta no serien definitoris per a les converses, ja que el que s’estava discutint al consistori no era la construcció del camp de golf, sinó la dels habitatges previstos per Med Group. Per la seva banda, l’empresa assegurava que no cediria a canviar l’indret on pretenia construir el camp de golf.

Finalment, arran de l’aprovació provisional, l’alcalde va anunciar que la proposta final incorporava criteris de l’Agenda 21 local i que no preveia la construcció dels habitatges al voltant del Parc Samà, però sí que oferia a la promotora la possibilitat de construir el camp de golf i un servei hoteler.

Més informació
www.cambrils.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Baix Camp
Fotogaleria relacionada