Dimecres 13 de Novembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
POUM DE CAMBRILS
Xavier Basora, Jordi Romero i Xavier Sabaté

Actualitzat a 31/12/2004

L'Ajuntament de Cambrils presenta l'avanç de Pla d'ordenació urbanística municipal, que, segons declara, aposta per un model de ciutat litoral mediterrània. L'equip redactor proposa una sèrie d'estratègies que integren les propostes de l'Agenda 21 del municipi i que respecten el Pla director urbanístic del sistema costaner. El consistori municipal preveu l'aprovació inicial del POUM per a final de gener de 2005.

Articles posteriors 2005

Cambrils és un municipi amb 25.509 habitants que forma part de la comarca del Baix Camp i s'inscriu en l'àmbit territorial del Camp de Tarragona. Tot i que l'estructura territorial és la pròpia d'un municipi litoral obert al Mediterrani, el fet d'haver preservat bona part de l'espai agrari de l'interior li confereix una especial singularitat.

El terme municipal de Cambrils, de 34,77 km2 de superfície, està dividit en dos sectors, units per una estreta franja de 300 m d'amplada situada a la vora de la costa. Quant a l'estructura urbana es diferencien: el nucli urbà (que conté el nucli històric i el nucli mariner al costat del port), les urbanitzacions de ponent (Cambrils Mediterrània, Tarraco, la Dorada, l'Ardiaca, Mar Cambrils, les Mimoses, El Dorado Playa i barri de la Llosa) i les urbanitzacions de llevant (el Prat d'en Forés, Cambrils Badia, Sol Cambrils, Reus Mediterrània, Platja de Vilafortuny, Cap de Sant Pere, Molí de la Torre II, Quatre Camins, els Ametllers, Proacosa, Urcavisa, Vilafortuny II, els Tallats, Jardins de Vilafortuny, Mas d'en Bosc, Mas Clariana i Mas Olivé).

Amb l'objectiu d'adaptar el Pla general d'ordenació urbanística de Cambrils, aprovat l'any 1993, a la Llei 2/2002 de 14 de març, d'urbanisme, l'Ajuntament va decidir encomanar la revisió del planejament municipal. El nou Pla d'ordenació urbanística municipal (POUM) hauria de garantir la incorporació dels criteris de desenvolupament sostenible, tal com enunciava la LLEI D'URBANISME 2/2002 i les respectives modificacions.

La integració de l'Agenda 21 de Cambrils en el POUM
El 28 de juny es van presentar les línies estratègiques definides al Pla dacció local (PAL) de l’Agenda 21: la gestió territorial sostenible, la diversificació i ambientalització de l’activitat econòmica i l’establiment d’un model de ciutat orientat a les persones. El regidor de Medi Ambient i Participació Ciutadana d’Iniciativa per Catalunya-Verds a l’Ajuntament de Cambrils, Salvador Matas, va apuntar que el PAL seria l’ànima de la revisió del Pla d’ordenació urbana. Matas també va valorar positivament el primer procés participatiu que s’havia desenvolupat a Cambrils, si bé va reconèixer que calia implicar més els veïns en les decisions.

La presentació de l'avanç del Pla
El 15 de setembre, l'equip redactor del POUM, encapçalat pels arquitectes Albert de Pablo i Joan Josep Murgui de l'empresa Interlands SL, va presentar el document d'avanç de Pla. En aquest document es plantejava un model de ciutat de 60.000 habitants per a l'any 2020, fet que significava construir 8.600 habitatges nous en les 400 ha de sòl urbanitzable que encara restaven per executar des de 1993 i doblar la població en els propers deu o quinze anys.

Les propostes presentades es resumien en sis estratègies: formar una xarxa contínua d'espais lliures, promoure una ciutat mitjana, potenciar un turisme de qualitat, consolidar la productivitat del Camp de Tarragona, equipar amb serveis els barris i garantir el transport públic. Tal com va indicar l'alcalde de Cambrils, Robert Benaiges, aquestes estratègies posarien les bases per a la modernització definitiva de Cambrils i per a garantir un model mediterrani d'urbanisme compacte, que posés els serveis a l'abast a fi de disminuir desplaçaments.

L'avanç de POUM plantejava la necessitat de buscar alternatives al MODEL TURÍSTIC de sol i platja. Concretament, animava a potenciar l'actiu de la plana agrícola, just al darrere de la línea costanera, i conservar els espais lliures dotant-los d'un petit nucli de serveis i magatzems localitzats als intersticis del corredor d'infraestructures. Tanmateix, pretenia garantir la continuïtat i la permeabilitat de les xarxes de suport -camins i rieres- amb els teixits urbans i fins al front litoral, i preveia la urbanització de petits espais destinats a equipaments de turisme rural.

El document d'avanç de POUM tenia com a marc jurídic i conceptual el Pla territorial general de Catalunya (PTGC), la Llei 2/2002 d'urbanisme, el PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL SISTEMA COSTANER (PDUSC) i l'Agenda 21 local.

L'encaix de Cambrils al Pla director urbanístic del sistema costaner
El PDUSC protegia especialment la plana agrícola de Cambrils, a través de l'activitat agrícola, fonamentalment, de regadiu i d'activitats lúdiques de caràcter naturalista. Els grups de l'oposició, però, es van manifestar preocupats per les, segons ells, excessives reserves de sòl agrícola previstes al PDUSC.

D'altra banda, el 5 de novembre el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) va publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) la segona fase del PDUSC per aquells àmbits del sistema costaner integrats pels sectors de sòl urbanitzable delimitat, però sense plans parcials definitivament aprovats. Aquest nou Pla incloïa dos sectors de Cambrils, que corresponien a dos nous eixamples turístics. En concret es tractava de dues finques situades darrere la Torre de l'Esquirol, a prop de la riera de Maspujols, classificades com a sòl urbanitzable, però que encara no tenien cap pla parcial aprovat. Segons Joan Recasens, regidor d'Urbanisme de l'Ajuntament de Cambrils, l'objectiu del DPTOP era garantir zones verdes i equipaments en els punts més propers al mar, preveure aparcaments per als banyistes de la platja, crear nous vials de comunicació cap al litoral i evitar que l'acumulació d'edificis esdevingués una barrera arquitectònica. La previsió de l'Ajuntament era destinar aquests terrenys a usos turístics o de lleure.

L'àmbit de Parc Samà a l'avanç de POUM
L'equip redactor del POUM també va presentar la proposta de creació d'un complex hoteler al PARC SAMÀ, paratge natural catalogat com a bé cultural d'interès nacional (BCIN) on la promotora immobiliària Med Group pretenia construir un complex residencial de cinc-cents vint habitatges i un camp de golf de vint-i-set forats. En cas que s'executés, el complex hoteler inclouria un hotel tipus parador, que s'integraria en els jardins històrics del parc Samà i que només ocuparia un 25% de la superfície del complex residencial que pretenia implantar la promotora Med Group.

Aquesta proposta d'ordenació plantejada per l'equip redactor del POUM anava en la línia del nou turisme que es pretenia potenciar a Cambrils: un turisme de qualitat, alternatiu a l'oferta de sol i platja, i on s'aprofités la singularitat de la plana agrícola. Tot i això, l'oposició del govern de l'Ajuntament de Cambrils (Convergència i Unió, Partit Popular i Plataforma Independent Cambrilenca) va coincidir a valorar de manera negativa aquesta solució proposada ja que excloïa la possibilitat d'instal·lar el camp de golf. Segons aquests grups de l'oposició, el servei de golf permetria desestacionalitzar la temporada turística i augmentar els llocs de treball.

Amb tot, l'Ajuntament de Cambrils va tancar l'any 2004 amb la voluntat d'aprovar inicialment, a final de gener de 2005, un POUM que fes de Cambrils una ciutat que definien com a compacta, diversa i solidària, on es potenciés un turisme de qualitat alternatiu a l'oferta de sol i platja. Tot i això, diverses qüestions van quedar sense resoldre's, entre les quals la proposta d'ordenació definitiva del Parc Samà i l'encaix de Cambrils al Pla director urbanístic del sistema costaner.

Més informació
http://www.cambrils.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Fotogaleria relacionada