Dimarts 23 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
POUM DE CALAF
Xavier Matilla

Actualitzat a 31/12/2005

La Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona (CTUB) en sessió de 20 d'octubre de 2005 acorda aprovar definitivament el Pla d'ordenació urbanística municipal (POUM) de Calaf, supeditant-ne la publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) i la consegüent executivitat, a la presentació d'un text refós que incorpori una sèrie de prescripcions.

Calaf és un municipi situat a l’extrem nord de la comarca de l’Anoia emplaçat pràcticament al centre geogràfic de Catalunya, amb 940,28 ha de superfície i 3.259 habitants a data de setembre de 2004, segons dades facilitades per l’Ajuntament.

El Poum de Calaf, redactat pels arquitectes Anna Albin i Miquel Raja, s’aprovà inicialment al ple de l’Ajuntament en sessió de 30 de gener de 2003. Després de sotmetre’l a exposició pública i amb la necessitat d’adaptar el document a la MODIFICACIÓ DE LA LLEI D’URBANISME 2/2002, Decret Legislatiu 10/2004, es va creure convenient adoptar un nou acord d’aprovació inicial. El ple municipal aprovà inicialment el Pla, per segona vegada, en sessió de 15 de novembre de 2004. Durant el termini d’informació pública es van presentar noranta-tres al·legacions que es van contestar en sentit divers, i el Pla fou aprovat provisionalment pel ple municipal de 22 de juliol de 2005. El document, ja adaptat al Decret legislatiu 1/2005, pel qual s’aprovà el TEXT REFÓS DE LA LLEI D’URBANISME, es va trametre a la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona (CTUB) que va acordar l’aprovació definitiva del POUM de Calaf, supeditant-ne la publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) i la consegüent executivitat, a la presentació d’un text refós que incorporés una sèrie de prescripcions.

Nova situació geoestratègica
El possible desdoblament de L’EIX TRANSVERSAL CARRETERA C-25, les perspectives de millora existents entorn de LA LÍNIA FERROVIÀRIA LLEIDA-MANRESA i els estudis al voltant del FERROCARRIL TRANSVERSAL DE CATALUNYA han situat el municipi de Calaf en un punt central i per tant estratègic per a les empreses logístiques. Les Normes subsidiàries de planejament vigents, aprovades definitivament el 1984, delimitaven dos sectors urbanitzables, un d’industrial, ja executat, i un de residencial que no havia estat encara desenvolupat. El polígon industrial es troba totalment ocupat. Aquest fet i la creixent demanda de sòl industrial per a noves empreses o bé per a la necessitat d’ampliació d’algunes de les que ja funcionen al polígon va ser una de les causes que va motivar la revisió del planejament. També es volia aprofitar la revisió del document per tal d’adaptar-lo al nou marc legal i als nous formats digitals.

Objectius del Pla
El nou Pla, del qual s’establia una vigència indefinida, proposava com un dels seus objectius principals la delimitació de nous sòls urbanitzables industrials, situats al sud del nucli urbà, en coherència amb el nou context territorial. Conjuntament traçava un nou esquema viari que permetés expulsar del centre urbà aquell trànsit pesant. En aquest sentit, es va traçar la ronda Sud que havia de permetre estructurar els nous creixements industrials alhora que els connectava directament amb l’eix Transversal i la carretera C-1412. També es preveien dos passos elevats per a trànsit rodat sobre la via ferroviària per tal de minimitzar la barrera que suposa el ferrocarril per als nous creixements. En aquest sentit cal esmentar que el Pla preveia una reserva ferroviària, situada en sòl no urbanitzable al sud del nucli, en previsió de futures millores de la línia ferroviària.

Respecte dels creixements residencials, el Pla va apostar per una clara diferenciació i separació respecte dels sòls industrials. Va delimitar els nous sectors residencials al nord del nucli, conjuntament amb el traçat de la ronda Nord que havia de completar el recorregut viari al voltant del nucli existent i permetre també millorar l’accessibilitat al nucli històric. També es pretenia conservar el caràcter medieval del nucli històric, vinculant- hi algunes de les seves àrees que necessitaven millores als sectors de creixement residencial.

Pel que fa als sistemes d’espais lliures i equipaments, el Pla proposava la creació d’un nou corredor verd nord-sud que permetés recuperar el convent de Sant Francesc com a espai central d’equipaments prop de l’estació de ferrocarril i connectar-lo amb el sòl no urbanitzable a través d’un espai lliure que combinés parcs, equipaments i sòls conreats. En relació amb els equipaments també es preveien diverses reserves per a futures ampliacions dels equipaments existents.

Model de creixement i dimensionat del Pla
El model de creixement que proposava el Pla, era un model compacte però de desenvolupament, basat sobretot en el fort creixement dels sòls destinats a usos industrials i logístics. La superfície total dels nous sectors urbanitzables delimitats i no delimitats era de 109,24 ha davant de les 104,09 ha que el mateix Pla classificava com a sòl urbà. Per tant, els nous creixements que es van delimitar permetien doblar la superfície urbana del municipi.

Es van definir tres sectors urbanitzables delimitats industrials, SUD-1 el Rentador (impulsat per l’Incasòl), SUD-2 Maquinària Agrícola Solà i SUD-3 la Campa, que comprenien sectors amb processos iniciats o que es preveia impulsar prioritàriament. Aquests feien un total de 61,88 ha de sòl, a les quals s’havia d’afegir un sector urbanitzable no delimitat, SUND Solanelles, de 22,95 ha de sòl. Tots ells estaven localitzats al sud de l’actual nucli i vinculats a la infraestructura ferroviària i a la traça de la nova ronda Sud. Pel que fa a la gestió dels sectors, es proposaven discontinuïtats en els sectors SUD-1 i SUD-3 per tal que les cessions del 10% d’espais lliures i el 5% d’equipaments que es preveien a cada sector més la superfície del convent de Sant Francesc es poguessin unificar en uns espais de dimensions més grans al voltant del convent de Sant Francesc i la depuradora.

Respecte dels creixements residencials, el Pla preveia 1.298 habitatges nous en coherència amb un escenari demogràfic integrador que situaria per a l’horitzó 2.017 5.000 habitants, tal com establia la memòria social del document. Es preveia desenvolupar 383 habitatges en sòl urbà no consolidat mitjançant plans de millora urbana (PMU) i polígons d’actuació (PA). Per tant es donava prioritat al fet de completar els sectors que havien de permetre consolidar els teixits existents davant dels tres nous sectors urbanitzables no delimitats residencials, SUND-4 ronda Nord, SUND-5 sota el poliesportiu i SUND-6 Oliva. En general, els sectors delimitats en sòl urbà no consolidat són sectors d’una alta densitat en comparació amb les densitats que es proposaven per als sectors urbanitzables no delimitats residencials que es podrien considerar densitats moderades de 30 i 45 habitatge/ha.

El Pla preveia en els nous sectors residencials, en sòl urbà no consolidat i en sòl urbanitzable no delimitat la reserva del 20% del sostre residencial com a habitatge protegit.

Regulacions del sòl no urbanitzable
La superfície que el Pla classificava com a sòl no urbanitzable era de 726,92 ha, més d’un 75% de la superfície del terme municipal.

S’establien cinc zones o claus reguladores. Una primera clau 13, referent al sòl rústic, on també s’incloïa la subclau 13a que feia referència a sòls rústics amb protecció d’arbrat. A continuació s’establien tres claus referents a diferents àmbits de protecció: clau 14 de protecció agrícola, clau 15 de protecció paisatgística i clau 16 de protecció forestal on també s’incloïa la subclau 16a referent a la restauració paisatgística. Finalment la clau 17 que servia per delimitar els diferents espais vinculats a les servituds dels sistemes.

El Pla incorporava els documents del Catàleg específic de masies, amb cinc elements identificats, i l’Inventari d’edificacions en el sòl no urbanitzable, amb cinquanta-quatre construccions.

Text refós
El mes de desembre l’equip redactor ja tenia preparat el text refós del document que donava compliment a les prescripcions de l’acord pres per la CTUB en sessió de 20 d’octubre de 2005. El nou document incorporava les diferents determinacions establertes en els informes emesos pels diferents organismes.

Respecte a la regulació de sistemes, el text refós incorporava la necessitat de redactar un pla especial d’infraestructures que concretés el traçat a nivell de projecte bàsic de la ronda Sud i la tramitació d’aquest document prèviament o simultàniament al desenvolupament dels sectors afectats. També afegia l’especificació que la proposta de reserva ferroviària es preveia com a millora de la línia de servei de mercaderies o logística.

Tanmateix, s’incorporaven petits ajustaments en el sistema viari i en el sistema d’equipaments, en els sectors en sòl urbà, sòl urbanitzable delimitat i no delimitat, i també en la regulació del sòl no urbanitzable, i diferents articles normatius tal com establia l’acord de la CTUB sense que cap d’aquestes modificacions suposés canvis importants en el model proposat pel Pla.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Anoia
Fotogaleria relacionada