Dijous 14 de Novembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
POUM DE BERGA
Marta Pallarès

Actualitzat a 31/12/2004

El 22 d'abril de 2004 l'Ajuntament de Berga aprova provisionalment el Pla d'ordenació urbanística municipal i tramet el document a la Direcció General d'Urbanisme de la Generalitat per tal que la Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona l'examini i procedeixi a aprovar-lo definitivament. La Comissió l'aprova, però exigeix la correcció de la proposta d'ampliació del polígon industrial de la Valldan.

El municipi de Berga, amb una extensió de 22,54 km2 i uns 15.000 habitants, s'estén al peu de la serra de Queralt i de cara a la vall del Llobregat, al bell mig de la comarca del Berguedà, de la qual és la capital.

En sessió del 24 de juliol de 2003 el ple municipal de l'Ajuntament de Berga va aprovar inicialment el Pla d'ordenació urbanística minicipal (POUM), en substitució de l'antic Pla general d'ordenació de Berga, vigent des del 1986. El nou Pla va ser sotmès al periode d'informació pública i fou aprovat provisionalment pel Ple municipal el 22 d'abril de 2004. Un cop finalitzats aquests tràmits municipals, l'expedient fou lliurat a la Direcció General d'Urbanisme, organisme que proposà elevar la proposta a la Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona per tal de completar-ne la tramitació.

Els objectius del POUM
El nou POUM de Berga, amb una vigència prevista de dotze anys, establia com a objectius principals impulsar la funció de Berga com a centre de serveis del Berguedà, ordenar el creixement urbà i l'estructura viària, recuperar-ne i revitalitzar-ne el nucli antic, preveure una oferta de sòl residencial suficient, ampliar l'oferta de sòl industrial, protegir i integrar els valors paisatgístics i ambientals de l'entorn rural i potenciar l'oferta de turisme i lleure.

El Pla proposava un increment del sòl urbà d'un 14 % respecte a la superficie del nucli urbà existent, mantenint gairebé la totalitat del sòl que ja tenia aquesta qualificació en l'anterior Pla i incorporant-hi només un sector classificat anteriorment com a sòl urbanitzable. El creixement previst se situava fonamentalment cap a la zona sud de la ciutat, en l'espai emmarcat per la variant de la carretera de Solsona (al sud), L'EIX DEL LLOBREGAT (a l'est) i la ciutat mateixa ja consolidada (al nord). Pel que fa al sòl urbà consolidat, el Pla establia com a prioritats la recuperació del nucli antic, amb el sector de la Rasa dels Molins com a nou element estructurador i revitalitzador del centre, la requalificació d'àrees internes i la integració de zones mal articulades dintre del teixit urbà, a les quals se'n buscarien uns límits i una façana urbana ben definits.

La proposta d'ampliació de l'oferta del sòl industrial més notable era l'expansió del polígon de la Valldan, a l'oest de la ciutat.

La Generalitat aprova el Pla però en suspèn l'aplicació en espera de modificacions
El 15 de setembre de 2004 es va reunir la Comissió Territorial d'Urbanisme per tal d'examinar l'expedient i, si esqueia, de procedir a aprovar-lo definitivament. Dos dies després, l'alcalde de Berga, Ramon Camps, del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), explicava que, tot i que encara no havien rebut una comunicació oficial, la Comissió havia aprovat el Pla, però n'havia suspès l'aplicació en espera d'unes modificacions. La més significativa fou no permetre l'ampliació cap al nord del polígon industrial de la Valldan. Segons Camps, les modificacions, "en principi, no han estat cap sorpresa", i per això assegurava que el govern municipal no es plantejaria presentar recurs, sinó que es refaria el text i es presentaria al ple per tal que es pogués aprovar tan aviat com fos possible.

Tanmateix, la possible ampliació del polígon de la Valldan va esdevenir objecte de controvèrsia entre el govern municipal de PSC i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i el grup de Convergència i Unió (CiU), a l'oposició. Els primers considera-ven suficients les possibilitats d'ampliació del polígon de la Valldan cap al sud, mentre que CiU es mantenia ferma en la proposta d'ampliar-lo també cap al nord, amb l'escenari de fons del projecte impulsat pel Consell Comarcal del Berguedà de construir un polígon d'abast comarcal i, possiblement de gestió també comarcal.

No fou fins a final de novembre de 2004 que es va convocar un ple municipal per a debatre la possibilitat d'interposar recurs davant la Comissió Territorial. La iniciativa del grup opositor fou desestimada, però la controvèrsia va aturar la represa dels tràmits d'aprovació definitiva del Pla.

Més informació
www6.gencat.net/incasol/act_ind/resultat.asp?Mun=BERGA
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Berguedà