Dissabte 20 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
POUM DE BÀSCARA
Elisabet Sau

Actualitzat a 31/12/2007

L’any 2007, l’Ajuntament de Bàscara presenta el seu projecte de POUM a la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona (CTUG). El pla preveu actuacions en tots els nuclis que componen el municipi, però se’n destaca la requalificació d’un sector industrial al nucli d’Orriols, el desenvolupament futur del qual suposarà una nova àrea residencial de 350 habitatges que anirà vinculada a la construcció d’un conjunt d’instal•lacions eqüestres que conformaran el Parc del Cavall. El POUM no va ser aprovat per la CTUG, que va recomanar a Bàscara la reducció del nombre d’habitatges i l’adopció del traçat del tren d’alta velocitat aprovat pel Ministeri de Foment.

El municipi de Bàscara es troba situat al sud de la comarca de l’Alt Empordà, al límit amb el Pla de l’Estany i el Gironès. Aquest municipi tenia poc més de 900 habitants censats l’any 2007 i uns 350 habitatges, dels quals prop de 275 es declaraven com a principals. La seva població es distribuïa en quatre nuclis: el mateix Bàscara, Calabuig, Orriols i les Roques. La seva activitat econòmica estava molt relacionada amb el sector primari. El municipi disposava d’un equipament singular en el mateix nucli de Bàscara: unes instal•lacions eqüestres de titularitat municipal de 13 ha al costat del parc de la Resclosa, molt a prop del riu Fluvià.

Bàscara està situat al recorregut de dos dels corredors viaris més importants de Catalunya que arriben al pas fronterer del Pertús: la carretera N-II, que el 2007 passava pel mig del centre urbà, i l’autopista AP-7, que travessa el municipi per l’est.

El municipi de Bàscara es regia urbanísticament per unes normes subsidiàries que s’havien aprovat l’any 1978 però el 2007 l’Ajuntament tenia la seva proposta de POUM a punt per a seguir la seva tramitació davant la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona (CTUG).

Un POUM on el cavall n’és protagonista
El POUM de Bàscara delimitava el 3% del terme municipal com a sòl urbà consolidat, el 6% com a urbanitzable i el 90% com a no urbanitzable. Segons les informacions de premsa, si tots els sectors residencials del nou POUM s’executessin, Bàscara podria augmentar la seva població fins a 2.100 habitants.

Les actuacions previstes al nucli de Bàscara giraven al voltant de la protecció del barri antic, l’enderrocament de diversos edificis per allargar la plaça de l’Església fins al castell; la qualificació com a equipaments públics de l’edifici de l’Ajuntament, l’església, la rectoria i la futura seu del pessebre vivent, així com la protecció de la zona de la muralla del castell per evitar-hi edificacions. També es preveia l’ampliació del nucli urbà amb un creixement residencial en forma d’eixample.

En relació amb la delimitació de sòl urbanitzable, se’n classificava un sector entre els nuclis de Calabuig i les Roques per tal de facilitar la unió de la trama urbana d’ambdós. Al nucli d’Orriols es proposava la requalificació d’un sòl industrial previst a les normes subsidiàries que encara mantenia l’ús agrari a zona per a usos esportius, residencials, comercials i hotelers. En aquest sector es voldria desenvolupar el projecte Equus Park o Parc del Cavall, un parc temàtic sobre el cavall que integraria la hípica municipal construïda que quedaria unida al nou sector residencial i eqüestre per un vial. En aquest nou sector de 62 ha, s’hi preveia la construcció d’uns 350 habitatges, un 30% dels quals seria de baixa intensitat, dos hotels i petites zones comercials que en total sumarien de 150.000 m2 de sostre edificable. En la primera fase es construirien les instal•lacions esportives i de lleure vinculades al cavall, mentre que en una segona etapa es completaria l’actuació amb un camp de polo i un hipòdrom. Els usos esportius i les zones verdes equivalien a dues terceres parts del sector.

Quant a les infraestuctures, el Ministeri de Foment (MIFO) havia aprovat el pas del FERROCARRIL D’ALTA VELOCITAT (FAV) per l’oest de la població, i la proposta de POUM reflectia aquest traçat i també el que demanava el municipi, que des de l’oest s’orientava cap a l’est entre els nuclis de Bàscara i Orriols i així anava a buscar el corredor de l’AP-7.

El POUM era defensat per l’alcalde del municipi, Lluís Lloret, de Convergència i Unió (CiU). Els tres partits polítics municipals, és a dir CiU, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Independents pel Poble-Progrés Municipal, estaven d’acord amb la proposta d’infraestructures que contenia el document però en canvi divergien en relació amb el model de creixement. El model i la idea del parc temàtic sobre els cavalls només disposava del suport de Lloret, que el considerava un revulsiu econòmic per al municipi, mentre que Josep M. Sala, del grup d’Independents, i Concepció Alsina, d’ERC, consideraven que la proposta era desmesurada. Sala opinava, a més a més, que l’engrandiment del municipi podria comportar la seva pèrdua d’identitat.

La Comissió d’Urbanisme suspèn el projecte de POUM
El mes de maig del 2007, la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona va decidir no aprovar el POUM perquè va considerar que el total d’habitatges previstos era excessiu i va demanar que s’hi inclogués només el traçat d’alta velocitat aprovat pel MIFO.

Urbanisme va acceptar la requalificació dels terrenys industrials a residencials per a permetre desenvolupar el projecte del Parc del Cavall, però la Comissió va demanar que es reduís el nombre d’habitatges i se’n construïssin 150, més concentrats i continus al nucli d’Orriols. Tot i aquesta reducció, el POUM de Bàscara superaria l’estratègia de creixement moderat que comportava un increment del 30% d’extensió de l’àrea urbana existent i que li assignava el PLA DIRECTOR TERRITORIAL DE L’EMPORDÀ, però com que el consistori havia aprovat inicialment el document de POUM abans que s’aprovés definitivament el pla director, Urbanisme no podia exigir l’aplicació del percentatge de creixement que el pla director assignava a Bàscara. La requalificació d’industrial a residencial també entrava en contradicció amb el pla director esmentat, ja que en aquest document es mantenia el sector com a industrial, tal com preveien les normes subsidiàries del 1978.

La recomanació de la Comissió per a reduir el nombre d’habitatges no va ser mal rebuda per l’alcalde Lloret perquè per a ell el més important és que es valorés positivament el projecte de parc. Per a Lloret els habitatges eren només una part de l’actuació que es podria negociar amb els promotors, Finentur, una empresa d’inversions immobiliàries amb seu a Girona.

En relació amb el traçat del tren d’alta velocitat (TAV), Lloret va dir que esperarien un temps a fixar el traçat al POUM, ja que confiava en un canvi que, en cas de produir-se, donaria la raó a la proposta defensada pel municipi. De fet, Lloret esperava que el Congrés de Diputats aprovés al setembre una moció que havien de presentar ERC i Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV) on es demanaria que es votés el desplaçament del traçat cap a l’est. Aquest canvi va ser negat el desembre del 2007, quan Victor Morlán Gracia, secretari d’Estat d’Infraestructures, va confirmar en una conferència que va pronunciar a Girona que el MIFO mantindria el traçat aprovat del FAV a l’Alt Empordà i, per tant, que el tren passaria per l’oest de Bàscara.

Més informació
webspobles.ddgi.cat/sites/bascara/default.aspx
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame
Fotogaleria relacionada