Diumenge 21 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
POUM D'ARGENTONA
Mariana Debat - Román Caracciolo

Actualitzat a 31/12/2006

L'Ajuntament d'Argentona torna a posar en funcionament, després de diversos anys de tramitació, la revisió del Pla general d'ordenació urbana (PGOU) vigent. Es tracta de respondre a les noves dinàmiques urbanístiques que es registren a les comarques costaneres pròximes a la ciutat de Barcelona i a les futures demandes de la població que s'estableixen a partir de les projeccions estudiades. S'intenta, així, construir les noves eines d'ordenació per al municipi i regular-ne l’estructura existent.


Argentona és un municipi de la comarca del Maresme, molt pròxim a la ciutat de Mataró i a uns 30 km de la ciutat de Barcelona. La seva proximitat a Mataró converteix Argentona en una espècie d'annex a aquesta població costanera. La localitat és a prop de dos espais naturals de gran interès, l'Espai d'Interès Natural (EIN) de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs (o Parc de la Serralada Litoral) i la riera d'Argentona, elements que confereixen un enorme valor ambiental al municipi. A més, la seva localització pròxima a la carretera C-60, que connecta l'autovia A-2 amb l'autopista del Mediterrani A-7 (E-15), n’afavoreix l’accessibilitat i li proporciona bones connexions amb el territori. La superfície del terme municipal és d'uns 25,20 km2 i l'any 2006 tenia una població de prop de 10.400 habitants, segons dades del padró.

El Pla general d'ordenació urbana vigent (PGOU), que s'estava revisant el 2006, data de 1987 i fou aprovat per la Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona (CTUB) el 14 d'octubre d'aquell mateix any, com a fruit d’una altra revisió del Pla general de 1964. La redacció de la revisió del Pla d'ordenació urbana respon a la necessitat de corregir i esmenar el dèficit existent que presenta el planejament vigent davant del gran creixement urbanístic registrat els últims anys en els municipis del Maresme i en concret a Argentona, i es fa per a adequar la legislació a les noves dinàmiques de la zona. D’altra banda, també es considerava important corregir les normes que regeixen l'edificació i les propostes d'intervenció en el teixit urbà i actualitzar les dades demogràfiques amb un horitzó temporal per a l'any 2015-2020 que permetessin establir les previsions d'habitatge i equipament que seran necessàries per afrontar el creixement futur del municipi.

Els tràmits per a la redacció d'aquest nou pla es van iniciar el 1998, i des d'aquell moment han seguit un llarg procés que ha derivat en la presentació final del document del POUM perquè se’n faci l’aprovació inicial en el transcurs de l'any 2006. El pla esmentat va ser redactat per un equip pluridisciplinari, compost per Xavier Llistosella, Montserrat Pàmies i Margarita Bertran, arquitectes, al costat d'Isabel Lleonart i Joan Angelet, biòloga i economista, respectivament.

Continguts generals del POUM i objectius bàsics
El POUM, pel que fa a la versió inicial, estava integrat per una sèrie de documents que inclouen la memòria d'informació en la qual s'establien les conclusions del diagnòstic que donaven peu a les noves pautes d'ordenació i que s’haurien de desenvolupar en la memòria d'ordenació. Les normes urbanístiques, els catàlegs de béns a protegir, l'agenda i l'avaluació econòmica i financera, la documentació mediambiental, la memòria social i el catàleg de masies i cases rurals són els altres documents que completen el pla.

La importància de la redacció del nou pla es reflecteix en les condicions de creixement del municipi plasmades en les dades demogràfiques: el municipi va experimentar en l'últim període intercensal (1991-2001) un creixement demogràfic amb una taxa del 2,35%, superior a la mitjana de la comarca i molt superior al conjunt de Catalunya, però amb una lleu tendència a la baixa des de 2001 fins a 2004 (2,19%). No obstant això, va arribar a superar l'any 2004 els 10.400 habitants.

Al document socioeconòmic, el pla presentava l'escenari per al futur del municipi, on s'establien tres hipòtesis de creixement poblacional: la primera, segons el Pla territorial general de Catalunya, la segona, segons el creixement anual mitjà de l'últim decenni i la tercera, segons el creixement més elevat de la mitjana dels últims anys. Aquestes hipòtesis donen com a resultat unes estimacions de creixement que varien de 14.998, la més negativa, a 16.892 habitants la més positiva per a l'any 2020.

Es pretén que la redacció del nou POUM estableixi les bases per a regular aquests creixements a partir de la definició de nous sectors urbanitzables que puguin rebre l'expansió esperada, i que d'aquesta manera es puguin corregir alguns dels aspectes deficitaris presentats per l'actual estructura urbana. A més, també s'hi estableixen les normes per a la protecció del patrimoni i dels espais naturals no urbanitzables. S'intenta, així, redefinir un model d'implantació urbana adequat a les necessitats actuals del municipi i es procura, alhora, la utilització racional del territori i dels recursos existents.

La importància del ferrocarril
Un dels punts de més rellevància en el pla urbà és l'impacte que s'espera de la implantació del nou FERROCARRIL ORBITAL que connectaria Mataró amb Granollers, perquè faria que el municipi d'Argentona s'incorporés directament a la xarxa ferroviària catalana. D'aquesta manera es procuraria que el municipi d’Argentona ingressés en un sistema integrat de transport. Actualment el municipi depèn exclusivament del ferrocarril que serveix a la ciutat de Mataró, com a punt més pròxim d'accés a la xarxa. De tota manera, en el pla es considera que aquesta nova línia ferroviària trigarà diversos anys abans no es concreti, però es creu necessari establir els criteris que s'han de tenir en compte una vegada que això s’esdevingui. De tota manera, es plantegen alternatives com la creació d'un tramvia que connecti directament Mataró i Argentona, el qual disminuiria la distància entre ambdues poblacions i d'aquesta manera facilitaria a Argentona l'accés a la xarxa ferroviària actual.

El pla d'acció ambiental i la importància de la protecció patrimonial
Un dels punts de més interès del pla, que al seu torn és un dels objectius primordials que es busquen, és la protecció dels valors ambientals que té el municipi en tota la seva magnitud, en considerar que els espais naturals, que disposen d’una gran biodiversitat, tenen un enorme valor patrimonial i paisatgístic.

En aquest apartat, s'inclou l'interès per la protecció dels espais agrícoles del territori, sotmesos a una enorme pressió urbanística alimentada pel mercat immobiliari. Aquesta preocupació ha portat a redactar un pla de protecció ambiental, el qual estarà inclòs dins del POUM, amb l'objectiu de poder regular la protecció del paisatge natural i agrícola a través de les eines aportades per aquesta reglamentació.

Els criteris urbanístics del pla
Pel que fa al sòl urbà i urbanitzable, el pla estableix els criteris per a afrontar els nous creixements del municipi per mitjà de deu plans de millora urbana (PMU) i de nou unitats d'actuació urbanística (UA). El sòl urbanitzable proposat es compon de tres sectors delimitats i d’un sense delimitar. Els sectors delimitats sumen un total de 490.301 m2 de nou sòl per a les futures àrees de creixement, dels quals dos seran residencials i un, industrial.

En relació amb les tipologies urbanes i els usos establerts en el municipi, el pla en proposa fer una divisió en dotze zones diferenciades, de les quals nou són residencials i les altres tres, industrials. D'aquesta manera es procura establir un balanç entre les àrees d'alta densitat i les de baixa densitat. De les àrees residencials, quatre són d'alta densitat, quatre de baixa i una de densitat mitjana,mentre que per al cas de les àrees industrials, dos són de baixa densitat i una d'alta densitat.

D'altra banda, per al tractament del sòl no urbanitzable, un dels aspectes de més importància del pla és que s'estableixen quatre tipus de zones que reben tractaments diferents i que es proposen tres plans especials per a la regulació dels elements més importants en aquest tipus de sòl.

L'habitatge protegit
El pla estableix els diferents criteris amb què s'ha d'afrontar el creixement futur del municipi per a l’horitzó 2015-2020. A partir dels resultats de les hipòtesis de creixement es proposa la intervenció de l'ens públic en el desenvolupament residencial futur basat en 289 habitatges en règim de protecció oficial. Aquests es reparteixen entre els diferents PMU i UA proposats, d'un total de 822 nous habitatges que estableix el pla com a nou marc necessari per a satisfer aquest creixement. Aquest nombre no haurà d'absorbir el total d'habitatges requerits en el futur, ja que es considera que hi ha una quantitat important d'habitatges desocupats que poden ajudar a pal•liar part d'aquesta demanda. A més, es té en compte l'existència de nombrosos habitatges en condició de segona residència que podrien convertir-se en primera residència, la qual cosa minimitzaria la necessitat de noves construccions.

Les grans intervencions urbanes
Més enllà dels números del pla, l'equip redactor estableix tres grans projectes de promoció del creixement de diferents sectors del municipi. Els tres projectes, basats en el comerç com a eina clau, són els següents:

- Un nou centre comercial a l'antiga fàbrica Velcro
- El trasllat del mercat de la plaça de Vendre
- Un nou eix comercial a la zona de Can Doro.

La reordenació de l'activitat comercial apareix com una de les preocupacions centrals i un dels eixos de desenvolupament més important per fer funcionar el POUM. La transformació de les diverses àrees afectades permetrà dinamitzar sectors que necessiten nous impulsos per a millorar les condicions actuals que tenen. Es tracta de promoure el comerç tradicional i aportar noves alternatives a la ciutat, per atreure, així, la gran massa de l'activitat que actualment es desplaça del municipi buscant altres centres urbans.

La tramitació del pla
Tot i haver rebut una intensa participació ciutadana al llarg de tot el procés de desenvolupament del pla, gràcies a l'agenda de participació, les jornades i trobades de la qual van ser intenses i freqüents durant l'any 2006, el POUM ha passat per un procés d'alts i baixos que han retardat els terminis que havien previst els redactors per a la seva aprovació inicial.

Un dels punts més controvertits han estat els habitatges del MOPU (antic Ministeri d'Obres Públiques), que estaven destinats a ser enderrocats i que han suscitat nombroses protestes per part dels habitants actuals. Amb tot, l'Ajuntament va aconseguir arribar a un acord amb els veïns, i els va prometre no fer-ho. D’aquesta manera va aconseguir presentar el pla per a la seva aprovació inicial el 7 de setembre en el ple extraordinari municipal i va assolir l'esmentat objectiu d’exposar-lo per a consulta pública a les dependències municipals des del 12 d'aquell mes fins al 12 de novembre del mateix any. El grup municipal de Convergència i Unió (CiU) va sol•licitar, el 9 de novembre, deixar sense efecte l'aprovació inicial. Per a avalar aquesta demanda, CiU va adduir que no s'havia presentat a informació pública l’avantprojecte del pla, i que això vulnerava les lleis vigents. Tot i l'acord aconseguit amb les cases del MOPU, es van continuar produint noves manifestacions dels veïns, que van obligar l'Ajuntament a ampliar el termini d'al•legacions públiques del pla. Aquesta última mesura va fer que, a mitjan desembre, es decidís començar des de zero la tramitació inicial del POUM, i això va suposar la introducció de canvis substancials fruit de les protestes i de les noves al•legacions que havien presentat els veïns del municipi, amb les quals esperaven aconseguir un acord més generalitzat de la ciutadania i de les forces polítiques per ajornar l'aprovació inicial del pla fins a l'any 2007.

Més informació
poumvallromanes.blog.com/2006/12/19
www.argentona.net
www.poum.info/argentona/docs/catbenspn.htm
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Maresme