Dilluns 22 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
POUM D'AMPOSTA

Montse Ferrés

Actualitzat a 31/12/2007

El 26 de gener de 2007, la Comissió Territorial d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre (CTUTE) acorda aprovar definitivament el Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) d’Amposta, supeditant-ne l’entrada en vigor a la incorporació d’un seguit d’esmenes en el text refós, que fan referència a la coherència amb el planejament territorial pel que fa a la protecció dels espais naturals i del sòl no urbanitzable, així com una certa contenció del fort creixement industrial i residencial proposat, superior a les màximes previsions del Pla territorial parcial de les Terres de l’Ebre.

Amb una superfície de 138 km2 i 20.300 habitants, situat a la desembocadura del riu Ebre, Amposta és un dels municipis més extensos del Montsià i la seva capital de comarca. Un 20% del seu territori és objecte d’un règim especial de protecció pels seus valors naturals, paisatgístics i ecològics, i comparteix amb el municipi de l’Aldea el títol de “porta del Delta”. Al mateix temps, gaudeix d’una localització estratègica excepcional, atès que es troba a la confluència de l’eix de l’Ebre amb el corredor Mediterrani, a mig camí entre Barcelona i València i a 80 km del sistema Reus-Tarragona, formant un node d’activitats juntament amb Tortosa i l’Aldea.

Aquests aspectes van facilitar, els darrers anys, el creixement de l’activitat industrial i dels serveis, i en conseqüència, el creixement urbanístic i demogràfic, però també van evidenciar les mancances del planejament vigent.

La revisió del Pla general vigent
El planejament vigent d’Amposta és el Pla general d’ordenació urbana (PGOU) que va ser aprovat definitivament el juliol de 1985 i va entrar en vigor el febrer de 1986.

Els principals objectius del pla van ser controlar i conduir el creixement de la ciutat, dotar-la d’equipaments i espais lliures, evitar el deteriorament del nucli urbà, definir la protecció del delta, regular el sòl no urbanitzable i resoldre la incidència en la trama urbana de la línia ferroviària que hauria d’unir de nou el municipi amb Sant Carles de la Ràpita i l’Aldea.

Tot i això, algunes línies d’actuació no van quedar resoltes: per una banda, el control del sòl no urbanitzable, on es va fer palesa la dificultat de fer compatibles els usos agrícoles i la protecció de l’àrea deltaica; per l’altra, la dificultat de gestió de les operacions urbanístiques, a causa de la seva excessiva dimensió, les quals es van anar fraccionant sistemàticament per a fer possible la seva execució mitjançant modificacions puntuals del pla general. Aquestes qüestions, juntament amb l’entrada en vigor el maig del 1996 del Pla director del delta de l’Ebre (PDDE), que va establir l’obligació d’adaptar el planejament general dels municipis del seu àmbit, van determinar la revisió del PGOU del 1986.

Criteris i objectius del pla
Tot i que el 1997 es van iniciar els treballs de revisió, no va ser fins al 17 d’octubre del 2002 que es va presentar l’avanç de pla, sota el mandat de l’alcalde Joan Maria Roig, de Convergència i Unió (CiU), la direcció del regidor d’Urbanisme, Daniel Rius, i la redacció de l’equip encapçalat per Lluís Ulloa.

Pel que fa a les infraestructures, es van proposar millores en la xarxa viària i la seva connexió amb l’AP7 i l’N-340, la incorporació en l’ordenació de la línia ferroviària Santa Bàrbara-Masdenverge i la connexió de les àrees industrials de Tosses, Oriola i Tapà aprofitant l'eix de l'Ebre (C-12), que s’hauria de convertir en un viari periurbà que faria de límit entre els sectors industrials (al sud del vial) i els residencials (al nord).

Pel que fa a les noves àrees urbanitzables en continuïtat amb el nucli, el límit natural del riu Ebre i les infraestructures situades a l’est i oest del municipi van condicionar la proposta de creixement cap al sud, proposant un desenvolupament que triplicava l’oferta de sòl industrial i incrementava en un terç el sòl residencial. Les xifres, que superaven les previsions del Pla territorial parcial de les Terres de l’Ebre (PTPTE), aprovat l’11 de maig de 2001, es van basar en el creixement demogràfic experimentat els últims anys i en la localització territorial estratègica de la ciutat. Concretament, la previsió del POUM preveia passar de 18.000 habitants a 25.000-30.000, i a uns 6.000 habitatges, en un horitzó fins al 2016. No obstant això, un 47% del sòl residencial i un 22% del sòl industrial urbanitzable no s’havien desenvolupat fins aquell moment.

El pla també va preveure el creixement de noves àrees urbanitzables en discontinuïtat amb el nucli urbà d’Amposta: nou sòl residencial de baixa densitat a la falda del Montsianell (PLA URBANÍSTIC DE MONTSIANELL RESIDENCIAL. AMPOSTA), el creixement allunyat de la ciutat d’Amposta del nucli de Favaret, i creixements a diverses zones del Delta com la urbanització “Eucaliptus”, el nucli de Balada, i el Poblenou del Delta.

Els projectes més emblemàtics es van centrar en la idea de facilitar i potenciar la implantació en el front fluvial d’activitats i usos relacionats amb el riu, amb l’objectiu de donar un nou impuls al centre urbà, i la implantació d’una dàrsena de serveis i un complex nàutic al canal de Carles III, aprofitant que la Generalitat iniciava la recuperació de la navegabilitat del riu Ebre des de Riba-roja d’Ebre fins al mar. Ambdós projectes fomentarien un turisme d’interior alternatiu al de la costa.

La tramitació del POUM i les reaccions

Tant en l’exposició al públic de l’avanç de pla com en les al•legacions de l’aprovació inicial , les polèmiques es van centrar en el projecte de la urbanització Montsianell, i en els diversos nous creixements residencials proposats en discontinuïtat amb el nucli urbà. Aquests van ser considerats per l’oposició, el grup ecologista GEPEC i un col•lectiu de 13 arquitectes d’Amposta com una incoherència en relació amb els principis de desenvolupament sostenible pel fet d’afavorir la dispersió en el territori. L’altre punt de desacord va fer referència a la localització del nou sòl d’activitats al voltant de l’eix de l’Ebre (C-12), que envoltaria el nucli urbà pel sud amb un cinturó industrial continu, molt pròxim als barris residencials, punt que també compartien els partits de l’oposició. Per altra banda, també es van plantejar dubtes sobre les altes previsions de creixement de sòl destinat a activitats, així com de l’edificabilitat del sector de la Cambra Arrossera (3 m2 de sostre per m2 de sòl), que generaria volums de fins a 13 plantes d’alçada. Un altre punt no resolt, segons l’oposició, va ser la localització d’una reserva de sòl per a la futura estació de mercaderies o passatgers i la seva integració en el nucli urbà, que va ser plantejat des del POUM com “una implantació de viabilitat discutible”, que “ha de ser objecte d’una àmplia reflexió i consens entre les parts implicades”.

El pla es va aprovar inicialment l’abril del 2003, sense canvis substancials respecte l’avanç de pla, i fins i tot es va arribar a un acord d’aprovació provisional, el 16 de juliol de 2003, amb l’abstenció dels grups del PSC, i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), atès que, segons el portaveu del PSC, “... no podem votar-hi a favor perquè manté Montsianell i no recull aspectes importants de filosofia urbanística”.

No obstant això, es va haver de redactar una segona aprovació inicial, realitzada per un nou equip redactor encapçalat per Domingo Montserrat i Isidre Roca, ja que l’aprovació de la nova Llei d’urbanisme (2/2002) i el seu obligat compliment van afectar l’estructura intrínseca del pla, aconsellant-ne la revisió total del contingut. Es van produir canvis en matèria d’habitatge social i espais lliures (se’n van augmentar les reserves), en la superfície de sòls urbanitzables delimitats (SUD) i sòls urbanitzables no delimitats (SUND), que va disminuir, i es van incorporar nous documents, com la memòria social, l’avaluació econòmica i financera o els plànols d’infraestructures, dels quals el pla estava mancat.

Aquest període va finalitzar amb la segona aprovació inicial, el juliol de 2005. Les al•legacions van seguir en la línia de les anteriors, afegint-s’hi l’oposició d’un grup de veïns de Poblenou del Delta que van presentar 97 al•legacions a l’ampliació del nucli, argumentant que l’anterior ampliació, del 1994, va servir per a crear habitatges de segona residència i no per a absorbir-ne el creixement vegetatiu.

El maig del 2005 es va aprovar un nou document legislatiu, el PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL SISTEMA COSTANER (PDUSC) que va tenir de nou incidència sobre el planejament en curs d’Amposta, ja que va impossibilitar de manera definitiva els creixements dels nuclis aïllats d’Amposta prop dels espais protegits, i en va retardar l’aprovació definitiva. Els entorns propers van quedar classificats com a sòl no urbanitzable costaner I (clau NU-CI). L’Ajuntament va presentar un recurs d’alçada, considerant que el planejament municipal mateix ja garantia la protecció d’aquests àmbits sense necessitat d’incorporar-los al sistema costaner.

El POUM d’Amposta entrarà en vigor a principi del 2008
El març de 2006 es va donar el vistiplau a l’aprovació provisional, i finalment, el 26 de gener de 2007, la Comissió Territorial d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre (CTUTE) va acordar aprovar definitivament el Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) d’Amposta, supeditant-ne l’entrada en vigor a la incorporació d’un seguit d’esmenes en el text refós.

Aquestes esmenes van fer referència al compliment de les directrius del PDUSC referent als sòls urbans i urbanitzables, per les quals es va mantenir la classificació de sòl no urbanitzable (SNU) per als creixements a l’interior del Delta (Poble Nou, Balada i Eucaliptus), a la classificació com a SNU del sector Montsianell Residencial, a resoldre la relació ciutat-futura estació del ferrocarril metropolità, a la classificació de part del sòl urbanitzable industrial de l’eix de l’Ebre com a SUND, i finalment a la disminució de l’edificabilitat del sector “Cambra Arrossera”.

L’escenari final del POUM d’Amposta per als pròxims anys preveia 5.500 nous habitatges, 2.400 dels quals tindrien algun tipus de règim especial, amb 138 ha de sòl urbanitzable delimitat.

Més informació
ebop.altanet.org/
ptop.gencat.net/rpucportal/inici/ca/index.html¬
www.amposta.cat/poum/
www.ebredigital.com
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Montsià
Fotogaleria relacionada