Divendres 31 d ' Octubre de 2014
POUM D'ALCARRÀS

Josep Ramon Mòdol

Actualitzat a 31/12/2007

El Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) d’Alcarràs s’aprova provisionalment el febrer de 2007, després d’un llarg procés que s’inicia el 2001 amb l’aprovació de l’Avanç del POUM, i continua amb l’aprovació inicial del document l’octubre de 2005. El POUM preveu la construcció de 12.700 nous habitatges, més del doble de la població actual del municipi. La CTUL aprova definitivament el POUM al novembre, i en suspèn l’executivitat sota condició de realitzar una sèrie de modificacions.

El terme municipal d’Alcarràs està situat a l’oest de la comarca del Segrià i limita pel nord amb el terme de Gimenells i el Pla de la Font, pel nord i per l’est amb el terme de Lleida, per l’oest amb els termes aragonesos de Saidí i Fraga i pel sud amb els termes de Sudanell, Torres de Segre i Soses.

El municipi s’estructura en un nucli principal de població, que dóna nom al terme, i dos petits assentaments de caràcter rural dispers, Vallmanya i Montagut. Les tres entitats sumen un total de 6.510 habitants el 2007.

El terme té una superfície de 115 km2, amb un enclavament de 93,3 ha entre els municipis de Torres de Segre i Soses. El relleu hi és bàsicament pla, tret de la petita serralada del Coscollar-Encantats i de la serra de Vallmanya.

L’economia del municipi es fonamenta en les activitats agropequàries, els serveis i la indústria. L’agricultura ocupa un 90 % del terme, principalment en conreus extensius de regadiu i fruiters.

Un procés de tramitació de llarga durada

El planejament vigent al municipi són les Normes subsidiàries de planejament aprovades definitivament en data 18 de maig de 1983 que delimitaven 166 ha de sòl urbà i 100 de sòl urbanitzable. Les Normes subsidiàrie van patir divuit modificacions puntuals fins a final de 2007, i durant aquest període es van desenvolupar set plans parcials, sis de tipus industrial i un de tipus residencial.

El procés de tramitació del nou POUM es va iniciar el 2001, amb l’aprovació el 25 d’octubre en el ple de l’Ajuntament d’Alcarràs de l’Avanç del pla d’ordenació urbanística municipal (POUM). Immediatament el consistori va obrir un període d’informació pública per tal de rebre suggeriments al projecte. L’aprovació inicial del POUM, però, no es va dur a terme fins a l’octubre de 2005, amb el vot favorable unànime dels grups representats en el consistori. En el posterior període d’informació pública es van rebre 155 al•legacions, que un cop resoltes van permetre que el consistori aprovés provisionalment el POUM el 22 de febrer de 2007, també de forma unànime.

El PLA TERRITORIAL PARCIAL DE PONENT aprovat el juliol va acabar inclouent el terme d’Alcarràs dins la categoria de creixement potenciat, que no posava límits a l’extensió del sòl consolidat, en lloc del creixement mitjà de fins al 60 % previst en l’aprovació inicial del document.
El 20 d’agost de 2007 el consistori va fer arribar a la Comissió Territorial d’Urbanisme de Lleida (CTUL) l’expedient i projectes tramitats per a l’aprovació definitiva del POUM d’Alcarràs. Entre la documentació presentada hi havia els projectes de POUM aprovats inicialment i provisionalment, l’informe medioambiental, l’estudi de mobilitat, el catàleg de béns protegits, el mapa de capacitat acústica, així com les al•legacions fetes al projecte inicial i la resolució de les mateixes.

L’alcalde d’Alcarràs, Gerard Serra, de Convergència i Unió (CiU), va sol•licitar l’11 d’octubre que la CTUL aprovés definitivament i de manera urgent el nou POUM per tal d’evitar els perjudicis que els estava provocant la finalització del termini de suspensió de llicències, fet que habilitava les Normes subsidiàries vigents. Des del consistori s’instava a fer que en cas que les modificacions fetes al projecte fossin insuficients per a dur a terme l’aprovació definitiva, es procedís igualment a la seva aprovació, però suspenent la seva publicació i per tant la seva executivitat fins a la resolució dels condicionants imposats per la mateixa CTUL, afirmant que aquesta fórmula ja s’havia emprat en la mateixa situació durant el procés de tramitació de les Normes subsidiàries vigents del 1983.

Característiques del nou POUM

El POUM, que va ser redactat per l’arquitecte David Portolés i Martínez i incloïa el corresponent informe ambiental redactat pel biòleg Josep Ramón Roca Rosell, preveia un màxim de 12.769 habitatges nous, xifra que assegurava amb escreix el possible creixement tant endogen (calculat en un màxim del 5,39% anual per al pròxims deu anys) com exogen del municipi. En el nucli principal es proposava un model de creixement residencial compacte i continu, en forma d’anella perimetral. Els creixements més importants se situaven a la zona nord, fins a arribar a l’autovia A-2, i a la zona sud, fins al límit de la zona d’inundabilitat del riu Segre de període de retorn de 500 anys.

El model proposat es basava en la superposició d’una trama urbana jerarquitzada amb una sèrie de corredors i espais verds.

Pel que fa al sòl industrial, el POUM seguia l’esquema de les ormes subsidiàries que concentrava aquesta activitat sobre l’eix de l’N-II en dos punts a banda i banda del nucli urbà, en la part discontínua del terme situada entre Alcarràs i Soses al sud-oest, i al nord-est, en direcció a la ciutat de Lleida.

El POUM definia 151 ha de sòl urbà (119 de sòl urbà consolidat i 32 de no consolidat), una xifra un 9% inferior a les de les Normes subsidiàries, atès que una extensió considerable del terreny catalogat com a urbà en el planejament vigent encara no s’havia desenvolupat. El document establia també 286 ha de sòl urbanitzable (126,5 de sòl urbanitzable delimitat d’us residencial, 79,7 de sòl urbanitzable delimitat d’us industrial i 79,7 de sòl no delimitat residencial), fet que suposava un increment del 186% respecte de les anteriors normes.

El Pla delimitava tres tipus de sòl no urbanitzable segons el seu valor paisatgístic, des dels turons i espais aquàtics d’interès on no s’admetien cap tipus d’edificació, fins a les planes altes i les hortes de la plana del Segre, amb més flexibilitat d’usos. En aquest àmbit es van definir tres plans especials per a la Ribera del Segre, el Parc Agropequari de Montagut i el Conjunt de la Serra de l’Encantada-Saladar.

En sòl urbà, 24 ha correspondrien a polígons d’actuació urbanística i 8 a sectors de millora urbana, amb un màxim de 3.528 nous habitatges, dels quals 679 (el 20%) serien de protecció pública.

En sòl urbanitzable delimitat es preveien deu sectors residencials i cinc d’industrials, més dos sectors d’ús residencial en sòl urbanitzable no delimitat. El creixement residencial previst en sòl delimitat incloïa densitats elevades, de 65 hab/ha, en sis sectors, i densitats mitjanes, de 35 hab/ha, en quatre sectors, i en el seu conjunt suposaven un màxim de 6.449 nous habitatges. En el sòl no delimitat la densitat prevista era de 35 hab/ha per a un total de 2.791 habitatges previstos. Els cinc sectors industrials totalitzaven una superfície de 45 ha.

El POUM s’aprova definitivament però se’n suspèn l’aplicació
La CTUL va resoldre el 29 de desembre de 2007 aprovar definitivament el POUM, però en va suspendre la publicació ―i per tant, l’executivitat― fins a la resolució de tots els condicionats plantejats per la pròpia CTUL.

Entre la llarga llista de condicionants, els més destacats eren el trencament de la continuïtat de façanes industrials en l’eix de l’N-II que actuaven com a barrera visual que impedia una més bona percepció del territori, i la necessitat d’incorporar en les previsions d’habitatges el 10 % corresponent a habitatges protegits de preu concertat que hi mancaven.

El consistori preveia tenir enllestides les modificacions requerides per la CTUL i el text refós del nou POUM a mitjan any 2008.

Més informació
alcarras.ddl.net
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Segrià