Dimecres 13 de Novembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PORT DE TARRAGONA
Núria Terradas

Actualitzat a 31/12/2007

El port de Tarragona tanca l’any amb unes expectatives econòmiques optimistes i complint alguns dels objectius que ja s’havien fixat al Pla estratègic del 2006. Noves terminals portuàries, diversificació de mercaderies, millora dels accessos i comunicacions, ampliació del seu hinterland i aposta pel transport marítim de curta distància són els eixos bàsics de la política que s’hi ha desenvolupat durant el 2007.

Antecedents 2005, 2006

Articles posteriors 2009, 2010, 2011

El port de Tarragona està situat entre els ports més potents de la Mediterrània occidental i en una de les zones de més impuls industrial del sud d’Europa. El 2007 va significar posar en pràctica les línies bàsiques del Pla estratègic que l’Autoritat Portuària de Tarragona (APT) va plantejar el 2006 per tal de poder donar al port de Tarragona l’impuls adequat i aconseguir les expectatives de creixement creades. L’any es va tancar, segons Joan Anton Burgasé, president de l’ATP, amb un resultat òptim per al port. Va aconseguir convertir-se en un dels ports amb més creixement de tot l’Estat espanyol i en el primer en recepció de mercaderies de productes alimentaris. S’hi van gestionar 36,2 tones de mercaderies, amb un increment del 14,3 %, de les quals 18,4 tones eren de petroli. Es van aconseguir uns ingressos per explotació de 58,3 MEUR, que van reportar un benefici del 25%. Aquest marge de benefici es va assolir gràcies a la contenció de les despeses, a la consolidació de la càrrega, especialment de productes alimentaris i petroliers, i a la gestió de noves rutes comercials.

El mes de maig, el Departament de Política Territorial i obres Públiques (DPTOP) va presentar l’Avantprojecte del PLA TERRITORIAL PARCIAL DEL CAMP DE TARRAGONA, en el qual es fa un plantejament global del territori, els recursos, les seves infraestructures i els plans de millora que caldria per a convertir el Camp de Tarragona en una zona econòmicament competitiva. El pla qualifica el port de Tarragona com “un punt de referència territorial i econòmica del Camp de Tarragona” i dibuixa quines haurien de ser les estratègies bàsiques per a la potenciació del seu desenvolupament. En primer lloc, augmentar el tràfic de mercaderies a través de la captació de nous tràfics i la seva diversificació. Augura un creixement del tràfic global a la Mediterrània i del tràfic de mercaderies de curta distància (short sea shipping), pel qual aposta la Unió Europea (UE). En segon lloc, l’ampliació del seu hinterland. Es tractaria de posicionar el port de Tarragona dins del que es coneix com a EUROREGIÓ PIRINEUS-MEDITERRÀNIA* i ampliar l’abast d’influència cap a la vall de l’Ebre i Saragossa, cosa que portaria implícita el reforç de tots els accessos tant ferroviaris com per carretera. i el reforç del front portuari català. En tercer lloc, la potenciació del port de Tarragona com un element més de la trama urbana, integrant-lo a la façana marítima de la ciutat, i potenciar-lo com a espai públic i de lleure, fent compatible els seus usos amb la política ambiental.

Ampliació i reformes al port
La creació i ampliació de noves terminals portuàries era un dels eixos del pla estratègic esmentat. El 2007 es va inaugurar la prolongació del darrer tram del dic de Llevant, de 845 m, que s’afegeixen als 3.700 m ja existents. Va comportar tres anys d’obres i una inversió de 45 MEUR, la meitat provinent dels Fons de Cohesió de la Unió Europea. Significava, a més, la finalització de les obres iniciades fa més de dos segles amb la reconstrucció del port d’origen romà i permetia garantir la seguretat de les terminals portuàries i un lloc d’atracament de grans embarcacions. Es tracta d’onze peces de formigó de 67 m de llarg per 26 m d’ample cadascuna, juxtaposades des de l’antic punt final seguint la mateixa alineació. En canvi, es descartaven noves prolongacions mar endins per les repercussions ambientals negatives que comporten.

Però a més a més s’han iniciat o bé enllestit els projectes necessaris per dur a terme altres iniciatives importants. El desembre del 2007, s’aprovà la construcció d’un nou moll, que es vol anomenar Illes Balears, al costat del moll Catalunya, d’una llargada de 725 m i una amplada variable d’entre 180-350 m2. Significa una ampliació de la superfície portuària de 21 ha i l’ampliació del calat de 20 m de fondària per a acollir vaixells de 250.000 tones, amb una previsió d’acabament d’obres que se situa entre el 2010 i el 2011, i amb una inversió de 150 MEUR. Concebuda com una terminal polivalent, podrà realitzar càrrega i descàrrega de mercaderies generals i dolls sòlids, dolls líquids no inflamables o tòxics. També podrà subministrar aigua i energia elèctrica als vaixells.

Després del dragatge de 500.000 m3 de fang del moll Cantàbria, realitzat a final d’any, i que va comportar la neteja del fons marí i aprofundiment en metres de calat, es farà, de cara al 2008, la compactació i consolidació del farciment per a ampliar en 7 ha l’espai total, cosa que permetrà dedicar la infraestructura al trànsit de vehicles o a naus de pasta de paper.

Al desembre es van adjudicar també les obres pel cobriment de l’activitat de càrrega i descàrrega del carbó, a fi de minimitzar la contaminació de l’aigua. Al novembre, membres de Greenpeace van fer un acte de protesta al port de Tarragona contra aquesta activitat amb la intenció de denunciar els seus efectes nocius. Les obres es duran a terme el 2008 al moll de Navarra i s’hi construirà un magatzem tancat i cintes transportadores per al trasllat del carbó del moll al magatzem, amb equips de descàrrega antipol•lucionants i sistemes de protecció per als treballadors. S’hi preveu una inversió de 22 MEUR i l’acabament de les obres està previst per al 2008.

El mes de juny es va encarregar el projecte per a la construcció de dos ponts que haurien de servir per a allunyar el traçat ferroviari del moll de Costa. Les obres del primer pont es preveu que comencin el 2008, amb una inversió de 3 MEUR, i s’espera que pugui entrar en servei d’aquí a dos o tres anys. Amb el desplaçament de les vies es pretén remodelar la façana marítima del Serrallo, concretament de l’anomenat passeig dels Marejants, i incloure noves instal•lacions d’International Marina Tárraco, tot plegat per crear un passeig de 1.525 m, d’ús públic, que suposarà la reducció de quatre carrils de trànsit rodat en dos, l’eixamplament de les voreres i la construcció d’un carril bici en cada sentit de la marxa, a més de nous equipaments per al barri.

El mes de juny, també, es va presentar el projecte que dibuixa els accessos ferroviaris i de carreteres a la futura ZAL (Zona d’Activitats Logístiques), que l’han de comunicar, a tocar del terme municipal de Vila-seca, amb tot el complex portuari, salvant les canonades i instal•lacions petrolieres de Repsol. El projecte es va endarrerir per la resolució d’al•legacions de les expropiacions de la zona.

Un altre dels projectes encarregats per l’APT és el trasllat de la duana, de la Capitania Marítima, la rehabilitació de la seu de l’ATP i un nou edifici de serveis.

Infraestructures del transport
Tant el Govern de la Generalitat com les cambres de comerç havien criticat durant els últims anys la falta d’inversió per part de l’Estat en matèria d’infraestructures al Camp de Tarragona, i concretament al port. En resposta a aquestes queixes, el mes de setembre el Govern espanyol anunciava a l’avantprojecte dels pressupostos generals per al 2008 atribuir una partida que representés un impuls per al CORREDOR FERROVIARI MEDITERRANI, ja inclòs al PLAN ESTRATÉGICO DE INFRAESTRUCTURAS Y TRANSPORTE (PEIT), que s’hauria de desenvolupar entre el 2005 i el 2020. Concretament al port de Tarragona hi ha la previsió d’invertir 31 MEUR per dur a terme diverses actuacions en aquest àmbit.

D’altra banda, el director general de transports terrestres de la Generalitat de Catalunya presentava el juliol la proposta d’utilitzar la línia del tren d’alta velocitat per al transport en ample europeu de mercaderies a França des dels ports de Barcelona i Tarragona.

Pel que fa als accessos per carretera i autopista, el Ministeri de Foment (MIFO) va adjudicar les obres per a la rehabilitació del ferm de la carretera N-241, d’accés al port de Tarragona, una via de 2,3 km molt transitada de camions, amb un pressupost de 244 MEUR, i del tram del port als enllaços amb la T-11 i l’autopista A-7.

Turisme de creuers
Un dels propòsits que es vol aconseguir és la captació de línies de creuers al port de Tarragona. La Cambra de Comerç de Tarragona va impulsar el mes de juny una comissió de creuers, integrada pel Patronat Municipal de Turisme, l’operador turístic britànic TUI, l’Associació d’Empresaris d’Hostaleria, APT, APPORT (Agrupació per a la Promoció del Port de Tarragona) i Port Aventura per tal de posar fil a l’agulla sobre aquesta qüestió i posar les bases que permetessin donar a conèixer Tarragona als majoristes de creuers. El president de l’APT, Josep Anton Burgasé, afirmava que el port ja havia aplicat, o estava en procés de dur a terme, les reformes necessàries per poder convertir el port de Tarragona en una estació marítima de creuers adequada. La resta era feina dels responsables de la gestió del turisme.

Més informació

www.cambrescat.es
www.gencat.net
www.porttarragona.es

* Llenguadoc-Rosselló, Migdia-Pirineus, Aragó, Catalunya, Andorra, Illes Balears i País Valencià
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Fotogaleria relacionada