Dimarts 22 d ' Octubre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PORT DE TARRAGONA
Núria Terradas

Actualitzat a 31/12/2006

L’ampliació del port de Tarragona, en direcció Vila-seca o cap al mar, gràcies a la construcció de nous dics, o a la prolongació d’altres, i a la creació de nous espais com la ZAL (Zona d’Activitats Logístiques) és un fet i una necessitat segons el Pla estratègic i director de l’Autoritat Portuària de Tarragona (APT). Els seus objectius són la millora de les instal•lacions i infraestructures del port de Tarragona per tal de diversificar les mercaderies, reforçar el tràfic de contenidors, obrir-se al mercat asiàtic i consolidar una xarxa de transport i tràfic marítim a la Mediterrània. Aquesta ampliació no està, però, exempta de dificultats pel que fa a l’impacte ambiental que implica.


Antecedents 2005

Articles posteriors 2007, 2009, 2010, 2011

El port de Tarragona és un dels eixos marítims comercials més importants i potents de Catalunya i del vessant mediterrani. D’uns anys ençà, està immers en un procés de transformació constant, fruit de la necessitat d’adaptació a l’escenari socioeconòmic globalitzador.

L’Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana, signat pel govern de la Generalitat, sindicats i sector empresarial el febrer del 2005, preveia algunes mesures aplicades a l’àmbit portuari català per tal d’assolir les fites de competitivitat i internacionalització, com són el reforçament del front portuari català, la connexió amb el mercat asiàtic i l’impuls del cabotatge a la Mediterrània.

El 2006, la Generalitat va elaborar el Pla de ports de Catalunya 2007-2015, que prioritza l’ampliació dels ports existents i la potenciació de l’economia amb la captació de nous mercats. Pel que fa a l’àmbit tarragoní, el Pla reflectia les línies d’actuació previstes al Pla estratègic del Port de Tarragona 2000-2010 i el Pla director del Port de Tarragona 2000-2014, elaborats per l’APT. Els objectius i accions previstes van encaminades a enfortir i millorar totes les instal•lacions i infraestructures per a la captació de nous tràfics marítims i clients, per a una òptima promoció del port, per a promoure una visió corporativa i per a aconseguir la xarxa de transports adequada a les necessitats.

El port continua l’expansió
L’exercici de l’any 2006 va significar, per a APT, la consolidació del tràfic de mercaderies (productes agroalimentaris i derivats de la indústria petroquímica) amb un total de 31,7 TM, que significa un increment de l’1,1% respecte a la gestió de l’any anterior; la inversió de 25,6 MEUR; un volum de negoci de 50,1 MEUR, i uns beneficis de 15.862 MEUR. Entre les obres més importants dutes a terme destaca l’acabament de la prolongació del dic de Llevant (amb una inversió de 12,5 MEUR), l’accés ferroviari al moll Andalusia i la prolongació de 250 m de l’espigó Prats per a la contenció de la sorra, a la zona nord de la platja de la Pineda, al terme municipal de Vila-seca.

Cal destacar, també, la implantació de sistemes de gestió de qualitat, especialment en l’àmbit de la logística de l’automoció, el practicatge o la millora per al tràfic de contenidors. El març de 2006, l’APT va rebre la certificació de qualitat de servei per al tràfic d’automòbils, atorgat per un comitè de seguiment constituït per l’ANFAC (Asociación Española de Fabricantes de Automóbiles y Camiones) i l’organisme Puertos de España. El setembre següent es va adjudicar a la Corporació de Pràctics.

Una línia de transport que es vol potenciar és la que reflecteix l’informe Ineceu (2005) del Grup Transmar, de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), on dissenyen quinze rutes marítimes, anomenades “autopistes marítimes”, de la península Ibèrica cap a França, Itàlia i Alemanya per aconseguir un transport de mercaderies més barat i més ràpid, i que alhora ajudaria a descongestionar la xarxa de carreteres que connecten amb la resta d’Europa.

Un altre objectiu ha estat diversificar el tipus de mercaderies (vehicles, pasta de paper i aliments) així com treballar per a incrementar el tràfic de contenidors. En aquest sentit, el president de l’APT, Josep Anton Burgasé, va anunciar, el desembre de 2006, un canvi de cicle en la política comercial de l’entitat. El port mancomunaria esforços amb el PORT DE BARCELONA per tal de potenciar la internacionalització i a fi de compartir zones logístiques en ports al nord d’Àfrica (Casablanca, Tànger i el Marroc) i a França (Tolosa) i de disposar d’un o dos terminals per a operadors asiàtics els propers anys. Així mateix, va manifestar la intenció d’accelerar la nova ZAL, expandint-se cap a Vila-seca. Aquesta actuació permetrà dur a terme els objectius esmentats anteriorment i donar cabuda a unes dues-centes empreses, magatzems i espais per a la transformació de productes. Amb una superfície prevista de 100 ha, una edificabilitat de 300.000m2 i una inversió total de 20 MEUR, representa un increment de les activitats de valor afegit i la possibilitat de captació de mà d’obra de més qualitat. La zona limitarà al nord amb l’autovia C-31B, a l’est amb el pantalà de Repsol, a l’oest amb les restes romanes de Cal•lípolis i al sud amb la línia de la costa.

L’ampliació de la ZAL per Vila-seca (que s’iniciarà el 2007 per a esdevenir, previsiblement, operatiu el 2009) és un dels temes més controvertits. L’Ajuntament d’aquesta població ho tenia previst des de 1993, i l’APT la tenia planificada des de 2001, però no es va arribar dur a terme cap actuació per problemes amb algunes expropiacions.

Impacte ambiental
La regressió de la sorra de les platges és un problema comú al litoral català, especialment al Maresme i a la costa tarragonina. La urbanització del litoral, els espigons, passeigs marítims i els molls acaben creant unes barreres artificials que alteren els corrents marítims i els ecosistemes. És un fet que les platges situades a llevant de les barreres perden sorra, mentre que les que se situen a ponent n’acumulen.

L’Ajuntament de Vila-seca va obtenir de l’APT, el 2005, el compromís de contrarestar l’erosió de les platges de la Pineda i el Miracle, provocada per l’ampliació del port. L’APT hi haurà d’aportar 100.000 m3 de sorra anualment durant vint anys. “La pretensió és que si els danys els causa el port, que ho compensi” ,manifestava Jordi Galofré, cap territorial de costes de Tarragona.

Per altra banda, associacions ecologistes com GEPEC (Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes del Camp) s’han mostrat seriosament preocupades per la repercussió que la ZAL pot tenir en uns terrenys inclosos en la XARXA NATURA 2000 i les restes romanes dels Prats de Cal•lípolis, que aposten per convertir en un parc ecohistòric, de 120 ha. GEPEC creu en la possibilitat d’estudiar la millor manera de connectar la Sèquia Major amb l’esmentat parc a través de canals, estanys i aiguamolls, servint de separació l’activitat turística de l’activitat portuària. Així mateix, esdevindria zona de drenatge natural cap al mar en cas d’inundacions. Segons aquesta mateixa entitat, l’APT s’hi hauria de comprometre, amb la possibilitat de rebre, com a contrapartida, alguna subvenció de la Unió Europea (UE).

Més informació
www.gepec.org
www.portsgeneralitat.org
www.porttarragona.es
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati