Dilluns 18 de Novembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PORT DE TARRAGONA
Joan de la Flor

Actualitzat a 31/12/2005

Al port de Tarragona augmenta el volum de mercaderies però disminueix el tràfic de contenidors, la mercaderia més valuosa pel que fa a ingressos. Amb tot, aquesta realitat fa que s'iniciïn noves actuacions comercials a Algèria i a la Xina. D'altra banda, se signa un conveni per redactar el Pla director d'accessos ferroviaris al Port i es presenta la major ampliació de la història del port, amb una inversió de 27 MEUR. Altrament, l'Ajuntament de Vila-seca presenta al·legacions a la renovació del pantalà de Repsol, ja que considera que perjudica la platja de la Pineda i, consegüentment, el turisme de la zona. Finalment, s'arriba a un acord perquè l'empresa inverteixi en la seguretat i en l'impacte ambiental del pantalà a la Platja. L'allargament del dic de Llevant és un altre motiu de preocupació pel consistori ja que contribueix a la regressió de la platja.

Articles posteriors 2006, 2007, 2009, 2010, 2011

El port de Tarragona es troba ubicat en la confluència de dos eixos de desenvolupament econòmic de l’Estat espanyol: la costa mediterrània i la vall de l’Ebre. El seu hinterland comprèn Catalunya, Aragó i Navarra. Dintre del context tarragoní, dóna servei a la nombrosa indústria de les ciutats de Tarragona, Reus i Valls, que constitueixen la segona àrea metropolitana de Catalunya.

Noves actuacions comercials per fomentar la competivitat del Port
El 2004, el tràfic de mercaderies del port de Tarragona va registrar uns màxims històrics pel que fa al volum, assolint els 30 milions de tones? un 2,8% més que el 2003? només superats pels 33 milions de final dels anys noranta quan es portava aigua a Mallorca. Aquestes xifres responien al creixement del nombre de vehicles (17%), dels sòlids a lloure en un (12%) i als metalls. Tot i això, el nombre de contenidors, la mercaderia més valuosa pel que fa a ingressos i generació de feina, va experimentar una davallada del 69,5%.

En aquest sentit, el 25 d’agost de 2005 es va presentar un estudi de les cambres de comerç i la Universitat Rovira i Virgili (URV) que constatava que durant el període 1990-2003 el tràfic del port tarragoní va ser inferior al dels vint-i-set ports del Sistema Portuari Espanyol (SPE). L’estudi argumentava aquest fet en l’especialització del tràfic de les mercaderies en què els productes petrolífers (56%) i els sòlids a lloure (33%) sumaven gairebé el 90%, mentre que la càrrega de contenidors només representava un 5%, segons dades de l’estudi.

El 3 de febrer de 2005, Josep Anton Burgasé, president de l’Autoritat Portuària de Tarragona (APT), va manifestar la voluntat d’augmentar el tràfic de contenidors. En aquest sentit, va anunciar dues actuacions comercials previstes a Algèria i la Xina. En el cas d’Algèria, l’APT conjuntament amb el consistori tarragoní preveien tancar acords amb empreses espanyoles implantades del sector tèxtil. Pel que fa a la Xina, Burgasé també va anunciar la intenció d’aconseguir ampliar el mercat asiàtic, especialment el xinès. La missió comercial s’hauria de fer conjuntament amb el port de Barcelona a través de la Plataforma Logística Catalunya.

Per altra banda, Josep Anton Burgasé també va avançar que a partir de maig de 2005 noves línies regulars de transport marítim de curta distància enllaçarien Tarragona i Vado-Savona, al nord d’Itàlia.

Conveni per a la redacció del Pla director d'accessos ferroviaris al port
El de març de 2005, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (PTOP) i l’APT van signar un conveni de col·laboració per a la redacció d’un pla director ferroviari del port de Tarragona amb l’objectiu de potenciar el transport de mercaderies en ferrocarril com a complement del transport marítim, tot tenint en compte els futurs canvis de la xarxa ferroviària al Camp de Tarragona.

El Pla havia d’analitzar la situació actual, la demanda prevista i el futur funcionament de la xarxa de mercaderies ferroviàries a l’àrea d’influència del port de Tarragona i la seva connexió amb la Península i la resta d’Europa. D’altra banda, el Pla havia de definir les actuacions que caldria planificar per assegurar una òptima funcionalitat d’aquesta xarxa al Camp de Tarragona.

El Pla havia de plantejar també una proposta de connexió ferroviària amb ample europeu entre el port i la frontera francesa i potenciar la intermodalitat del port amb el ferrocarril.

El port preveu la major ampliació de la història
Segons dades de l’APT, el port de Tarragona va obtenir el 2004 uns beneficis econòmics de 8,4 MEUR, 5,8 milions més que el 2003, xifra que representava un augment del 225%. Aquesta situació econòmica permetia a l’APT assolir un flux de caixa (benefici més amortitzacions) de 22,6 MEUR, el qual facilitava les inversions sense haver de recórrer al mercat de capitals.

El novembre de 2005, el president de l’APT, Josep Anton Burgasé, va donar compte als membres del Consell d’Administració del Port d’una inversió econòmica de més de 27 MEUR per ampliar i millorar el port, la més gran que mai s’havia previst de fer a les instal·lacions al llarg de la seva història. El president va destacar el fet que aquesta inversió es realitzaria sense haver de recórrer a cap crèdit. Les obres previstes responien a la prolongació del dic d’abric, un dels projectes més complexos i importants dels darrers anys per ampliar les instal ·lacions; la prolongació del moll de Navarra; l’habilitació de vies de ferrocarril als molls de Reus i d’Aragó; el sistema de control d’accessos al port; el trasllat de l’edifici de rem, i l’esplanada central, els accessos del ferrocarril, la pavimentació i la xarxa elèctrica del moll d’Andalusia. També s’hi englobava la prolongació en 250 m de l’espigó dels Prats de Vila-seca; el moll auxiliar del contradic; l’adquisició i expropiació de terrenys i pavimentacions, instal·lacions i obres menors, a més de liquidacions i revisions.

D’altra banda, l’ATP va instar l’Ajuntament de Tarragona, la Generalitat i el Govern a acordar la transformació de la façana marítima i, en especial, el soterrament de la via fèrria al seu pas pel litoral urbà. Segons el seu president, Josep Anton Burgasé, les futures actuacions previstes com el Port Tarraco, una dàrsena dedicada a iots de luxe i la culminació de la rehabilitació del Moll de Costa, amb un gran pàrquing subterrani, augmentarien l’afluència de persones a la zona, cosa incompatible amb la circulació dels trens de mercaderies. Burgasé va anunciar que, si no es produïa una decisió ràpida, l’APT traslladaria la via del tren cap a l’interior del recinte i la faria passar al costat del pont mòbil que feien servir els turismes i els camions per desembocar en el traçat ferroviari actual al barri del Serrallo, al carrer del Mar, però ja fora del Moll de Costa.

S'arriba a un acord per renovar la concessió del pantalà de Repsol
El maig de 2005, l’Ajuntament de Vila-seca (CiU) i la Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme de Tarragona (FEHT) van presentar al·legacions a la renovació de la concessió del pantalà o moll flotant de Repsol situat al costat de la turística platja de la Pineda. A l’octubre finalitzava la concessió que l’APT va atorgar a Repsol Petroleo el 1975 i per consegüent restava pendent la renovació d’aquesta peça indispensable per a l’activitat de la refineria a la Pobla de Mafumet i per registrar els ingressos del port de Tarragona. L’Ajuntament de Vila-seca i la FEHT demanaven un estudi d’impacte ambiental que aportés alternatives, mentre que Repsol i l’ATP oferien diàleg però rebutjaven l’estudi d’impacte ambiental al·legant que la llei no ho exigia.

El 13 de setembre de 2005, l’Ajuntament de Vila-seca, l’APT i Repsol van signar un conveni amb què es permetia que la companyia renovés trenta anys més l’explotació del moll. En l’acord Repsol es comprometia a invertir 30 MEUR per millorar la seguretat en l’entrada i la sortida de vaixells i el funcionament de la instal·lació. A més, la seva visió des de la platja de la Pineda es reduiria gràcies a la conversió de l’espigó de la platja dels Prats en un dic més alt, més llarg i amagat per una pantalla visual. D’altra banda, l’acord també va comportar la renúncia per part de Repsol del litigi que mantenia amb l’APT, a la qual exigia el pagament de 9 MEUR per haver pagat entre les dècades de 1980 i 1990 unes tarifes a preus privats que després el Tribunal Suprem va obligar a convertir en públiques.

Platja de la Pineda
A principi dels anys noranta, l’expansió del port de Tarragona va portar un canvi en els corrents marins i el començament de l’erosió de la platja de la Pineda, al municipi de Vila-seca. Des de llavors, la platja ha rebut aportacions anuals de sorra i s’han construït dos espigons que han permès estabilitzar-la. El febrer de 2005 es va fer l’última aportació de 150.000 m de sorra que havia de posar punt final a la regressió històrica del litoral. No obstant això, l’anunci de l’allargament de 830 m del dic de Llevant del port va posar en alerta l’Ajuntament de Vila-seca, que considerava la platja un element importantíssim per al reclam turístic de la zona. Tot i que la declaració d’impacte ambiental de les obres fixava unes compensacions ambientals que es concretaven en l’aportació de mig milió de metres cúbics de sorra durant els tres anys d’obres, els quals podien arribar fins a dos milions en dues dècades, l’Ajuntament va reclamar que també s’havia de tenir en compte l’allargament de l’espigó del Prat i la quantitat d’arena necessària perquè la platja tingués una amplada de 30 m, tot i que l’APT defensava una platja més estreta.

D’altra banda, l’alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal (CiU), assenyalava que el port no podria afrontar els reptes de futur de diversificació d’activitats i de mercaderies si no creixia per la platja de la Pineda fins a tenir l’entrada pel cap de Salou.

Més informació
www.porttarragona.es
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Fotogaleria relacionada