Dimecres 23 d ' Octubre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PORT DE RODA DE BARÀ
Maria Xalabarder

Actualitzat a 31/12/2004

Durant el 2004, després de deu anys de retards i incompliments de contracte, la Generalitat de Catalunya anul·la definitivament la concessió a l'empresa Port Daurat SA per a crear un nou port esportiu al municipi de Roda de Berà. Al desembre, l'Ajuntament redacta un pla especial per a la creació d'un nou projecte per al port esportiu, que modifica substancialment l'inicial. Es consensuen amb la Generalitat els usos permesos al nou equipament portuari, bàsicament centrats en el fet de donar servei a la nàutica esportiva. El port, que ha estat criticat per diferents entitats ecologistes, podria ser operatiu el 2006.

L'any 1993 es va adjudicar a l'empresa Port Daurat S.A. la concessió administrativa per a construir i gestionar un port esportiu en el terme municipal de Roda de Barà, a la comarca del Tarragonès, durant un període de trenta anys, que finalitzava el 2023. El projecte pretenia convertir el port de Roda en un complex amb un hotel de quatre estrelles edificat sobre una superfície de 1.960 m2 i una zona lúdica de 6.397 m2 i una zona de talassoteràpia marina i un balneari de 1.400 m2.

Les obres, però, no van començar fins l'any 1999, quan es van resoldre uns recursos judicials interposats aleshores contra l'acord de govern que autoritzava la construcció del port i després que l'entrada de capital francès a la societat promotora donés garanties tècniques i econòmiques per a tirar endavant l'actuació.

A la tardor del 2001, després de la paralització de les obres de construcció durant els mesos d'estiu, les obres no es van reiniciar. L'any 2002 l'Administració autonòmica va iniciar un primer expedient de caducitat de la concessió, si bé es va deixar sense efectes pocs mesos després, en reprendre's novament les obres del port, amb el compromís que s'acabarien el mes de desembre de 2003.

No obstant això, el reiterat incompliment dels compromisos assumits per la societat encarregada de tirar endavant el projecte va provocar que el mes de desembre de 2003 s'iniciés un nou procediment administratiu per a extingir definitivament la concessió administrativa atorgada a Port Daurat S.A. Fins al moment, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) havia arribat a imposar multes de fins a 33.000 euros a la promotora per la paralització progressiva de les obres.

El govern de la Generalitat rescindeix la concessió per incompliment del contracte
El 7 de gener de 2004 Port Daurat S.A va rebre la notificació de l'obertura de l'expedient de caducitat de la concessió per part del DPTOP de la Generalitat de Catalunya. En declaracions del secretari de Mobilitat de la Generalitat, Manel Nadal (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), el motiu era "l'incompliment flagrant" de les condicions contractuals.

El president de Group Marine, Jean Marchand, principal accionista de Port Daurat, va justificar el retard per factors aliens a la voluntat de la promotora i va manifestar que no es reemprendrien les obres fins que no es resolgués favorablement l'expedient.

L'1 de març, va tenir lloc una reunió entre Manel Nadal, l'alcalde de Roda de Barà, Pere Compte (Convergència i Unió, CiU) i el director general de Ports i Transports, Jordi Julià. En el decurs d'aquesta trobada, Nadal va manifestar que l'Administració autonòmica era partidària que s'acabessin les obres perquè ja hi havia una part important feta i va demanar a l'Ajuntament rodenc que impulsés un pla especial d'usos portuaris que hauria de servir per a regular els serveis complementaris que s'oferirien a la marina del port.

Finalment, el 23 de juliol, el conseller de PTOP, Joaquim Nadal (PSC), va resoldre la rescissió de la concessió que tenia Port Daurat SA per l'incompliment reiterat del contracte i la paralització de les obres. Amb aquesta resolució, la Generalitat recuperava els terrenys destinats al futur port esportiu i les obres executades fins al moment.

Pla especial del port esportiu de Roda de Barà
El 23 de desembre el ple de l'Ajuntament de Roda de Barà va aprovar, en sessió extraordinària i urgent, el Pla especial del port esportiu de Roda. El document modificava substancialment el projecte anterior, reduint a la meitat l'edificabilitat prevista i situant-la en 12.795 m2.

El Pla aprovat parteix de l'aprofitament de les obres executades i reparteix l'edificabilitat en diferents zones, la zona de varada i carenatge, que tindria 1.245 m2; la zona comercial, de 4.880 m2, i una àrea de serveis portuaris, comercials i d'oci, on el document preveia un espai de 6.062 m2. A més, també es preveia una reserva de sòl de 1.000 m2. El document deixava la porta oberta a una futura ampliació de l'espai comercial, segons els acords que es poguessin obtenir amb el nou concessionari.

Quedava pendent la distribució i el nombre d'amarradors (fins al moment n'hi havia 447 per a vaixells d'entre 8 i 53 m d'eslora, dels quals, segons Port Daurat, se n'havien venut un centenar), que s'efectuarien una vegada s'hagués licitat la nova concessió i segons les necessitats del moment. Una vegada el Pla especial s'aprovés definitivament, es podria fer la nova concessió i el port podria ser operatiu l'estiu de 2006.

A final de desembre, després que el consistori rodenc aprovés el Pla especial, la Generalitat i l'Ajuntament de Roda de Barà van pactar els usos urbanístics que es permetrien en el futur port, i que bàsicament quedaven restringits als propis de l'activitat portuària i de servei a la nàutica esportiva.

Reaccions en contra
L'organització ecologista Greenpeace, en el seu Informe anual sobre el litoral espanyol 2004, criticava l'efecte nociu dels ports, perquè segons van argumentar són una font de contaminació i exerceixen de barrera contra el dipòsit de sorra a les platges.

Per la seva banda, el Grup d'Estudi i Protecció dels Ecosistemes del Camp (GEPEC) va denunciar després de l'estiu l'existència a la bocana del port d'una important praderia de Posidonia oceànica, una alga gairebé extingida dels fons més propers a les costes catalanes, de gran importància per a la riquesa pesquera de la zona atès que en aquestes praderies es reprodueixen moltes de les principals espècies comercials. Segons el GEPEC, la Xarxa de Seguiment dels Alguers, promoguda pel Departament d'Ecologia de la Universitat de Barcelona juntament amb la Direcció General de Pesca Marítima del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, n'estaria fent el seguiment des de l'any 1996, després d'haver-ne realitzat prospeccions a principi de juliol a la platja de Roda de Barà.

El GEPEC va denunciar també el Pla de ports presentat pel Govern de la Generalitat perquè, argumentaven, "malgrat la molt alta densitat de ports ja existents a Catalunya, aquest encara preveu més ports i més amarradors amb la benedicció, passivitat o inconsciència de la major part dels responsables dels municipis afectats". Tanmateix, van informar que estaven estudiant l'estratègia legal per a denunciar el Pla del port esportiu de Roda davant d'instàncies europees.

Més informació
www.rodadebara.org/v2
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Tarragonès
Fotogaleria relacionada