Dimarts 22 d ' Octubre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PORT DE BLANES
Juli Valdunciel

Actualitzat a 31/12/2005

L'investigador del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB), Joan Mora, demostra la infrautilització de la dàrsena esportiva del port de Blanes i proposa la construcció d'una marina seca com a alternativa a l'ampliació. La plataforma ecologista Salvem Pinya de Rosa defensa aquesta solució i el grup municipal d'ERC a Blanes la presenta com a proposta per al Pla especial del port. El mes d'abril, la Generalitat presenta una proposta oficial d'ampliació de les instal·lacions que inclou la marina seca com a complement però no com a alternativa a l'ampliació. L'informe ambiental preveu un impacte moderat, però els investigadors del CEAB afirmen que afectarà l'estabilitat de les platges.

Antecendents 2004

Articles posteriors 2007

El port de Blanes, a la comarca de la Selva, va ser construït el 1914 com un espigó de refugi destinat a usos pesquers i comercials. A la dècada de 1960, l’auge del turisme va impulsar la construcció del club nàutic per albergar-hi embarcacions esportives. Als anys vuitanta, hi va haver una temptativa d’ampliació que va proposar un creixement del port cap al sud, fins a la punta de Santa Anna, però no fou reeixida. Actualment, les instal·lacions es reparteixen entre els usos pesquers, gestionats per Ports de la Generalitat, i els usos nàutics, gestionats, en règim de concessió, pel Club de Vela Blanes. L’estructura física del port consisteix en dos dics exteriors i les zones de ribera, on amarren seixanta-no embarcacions pesqueres, dues-centes d’esbarjo i quinze dedicades al transport de viatgers. El port de Blanes és, amb 2.139.212 kg de peix capturat (2005), el setè de Catalunya i dóna feina directa a unes dues-centes setanta persones.

L’agost de 2002, es va constituir la Plataforma Proampliació del Port de Blanes, integrada bàsicament per pescadors i empresaris turístics. La plataforma denunciava la manca d’espai per a les activitats pesqueres i que l’antic espigó era vulnerable davant dels temporals, fet que implicava, periòdicament, pèrdues materials per als pescadors. L’Ajuntament de Blanes va encarregar a la Direcció General de Ports i Transports de la Generalitat que analitzés la situació i determinés si calia ampliar les instal ·lacions. El 2004, Ports de la Generalitat va presentar un avantprojecte d’ampliació del port que incloïa tres alternatives: la primera proposava la reordenació de les instal ·lacions, la segona la construcció d’una nova dàrsena i la tercera la construcció d’un nou espigó de 42 m. La Comissió encarregada d’estudiar-les, formada pels grups polítics de l’Ajuntament, la Plataforma Proampliació del Port, la plataforma ecologista Salvem Pinya de Rosa i els veïns de la zona, va triar l’opció intermèdia o d’ampliació moderada, amb un cost de 19,85 MEUR.

L'opció de la marina seca
A final de 2004, l’investigador del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB), Joan Mora, va presentar els resultats de l’Estudi de la utilització dels ports a la Costa Brava, en un acte organitzat per la plataforma ecologista Salvem Pinya de Rosa. La recerca, realitzada el 2003, posava de manifest que un 17% de les embarcacions del port esportiu havien romàs amarrades tot l’any i que una part considerable no n’havia sortit més de dues vegades. Consegüentment, l’autor va defensar la possibilitat de construir una marina seca a la part esportiva per desar-hi una part de les embarcacions i, per tant, donar una solució a la manca d’espai sense haver de recórrer a una ampliació del dic de recer.

El mes de febrer de 2005, el grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) a Blanes, que havia defensat davant la Comissió esmentada la primera alternativa presentada per la Generalitat pel menor impacte ambiental que suposava, va presentar una proposta per al Pla especial del port de Blanes. El projecte, fonamentat en l’estudi de Joan Mora, proposava la construcció d’una marina seca d’hivernada per a les embarcacions que sortien poc i el reforçament del dic de la zona dels pescadors, afegint-hi un angle final, per resoldre el problema dels temporals. Pel que fa als serveis de terra, la idea era retirar els locals d’oci i el pàrquing, i dedicar tot l’espai del port als usos pesquers i del Club de Vela. La Comissió va estudiar la proposta, però la plataforma Proampliació del Port s’hi va mostrar en contra amb l’argument que això agreujaria els problemes d’espai que hi havia a terra i no resoldria el problema de seguretat que té l’espigó del port.

La Generalitat presenta el Pla especial del port de Blanes
A final d’abril, el secretari de Mobilitat i president de Ports de la Generalitat, Manel Nadal, va presentar a l’Ajuntament de Blanes el Pla especial del port. El projecte proposava construir un espigó de recer nou per davant de l’actual, ampliar els espais de terra dedicats als serveis i incloïa, com a solució complementària, la construcció d’una marina seca a la zona del Club de Vela. Pel que fa als usos, la futura ampliació tindria com a eix central l’expansió de la zona recreativa, amb un augment de fins a 68.000 m2, per damunt de la zona pesquera, que en tindria 44.000 m2. El projecte tindria un cost de 26 MEUR.

El mes de desembre es va presentar, amb set mesos de retard, l’estudi d’impacte ambiental que havia d’acompanyar el Pla especial del port de Blanes. L’informe sostenia que l’impacte de les noves instal·lacions seria moderat, especialment pel que fa a l’estabilitat de les platges, i proposava mesures correctores per a la fauna marina. Rafael Sardà, director del Grup de Recerca de Gestió Costanera del CEAB va criticar el fet que l’estudi no valorés alguns aspectes crítics, com la inestabilitat de la muntanya de Sant Joan, que manté a l’abric les instal ·lacions, o els efectes sobre la circulació de l’augment d’activitat al port, i va afirmar que des del punt de vista ambiental l’ampliació del port no afectaria espècies protegides, però sí que podria provocar una alteració de les platges de Blanes i de s’Abanell (Blanes).

Per al 2006 es preveia que l’Ajuntament aprovés inicialment el pla d’usos i l’informe ambiental per posar la documentació a exposició pública.

Més informació
www.cvblanes.cat
www.portsgeneralitat.org
www.gencat.net/ptop
www.gencat.net/darp
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Fotogaleria relacionada