Dimarts 25 de Juliol de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PORT DE BARCELONA
PORT DE BARCELONA Mapa: Montse Ferrés
Xavier Basora, Jordi Romero i Xavier Sabaté
Actualitzat a 31/12/2004

Després de consolidar un important volum de trànsit, tant de mercaderies com de passatgers, i un cop acabat el desviament del riu Llobregat, el Port de Barcelona continua endavant amb el projecte d'ampliació. El Pla estratègic metropolità de Barcelona constata que el creixement del port, juntament amb el de l'aeroport de Barcelona, pot provocar el col·lapse dels accessos a l'àrea logística del Llobregat. D'altra banda, els ports de Barcelona i Tarragona estudien una estratègia de col·laboració i també es preveu la possibilitat de traspassar la gestió del Port Vell de l'Autoritat Portuària de Barcelona a mans de l'Ajuntament de Barcelona.

Articles posteriors 2005, 2006, 2007, 2011, 2012, 2015

D'acord amb les memòries de l'Autoritat Portuària de Barcelona (APB), entitat gestora del Port de Barcelona, aquest es va consolidar, al llarg de la dècada dels noranta, com un dels ports mediterranis de referència gràcies al creixement sostingut tant del trànsit comercial i de mercaderies com del de passatgers.

Segons l'APB, l'exercici del 2004 es va tancar amb increments del 14% sobre el volum total de trànsit gestionat, respecte a l'any anterior, fet que va suposar 40,4 milions de tones mogudes. D'altra banda, van passar durant l'any 2004 pel port barceloní gairebé dos milions de passatgers, dels quals una mica més de la meitat ho van fer en creuers.

Des del final dels vuitanta i a començament de la dècada dels noranta, les expectatives de consolidar i, fins i tot, augmentar aquest creixement van motivar el projecte d'ampliació del port. El projecte estava previst en el Conveni de cooperació en infraestructures i medi ambient al delta del Llobregat, anomenat PLA DELTA, i comptava amb una inversió de 1.773 milions d'euros, aportats en bona part pel sector privat. Les obres d'ampliació previstes implicaven un increment de més del doble de la superfície terrestre i marítima del port i incloïen la creació d'una segona bocana per l'entrada de vaixells de gran calat. Es preveia crear una esplanada de 6 ha amb una plaça pública, oficines, un hotel, instal·lacions per a la pràctica de la nàutica esportiva, dos dics de recer i una platja. L'ampliació suposaria l'enderroc del barri de CAN TUNIS per fer-hi un aparcament. Segons l'APB, l'ampliació del port hauria d'estar acabada el 2011.

Col·lapse en els accessos i aposta pel ferrocarril de mercaderies
El 8 de juliol, el Consell General del PLA ESTRATÈGIC METROPOLITÀ DE BARCELONA va presentar un informe elaborat per Barcelona Regional on es revelava que la circulació de vehicles pesants podia créixer un 155% (60.000 camions diaris) fins al 2010, fet que provocaria el col·lapse dels accessos a l'àrea logística del Llobregat. Segons l'informe, la solució al problema del creixement del volum de mercaderies en trànsit, produït com a conseqüència de les ampliacions del port i l'AEROPORT DE BARCELONA, passava per la construcció de més infraestructures. També apuntava la necessitat d'aplicar noves polítiques de mobilitat que potenciessin el transport públic i que impulsessin el transport de mercaderies en ferrocarril.

A primers d'octubre, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) va fer pública L'AGENDA PTOP: 50 ACTUACIONS PRIORITÀRIES del darrer trimestre de 2004 i tot 2005. El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, va anunciar la promoció del transport de mercaderies per ferrocarril com una de les seves prioritats. En aquest sentit, va considerar el Pla d'infraestructures ferroviàries 2005 una actuació urgent perquè el 2009 hi hagués una via d'ample internacional PEL FERROCARRIL DEL CORREDOR MEDITERRANI, que unís els ports de Tarragona i Barcelona amb el túnel transpirinenc del FERROCARRIL D'ALTA VELOCITAT (FAV) FINS A PERPINYÀ , com a sortida directa a Europa.

Finalment, l'1 de desembre es va presentar el Pla d'accessibilitat viària i ferroviària per a resoldre els problemes de circulació de l'àrea logística del Llobregat deguts al trànsit de mercaderies. L' objectiu del Pla era donar un salt qualitatiu en l'ús del ferrocarril per passar del 6% de mercaderies distribuïdes per ferrocarril en aquell moment, al 30% durant les pròximes tres dècades. D'aquesta manera s'evitaria el col·lapse de tot el sistema viari de carreteres, no només l'accés al port, sinó també l'AUTOVIA A-2 I AUTOPISTA A-7 A LES COMARQUES DE GIRONA; i l'AUTOVIA A-26, EIX PIRINENC. El DPTOP, els ajuntaments de Barcelona i el Prat de Llobregat, l'APB, el Consorci de la Zona Franca, la patronal Foment del Treball, el Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC) i el Cercle d'Economia van consensuar el Pla i el van enviar al Ministeri de Foment. El Pla preveia una inversió de 5.287 milions d'euros fins al 2020 i un programa d'obres per a convertir el port en la porta d'entrada del mercat asiàtic a Europa. La Generalitat hi aportaria 1.444 milions d'euros (un 27%), l'APB 56 milions, la inversió privada 100 i la resta (3.743 milions d'euros, és a dir, un 70%) seria aportat pel Ministeri de Foment.

Un cop acabat el desviament del Llobregat, el port comença a créixer
El 15 de setembre, el president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, va inaugurar el DESVIAMENT DEL RIU LLOBREGAT en els seus últims 3,5 km de recorregut. Amb aquest desviament desapareixia l’obstacle físic i el port i la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) ja podien créixer.

Dos dies després de la inauguració, es va inaugurar la nova terminal del moll Adossat, una terminal modesta de 10 ha, amb possibilitat de créixer fins a 13 ha, que es destinaria a tràfic de contenidors i mercaderies amb les Illes Balears i les Canàries.

Proposta de traspàs de la gestió del Port Vell a l'Ajuntament de Barcelona
A principi de juliol, el president del Port de Barcelona, Joaquim Coello, va declarar que l'APB estava interessada a traspassar a l'Ajuntament de Barcelona, de manera negociada, la competència sobre els espais públics terrestres del Port Vell. Aquest espai de 55 ha aplega espais emblemàtics com el Moll de la Fusta, el Moll d'Espanya (on hi ha el complex lúdic i comercial del Maremàgnum i l'Aquàrium) i el Moll de la Barceloneta. Coello va manifestar que aquesta era una aspiració històrica del consistori barcelonès i que la transferència no tenia cap calendari i no suposaria cap pèrdua de llocs de treball, tot i que una vintena de treballadors es van manifestar perquè temien l'efecte contrari. En el mateix acte, les declaracions de Joaquim Coello van ser secundades pel conseller Joaquim Nadal, que es va referir a l'objectiu d'incrementar la interrelació entre el port i la ciutat.

Els ports de Barcelona i Tarragona estudien una estratègia de col·laboració
A final de desembre, les autoritats portuàries de Barcelona i Tarragona (APB i APT) van començar les negociacions per a impulsar un front portuari català que, amb la participació de la iniciativa privada, permetés abordar la construcció i gestió de les ZAL dels dos ports, així com de la zona de serveis logístics lligats al port, anomenat port sec, que la Generalitat projecta a la Catalunya Central o a les Terres de Ponent. Segons, Josep Anton Burgasé, president de l'APT, la creació del front portuari català permetria als dos ports liderar la gestió de les grans plataformes logístiques del país.

D'altra banda, el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls, va proposar als governs espanyol i francès construir una línia ferroviària específica per al tràfic de mercaderies entre el port de Tarragona i París a través de Barcelona i Tolosa. La petició feta per Valls va coincidir amb la preocupació expressada aquella mateixa setmana per Burgasé, qui va advertir que la línia del Ferrocarril d'alta velocitat no podria transportar les mercaderies del port perquè les vies no permetien el pas de combois pesants. En aquest sentit, Burgasé va anunciar un conveni amb la Generalitat de Catalunya que se signaria a principi de l'any 2005 i que permetria encarregar un estudi per a trobar una solució ferroviària definitiva al problema.

Més informació
http://www.apb.es
http://www.porttarragona.es
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati