Dissabte 25 d ' Octubre de 2014
PORT DE BARCELONA
Esquema de l'ampliació i els projectes al port de Barcelona Elaboració: Moisès Jordi
Xavier Basora, Jordi Romero i Xavier Sabaté

Actualitzat a 31/12/2005

Continuen les obres d'ampliació del port de Barcelona, que manté al llarg de 2005 un bon ritme de creixement de tràfic, tant de mercaderies com de passatgers. A començament d'any, s'inicia el projecte de transformació del moll Adossat per rebre grans creuers i l'Autoritat Portuària de Barcelona anuncia l'aplicació de mesures per potenciar el transport internacional de mercaderies. Per la seva part, les obres dels nous accessos viaris i ferroviaris al port s'endarrereixen i l'antiga llera del Llobregat es converteix en una nova llacuna. D'altra banda, el Govern català reclama un règim especial per al port de Barcelona.

Antecedents 2004

Articles posteriors 2006, 2007, 2011

Després de consolidar un important volum de trànsit, tant de mercaderies com de passatgers, i un cop inaugurat el DESVIAMENT DEL RIU LLOBREGAT, al port de Barcelona es va iniciar el projecte d’ampliació el setembre de l’any 2004. El creixement, però, estava condicionat a l’acabament de les obres de desviament del riu Llobregat. La principal obra pendent a inici d’any era el cobriment amb terra de l’antic llit fluvial per poder-hi construir a sobre les noves infraestructures viàries d’accés al port i la terminal ferroviària de càrrega.

El port de Barcelona creix en tràfic i càrrega
Segons dades de l’Autoritat Portuària de Barcelona (APB), entitat gestora del port, al llarg de 2005 es va consolidar el creixement del tràfic tant de mercaderies com de passatgers. En concret, es va tancar l’any amb increments del 12% del volum total de trànsit gestionat respecte a l’any anterior, fet que suposava el moviment de 45 milions de tones. D’altra banda, van passar, durant l’any 2005 pel port barceloní, dos milions dos-cents mil passatgers, dels quals un milió dos-cents mil ho van fer amb creuers.

El desviament del riu Llobregat provoca l’endarreriment de les obres del port i les protestes de les entitats ecologistes
La nova llacuna en què s’havia convertit l’antiga llera del riu Llobregat va provocar l’endarreriment de les obres dels nous accessos viaris i ferroviaris al port de Barcelona. A començament de juny, encara no s’havia iniciat l’assecatge del llit antic, fet pel qual l’APB va mostrar la seva preocupació. Segons Joaquim Coello, president de l’APB, les connexions viàries i ferroviàries eren imprescindibles per evitar el col·lapse del port.

No va ser fins a l’acabament de l’any quan el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) i el Ministeri de Medi Ambient (MMA) van acordar una modificació del conveni signat anteriorment per dur a terme el desviament del Llobregat que permetria l’APB cobrir amb terra l’antiga llera i urbanitzar la zona. Un cop s’hagués cobert l’antiga llera, estava previst iniciar la construcció del tercer moll de càrrega i la de les dues noves estacions ferroviàries. Segons l’APB, l’ampliació definitiva s’havia d’acabar a final de 2009, divuit mesos més tard de les primeres previsions.

A final de novembre, la Lliga per la Defensa del Patrimoni Natural (DEPANA) va presentar una queixa davant la Comissió Europea en contra de l’ampliació del port de Barcelona i en contra del cobriment de l’antiga llera del Llobregat, ja que aquesta s’havia convertit en una llacuna alimentada per les aigües subterrànies. En concret, DEPANA va demanar la supressió dels fons europeus destinats a l’ampliació del port, la dotació del qual s’havia ampliat en 75 MEUR arran de les modificacions sol·licitades pel Govern espanyol.

D’altra banda, la pèrdua de sorra de la platja de Ca l’Arana, situada dintre dels ESPAIS D’INTERÈS NATURAL DEL DELTA DEL LLOBREGAT, no es va resoldre. Segons l’Ajuntament del Prat, l’espigó del canal de la Bunyola n’era la causa. L’APB es va comprometre, de manera provisional, a aportar 70.000 m3 de sorra, que van resultar insuficients segons el consistori del Prat. Finalment, l’Ajuntament va demanar que s’aportés un milió de metres cúbics de sorra i va exigir mesures definitives per garantir l’estabilitat de la sorra dipositada.

El moll Adossat es transforma en una àrea especialitzada per rebre grans creuers
A primer d’any, l’APB va anunciar la previsió d’arribar als 1,8 milions de passatgers de creuers el 2010. Per poder assumir aquest creixement, l’APB va iniciar durant el mes de gener un projecte de remodelació integral del port.

Entre les actuacions principals destacava la remodelació del moll Adossat per crear una zona especialitzada en la recepció de grans creuers, amb una superfície de més de 1.600 m lineals distribuïts en cinc terminals. L’APB invertiria 7,8 MEUR, que s’afegirien als 22 MEUR assumits per les empreses concessionàries. Aquesta actuació estava prevista de completar el 2007.

La remodelació del moll Adossat també incloïa un pla d’accessos amb nous vials i la construcció del pont Porta d’Europa, necessari per connectar el moll amb terra ferma. El pont, de 75 m d’alçada i 1.500 m de longitud, va costar més de 13 MEUR i va entrar en servei el juny de l’any 2000. En 2005, l’APB va reconèixer el poc ús que se’n feia i que només s’aixecava per raons de manteniment.

D’altra banda, el projecte de l’hotel vela, dissenyat per l’arquitecte Ricardo Bofill per al complex de serveis i lleure de la Bocana Nord, va ser modificat durant el 2005 per adaptar-lo a la Llei 48/2003, de règim econòmic i de prestació de serveis dels ports d’interès general. Aquesta normativa prohibeix la construcció d’instal·lacions hoteleres a menys de 20 m del mar (art. 94), i el projecte de l’hotel excedia aquest límit mínim. L’equip d’arquitectes va endegar la revisió del projecte constructiu per alliberar espai i reduir les dimensions de l’edifici.

Mesures per potenciar el transport internacional de mercaderies
A principi d’any, Joaquim Coello va anunciar que el port de Barcelona havia iniciat contactes amb el de València i amb altres instal·lacions de L’ARC MEDITERRANI per impulsar una política comuna de col·laboració que permetés captar mercaderies de l’Àsia, en detriment dels grans ports del nord d’Europa. Per la seva banda, el secretari de Mobilitat de la Generalitat de Catalunya, Manel Nadal, va avançar que s’apostaria per la promoció internacional dels ports de Barcelona i Tarragona i que es redactaria un pla estratègic dels ports catalans.

Durant el mes de juliol, l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i diferents entitats empresarials catalanes també van anunciar el seu interès a rendibilitzar les infraestructures aèries i portuàries de Barcelona per incrementar el tràfic comercial amb la Xina. L’APB va mostrar interès per concedir l’explotació de la nova terminal, que hauria d’estar construïda l’any 2008, a una operadora asiàtica. L’objectiu del port era equiparar el tràfic que va des del Mediterrani a la Xina amb el que parteix del nord d’Europa. Segons dades de la Cambra de Comerç de Barcelona (CCB), el moviment de mercaderies entre Barcelona i la Xina va augmentar un 9% durant els darrers anys, i les previsions apuntaven a més creixement.

D’altra banda, la CCB va proposar les línies de transport marítim de curta distància com a sistema complementari del transport terrestre, amb l’objectiu de promoure el moviment de mercaderies i de passatgers per mar entre ports de la Unió Europea o entre aquests i els de països no europeus amb línia de costa en els mars que banyen el litoral europeu. La CCB va estimar que els ports catalans podrien moure d’aquesta manera uns cinc milions de tones l’any 2025. A mitjan agost, a Catalunya operaven set línies que connectaven els ports de Barcelona i Tarragona amb països de ribera al mar Mediterrani. Aquestes línies es concentraven en contenidors i productes a granel, sobretot petrolífers.

La construcció d'un port sec a prop de Barcelona
El Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) va anunciar la construcció d’un port sec a prop de l’àrea metropolitana de Barcelona, que serviria per emmagatzemar i distribuir gran part dels contenidors que arribessin als ports de Barcelona i Tarragona. El CZFB va explicar que disposava d’un estudi tècnic en què es proposaven set ubicacions possibles per a aquesta infraestructura i que només calia arribar a un acord amb els municipis afectats per impulsar el projecte. Manel Royes, delegat del Govern al CZFB, va avançar que la nova infraestructura ocuparia unes 400 ha i s’ubicaria en una zona ben comunicada per carretera, a menys de 50 km de Barcelona. El finançament de l’obra aniria a càrrec del CZFB.

El Govern català reclama un règim especial per al port de Barcelona
A començament de maig, Manel Nadal va reclamar a la ministra de Foment, Magdalena Álvarez, un règim especial per als principals ports de l’Estat que els atorgués més autonomia de gestió. La ministra no va fer cap valoració de la reclamació.

Aquesta demanda va ser prevista també en la proposta de reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, aprovada pel Parlament el 30 de setembre, on als articles 140.5 i 140.6 es definia que tant el port de Barcelona com el de Tarragona havien de tenir un règim especial de funcionament acordat entre la Generalitat i l’Estat. A més, la disposició addicional tercera establia que la Generalitat exerciria les competències en la gestió del port de Barcelona, de la mateixa manera que es preveu en la gestió de l’AEROPORT DE BARCELONA (EL PRAT).

Més informació
www.apb.es
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Fotogaleria relacionada