Dissabte 26 de Maig de 2018
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
POLÍTICA AGRÀRIA COMUNA, REFORMA
Maria Herrero i Alfons Olmo

Actualitzat a 31/12/2003

La reforma de la política agrària comuna, aprovada el mes de juny a Luxemburg, vincula les ajudes a la seguretat, la qualitat alimentària i al compliment de la normativa vigent en matèria ambiental. A Catalunya, la reforma afectarà les produccions d’herbacis i els farratges, l’arròs, la fruita seca, el sector lleter, el boví de carn i l’oví i el cabrum. Segons el sindicat Unió de Pagesos, les explotacions més afectades serien les més petites, el 50 % del sector a Catalunya.

La política agrària comuna (PAC) es va crear el 1962 amb l’objectiu de garantir la independència alimentària dels països que formaven la Comunitat Econòmica Europea (CEE), davant de la manca de productes alimentaris que patia la població europea, tònica que encara dominava durant la dècada dels cinquanta, i d'un sector agrícola molt ineficaç. La CEE va apostar aleshores per subvencionar i garantir uns preus mínims a l'agricultor. Així va ser com els països de la CEE van augmentar les produccions agrícoles i es van convertir en exportadors. Actualment, a la Unió Europea (UE), el sector s’ha modernitzat, tot i que presenta una important acumulació d'excedents agraris i un descens de l’activitat i de la població activa que s’hi dedica. Es tracta d’una activitat amb àmplies repercussions territorials i problemàtiques diverses i complexes.

El 26 de juny de 2003 es va signar un acord de reforma de la política agrària comuna (europea) a Luxemburg, després de moltes divergències entre els ministres d’Agricultura europeus respecte a les propostes inicials fetes pel comissari europeu d’Agricultura, Franz Fischler.

Els agricultors catalans, com altres col·lectius d’agricultors de la mediterrània, es van mobilitzar en contra i van redactar un document en què van detallar les reivindicacions i objeccions a la reforma.

La reforma que es proposava girava entorn a la idea de desvincular parcialment les ajudes de la producció i lligar-les a noves condicions o obligacions respecte al medi ambient, com ara la qualitat i la identificació de la producció, el registre i les condicions dels animals. Tanmateix les condicions s’haurien d’aplicar d'una manera gradual i es podrien modular segons la voluntat dels estats. Així doncs, a partir del gener del 2005, si es volen rebre els ajuts, s’haurien de complir les directives de medi ambient i d'identificació i registre d’animals; a partir del gener del 2006 s’obligaria al compliment de les normes que fan referència a la salut pública, a les qüestions veterinàries, fitosanitàries i a la notificació de malalties, i el darrer bloc, que feia referència al benestar animal, s’exigiria a partir del gener del 2007. Cal afegir que les directives esmentades, significativament les que fan referència al medi ambient, havien estat aprovades i ja eren vigents anys enrere.

Des de la perspectiva de la UE, la reforma de la PAC incideix bàsicament en la qualitat i la seguretat alimentària i vincula les ajudes al sector agrícola, al compliment de la normativa ambiental vigent.

Franz Fischler va haver de suavitzar part de les propostes que feia, però, una vegada signada la reforma. La valoració que en va fer va ser positiva, ja que segons va dir suposava una producció més orientada al mercat. Tot i això, una part de les ajudes encara continuarien lligades a la producció, com van de-manar els socis del sud, però les excepcions (conreus herbacis i ramaderia, especialment) haurien de passar per un complicat sistema de burocràcia, opció a la qual només es van apuntar els països del nord.

La reforma de la política agrària comuna a Catalunya
Des d’Unió de Pagesos (UP) un dels aspectes més criticats de la reforma va ser el fet que la reducció dels ajuts fos idèntica per a les petites i per a les grans explotacions. Consideraven que, tot i que era necessari valorar el paper multifuncional de l’agricultura, si es deslligaven tots els ajuts de la producció, l’activitat perdria tot el sentit. Per tal d’aconseguir l’estalvi que es plantejava, la proposta de reforma d’UP suggeria reduir les ajudes proporcionalment a les dimensions de l’explotació i posar un sostre màxim per a la partida d’ajuts atribuïble a una sola explotació, en comptes d’una retallada lineal a totes les explotacions, cosa que dificultaria la viabilitat de les petites i mitjanes explotacions, pròpies de regions com Catalunya.

A Catalunya la reforma afectaria greument 22.000 explotacions, les més petites, el 50% del sector. Mentre el coordinador d’ UP, Joan Caball, no descartava mobilitzacions, el conseller d’Agricultura de la Generalitat, Josep Grau, es felicitava pel pacte. Els sectors més afectats a Catalunya serien els herbacis i els farratges, l’arròs, la fruita seca, el lleter, el boví de carn i l’oví i el cabrum. Segons les previsions es calculava una pèrdua en ajuts d’uns 18 milions d’euros segons el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat (DARP).

Els pagesos de la fruita seca del Camp de Tarragona van sortir al carrer al principi del mes de juny i un miler es va concentrar la segona setmana del mes de juny davant de l’edifici de la Comissió Europea a Madrid, convocats per la Coordinadora d’Organitzacions d’Agricultors i Ramaders (COAG). Les reivindicacions sobre els fruits secs van ser ateses en la reforma mateixa per mitjà d'una estipulació de mecanismes estables de subvencions, de manera que es mantindrien ajudes bàsiques de 241,5 €/ha, si bé la meitat de l’ajut l’hauria d’afegir opcionalment l’estat membre. També es va aconseguir modificar el sistema de penalització per producció excessiva d’arròs. Tanmateix els sindicats agraris es van mostrar crítics amb els efectes que a llarg termini podia tenir la reforma sobre el sector agrícola. El Comitè d’Organitzacions Professionals Agràries (COPA) i la Confederació General de les Cooperatives Agràries de la Unió Europea (COGECA) van criticar la progressiva renacionalització de la política comunitària, amb «excessives opcions a la carta», que permetrien que els estats fessin pagaments addicionals que podrien arribar fins al 10% de la quantitat assignada a cada estat.

En les seves propostes UP es decantava per una agricultura viva, connectada a la producció i es mostrava preocupat per les explotacions petites i mitjanes, les zones de muntanya i la dificultat que els joves tindrien per a incorporar-se a l’activitat agrícola amb la nova normativa.

La reforma en el context mediterrani
Al principi del mes de juny, catorze regions mediterrànies van redactar un document conjunt per mostrar el seu desacord amb la reforma proposada per la UE perquè no tenia en compte les peculiaritats agrícoles d’aquesta àrea. Aquestes regions, entre les quals hi havia Catalunya, demanaven certa garantia de dignitat –vinculada sempre a la producció–, i, si més no, que es valorés amb una compensació multifuncional de l’agricultura per la seva contribució a la vida i al desenvolupament rural.

Per la seva banda, el catedràtic d’estructura econòmica de la Universitat Autònoma de Madrid, Ramón Tamames, va criticar la pressió dels Estats Units en la reforma i va dir que la reforma de la PAC no aportava solucions als problemes més importants. Alhora acusava el ministre d’Agricultura, Arias Cañete, de seguir defensant les tesis del comissari Fischler. Els ministres europeus d’agricultura van acordar reunir-se de nou al cap de dos anys per revisar la política agrària comuna.

El mes d’octubre, abans de les eleccions autonòmiques, UP va lliurar als partits polítics el Decàleg de política agrària on es demandava un compromís formal entre agricultura, societat i territori. Incloïa el Contracte territorial d’explotació, on es demanava que es valorés la multifuncionalitat del sector i que es fomentés la qualitat i la seguretat alimentària, la sostenibilitat i l’equilibri territorial, juntament amb la professionalitat de la pagesia del segle XXI.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame