Dimecres 23 d ' Octubre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLATGES. REGENERACIÓ
Xavier Basora, Jordi Romero i Xavier Sabaté

Actualitzat a 31/12/2004

Els temporals de llevant de començament d'any agreugen la regressió de les platges de les comarques del Maresme i del Barcelonès. Els municipis afectats demanen al Ministeri de Medi Ambient corresponsabilitat en la solució del problema tornant a obrir el debat sobre qui ha de finançar, i en quines ocasions, les despeses de regeneració de les platges. Després de diverses negociacions, el Ministeri s'ha compromès a participar en la regeneració de les platges durant l'any 2005. D'altra banda, la brutícia de les platges provoca les queixes de ciutadans i turistes.

Articles posteriors 2005, 2006, 2006, 2007

Un any més, els temporals de llevant han posat de manifest la problemàtica que hi ha relacionada amb la regressió que pateixen algunes platges del litoral metropolità de Barcelona. Segons els experts, aquesta regressió es veu afavorida per la proliferació de ports esportius, que ocasionen una greu afectació en l'estabilització de la sorra de les platges. Els ports interrompen els corrents marins i impedeixen la circulació i el dipòsit de sorres en determinats punts del litoral. Els efectes més evidents es visualitzen després dels temporals. Els experts també han posat de manifest que algunes de les àrees on actualment es demana la regeneració de les sorres són àmbits on anys enrere no hi havia grans platges. Tot això ha portat fins ara el Ministeri de Medi Ambient (MMA) i, concretament, la Direcció General de Costes, responsable de la gestió de les platges, a donar resposta a les peticions d'ajut dels municipis afectats.Un grapat de municipis de les comarques del Maresme i del Barcelonès han estat greument afectats per aquesta problemàtica. Des que es va construir el port de Mataró, l'any 1992, ha desaparegut la meitat de la platja de Cabrera de Mar, situada al sud del port, i Premià de Mar ha perdut 1.200 m2 de costa dels 1.800 totals. Barcelona també s'ha vist afectada per diverses llevantades, que s'han emportat quasi un 60% de la sorra de les platges, platges que parcialment s'havien consolidat amb sorra aportada artificialment a començament de l'estiu de 2002.

Durant els temporals de llevant de començament d'any l'aigua va envair el passeig marítim de Premià de Mar i va posar en perill els veïns que hi transitaven. El mateix va passar a Vilassar de Mar, on el mar es va empassar literalment els accessos de fusta, les escales i les dutxes de la platja.

El mes de maig el Ministeri de Medi Ambient anuncia que no es regeneraran les platges que perdin sorra per culpa dels ports esportius
El 9 de maig la ministra de Medi Ambient, Cristina Narbona, va anunciar que el seu Ministeri no executaria les regeneracions artificials de les platges quan quedés demostrat que els ports i les infraestructures artificials eren la causa de la pèrdua de sorra i de l'erosió costanera. Amb aquestes declaracions la ministra va revifar el debat sobre qui s'havia de fer càrrec dels costos de regeneració de les platges. Tot i que entre els professionals hi ha un cert consens a considerar la circulació de les sorres com un tema de gran complexitat, el debat implícit és si les platges són un bé d'ús públic o un recurs econòmic del sector turístic dels municipis costaners. D'altra banda, la polèmica girava al voltant de qui s'havia de fer responsable dels costos de regeneració de platges i de si aquest model de desenvolupament de la costa s'assentaria sobre uns principis de sostenibilitat.

Els alcaldes dels municipis litorals afectats, especialment Pere Almera (Vilassar de Mar), Carles Rocabert (Cabrera de Mar) i Jaume Batlle (Premià de Mar), van criticar la decisió del MMA i van recordar que l'Estat era qui donava les autoritzacions per a construir més ports. D'altra banda, es van preguntar què passaria amb el projecte de regeneració que el Ministeri havia aprovat el juliol de 2003 i que incloïa el transvasament de 300.000 m3 de sorra per a cada un d'aquests municipis.

El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, va anunciar un dia després de les declaracions de la ministra, que el 27 de febrer de 2004 s'havia signat un conveni entre el Departament de Política Territorial i Obres Públiques i l'Associació Catalana de Ports Esportius i Turístics, pel qual les dues institucions es comprometien a pagar a parts iguals els transvasaments de sorra necessaris per a regenerar les platges catalanes. El conveni preveia construir sistemes de dragatge i transvasar anualment (acció obligatòria per a algunes empreses concessionàries) les sorres que s'acumulen a llevant dels ports per dipositar-les a ponent, on té lloc la desaparició de la sorra. En els casos dels ports de la Generalitat i en aquells que no tenen establerta l'obligació de realitzar aquest transvasament, l'Administració pública en finançaria íntegrament el dragatge. Aquestes actuacions ja estaven previstes a la Llei de ports de Catalunya de 1998.

Els primers ports que es van acollir al conveni són els de Balís a Sant Andreu de Llavaneres, Mataró, Premià, Masnou, Coma-ruga, Torredembarra, Ginesta, Arenys, Vilanova i la Geltrú i la central tèrmica de Foix. Això comportaria el transvasament de més de 450.000 m3 de sorra.

Canvi d'actitud al Ministeri de Medi Ambient
El 17 de juny, un mes després de les polèmiques declaracions, Cristina Narbona va afirmar en el ple del Senat que apostava per una regeneració selectiva de les platges i, sobretot, per un model de gestió corresponsabilitzat entre les administracions i els altres agents per a prevenir la reducció de sorra a les platges.

Unes setmanes després, el MMA va anunciar que regeneraria les platges del Maresme amb un milió de metres cúbics de sorra durant l'any 2005, operació pressupostada en 6 milions d'euros. Aquest anunci es va fer just un dia després que tots els grups parlamentaris catalans presentessin una proposició no de llei per instar el Consell Executiu a intervenir per a recuperar les platges del Maresme. Els alcaldes d'aquests municipis van rebre l'anunci del MMA amb eufòria continguda.

Les platges de la ciutat de Barcelona
L'alcalde de Barcelona, Joan Clos, va assegurar a principi de juny que el MMA també es faria càrrec d'una part de les obres de defensa del litoral de la ciutat. En concret, les obres s'inclourien al pressupost de l'any 2005 per tal d'executar-se aquell mateix any i serien finançades conjuntament entre l'Ajuntament de Barcelona i el Ministeri. No obstant això, els grups municipals de Convergència i Unió (CiU) i Partit Popular (PP) van acusar l'Ajuntament de Barcelona d'incomplir la seva paraula i no tenir preparades les platges l'1 de juny. Tanmateix, van demanar que es garantissin els ser-veis de neteja i de vigilància de les platges de manera continuada durant tota la temporada.

La platja de la Barceloneta i la de Bogatell van ser les dues platges més afectades pels temporals de començament d'any. La de la Barceloneta va ser regenerada amb 30.000 m3 de sorra transportada amb camions des de la platja de Sant Sebastià durant diverses jornades nocturnes. El MMA es va fer càrrec dels 300.000 euros que va costar l'operació.

El port de Barcelona regenera la platja del Prat per a evitar la degradació del Delta del Llobregat
A principi de juny, el PORT DE BARCELONA va anunciar que aportaria 3 milions de metres cúbics de sorra a la platja de l'Arana (el Prat de Llobregat), la més propera a la nova desembocadura del RIU LLOBREGAT.

La sorra del delta prové del procés sedimentari del riu i dels temporals marins i és transportada pels corrents de nord a sud. Pau Esteban, tècnic de Medi Ambient de l'Ajuntament del Prat de Llobregat, va declarar que era necessari acumular un volum suficient per a alimentar durant anys les platges del sud i contrarestar així la barrera que significa la nova ampliació del port a la circulació de sediments. Es calculava que cada any la platja de l'Arana, d'una amplada de 500 metres i una llargada d'un quilòmetre, perdria uns 150.000 m3 i que, per tant, els 3 milions de metres cúbics que es pretenien aportar permetrien alimentar el delta durant 20 anys.

La brutícia de les platges, un problema afegit
Durant bona part de l'estiu va aparèixer escuma i taques marrons a l'aigua de les platges del Maresme i el Barcelonès. Tot i que l'aigua era apta per banyar-s'hi, la presència brutícia no va fer gens agradable aquesta pràctica i va fer que milers de ciutadans i turistes es veiessin afectats.

Si bé en un principi l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ho va atribuir a la presència d'una alga microscòpica, dies després va reconèixer que era producte de la interacció de diverses circumstàncies, entre les quals el fort vent i els corrents marins, que feien acumular la brutícia a la costa. L' ACA va intensificar els controls de qualitat de les aigües i va comprovar que la qualitat sanitària no estava alterada, fet que va permetre descartar un origen fecal directe.

A Badalona, aquesta situació va motivar protestes de les associacions de veïns, que van repartir fulletons informatius als banyistes i van penjar pancartes als balcons on es llegia "No volem més merda". La regidora de Medi Ambient del municipi, Muntsa Niso, va explicar que la saturació del clavegueram, les obres del port de Badalona i, sobretot, l'efecte del vent podrien ser la causa de la brutícia.

Més informació
www.diba.es/platges
www.aj-elprat.es
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Fotogaleria relacionada