Dimecres 17 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLATGES DEL MARESME. REGENERACIÓ
Jordi Romero - X3 Estudis Ambientals

Actualitzat a 31/12/2006

El 30 de gener es produeix la primera llevantada de l’any al Maresme que afecta les zones properes al delta del riu Tordera, especialment la platja de Malgrat de Mar. Un mes després, el port de Mataró anuncia el seu compromís de regenerar les platges que té a ponent i que queden sense sorra per la barrera que fa el port. El mes d’abril, un vaixell regenera les platges del Masnou, Arenys de Mar i Premià de Mar amb la sorra del fons marí. D’altra banda, la Fundació Territori i Paisatge engega un pla de regeneració de la vegetació dunar en col•laboració amb alguns municipis de la comarca. A Badalona, un vessament il•legal el mes de maig obliga l’Ajuntament a prohibir el bany durant quaranta-vuit hores, i s’admet a tràmit una demanda contra l’empresa química Ercros per contaminar el litoral.


Antecedents 2004, 2005

Des dels temporals de l’any 2003, la falta de sorra ha estat un problema recurrent a les platges del Baix Maresme. Per a solucionar aquesta situació, a final de l’any 2005 la Demarcació de Costes de l’Estat va engegar el projecte de regeneració de les platges del Maresme. Amb una inversió de 6,5 MEUR, el projecte preveia l’extracció d’un milió de metres cúbics de sorra del fons marí i la seva deposició a les platges de Cabrera de Mar, Vilassar de Mar i Premià de Mar, els municipis més castigats per la pèrdua de sorra.

Aquesta mesura va provocar la reacció de pescadors i d’entitats ecologistes de la zona, que van advertir de la possible afectació que la mesura podia tenir sobre l’ecosistema marí. D’altra banda, al llarg del 2005 el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) va tramitar i engegar nous projectes d’ampliació de ports esportius que comportaven l’aparició de 2.347 nous amarradors i sis-centes places per a embarcacions en marines seques a Catalunya, fet que podia agreujar la situació ja que els ports impedeixen la deposició natural a les platges de ponent de la sorra traslladada pels corrents marins.

Els efectes de la primera llevantada de l’any
La primera llevantada de l’any 2006 es va produir el 30 de gener i va afectar de ple la comarca, sobretot les zones properes al delta del riu Tordera i en especial la platja de Malgrat, que es va omplir de canyes, troncs, plàstics i estris diversos que havien arrossegat el riu i les rieres. El regidor d’Obres Públiques i Brigada de Malgrat, Josep Maria Colomina (Convergència i Unió, CiU), va advertir que es tractava d’una situació excepcional que superava l’àrea d’acció municipal i va demanar la intervenció d’altres administracions superiors amb competències sobre rieres i rius, en clara referència a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).

Els ports s’impliquen en la regeneració de les platges i apareixen noves demandes
L’alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), va anunciar el mes de febrer que el port de Mataró assumiria la regeneració de les platges que té a ponent i que queden sense sorra per la barrera que fa el port. Fins aquell moment, només el port de Premià de Mar havia assumit el transvasament. La sorra es trauria del fons marí.

Per la seva banda, aquell mateix mes la Plataforma per a la Recuperació i Defensa de les platges de Cabrera i Vilassar de Mar va sol•licitar una entrevista amb l’alcalde de Cabrera de Mar, Carles Rocabert (Esquerra Republicana de Catalunya, ERC), per demanar una actuació conjunta entre aquest municipi, Vilassar i Premià que assegurés les platges en aquestes poblacions. L’entitat veïnal assegurava que el temporal ocorregut el mes abans havia afectat 1,3 km de la zona regenerada a final de 2005, deixant-la sense possibilitat de regeneració natural. La Plataforma va proposar com a solució la col•locació d’espigons.

Regeneren les platges del Masnou, Arenys i Premià de Mar
El mes d’abril, un vaixell va regenerar la platja del Masnou amb 50.000 m3 de sorra de la platja d’Ocata i de la bocana del port del Masnou, que estava taponada i impedia la circulació fluida d’embarcacions. La regeneració no va poder arribar fins a tocar la platja de Montgat, per la qual cosa van quedar 500 m de litoral sense platja. Tot i això, Joaquim Fàbregas (ERC), regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament del Masnou, es va mostrar satisfet perquè la Generalitat s’havia compromès a portar a terme l’actuació anualment durant els següents cinc anys. L’operació va costar 187.500 €i s’emmarcava en el programa de la Direcció General de Ports i Transports de la Generalitat, que preveia la regeneració de deu platges catalanes.

Després del Masnou, Ports i Transports va traslladar les actuacions de dragatge de sorra a Arenys de Mar. La regeneració permetria disposar d’una platja de 30 m de llarg i 30 d’amplada davant de l’estació de Renfe, en el tram comprès entre el turó del cementiri de Sinera i la zona comercial. Durant set dies, de manera ininterrompuda, un vaixell va extraure sorra del fons marí de la bocana del port i la va dipositar a la platja. Segons va anunciar el patró major dels pescadors d’Arenys de Mar, Mauricio Pulido, la mesura, impulsada per la Generalitat i cofinançada amb els ports, a més de recuperar part de les platges malmeses pels temporals, milloraria la seguretat a les bocanes dels ports, on s’acumulava la sorra.

D’altra banda, el port de Premià de Mar va assumir el transvasament que feia cada any, però aquesta vegada amb cofinançament de la Generalitat. La particularitat d’aquell any era que els 50.000 m3es van transvasar amb vaixell i no amb camions. La platja del Pla de l’Ós era la més beneficiada. L’alcalde de Premià de Mar, Jaume Batlle (CiU), es va mostrar força satisfet perquè l’actuació es va avançar respecte a altres anys, abans que comencés la temporada de bany.

Regeneració de la vegetació dunar
La Fundació Territori i Paisatge de l’Obra Social de Caixa Catalunya (FTP) va iniciar l’any 2001 un pla de regeneració de la vegetació dunar de les platges del Maresme. Fins al 2006, s’havia portat a terme als municipis de Sant Pol de Mar, Canet de Mar, Arenys de Mar, Malgrat de Mar i Vilassar de Mar a través de convenis amb els ajuntaments. L’objectiu principal del projecte era conservar i regenerar la vegetació de dunes autòctona de la comarca, principalment flora psammòfila, que pràcticament havia desaparegut com a conseqüència de l’ús massiu de les platges, i la realització de campanyes d’educació ambiental. La vegetació recuperada s’estenia en quasi 4 ha protegides per tanques que disposen de plafons interpretatius. En el marc de la línia d’ajuts de 2006 de la FTP, Canet de Mar va impulsar la restauració d’una franja discontínua d’uns 300 m de llargada.

Platges de Badalona
El 13 de maig, l’Ajuntament de Badalona va prohibir el bany a causa d’un vessament il•legal en les platges des del port fins a l’estació durant unes 48 hores. Es tractava d’una taca de color blanquinós que s’estenia uns 2 km en el tram comprès entre la platja de l’estació, la del Pont del Petroli i la del Coco. Tècnics de l’empresa metropolitana Emsa, encarregada del manteniment del col•lector interceptor de Llevant, i tècnics municipals van trobar a l’interior del clavegueram municipal una caixa de fusta i un bidó de plàstic que podien ser la causa de l’abocament. Després de tres dies de restricció del bany, les platges van tornar a obrir-se al públic. La resposta de l’Ajuntament havia creat certa confusió: mentre l’alcaldessa Maite Arqué (PSC) afirmava que la gent s’hi podia banyar, la Regidoria de Medi Ambient deia el contrari. Per això, CiU i el Partit Popular (PP) van demanar explicacions sobre aquest incident, ja que els serveis de megafonia per a avisar a la gent no van funcionar correctament i la bandera vermella no es va penjar.

D’altra banda, el mes de maig el Jutjat de Primera Instància número 27 de Badalona va admetre una demanda a tràmit contra l’empresa química Ercros per contaminar el litoral badaloní. Es tractava d’una demanda presentada per l’empresa Marina Badalona, participada per l’Ajuntament de Badalona i el Consell Comarcal del Barcelonès, que reclamava 25,4 MEUR a Ercros pel cost de descontaminar la zona on s’havia instal•lat el port esportiu de Badalona i que durant dècades havia estat una fàbrica de l’empresa química Cros, fundadora d’Ercros. L’empresa química argumentava en la seva defensa que els terrenys havien estat un abocador rere el tancament de la planta. Abans de fer les obres del port badaloní s’havien dut a terme treballs de neteja i de descontaminació, els costos dels quals es volien atribuir a l’empresa química.

Més informació
www.diba.es/platges
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Maresme