Dissabte 20 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLATGES DEL MARESME. REGENERACIÓ
Xavier Basora, Jordi Romero i Xavier Sabaté

Actualitzat a 31/12/2005

El 15 de novembre, la Demarcació de Costes de l'Estat endega el projecte de regeneració de les platges del Maresme: amb una inversió de 6,5 MEUR, el projecte preveu l'extracció d'un milió de metres cúbics de sorra del fons marí i la seva deposició a les platges de Cabrera de Mar, Vilassar de Mar i Premià de Mar. Pescadors i ecologistes adverteixen de la possible afectació que la mesura pot tenir sobre l'ecosistema marí. D'altra banda, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques tramita i endega nous projectes d'ampliació de ports esportius. A Badalona, on les platges apareixen novament brutes, l'Ajuntament anuncia una injecció municipal de 300.000 euros per millorar el litoral.

Antecedents 2004

Articles posteriors 2006

La falta de sorra a les platges del Baix Maresme va arribar a un moment crític l’estiu de 2004, arran dels forts temporals soferts durant l’hivern anterior. Aquesta situació va provocar la mobilització dels veïns per reclamar la regeneració de les platges i l’aplicació de solucions definitives dirigides a la consolidació de la sorra. D’altra banda, també es van produir queixes durant l’estiu de 2004, quan l’aigua de les platges del Maresme es va omplir d’escumes i sòlids flotants, restes produïdes per l’efecte combinat del vent, els corrents marins i la matèria orgànica que hi havia al mar, principalment algues i bacteris.

La regeneració de les platges del Maresme es fa esperar
El mes de febrer, el diputat de Convergència i Unió (CIU) al Congrés dels Diputats, Josep Sánchez Llibre, va informar que el seu grup havia aconseguit el compromís del Govern de l’Estat de regenerar les platges de Cabrera de Mar, Premià de Mar, Vilassar de Mar i el Masnou, malmeses pels temporals. L’executiu espanyol havia informat favorablement la declaració d’impacte ambiental dels projectes de regeneració d’aquestes platges, que ja estaven en fase de contractació. El projecte, amb una inversió de 6,5 MEUR, preveia l’extracció d’un milió de metres cúbics de sorra del fons marí i la seva deposició a les platges de Cabrera de Mar, Vilassar de Mar i Premià de Mar.

Durant l’abril, Manuel Novoa, cap de la Demarcació de Costes de Catalunya, va anunciar que el projecte encara no havia estat adjudicat, fet pel qual es retardaria respecte als terminis previstos. El retard, que segons Novoa en cap cas afectaria els banyistes, va provocar el malestar dels ajuntaments i els ciutadans. A final d’abril, una marxa lenta de cinc-cents cotxes convocada per la Plataforma en Defensa de les Platges de Cabrera de Mar i Vilassar de Mar va recórrer l’N-II per manifestar-se en contra d’aquest retard.

El 24 de maig, la Comissió de Medi Ambient del Congrés va aprovar una proposició no de llei presentada per CiU en què s’instava el Govern a agilitar els tràmits d’adjudicació de les obres de regeneració de les platges. Finalment, el 15 de novembre, la Demarcació de Costes va endegar la regeneració de les platges. L’actuació va començar per Cabrera de Mar, un dels municipis més castigats per la pèrdua de sorra a les platges arran dels temporals de 2003 i 2004, i va seguir per les platges situades entre Vilassar de Mar i Premià de Mar.

Els pescadors, a través de les confraries d’Arenys de Mar i Montgat, van criticar aquest model de regeneració per l’afectació que consideraven que ocasionaria en l’ecosistema marí. A final d’any, José Fernández, director general de Costes, va anunciar que la institució que dirigia realitzaria un breu estudi per avaluar si les regeneracions de les platges podien afectar el fons marí i perjudicar la pesca. Els pescadors van demanar compensacions per les possibles pèrdues. La Direcció General de Costes es va comprometre a compensar-los donat cas que l’estudi demostrés aquesta afectació.

Un nou retard per als espigons marítims de Barcelona
Abans de l’estiu, i després d’un llarg procés de negociació, l’Ajuntament de Barcelona i el Ministeri de Medi Ambient van arribar a un acord segons el qual el ministeri aportaria 65 MEUR per construir quinze espigons submergits i per fer una aportació extraordinària de sorra d’un milió de metres cúbics. Amb aquest projecte, Barcelona recuperaria les 40 ha de platja que havia tingut durant els Jocs Olímpics. El començament, dels treballs estaven previstos per al primer trimestre de l’any 2006, fet que suposava un nou ajornament per executar la consolidació definitiva de la línia de costa i la possible afectació de la temporada de platges.

Els ports esportius augmenten la capacitat
D’altra banda, durant l’any 2005 es van tramitar i endegar nous projectes de ports esportius que suposaven l’aparició de 2.347 nous amarradors i sis-centes places per a embarcacions en marines seques, segons dades del Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Aquests nous projectes van ser possible gràcies a l’aixecament, el mes de gener, de la moratòria de construcció de noves instal·lacions portuàries, prevista a la Llei de ports de 1998.

Platges de Badalona
L’Ajuntament de Badalona va aprovar durant el mes de febrer una partida de 300.000 euros per millorar les platges i per estudiar possibles solucions als abocaments que arribaven a l’aigua des dels col·lectors de les rieres, sobretot amb les pluges. Maite Arqué, alcaldessa de Badalona del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), va garantir que la partida s’ampliaria amb més recursos municipals i amb diners de l’Entitat Metropolitana del Medi Ambient, i que tenien previst participar en la comissió de sòlids flotants constituïda per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).

La Plataforma Ciutadana en Defensa del Litoral de Badalona –creada l’any 2004 i formada per una vintena d’entitats veïnals, socials i ecologistes– va reclamar la seva participació en la presa de decisions i transparència a l’hora de triar el destí de les inversions. El col·lectiu va lliurar una llista a l’Ajuntament amb les sis accions que consideraven prioritàries: la neteja de la sorra i l’aigua, la millora de l’accessibilitat, la millora dels serveis i el mobiliari urbà, la redacció d’un pla de mobilitat al nou barri del front marítim, la millora de l’estat de la franja ferroviària i la conservació del patrimoni arquitectònic de la zona.

D’altra banda, durant l’abril l’ACA va informar els ajuntaments del Baix Maresme que les condicions de l’aigua de mar eren molt semblants a les de l’estiu anterior i que tot indicava que l’aparició d’escumes i sòlids flotants es repetiria. El 12 de maig, després del primer episodi greu de l’any d’aparició de brutícia a l’aigua de les platges, l’ACA va donar a conèixer els primers resultats d’un estudi sobre la problemàtica de les escumes i la brutícia a tot el litoral català: l’origen del problema a les platges del Barcelonès no era, únicament, la mala gestió dels sistemes de sanejament de les poblacions del Maresme, tal com defensaven el consistori badaloní i la Plataforma Ciutadana en Defensa del Litoral de Badalona. Antoni Ginebreda, cap del Departament de Control de la Qualitat de l’ACA, va informar que els sistemes de sanejament de les poblacions del Maresme funcionaven correctament i que el problema es devia al fet que a causa de les fortes pluges o a avaries diverses, les aigües residuals sobreeixien i contaminaven el mar.

L’any es va tancar amb els pescadors esperant els resultats de l’estudi sobre la possible afectació de la regeneració de les platges sobre el fons marí. Mentrestant, les causes de l’aparició d’escumes i brutícia a les platges del Maresme i el Barcelonès continuaven sense aclarir-se.

Més informació
www.diba.es/platges
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Fotogaleria relacionada