Dilluns 26 d ' Agost de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLATGES DE BARCELONA. REGENERACIÓ
Arnau Urgell - Mercè Mauri

Actualitzat a 31/12/2007

El projecte per a evitar la regressió de les platges de Barcelona es comença a executar a final de 2006 a la platja de la Barceloneta. En canvi, a la resta d'arenals, de nou s'hi ajornen aquestes tasques, a causa de les diverses modificacions que han d’assegurar-hi la pràctica del surf i la qualitat microbiològica de les aigües. Malgrat que el Ministeri de Medi Ambient licita les obres el mes d'abril de 2007 per un valor de 30,2 MEUR, mesos després, es fa públic que no s'iniciaran fins al setembre de 2008. Les simulacions realitzades a escala permetrien reduir la cota dels dics fins a tres metres sota la superfície.

Antecedents 2006

Les llevantades provoquen de manera reiterada la regressió de bona part de les platges del litoral català. A Barcelona, després de les obres pels Jocs Olímpics l’any 1992, van quedar pendents actuacions de protecció contra aquest fenomen. Al llarg d'aquests quinze anys l'aportació de sorra procedent d'altres zones no ha solucionat el problema. El 2004 el Ministeri de Medi Ambient (MMA) i l'Ajuntament de Barcelona iniciaren les negociacions per a tirar endavant un projecte que solucionés de manera definitiva la qüestió. Malgrat que el maig del 2005 ambdues administracions acordaren un projecte que tenia un cost de 65 MEUR, al cap d'un any el MMA presentava una nova proposta. Es tractava de tancar el litoral barceloní amb cinc dics submergits de 2,5 km de longitud ―excepte a la Barceloneta, que emergien―. L'Ajuntament no hi va donar suport, i l'oposició municipal, surfistes i pescadors s'hi van mostrar radicalment en contra. Les obres s'iniciaren finalment a la darreria del 2006 a la platja de la Barceloneta, mentre que a la resta d'arenals es decidí analitzar els impactes a partir de simulacions a escala real.

Es manté l'oposició
A començament de gener de 2007 el col•lectiu de pescadors reiterava la seva posició contrària al projecte d'espigons de la Barceloneta. El president de la Confraria de Barcelona, Pedro Jorquera, manifestava el seu desacord: “No tenen en compte el nostre parer malgrat que es tracta d'aigües interiors on es duu a terme una activitat pesquera artesanal”. En aquest sentit, afirmava que a l'Estat francès s'utilitzen sistemes molt menys impactants i que el sistema escollit afectaria molt la qualitat de l'aigua de bany. Així mateix, el portaveu de l'Associació Catalana de Surf (ACS), Ramon Silva, defensava la protecció de la Barceloneta i les altres platges de la ciutat només per mitjà de dics submarins que permetessin la circulació de l'aigua.

Per la seva banda, el sotsdirector de Sostenibilitat a la Costa del MMA, Miguel Velasco, explicava que les obres avançaven a bon ritme. “El camí d'accés ja està enllestit i la col•locació de blocs estarà acabada a final d'abril”, declarava Velasco. Així mateix recordava que la segona fase s'iniciaria al novembre i suposaria la construcció de dics submergits en el tram de les platges del Port Olímpic fins al futur Zoo Marítim (PARC ZOOLÒGIC MARÍ DE BARCELONA).

Es perfilen els detalls del projecte
El Ministeri de Foment (MIFO) va iniciar el mes de febrer els treballs de modelització al Centre d'Estudis i Experimentació d'Obres Públiques (CEDEX) per provar amb maquetes l'eficàcia dels espigons submarins a partir de la generació artificial d’onades equivalents a cinc metres d’alçada. Amb els resultats preliminars es va decidir atendre dues peticions de l'Ajuntament: eliminar el dic de la platja de la Nova Icària ―aquesta platja no perdia sorra― i rebaixar l'alçada de la resta ―a tres metres de la superfície en comptes d'un―. D'aquesta manera es podria garantir la recirculació de l'aigua i el pas d'embarcacions. Les obres costarien 30,2 MEUR i podrien estar acabades en dotze mesos, tot i que també es podia adaptar el calendari per no afectar la temporada de bany del 2008. El director general de Costes, José Fernández, es mostrava convençut que les obres no “suposarien una alteració significativa en la pràctica del surf”. Amb aquestes millores al projecte, des de l'Ajuntament es coincidia a assegurar que aquest esport estava garantit. En canvi, des de l'ACS es va acusar l'Ajuntament de Barcelona d'incomplir l'acord de convidar-los a l'acte de presentació de les proves a Madrid.

El MMA va licitar les obres el 25 d'abril. A banda de la construcció dels dics, es va incloure l'extracció de 852.000 m3 de sorra del litoral maresmenc. Aquestes actuacions eren, segons l'informe anual de Greenpeace sobre l'estat de la costa, “el pitjor exemple de l'actuació del Ministeri al litoral”. A banda de l'impacte sobre l'ecosistema marí, lamentaven que representés l'equivalent al 50% de la inversió per a comprar terrenys costaners arreu de l'Estat espanyol. El gerent de Parcs i Jardins de Barcelona, Jordi Campillo, replicava els ecologistes afirmant que “les platges eren artificials i que la intenció era poder deixar de realitzar extraccions d'arena”.

Un nou retard
El mes de novembre es va fer públic que les obres s'endarrerien de nou. La segona tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Imma Mayol (Iniciativa per Catalunya-Verds, ICV), va anunciar que a l'hivern només es realitzarien obres de manteniment i de reposició de sorra, mentre que les obres dels dics no s'iniciarien fins al setembre de 2008. D'aquesta manera no podrien estar acabades abans de la primavera del 2010. Aquest retard era causa de la reformulació d'aspectes del projecte que procuraven de garantir la qualitat microbiològica de les aigües i la pràctica del surf almenys en dues platges.

Tanmateix, Mayol anunciava que s'havia fet un estudi “sense precedents” per a comprovar l'eficàcia dels treballs a la Barceloneta. A final de 2008 es farien a la platja de la Marbella ―una vegada finalitzades les obres―, i posteriorment s'anirien repetint de manera successiva a la Nova Marbella, el Bogatell i la nova de Llevant.

Més informació
bcn.cat/platges
www.acsurf.org
www.cedex.es
www.mma.es
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Barcelonès