Dissabte 20 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLATGES DE BARCELONA. REGENERACIÓ
Arnau Urgell

Actualitzat a 31/12/2006

El Ministeri de Medi Ambient presenta la primavera de 2006 una nova proposta per a estabilitzar les platges de Barcelona. Consisteix en la construcció de cinc dics submergits que tancarien 2,5 km del litoral reduint així molt sensiblement les onades a les platges. A diferència del projecte presentat l’any 2005 no té el suport de l’Ajuntament de Barcelona, que hi presenta diverses al•legacions. D’altra banda, l’oposició municipal i col•lectius com els surfistes i els pescadors s’hi mostren radicalment en contra. La primera fase de les obres, tramitada per la via d’urgència, s’inicia a la platja de la Barceloneta. La resta del projecte queda pendent de l’estudi de les diverses al•legacions presentades i de l’anàlisi dels impactes a partir de simulacions a escala real.


Antecedents 2004, 2005

Articles posteriors 2007

Els temporals de llevant provoquen que de manera regular les platges de bona part del litoral català pateixin un problema de regressió. En el cas de Barcelona, la reposició de sorra procedent d’altres platges no ha estat una solució definitiva. En aquest sentit, el Ministeri de Medi Ambient (MMA) i l’Ajuntament de Barcelona negociaven des de 2004 un projecte que estabilitzés definitivament els arenals barcelonins. Malgrat que en un principi la previsió era iniciar les obres l’any 2005, no va ser fins al maig d’aquell any que ambdues parts van arribar a un acord per a construir quinze dics en forma de diapasó que prolongarien els actuals espigons. El cost total previst era de 65 MEUR i també suposava aportar un milió de metres cúbics de sorra. Els terminis situaven l’inici de les obres el primer trimestre de 2006. Per la seva banda, l’Associació Catalana de Surf (ACS) va presentar un estudi alternatiu per a garantir la compatibilitat de la pràctica dels esports aquàtics i la conservació de les platges.

Mobilitzacions i nous endarreriments
El 13 de març, els surfistes barcelonins van fer sentir la seva veu. Dos centenars de practicants d’aquest esport convocats per l’ACS van marcar a la sorra la paraula SOS. Recordaven que havien aportat a l’administració un estudi elaborat per la consultora neozelandesa ASR Limited en el qual es proposava que dos dels quinze espigons de formigó fossin substituïts per esculls en forma de bumerang de material geotèxtil. Des de l’Ajuntament, Imma Mayol (Iniciativa per Catalunya els Verds, ICV), tercera tinent d’alcalde i presidenta de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins (IMPJ), va anunciar que es reuniria amb els surfistes.

A final de març, el MMA feia públic l’endarreriment de la construcció dels espigons la qual cosa afectaria la temporada de banys. Tanmateix, per solucionar els principals desperfectes de les llevantades de la tardor i l’hivern de 2005 es van dragar fins a 250.000 m3 de sorra des del Masnou cap a la platja de la Barceloneta. Segons Jordi Campillo, gerent de l’IMPJ es tractava de la darrera vegada que s’importava sorra d’altres municipis.

Així mateix, es van aprofitar les actuacions de regeneració per retirar blocs de formigó que formaven part dels fonaments de les antigues barraques del Somorrostro i que havien quedat al descobert a causa dels temporals marítims.

Dos mesos més tard, el Ministeri anunciava que les obres s’iniciaren la tardor de 2006. En una primera fase, només s’actuaria a la platja de la Nova Icària, mentre que a la resta d’arenals (la Barceloneta, el Bogatell, la Mar Bella i la Nova Mar Bella) s’ajornarien per tal de discutir modificacions en el projecte. En aquest sentit, des de l’Ajuntament es veia amb preocupació que els espigons no permetessin mantenir el flux d’aigua. En el cas de la Barceloneta es demanava que l’espigó fos submergit. El projecte del Ministeri consistia en un mur paral•lel de 100 m de longitud i 2 d’altura per sobre el nivell del mar. Miguel Velasco, subdirector general per a la Sostenibilitat a la Costa, es mostrava disposat a realitzar-hi modificacions però al mateix temps alertava que aquest fet suposaria allargar terminis.

Barcelona recupera la seva setena platja
El mes de maig, mentre el debat entre institucions continuava ben viu, Barcelona recuperava la seva setena platja. L’arenal, situat davant de Diagonal Mar, té 375 m de longitud i una superfície de 17.500 m2. Curiosament, els primers banyistes la van utilitzar quan encara no estava batejada. Malgrat que Imma Mayol (apostava pel nom de Camp de la Bota –en record als dos milers d’afusellats per la dictadura franquista–, l’alcalde Joan Clos (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC) va aconseguir imposar el seu criteri i finalment s’anomena platja de Llevant. Per la seva banda, els veïns de la zona es preguntaven si la proximitat amb el col•lector de Prim podia afectar la qualitat de l’aigua. L’empresa municipal Barcelona Infraestructures Municipals (BIMSA) va garantir que la platja estaria en perfectes condicions.

El Ministeri canvia el pla sense avisar
El 28 de maig va saltar la sorpresa. El MMA presentava el nou Pla d’estabilització de les platges de Barcelona que en rebaixava el cost de 65 a 38 MEUR. La proposta consistia en cinc grans dics submergits de formigó que se situarien de manera paral•lela a les platges. En el cas de la Barceloneta –la més afectada per les llevantades– el dic emergiria per sobre el mar i estaria situat a 180 m del litoral. Globalment, el projecte suposava tancar les platges barcelonines amb un mur de 2,5 km de llarg fet que augmentava el possible impacte sobre la circulació de l’aigua.

Des de l’oposició municipal, es va criticar durament el canvi de projecte. Per al regidor de Convergència i Unió (CiU), Eduard Garcia-Plans, la nova proposta deixava descol•locats no només al seu grup sinó el consistori mateix. En aquest sentit Imma Mayol afirmava que el projecte del 2005 era molt millor. El 16 de juny l’Ajuntament presentava al•legacions referents a catorze aspectes del nou projecte; els més destacats eren disminuir l’alçada del dic fins a 5 m per sota del nivell del mar així com eliminar l’escull de la platja de la Nova Icària ja que és l’única que no perd sorra. Des del consistori també existia preocupació pel possible empitjorament de la qualitat de l’aigua i la sorra a causa de l’augment de temperatura de l’aigua i de l’impacte de les obres sobre els canals que desemboquen les aigües pluvials al mar. Finalment, es demanava que es conservés l’embarcador municipal de la Mar Bella i que a la Barceloneta es preservés un espai amb onades per permetre la pràctica del surf.

També els dos partits de l’oposició municipal, CiU i el Partit Popular (PP) van al•legar contra el projecte i exigien la redacció d’un informe d’impacte ambiental. Altres entitats que s’hi manifestaren en contra eren l’ACS, la Creu Roja i la Confraria de Pescadors de Barcelona. En aquest darrer cas, consideraven que el nou dic submarí exterminaria les poques poblacions de peixos que quedaven a prop de la costa. De fet, un estudi de l’Institut de Ciències del Mar havia alertat que la construcció d’espigons per ampliar EL PORT DE BARCELONA pràcticament havia fet desaparèixer la rossellona i havia afectat sensiblement la tellerina, el pop i la sípia entre altres espècies.

Inici de la primera fase de les obres per la via d’urgència
A principi de novembre el MMA va iniciar mitjançant el procediment d’urgència la primera fase de les obres. Es pretenia d’aquesta manera evitar els impactes de les llevantades de l’hivern. Aquesta fase consistia en la construcció d’un dic de 170 m emergit paral•lel a la Barceloneta i la creació d’una nova platja perpendicular a l’espigó de Sant Sebastià.

La tramitació urgent permetia iniciar les obres sense resoldre les al•legacions, mentre que la resta d’actuacions –els dics submarins de les altres platges–- es posposaven per a la primavera de 2007.

Les crítiques no es van fer esperar. L’ACS consideraven electoralista l’inici del projecte ja que estarien acabades just abans dels comicis municipals. També consideraven injustificat el tràmit d’urgència. Xavier Trias (CiU) reclamava l’aturada de les obres fins que es pogués demostrar la compatibilitat entre la construcció dels dics i la pràctica del surf. Imma Mayol replicava que a iniciativa del consistori el Centre d’Estudis i Experimentació d’obres públiques (CEDEX) estava elaborant tres estudis a escala per a analitzar els possibles impactes sobre la qualitat de l’aigua, la seva circulació i la pràctica dels esports aquàtics.

Dies després, desenes de surfistes es concentraven a la platja del Bogatell. Consideraven que calia salvaguardar l’únic arenal on seria possible la pràctica del seu esport després de les obres a la Barceloneta. L’Ajuntament per la seva banda anunciava que a final d’any el MMA faria públic els resultats dels estudis del CEDEX. Segons les primeres conclusions, la platja del Bogatell podria ser susceptible de no tancar-se amb dics, de tal manera que es mantindria oberta a les onades. L’inici de la segona fase es preveia per a la primavera de 2007, després de resoldre’s les al•legacions presentades.

Més informació
www.bcn.cat/parcsijardins
www.acsurf.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati