Dimarts 22 d ' Octubre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLATAFORMA LOGÍSTICA INTERMODAL LOGIS-EBRE (L'ALDEA)
Marta Sánchez

Actualitzat a 31/12/2006

L’any 2006 suposa la reactivació del projecte de la Central Integral de Mercaderies (CIM) de l’Ebre, gràcies al Programa de Sòl 2005-2008 promogut pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP). Concretament s’estableix el marc de col•laboració entre els diferents organismes implicats per a desenvolupar la plataforma logística intermodal Logis-Ebre i construir una estació ferroviària de mercaderies al polígon industrial Estació de Mercaderies de l’Aldea. Durant l’últim trimestre de l’any es licita l’estudi informatiu de Logis Ebre.


A començament de 2003, la Secretaria per a la Planificació Territorial del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP), governada per Convergència i Unió (CiU), es va comprometre a desenvolupar a l’Aldea (Baix Ebre) una central integral de mercaderies (CIM), és a dir, una central que agrupés en un emplaçament estratègic amb bones connexions les diverses instal•lacions, serveis i funcions que requereixen les activitats pròpies del sector (consolidació, fraccionament i emmagatzematge de càrregues, acolliment de vehicles i tripulacions) i que oferís serveis adreçats a les empreses de transport i logística com ara tallers, oficines i assegurances. Joaquim Vilagrassa, càrrec electe a l’Ajuntament de l’Aldea pel grup CiU, preveia construir-la a l’àrea del nou polígon de l’Estació de Mercaderies de l’Aldea, situat entre l’autopista AP-7, la carretera N-235 i la línia del ferrocarril. A més de la connexió ferroviària a peu de sector, la CIM només era a 70 km (35 minuts) del PORT DE TARRAGONA i a 65 km (30 minuts) de l’AEROPORT DE REUS, i disposaria d’una plataforma intermodal ferrocarril-carretera.

Antoni Lluch, president de Cimalsa (Centrals i Infraestructures per a la Mobilitat i les Activitats Logístiques, S.A.), l’empresa de la Generalitat que gestionava les CIM a Catalunya, va afirmar l’octubre de 2003 que la idea de la CIM de l’Ebre i l’emplaçament a l’Aldea estaven molt avançats. Malgrat tot, amb el canvi de govern del mes de novembre (el nou govern va quedar format pel tripartit entre el Partit dels Socialistes de Catalunya –PSC–, Esquerra Republicana de Catalunya –ERC– i Iniciativa per Catalunya-Verds –ICV–), el projecte va quedar aturat, tot i la reclamació i la insistència de l’Ajuntament de l’Aldea, de sectors empresarials i altres formacions polítiques.

El 2004, un estudi de la demanda de les indústries que estarien interessades a fer servir la CIM, realitzat per la Cambra de Comerç de Tortosa, preveia que almenys quaranta empreses utilitzarien els serveis ferroviaris d’aquesta central, amb un moviment de mercaderies de 800.000 tones a l’any.

S’activa el projecte de la CIM de l’Ebre després de tres anys d’estar aturat
El juliol de 2006, el DPTOP va decidir potenciar el creixement econòmic de les Terres de l’Ebre, d’acord amb el Programa de Sòl 2005-2008, amb el qual la Generalitat volia afavorir la creació de grans emplaçaments que permetessin l’assentament d’activitats industrials a partir de criteris de lògica territorial i de concentració. Concretament, a les Terres de l’Ebre, el programa de sòl industrial preveia la promoció d’unes 222 ha.

En aquest sentit, Manel Nadal (PSC), secretari de Mobilitat del DPTOP, el director d’Incasol (Institut Català del Sòl), Emili Mas, el director general d’Ifercat (Infraestructures Ferroviàries de Catalunya), Iñaki Badiola, i el director General de la societat Cimalsa, Ignasi Ragàs, van signar un conveni per construir una plataforma logística intermodal a les Terres de l’Ebre. Segons el govern, les obres de la plataforma, que rebria el nom de Logis Ebre, podrien començar el 2008 i suposarien una inversió de 10 MEUR.

El conveni tenia com a objectiu establir el marc de col•laboració al desenvolupament de la plataforma logística a les Terres de l’Ebre i construir una estació ferroviària de mercaderies en terrenys del polígon industrial, l’Estació de Mercaderies de l’Aldea. Segons el conveni, l’Incasol seria el propietari dels terrenys i urbanitzaria el sector d’acord amb el disseny funcional de la plataforma logística intermodal que aportaria Cimalsa per adaptar-la als requeriments del sector; Ifercat elaboraria els estudis i projectes de disseny ferroviari de la plataforma; el DPTOP executaria totes les actuacions necessàries per a la construcció i posada en funcionament de l’estació ferroviària, a més de participar-hi en el funcionament, i finalment, l’Incasol i Cimalsa comercialitzarien Logis Ebre, la part més logística del polígon.

Al juliol, Manel Nadal va anunciar que ja s’estava comercialitzant sòl logístic i industrial al polígon perquè aquest ja era una realitat.

A l’octubre, el DPTOP va posar a licitació a través d’Ifercat, l’estudi informatiu de la plataforma logística ferroviària Logis Ebre. Els treballs tenien un import de licitació de 75.000 €i una durada prevista de sis mesos. Es preveia que la redacció de l’estudi s’adjudicaria a final d’any.

El projecte de la plataforma logística intermodal Logis Ebre
El sector, que tenia una superfície total de 40,7 ha ampliables amb 46 ha més, estava dividit en dues fases: al juliol, la primera, d’11,7 ha, ja tenia totes les parcel•les exhaurides; la segona, de 29 ha (13,2 ha de sòl públic i 15,8 ha de sòl privat) que es destinarien a l’activitat logística i que formarien el Logis Ebre, tot just s’iniciava. Aquesta última incloïa el nou centre econòmic i logístic de les Terres de l’Ebre, on es construiria una estació intermodal, en un espai de 3,7 ha. La resta es destinaria a indústria aïllada i polivalent. Es preveia que la inversió necessària seria d’uns 10 MEUR.

Es preveia que la plataforma logística ferroviària de Logis Ebre se situaria al costat de l’estació de l’Aldea i quedaria connectada al corredor mediterrani de la xarxa de l’Administrador d’Infraestructures Ferroviàries (Adif) amb la línia en direcció a Tortosa, i també a la via de Tortosa. A més, es preveia que l’estructura ferroviària disposaria d’una via de recepció i d’una zona de moll de càrrega, i també d’àrees auxiliars d’emmagatzematge a peu de via per a facilitar les operacions d’intercanvi modal entre el transport ferroviari i el de carretera.

Juntament amb l’Estació de Mercaderies, l’Incasol estava promovent dos sectors estratègics més a les Terres de l’Ebre: el polígon supramunicipal Camposines a la Fatarella i el Molló, entre els municipis de Móra la Nova i Tivissa. Els tres sectors eren complementaris entre si i configurarien la xarxa industrial de les Terres de l’Ebre que es completaria amb petits sectors de reequilibri territorial per a renovar els teixits urbans de tipus industrial.

Les cambres de comerç reclamen més bones connexions per a Logis Ebre
Al juliol, els presidents de les cambres de comerç de la demarcació de Tarragona van consensuar els projectes d’inversió de la Generalitat i de l’Estat que consideraven prioritaris perquè les empreses no perdessin competitivitat. Entre aquests hi ha la parada dels trens d’alta velocitat a l’estació de l’Aldea i la implantació de Logis Ebre.

Perspectives de futur
L’octubre de 2006 es preveia que la redacció de l’estudi informatiu de Logis Ebre se sotmetria a informació pública el segon trimestre de 2007, de manera que el projecte constructiu es podria engegar a final del 2007.

Més informació
premsa.gencat.net/
www.diaridetarragona.com/dtgn
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Baix Ebre