Dimecres 23 d ' Octubre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLANTA DE TRACTAMENT DE RESIDUS ECOPARC 2 (MONTCADA I REIXAC)
Xavier Basora, Jordi Romero i Xavier Sabaté

Actualitzat a 31/12/2005

El mes d'abril, el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Salvador Milà, inaugura la planta de tractament de residus Ecoparc 2 de Montcada i Reixac, en una jornada festiva de portes obertes. L'ambient festiu, però, es veu afectat per la protesta organitzada per la Plataforma Vallès Net de Ripollet en contra de la instal·lació. Uns mesos després, a l'octubre, Milà anuncia la construcció d'un nou ecoparc, que s'ubicaria a l'abocador de Can Mata dels Hostalets de Pierola (Anoia). Aquesta vegada el rebuig més ferm prové dels ajuntaments veïns de Masquefa i Piera. D'altra banda, s'inicia el desmuntatge de la incineradora de Montcada i Reixac i, gràcies als anuncis de la construcció de nous ecoparcs, es preveu la clausura de l'abocador del Garraf per a final de 2006.

A principi d’abril, després de quasi un any en fase de proves, el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Salvador Milà (Iniciativa per Catalunya-Verds, ICV), va inaugurar oficialment la planta de tractament de residus de Montcada i Reixac (Vallès Occidental), coneguda com Ecoparc 2. L’acompanyaven l’alcalde de Montcada, César Arrizabalaga (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), l’alcalde de Ripollet, Juan Parralejo (PSC), i José Cuervo, president de l’Entitat Metropolitana del Medi Ambient (EMMA).

La planta tenia una capacitat de tractament de 240.000 tones de residus per any i havia de donar servei a deu municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona: Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Montcada i Reixac, Ripollet, Badalona, Montgat, Sant Adrià del Besòs, Santa Coloma i Tiana. Estava prevista l’obtenció d’unes 28.000 tones per any de compost, biogas i materials reciclats, i d’unes 120.000 tones per any de materials de rebuig que es portarien a un dipòsit controlat. Del total d’energia generada, un 59% s’utilitzaria per a consum intern de la planta mentre que la resta s’exportaria a la xarxa elèctrica.

La inauguració es va plantejar com una jornada festiva de portes obertes amb activitats d’educació ambiental, música i actuacions. Grups d’animació van acompanyar les autoritats per fer més amena la visita dels veïns a les instal·lacions. Els visitants van rebre com a obsequi del seu pas per l’ecoparc un cistell amb pomes.

Protesta a les portes de l'Ecoparc 2
L’ambient festiu, però, es va veure afectat per la protesta organitzada per la Plataforma Vallès Net de Ripollet. Aquesta plataforma cívica, que havia protagonitzat diverses manifestacions en els darrers anys en contra de la instal·lació d’aquesta planta, va mobilitzar alguns dels seus membres perquè estenguessin pancartes davant l’entrada de l’equipament. Eduardo Giménez, portaveu de la plataforma, va assenyalar que els ecoparcs eren principalment plantes de transferència de deixalles, on s’empaquetaven per traslladar-les a abocadors o incineradores. Per aquest motiu, la Vallès Net considerava que els ecoparcs eren un frau que, a més a més, ocasionaven greus impactes ambientals, com les fortes olors.

La incineradora de Montcada
El mes de juliol es va iniciar el desmuntatge definitiu de la incineradora de residus urbans de Montcada i Reixac, situada al polígon de la Ferreira. La incineradora, propietat de l’EMMA, havia tancat a final de setembre de 2004, després d’estar trenta anys en funcionament. La seva clausura va ser un dels compromisos adquirits per l’EMMA amb l’Ajuntament de Montcada i Reixac quan es va decidir construir l’Ecoparc 2 al municipi. Amb el tancament, es va donar resposta a una llarga reivindicació veïnal iniciada a principi de la dècada dels noranta.

L’empresa Tersa, gestora de la incineradora, havia posat a la venda la instal·lació en tres grups: el sistema d’incineració i producció de vapor, el sistema de producció d’energia elèctrica i el sistema de depuració de gasos. Però, atès que no havia rebut cap oferta de compra, el destí de les peces seria un dipòsit de desballestament.

L'ecoparc dels Hostalets de Pierola
El mes d’octubre, Salvador Milà va anunciar la construcció d’un nou ecoparc per a final de 2008, que s’ubicaria a l’abocador de Can Mata dels Hostalets de Pierola (Anoia). La planta seria explotada per l’empresa Cespa i tindria una capacitat de tractament de 300.000 tones de residus anuals, procedents del sud de l’Anoia i del Baix Llobregat. El cost de la instal·lació seria de 60 MEUR, 58 dels quals provindrien de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC).

Milà va assenyalar que l’objectiu general de Catalunya era aconseguir reduir al 30% el conjunt de residus destinats a abocadors abans de l’any 2012, tal com es preveia al PLA D’ACCIÓ PER A LA GESTIÓ DELS RESIDUS MUNICIPALS. Per això, s’havia previst que, a partir de 2007, l’ecoparc dels Hostalets de Pierola pogués rebre les 400.000 tones anuals de residus que en aquell moment s’estaven abocant al Garraf i, d’aquesta manera, poder clausurar aquest abocador i restaurarlo definitivament.

L’anunci de la instal·lació de l’ecoparc no va agradar tothom: l’Ajuntament de Piera va aprovar el 30 de novembre una moció contra l’ampliació de l’abocador de Can Mata. Segons l’alcalde de Piera, Jaume S. Guixà (Convergència i Unió, CiU), la instal·lació de l’ecoparc comportava l’ampliació de l’abocador i un increment notable del trànsit de camions al terme municipal de Piera, municipi més afectat per la instal·lació juntament amb els de Masquefa i Esparreguera. Guixà va afegir que l’ampliació de l’abocador podia comportar impactes sobre els recursos naturals i els valors paisatgístics de la zona, i afectar també els jaciments paleontològics.

La Coordinadora d’Afectats per l’abocador de Can Mata, integrada principalment per veïns de Masquefa, va anunciar que organitzaria mobilitzacions en contra del projecte d’ecoparc. Per a la Coordinadora, el projecte encobria l’objectiu d’instal·lar un nou abocador als Hostalets per tractar els residus que en aquell moment s’abocaven al Garraf. Per la seva part, el grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) de l’Ajuntament dels Hostalets, a l’oposició, va mostrar les seves reticències al projecte i va presentar vuit al·legacions a l’expedient de modificació de les normes subsidiàries de planejament de millora del sistema d’abocador, pas previ per construir l’ecoparc. Segons ERC, la requalificació afectava 55 ha i l’ecoparc només n’ocuparia 8, fet pel qual el grup temia que la superfície restant fos per a un nou abocador o per a l’ampliació de l’existent.

L'abocador del Garraf
A principi d’any, l’abocador del Garraf encara era el principal receptor de les deixalles de Barcelona i la seva àrea metropolitana. Els dos nous ecoparcs, a Montcada i Reixac i els Hostalets i Pierola, anunciats durant l’any, ferien possible assolir els objectius fixats pel Govern i clausurar definitivament l’abocador del Garraf a final de 2006.

EL Pla d'acció per a la gestió de residus municipals, presentat pel Govern el mes d’octubre, considerava que les plantes de tractament de residus tipus ecoparc, juntament amb les incineradores, eren les principals alternatives als abocadors com el del Garraf. En aquests ecoparcs es reciclen els materials procedents de la recollida selectiva, mentre que la fracció no reutilitzable es transforma en rebuig que cal portar a dipòsits controlats. En aquest sentit, el Consell de Direcció de l’ARC va aprovar a final de maig, amb el vot en contra de la representant ecologista, Mercè Girona, un conveni per fer la prova pilot que determinés si la PEDRERA DE LA VALLENÇANA, ubicada al terme municipal de Badalona, es podia reomplir amb els materials de rebuig dels ecoparcs. El conveni va ser signat per Salvador Milà, conseller de Medi Ambient i Habitatge i president de l’ARC, José Cuervo, president de l’EMMA, Maite Arqué, alcaldessa de Badalona, i Ramon Tella, conseller delegat de l’empresa Gestora Metropolitana de Runes. En cas que aquest tipus de pedreres es poguessin utilitzar com a dipòsits controlats dels materials de rebuig dels ecoparcs, l’abocador del Garraf es podria clausurar definitivament.

Més informació
www.arc-cat.net
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Vallès Occidental
Fotogaleria relacionada