Dissabte 20 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLANTA DE COMPOSTATGE DE PUIGVERD D'AGRAMUNT

Josep Ramon Mòdol

Actualitzat a 31/12/2007

Tot i els actes de protesta contra la planta de compostatge protagonitzats per sindicats agraris, grups ecologistes i la Plataforma Antiresidus Industrials de Puigverd d’Agramunt, les activitats de la planta de l’empresa Feresp SL no s’aturen, atès que aquesta rep informes positius per part del Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH), la qual cosa porta les institucions territorials (Delegació del Govern, Diputació de Lleida, Ajuntament de Puigverd d’Agramunt) a donar-hi suport.

Antecedents 2006

La planta de compostatge* de Puigverd d’Agramunt, a l'Urgell, de l’empresa Feresp SL, entra en funcionament el 2002. A final d’octubre de 2006 s’inicia una forta oposició encapçalada per la Plataforma Antiresidus Industrials de Puigverd d'Agramunt, que recull més d’un miler de firmes demanant el tancament de la planta per les contínues irregularitats detectades i pels problemes de salut pública generats (sobretot males olors).

Dos expedients sancionadors per part de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) i l’obligació de realitzar un projecte de mesures correctores van fer reaccionar l’empresa, que a final de 2006 passava favorablement diverses inspeccions de l’ARC, per bé que la Plataforma continuava mostrant la seva disconformitat i en demanava el tancament.

Els actes de protesta no s’aturen
El 15 de gener de 2007 Unió de Pagesos (UP) anunciava que, si no es corregien les actuals deficiències de funcionament, demanaria al Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) el tancament preventiu de la planta de compostatge, després de les irregularitats recollides per l'informe tècnic del DMAH, on s’explicitava que s’havia duplicat la capacitat autoritzada i s’havia reduït el temps de descomposició, la qual cosa generava problemes de males olors, fuites de gasos i perill de vessament de residus líquids a cultius propers. UP demanava el compliment del projecte inicial i un control més estricte per part del DMAH.

La Plataforma, per la seva banda, es va mostrar crítica amb un nou informe que el DMAH havia presentat a final de gener sobre la planta en què s’afirmava que no hi havia cap perill per la salut ni pel medi ambient, i va convocar una reunió informativa per a explicar la seva posició a favor del tancament. Josep Cases, membre de la Plataforma, lamentava que l’informe no esmentés els tipus de residus tractats en aquesta instal•lació.

Les activitats de la Plataforma no es van aturar, i a final de febrer van reclamar un estudi mediambiental independent de la planta. També van convocar una mobilització en contra del nou projecte de l'empresa Feresp S.L. que pretenia ampliar fins a un 75% el tractament de residus industrials, percentatge que triplicava la quantitat prevista al projecte inicial. L’empresa va presentar un projecte de modificació basat en la instal•lació d'un nou sistema de compostatge, on també es demanava que no hi hagués una supervisió estricta del tipus de residus, fet que fou durament criticat per l’advocada de la Plataforma, Marta Duró.

Per aquest motiu, van demanar als ajuntaments d'Agramunt i de Puigverd d'Agramunt que assumissin les seves responsabilitats i al DMAH que no autoritzés el projecte de modificació, i en cas contrari, anunciaven que exigirien que aquesta modificació fos tinguda com a canvi substancial, fet que suposaria la tramitació d’una llicència ambiental i obligaria a fer un estudi mediambiental.

Per la seva part, el portaveu de la Institució de Ponent per la Conservació i l'Estudi de la Natura (IPCENA), Joan Vàzquez, recordava que el reconeixement de l'entorn ha canviat, ja que l’àrea estava afectada per la XARXA NATURA 2000, alhora que també denunciava que l'Administració havia encobert les actuacions d'aquesta empresa vetllant més pel seu interès que per la salut de la població.

El 4 de març més de tres-centes persones van fer una marxa de protesta d’Agramunt a Puigverd organitzada per la Plataforma per a demanar que la planta no tractés residus industrials. Segons la seva portaveu, Sandra Solans, l'empresa Feresp SL havia presentat un document amb mesures correctores amb la intenció de fer entrar més llots de depuradora a la planta. En l’acte també es va criticar la falta d’implicació dels ajuntaments de les dues localitats, i es va denunciar la complicitat entre el DMAH i l’empresa.

Les institucions avalen la planta i donen suport a l’Ajuntament

El llavors delegat territorial del Govern, Jaume Gilabert, va afirmar en resposta a la manifestació esmentada que tot indicava que Feresp SL tenia la voluntat de complir la normativa, atès que el DMAH no havia detectat cap de les mancances que havia denunciat la Plataforma. També va manifestar que des de la Generalitat i des de l'Ajuntament de Puigverd es faria complir la normativa.

Després va venir mig any de relativa calma, on la polèmica no va suposar un canvi de forces en les eleccions municipals del maig de 2007, i l’alcalde Joan Eroles, de Convergència i Unió (CiU), va mantenir el càrrec, el nombre de regidors i el percentatge de vots.

El 16 de setembre es va produir una agressió contra l’alcalde i un regidor de Puigverd d’Agramunt per part de quatre joves. Joan Eroles afirmava que les agressions podien estar relacionades amb la polèmica generada a la localitat entorn de la planta de compostatge.

Jaume Gilabert, nou president de la Diputació de Lleida, va condemnar l’agressió i va assegurar que la Diputació es presentaria com a acusació particular en el cas, per a defensar els respecte a les institucions.

L’Ajuntament de Puigverd d’Agramunt va atorgar la tardor de 2007 una llicència ambiental a l’empresa Feresp SL, que va començar a realitzar actuacions de millora en la planta. Aquesta, per la seva part, presentava a principi de desembre una sol•licitud davant el DMAH per tal que l’autoritzés a tractar a les instal•lacions un major volum de llots procedents de depuradores, fet que va motivar la preparació de noves mobilitzacions per part dels opositors a la planta.

A final de 2007 s'estaven duent a termes les obres d'adequació i millora de les instal•lacions.

Més informació
www.ipcena.org
www.lamalla.net

* Les plantes de compostatge són instal•lacions que permeten reciclar la matèria orgànica mitjançant un procés de fermentació per a obtenir un producte que pugui ser usat en l’agricultura, la jardineria, l’obra pública i la restauració d’espais naturals
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Urgell
Fotogaleria relacionada