Dijous 14 de Novembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLANTA DE COMPOSTATGE DE MALDÀ
Josep Ramon Mòdol

Actualitzat a 31/12/2006

A final de maig es recupera per tercera vegada el projecte de construcció d’una planta de compostatge a Maldà, amb el suport de l’Ajuntament, però es veu aturat immediatament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Lleida, tot i els informes favorables del Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH). Es produeix una forta oposició encapçalada per la Plataforma en Defensa de la Vall del Corb, que rep el suport d’institucions en un àmbit supracomarcal. La pressió popular, amb alguns episodis de crispació inclosos, aconsegueix finalment la retirada del projecte per part del consistori i l’empresa promotora. Paral•lelament, la Plataforma Antiresidus Industrials de Puigverd d'Agramunt i el grup ecologista IPCENA intenten aturar l’activitat de la planta de compostatge davant les molèsties i contínues irregularitats detectades.


El terme de Maldà, municipi de l'Urgell, delimita amb la comarca de les Garrigues i està molt proper pel sud a la Conca de Barberà. Situat dins la vall del riu Corb, compta amb una superfície de 31,62 km2 i un volum de població de 285 habitants el 2006. En la part meridional del terme municipal el terreny és molt accidentat i a les fondalades del rius Maldanell i Corb es concentra l’activitat agrària, principal font d’ingressos del municipi.

Tercer intent d’implantació d’una planta de compostatge a Maldà
L’Ajuntament de Maldà va reactivar el 29 de maig de 2006, per tercera vegada, la tramitació de la construcció d'una planta de compostatge, promoguda per l'empresa Adobs Orgànics SA, en el paratge de les Comes, en un indret que incloïa vuit nuclis habitats en un radi de poc més de 5 km. Una planta de compostatge és una instal•lació on s’efectua el reciclatge dels residus orgànics, dels quals s’obté un producte que s’anomena compost, considerat un bon adob i un excel•lent regenerador orgànic. El projecte, que es va tramitar per primer cop l’agost de 2001, va provocar durant aquests cinc anys fortes controvèrsies, amb denúncies incloses, i tres paralitzacions. La confrontació entre opositors i defensors de la planta fou des d’un principi força turbulenta. El president de la Plataforma en defensa de la vall del Corb, Josep Maria Jové, va presentar una denúncia l’any 2002 per una pallissa, que, sense ser-ne esclarit l’autor, es va relacionar amb l’oposició a la planta. L’agressió tingué lloc el mateix dia, el 15 d’abril, en què el consistori rebutjava per primera vegada tirar endavant el projecte.

Després de nous intents i dos anys després que la Comissió Territorial d’Urbanisme de Lleida (CTUL) suspengués la tramitació per a la construcció de la planta per darrera vegada, l'empresa promotora va modificar el projecte per presentar-lo de nou a la Comissió. Segons l'alcalde de Maldà, Josep Batlle, de Convergència i Unió (CIU), el nou projecte preveia la construcció de les instal•lacions sota sostre, fet que comportaria un augment de la inversió. El projecte preveia el tractament de 131.000 tones anuals de residus orgànics i llots durant un període de cinc anys. Aquests residus arribarien a Maldà per carretera, a un ritme estimat de vint-i-cinc camions diaris.

D'altra banda, el DMAH va emetre un informe en què determinava que el projecte no necessitava el tràmit ambiental que demanava Urbanisme i concloïa que la implantació era factible.

Ràpida i massiva resposta en contra de l’abocador
El nou projecte rebé ja a començament de juny l’oposició no només de veïns de Maldà, sinó que s’hi van afegir també altres de les poblacions limítrofs (l’Espluga Calba, Arbeca, Belianes, Llorens, Sant Martí de Maldà i els Omells de Na Gaia), alcaldes inclosos, algunes de les quals constituïren la seva pròpia plataforma de rebuig, com en els casos de la Plataforma de Llorens o el Moviment Veïnal Antiabocador de l’Espluga Calba.

També es van oposar al projecte institucions com Unió de Pagesos (UP), el grup ecologista Institució de Ponent per la Conservació i l'Estudi de la Natura (IPCENA) i representants de la Denominació d’Origen (DO) d’oli d’oliva “les Garrigues”. Els opositors del projecte asseguraven que la superfície afectada, 33 ha, era excessiva per a una planta de compostatge i temien que al darrere hi hagués la intenció de fer un abocador encobert. Els membres de la Plataforma també afirmaven que la implantació de la planta de compostatge suposaria la pèrdua de sòl agrícola i dels valors paisatgístics i turístics de la zona, a la vegada que denunciaven els possibles danys als aqüífers, la disminució de la qualitat de vida dels veïns degut a les males olors i la generació de riscos per a la salut pública.

El 15 de Juny, la CTUL va suspendre el projecte de la planta de compostatge de Maldà en considerar que l'últim redactat presentat per l'empresa promotora es diferenciava tant de l'anterior que requeria una nova informació pública, a més de nous informes tant del DMAH com de la Direcció General d'Arquitectura i Paisatge. El període d’exposició pública obria el pas a la presentació de noves al•legacions.

Davant el malestar general de molts dels seus municipis, el Consell Comarcal de l'Urgell va presentar una moció per tal d’avaluar el projecte de planta de compostatge, pressionat per les queixes de diversos alcaldes.

Després de diversos actes de protesta, incloent-hi manifestacions en diversos municipis i tallades de carreteres, els opositors es van reunir en assemblea a Belianes el 28 de juliol per tal de preparar les al•legacions a presentar contra el nou projecte. Les pràctiques intimidatòries van continuar i van tenir com a centre, novament, el responsable de la Plataforma, Josep Maria Jové, a qui van fer malbé un parell de vehicles.

Es retira el projecte i l’empresa desisteix definitivament
L’11 d’agost de 2006 es va dur a terme un acte de protesta davant la delegació de la Generalitat a Lleida, al mateix temps que es presentaven més de tres mil al•legacions en contra del projecte. El mateix dia, l’alcalde de Maldà, Josep Batlle, va fer públic en roda de premsa el decret segons el qual l’equip de govern acordava la retirada total i definitiva del projecte de la planta de compostatge de Maldà, davant la situació de crispació i conflicte social que s’havia generat.

Les plataformes d’oposició agraïren la unió ciutadana i el suport d’alcaldes i institucions durant els dies posteriors al decret, alertant que encara quedava obert el procés mentre l’empresa Adobs Orgànics SA, encara propietària dels terrenys, no retirés definitivament el projecte.

Des d’Unió Democràtica de Catalunya (UDC), el diputat Josep Maria Pelegrí va denunciar la falta de compromís del DMAH en defensar la viabilitat d’una planta per a la qual havia realitzat informes favorables, i va censurar també l’actitud radical dels opositors, a la vegada que defensava l’actuació de l’alcalde de Maldà.

La pressió veïnal es va reconduir durant els mesos de setembre i octubre de 2006, en què es va demanar la retirada definitiva del projecte de planta de compostatge per part de l’empresa i del Govern de la Generalitat. Finalment, el 18 d’octubre, Rosa Maria Mora, presidenta del Consell Comarcal de l’Urgell, va rebre una carta de l’empresa Adobs Orgànics SA, promotora del projecte, amb que se’n confirmava la retirada definitiva.

Forta oposició a la planta de compostatge de Puigverd d’Agramunt
Paral•lelament, a final d’octubre, la Plataforma antiresidus industrials de Puigverd d'Agramunt, a l'Urgell, va exigir el tancament de la planta de compostatge de residus orgànics Feresp SL, situada en aquesta localitat, entre Agramunt i Tàrrega. La demanda arribava després que el gerent de la planta, Bartomeu Penella, no fes cas de les peticions de la Plataforma d'activar mesures correctores davant les males olors que provocava. La Plataforma va demanar llavors el tancament definitiu de la planta de compostatge de residus orgànics, denunciant la mala gestió i funcionament de la instal•lació avalats per un informe tècnic propi que exposava que la planta no seguia el procés de compostatge i abocava directament els residus als conreus. També es denunciava que la planta es va instal•lar el 2002 sense haver-ne presentat el corresponent estudi de vents i d'impacte ambiental.

Entre les mesures correctores demanades hi havia limitar la capacitat de tractament de la planta a les 20.000 tones anuals del projecte inicial, limitar l'entrada dels residus i tractar només els residus orgànics, els fangs de depuradora, les dejeccions d'animals i els residus vegetals, amb la qual cosa en quedaven exclosos els residus industrials fora dels de la indústria agroalimentària. El gerent de la planta replicava que la instal•lació complia tots els requisits, si bé va declinar donar cap resposta a la Plataforma. Bartomeu Penella també va afirmar que s’estava redactant un projecte de millora de la planta per evitar les emissions fètides. La Plataforma, per la seva part, va iniciar una recollida de signatures per demanar el tancament de la instal•lació, que n’havia aconseguit més d’un miler a final de 2006.

En data de 8 de novembre de 2006, l’Oficina de Gestió Ambiental Unificada (OGAU) de Lleida va emetre un informe tècnic sobre la planta, en el qual es posava de manifest que en inspeccions fetes per l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) s’havien detectat reiteradament volums de tractament de residus per damunt de la quantitat autoritzada, fet que va portar a la incoació de dos expedients sancionadors. L’OGAU proposava la realització per part de l’empresa d’un projecte amb mesures correctores i millores per a evitar les molèsties generades els darrers mesos i donava com a data límit per al seu lliurament el 30 de novembre de 2006. També es va requerir l’assumpció de 20.000 tones com a volum màxim de residus anuals a partir del 31 de desembre. Finalment, se sol•licitava en aquest informe donar resposta a les demandes de la Plataforma en la mesura que la planta podia afectar els conreus propers i la salut pública, mitjançant informes específics dels departaments d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP), d’un banda, i de Salut (DS), de l’altra.

El grup ecologista IPCENA i diversos particulars també es van presentar a final de novembre davant l’OGAU com a part interessada i van sol•licitar la paralització de la planta.

El 27 de novembre l’ARC va emetre un informe en el qual s’afirmava que l’empresa havia dut a terme les actuacions requerides. El mateix dia l’empresa, a través de l’Ajuntament de Puigverd d’Agramunt, trametia el requerit projecte de millora de la planta de compostatge.

L’11 de desembre, Marta Duró Parpal, en representació de la Plataforma, presentava a l’OGAU un escrit de denúncia on es demanava la paralització de la planta i la imposició de sancions pel cúmul d’irregularitats, incompliments normatius i afeccions perjudicials per part de l’activitat. El dia 22, la Plataforma presentava un nou requeriment demanant còpia de projecte de millora de la planta i aportava un dossier fotogràfic en referència a la denúncia anteriorment efectuada. Per les mateixes dates arribava l’informe emès pel DARP, i continuava pendent el del DS.

A final d’any, tot indicava que el DMAH decidiria donar continuïtat a l’activitat davant la progressiva adequació a la norma per part de la planta en les darreres inspeccions, i sota la condició del compliment dels requisits apuntats i de l’aplicació del projecte de millores. Davant aquesta situació, la Plataforma i els grups opositors preparaven noves mobilitzacions de protesta per a començament de 2007.

Més informació
www.lamalla.net
www.somgarrigues.com
www.tarrega.com/novatarrega
www.ipcena.org/a.catala/noticies.php
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Urgell