Dimecres 23 d ' Octubre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLANS URBANÍSTICS DE MATARÓ
Pilar Paricio

Actualitzat a 31/12/2006

L’Ajuntament de Mataró avança en la renovació de la ciutat. Els projectes més significatius que s’estan portant a terme són la reconversió d’antigues zones industrials com el solar de la fàbrica Iveco-Pegaso, la creació de noves àrees d’economia terciària com la zona del Rengle, la regeneració del centre històric, l’ordenació del front marítim i la rehabilitació de barris degradats com Cerdanyola, la Llàntia, Rocafonda o Palau.


Antecedents 2005

Mataró, capital de la comarca del Maresme, està sent objecte d’una forta transformació urbanística. De l’economia del tèxtil, actualment en crisi, realitza una conversió cap a l’economia terciària. Amb una superfície de 2.250 ha i una població de 118.748 habitants, segons dades del padró del 2006, la ciutat ha esgotat el sòl amb possibilitats de ser transformat, però estudis elaborats per l’Ajuntament preveuen unes necessitats d’entre 8.888 i 11.000 habitatges per als propers deu anys. Per donar resposta a aquestes previsions, l’Ajuntament ha optat per reconvertir antics teixits industrials i barris degradats en zones d’activitat terciària, residencial i en equipaments.

Reconversió del sòl industrial en sòl residencial i terciari
Davant la dificultat d’obtenir nous sòls per al creixement urbà dins del terme municipal sense ocupar espais lliures o agrícoles, l’equip de govern ha optat per reconvertir antigues zones industrials ja obsoletes en nous sectors residencials i d’activitat terciària. Aquestes àrees, situades en la franja marítima a l’oest del municipi, son:

-Iveco-Pegaso, antiga zona industrial de 100.274 m2. Les empreses que ocupaven aquest sector han començat a marxar i es preveu que la zona estigui buida el 2008 per tal d’engegar la construcció. El projecte que s’hi vol realitzar correspon a dues torres de quinze plantes i quatre més de petites que donaran cabuda a 1.250 habitatges i tres-centes places d’aparcament lligades a l’estació de tren.
-El Rengle, amb 175.000 m2. Aquesta àrea acollirà un parc tecnològic, quatre-cents habitatges, zones d’oficines i zones comercials. L’Ajuntament ha presentat la maqueta del parc tecnològic i ha donat a conèixer els futurs inquilins: la Fundació Tecnocampus, les dues escoles universitàries de Mataró, un centre d’empreses tecnològiques, la incubadora per a nous projectes i un palau de congressos. Es preveu que el parc tecnològic obri el 2010. El projecte és de l’equip de l’arquitecte Oriol Bohigas i Guardiola, que pretén que universitaris, formadors, investigadors, empreses i serveis relacionats amb les noves tecnologies comparteixin espai.
Millora de barris degradats.

Durant els anys cinquanta i seixanta Mataró va rebre milers d’immigrants que es van instal•lar al voltant del centre històric, creant els barris de Cerdanyola, el Pla d’en Boet, Rocafonda, Palau i la Llàntia. Actualment aquest barris es troben en un procés de degradació i tenen una forta manca d’equipaments. l’Ajuntament n’ha assumit la millora.

-Cerdanyola. Aquest veïnat té actualment 30.000 habitants i és un dels mes densificats de la ciutat. El 2006 va obtenir l’ajut de la LLEI DE MILLORA DE BARRIS, i actualment el govern municipal vol edificar els voltants encara per urbanitzar. El projecte preveu dos-cents habitatges a la zona de les Gavarres, dos-cents més a l’actual camp de futbol, una torre de catorze plantes i un institut. El govern calcula que amb les plusvàlues dels blocs de pisos hi podran construir nous equipaments, però els veïns defensen el “creixement zero” de Cerdanyola.

-Pla d’en Boet. L’Institut Català del sòl (INCASOL) té prevista la construcció de noranta-quatre habitatges de protecció pública, així com un equipament educatiu i un aparcament per a cent deu vehicles.

-Barris de Rocafonda i Palau. L’Ajuntament presentarà els barris a la convocatòria d’ajuts de la Llei de millora de barris de l’any 2007, com a resposta a les demandes dels veïns. Aquests barris, que concentren molta població immigrant, ja van engegar l’any 2001 un pla de millora i transformació amb el suport de fons de cohesió de la Unió Europea (UE). També està previst transformar els antics pavellons de l’escorxador en una potent zona d’equipaments, amb biblioteca, escola bressol i seu d’una colla castellera. El futur equipament haurà d’integrar-se amb els elements protegits de l’antic escorxador que data de 1909.

-La Llàntia. Aquest barri nascut als anys seixanta de manera desordenada està pendent de l’execució d’un pla de millora urbana que inclou l’ordenació dels carrers de la part més antiga del barri, l’actualització de la xarxa de clavegueram, la construcció d’un nou centre d’atenció primària, la rehabilitació de la masia de ca l’Isidre i la construcció de dos equipaments per a usos cívics, esportius i comercials.

Transformació del front marítim
Vinculada a la reconversió de zones com Iveso-Pegaso i el Rengle, Mataró afronta la transformació de la seva façana marítima. El municipi té projectada la reordenació de 560 m del passeig marítim. El pla preveu la construcció d’un aparcament subterrani de dues-centes places i de dues passeres, una sobre l’espigó i l’altra sobre la riera de Sant Simó.

Transformació del centre
L’Ajuntament realitza diverses operacions concretes al centre per tal d’ubicar-hi activitats terciàries, equipaments i habitatges.

-Ronda Barceló. La zona es transformarà en un eix residencial i de serveis amb 692 habitatges, 2.358 aparcaments i una torre de 80 m d’alçada. Aquesta actuació estava lligada a la construcció d’uns grans magatzems, que en aquests moments s’han traslladat al centre històric. Encabir l’equipament obligarà a enderrocar gran part d’una illa de cases i el govern de Mataró planteja la possibilitat de descatalogar l’antiga fàbrica Fàbregas i de Caralt, al centre de la illa, per encabir-hi els magatzems.

-Centre històric. L’Ajuntament ha realitzat un concurs d’idees per a ordenar la illa de Can Cruzate, situada dins del recinte entre muralles. Aquesta illa conserva una bona mostra d’arquitectura dels segles XVI al XX. Predominen les construccions d’època barroca i al subsòl hi ha l’antiga ciutat romana d’Iluro. El projecte preveu enderrocar tota la illa i al seu lloc construir-hi un sol edifici d’habitatges, comerços i equipaments públics. També al voltant de la presó s’ha previst la transformació de dues illes en equipaments culturals, en concret, espais dedicats a les arts escèniques.

-Naus industriasl del barri de l’Havana. Es tracta d’un sector de 5.143 m2 amb naus industrials que s’enderrocaran per construir-hi habitatges de lloguer. Aquesta actuació s’afegeix a altres que s’han dut a terme en aquest barri com ara Cal Collut i Can Gassol, on les indústries han deixat pas a nous habitatges.

-Complex esportiu. Espai de 184.000 m2 on l’Ajuntament té prevista una ciutat esportiva davant de l’hospital amb la construcció de dos camps de futbol, instal•lacions per entrenar-se i una gran zona verda. El govern permetrà que s’hi puguin situar serveis i activitats terciàries.

Oposició veïnal
Les associacions de veïns de Mataró denuncien el fort creixement de la ciutat registrat al llarg d’aquests últims anys. Assenyalen la manca d’equipament com un greu problema del municipi i consideren que les propostes de nous equipaments seran insuficients si es continua creixent. L’Associació de Veïns del Barri de Cerdanyola està realitzant un procés participatiu per tal d’elaborar un pla integral de Cerdanyola en contra d’un creixement que consideren insostenible.
Per la seva banda, la Federació d’Associacions de Veïns de Mataró (FAVM) demana un debat urbanístic general abans de concretar els projectes que es plantegen al document “Nova Estratègia Urbana”, elaborat per l’Ajuntament. Segons la FAVM, el debat no es porta a terme per manca de voluntat del govern, que continua presentant a aprovació cada una de les peces en transformació. Els veïns consideren necessari realitzar abans un pla d’habitatges que estableixi les necessitats de la ciutat.

Més informació
www.av-cerdanyola.org
www.mataro.org
www.tecnocampus.com
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Maresme