Dimecres 23 d ' Octubre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLANS URBANÍSTICS DEL PALLARS
Maria Xalabarder

Actualitzat a 31/12/2004

Durant el 2004, a les comarques del Pallars Jussà i el Pallars Sobirà se succeeixen projectes de plans urbanístics per a desenvolupar-hi àrees residencials en relació amb la construcció o ampliació de pistes d'esquí. Mentre alguns actors posen l'accent en la importància que els serveis i la construcció poden tenir per al creixement econòmic d'aquestes comarques, altres col·lectius mostren la seva preocupació davant la proliferació de propostes de creixement basades en segones residències.


Les comarques del Pallars Sobirà i el Pallars Jussà es troben al cor dels Pirineus catalans. El Pallars Sobirà està situat entre la Val d’Aran i Andorra, amb França al nord, la comarca de l’Alt Urgell al sud i el Pallars Jussà al sud i a l’oest. Aquest comarca s’articula a través de les valls altes de la Noguera Pallaresa i les valls dels seus afluents, la vall d’Àneu, la vall de Cardós i la vall Ferrera i bona part de les serralades, els cims i les carenes de la comarca formen part del PARC NATURAL DE L’ALT PIRINEU, i quasi el 50% del PARC NACIONAL D’AIGÜESTORTES I ESTANY DE SANT MAURICI està dins d’aquesta comarca.

El Pallars Jussà connecta al nord amb la comarca de l'Alta Ribagorça i amb el Pallars Sobirà al nord-est, amb l'Alt Urgell a l'est, la Noguera al sud i amb la comarca de la Ribagorça, a l'Aragó, a l'oest. La comarca inclou la part del Principat de la vall de la Noguera Ribagorçana, abans d'entrar a l'Alta Ribagorça, i les conques de Tremp i d'Isona (conca de Dalt i conca Dellà) de la vall de la Noguera Pallaresa; al nord de la comarca es troba l'altre meitat del Parc Nacional d'Aigües Tortes i Estany de Sant Maurici. Ambdós Pallars formen part de l'àrea funcional de l'Alt Pirineu i Aran,. Durant el 2004, estava en procés de redacció el PLA TERRITORIAL PARCIAL DE L'ALT PIRINEU I ARAN.

Durant el mateix any es van presentar diversos estudis que posa-ven de manifest el risc de deteriorament paisatgístic i ambiental del Pirineu per l'accelerat ritme constructiu d'àmbits de segones residències, sovint associades a les estacions d'esquí. El síndic de Greuges, Rafael Ribó, va rebre una quarantena de queixes de les plataformes i associacions de defensa del Pirineu, com ara l'Associació Rurbans, l'organització Vall Fosca Activa o la plataforma Mainera Cabristà, que manifestaven la preocupació dels habitants pel deteriorament de la regió. Tanmateix, el mes d'octubre, durant la presentació de l'Anuari Econòmic Comarcal de Caixa Catalunya, es va destacar la contribució dels sectors de la construcció i els serveis al creixement de les comarques del Pallars Jussà i del Pallars Sobirà.

Les propostes i plans urbanístics al Pallars Sobirà durant el 2004
A final d'agost, una vintena de veïns procedents de diversos nuclis de la vall d'Unarre, al municipi de la la Guingueta d'Àneu, van dirigir una carta a l'alcaldessa, Raquel Cases (CiU), en la qual demanaven "una moratòria temporal en la concessió de llicències municipals de construcció fins que el planejament municipal nou, que havia de substituir les Normes subsidiàries de planejament (NSP) del municipi, no estigués a punt". Amb aquesta acció volien impedir que "la política del totxo acabi amb una realitat centenària", tal com denunciava el text que van publicar. La vall d'Unarre i la vall d'Àneu estan situades vora l'àrea de l'ampliació de L'ESTACIÓ D'ESQUÍ DE BAQUEIRA-BERET.

A principi de setembre, una àmplia majoria de veïns de la Ribera de Cardós, nucli situat al municipi de la vall de Cardós, van presentar un recurs davant el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, contra l'aprovació de les NSP que va fer la Comissió Territorial d'Urbanisme de Lleida (CTUL). Els veïns van criticar la permisivitat constructora del planejament aprovat, la manca de criteris per a respectar la tipologia dels nuclis urbans i el projecte de construcció d'una nova variant i rotondes a l'entrada i sortida del poble, en lloc de potenciar els camins ja existents a la zona. També van denunciar la reclassificació d'uns sòls que haurien estat comprats prèviament per l'alcalde, Llorenç Sánchez (CiU), que havien d'acollir inicialment habitatges de protecció oficial i on es preveia finalment construir-hi apartaments

El 16 de novembre, l'associació de veïns de Son, en el municipi d'Alt Àneu, va denunciar l'Ajuntament a la CTUL perquè van considerar que vulnerava les normes urbanístiques en permetre la construcció d'apartaments en un entorn protegit com l'església romànica de Sant Just i Sant Pastor. Un cas similar va tenir lloc als nuclis d'Alòs i d'Isil, al mateix municipi i també propers a l'àrea d'ampliació del domini esquiable de Baqueira-Beret.

Les propostes i plans urbanístics al Pallars Jussà
A final de l’any 2003 es va fer públic el projecte de construcció de la primera fase del COMPLEX TURÍSTIC I D’ESQUÍ A LA VALL FOSCA anomenat Vallfosca Mountain Resort. El projecte, que disposava des del 2001 dels permisos per a iniciar les obres de la primera fase, preveia diverses actuacions a la vall: la construcció d’una estació d’esquí –la primera del Pallars Jussà– a la muntanya de Filià, un camp de golf de nou forats entre el bosc i el riu Flamicell i una zona residencial al poble d’Espui –dins el municipi de Torre de Cabdella. Del nucli d’Espui sortiria un telecabina que permetria accedir a les pistes d’esquí. La construcció de les urbanitzacions residencials estava vinculada a la de les instal·lacions esportives, per això les urbanitzacions no es podien tirar endavant si no es construïen les pistes d’esquí.

Durant el 2004 van sorgir més projectes al voltant d’aquest complex, com per exemple una urbanització de luxe al nucli de Xerallo, la proposta de construcció de més pistes d’esquí a la muntanya de Llevata –propietat del poble de Manyanet–, contigua a Filià, i un tren cremallera que uniria Xerallo amb el poble de Manyanet i les pistes de Llevata.

Grups opositors es manifesten en contra de l'expansió del model de segones residències als Pallars
El 18 d'abril de 2004 va tenir lloc una concentració al pic de Filià organitzada per Mountain Wilderness de Catalunya i la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, amb l'objectiu d'expressar el malestar que sentia el moviment excursionista pel model urbanístic que consideraven que s'estava imposant al Pirineu. A l'acte reivindicatiu, que portava el lema "Per la dignitat i la qualitat de l'alta muntanya. Prou depredació del territori!", hi van participar duescentes persones de diferents entitats excursionistes i ecologistes de Catalunya.

L'acte va consistir en l'ascensió al pic de Filià (2.775 m), si bé molta gent no hi va poder arribar per les dures condicions meteorològiques i el manifest reivindicatiu es va haver de llegir a uns 2.200 m d'alçada. El manifest demanava una moratòria per a qualsevol projecte de construcció o ampliació de pistes d'esquí, l'aposta decidida per programes de creixement sostenible i una major consideració de l'opinió dels excursionistes en la presa de decisions que afecten la muntanya. Els sotasignats declaraven que els excursionistes no s'oposaven a l'existència d'un nombre determinat de pistes d'esquí, sinó al creixement continuat d'aquesta activitat econòmica sense considerar la viabilitat d'altres projectes menys agressius amb l'ambient i que també podrien contribuir a la millora de la qualitat de vida dels habitants del Pirineu, tot plantejant el DEBAT SOBRE EL MODEL TURÍSTIC a la regió. L' acte reivindicatiu posava l'accent no en les pistes d'esquí, sinó en l'associació entre pistes d'esquí i construcció de segones residències, buides bona part de l'any, en unes comarques com el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà que fins aleshores s'havien vist menys afectades pel procés d'urbanització dels espais oberts i el model d'ocupació del sòl per a segones residències que s'havia consolidat a la Val d'Aran i a la Cerdanya.

El debat i les propostes de planejament
El 17 de setembre, durant la clausura de l'assemblea de la Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP), celebrada a la Seu d'Urgell, que va aplegar els presidents autonòmics de Catalunya, Aragó, Euskadi i Navarra, i els de les regions d'Aquitània, Llenguadoc-Rosselló i Migdia-Pirineus, el president de la Generalitat, Pasqual Maragall, va proposar crear una taxa per a gravar les transaccions immobiliàries que es fessin al Pirineu. Aquesta proposta va rebre fortes crítiques, però el president va explicar que era una "reflexió teòrica", tot i que podria frenar l'especulació immobiliària i aconseguir més fons per a revertir posteriorment en projectes d'infraestructures i comunicacions a la mateixa zona.

D'altra banda, es van donar a conèixer dues propostes en fase d'estudi d'una dimensió territorial molt més àmplia, però que podrien millorar les comunicacions per a accedir al complex de la vall Fosca. El Departament de Política Territorial i Obres Públiques va anunciar el mes de febrer que estudiaria la possibilitat de construir el túnel de Comiols, una eterna reivindicació dels pallaresos que permetria unir les comarques de la Noguera i el Pallars Jussà i aproparia Barcelona a les comarques del Pirineu lleidatà.

Durant el 2004 la Secretaria per a la Planificació Territorial va anunciar que estaven en procés de redacció els plans directors urbanístics de la Val d'Aran, el Pallars Sobirà i la Cerdanya, que havien de pro-posar a una escala més precisa les previsions i els compromisos establerts pel Pla territorial parcial. Els plans directors s'elaboraven en col·laboració amb les administracions locals i amb la participació de la societat pirinenca. La Secretaria per a la Planificació del Departament de Política Territorial i Obres Públiques havia establert un conveni amb la Universitat de Lleida per tal que aquesta organitzés una sèrie de debats públics en relació amb les propostes del planejament a les ciutats dels Pirineus.

Més informació
www.tesiture.com/rurbansdorve/index.asp
pallarssobira.ddl.net
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Pallars Jussà, Pallars Sobirà
Fotogaleria relacionada