Dissabte 14 de Desembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLANS URBANÍSTICS DE TORTOSA
Pilar Paricio

Actualitzat a 31/12/2005

L'Ajuntament de Tortosa va aprovar inicialment el Pla d'ordenació urbanística municipal (POUM) el febrer de 2003. El POUM desenvolupa deu nous sectors de sòl residencial amb una superfície de 115,34 ha, que permetran la construcció de 7.497 habitatges. Un d'aquests nous sectors és el de la Farinera, localitzat a la zona de Ferreries, de 10,35 ha i 828 habitatges, dels quals 414 seran habitatges protegits.

Antecedents 2003

Articles posteriors 2006

Tortosa, capital de la comarca del Baix Ebre, al sud de Catalunya, es troba situada prop de la desembocadura del riu Ebre i envoltada per la serralada de Cardó-Boix, a la riba fluvial esquerra, i pel Port, a la riba fluvial dreta. La superfície del terme és de 21.800 ha i la seva població, segons dades del padró de 2005, era de 35.235 habitants.

L’Ajuntament de Tortosa va fer l’aprovació inicial del nou PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL, (POUM), el febrer de 2003, l’aprovació definitiva del qual estava prevista per al 2006. L’equip de govern (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), considerava que l’anterior Pla general, aprovat el 1986, havia quedat obsolet i que la capacitat de creixement del municipi havia quedat esgotada. Tot plegat va portar l’Ajuntament a redactar un nou planejament que s’adaptés al marc general de la planificació a Catalunya –el Pla territorial general de Catalunya, el Pla territorial parcial de les Terres de l’Ebre, la LLEI D’URBANISME – que permetés resoldre les necessitats de la ciutat i classificar més sòl per acollir els creixements previstos.

Dimensionat del sòl residencial
Per tal de dimensionar els habitatges i el sòl que es preveia que Tortosa podia necessitar l’any 2020, horitzó temporal del POUM, el director del Pla, Sebastià Jornet i Forner, i l’equip de redacció van estudiar les dinàmiques de creixement demogràfic i de producció d’habitatges de les últimes dècades al municipi. Si durant la dècada dels noranta Tortosa havia mantingut una dinàmica demogràfica estable, al voltant dels trenta mil habitants, els últims quatre anys aquesta tendència havia canviat fins a arribar als 35.235 habitants de què donava fe el padró de 2005.

Els redactors del POUM feien la reflexió següent: “Aquesta dinàmica de creixement de la població en cap cas determina una pauta sostinguda en el futur i, per tant, no permet pronosticar una evolució futura en el mateix sentit. Però establir una hipòtesi de creixement inferior presenta un elevat risc de dimensionament insuficient i podria generar un comportament inflacionari en el mercat del sòl”.

Pel que fa a la dinàmica de construcció d’habitatges a Tortosa en els darrers cinc anys, s’observava que havia estat al voltant d’un habitatge nou per cada nou habitant, superior a la mitjana de Catalunya, de 0,9. Si s’aplica la mitjana de 0,9 a Tortosa, el Pla hauria de preveure un creixement d’entre 5.400 i 6.300 habitatges nous. Però per tal de garantir un marge generós entre l’oferta i la demanda, el POUM valora a l’alça aquesta xifra per un coeficient d’1,2, així la proposta se situa entorn dels deu mil habitatges nous.

Sectors residencials del POUM
La manca de sòl disponible per créixer pròxim a la ciutat va portar els redactors del POUM a proposar quatre grans àrees de creixement localitzades a les hortes al nord i sud del centre antic i a una i altra banda del riu Ebre. Les zones son les següents: l’horta de Pimpí, l’horta de Temple, l’horta de Jesús i l’- horta de Sant Vicent. Aquestes àrees es desenvolupaven amb deu sectors de sòl residencial denominats unitats de planejament residencial (UPR), amb una superfície de 115,34 ha i 7.497 habitatges nous, i nou sectors de sòl per a activitats, denominats unitats de planejament d’activitats (UPA) amb una superfície de 178,07 ha noves.

Pel que fa als nous creixements residencials, el POUM plantejava un model diversificat, tant per a les tipologies com per a la localització i l’extensió. Combinava tipologies que haurien de permetre formes residencials obertes, des de programes monoparentals a familiars reduïts i familiars extensius. També plantejava afavorir la integració de models d’habitatge variat.

L’oferta de sòl residencial es configura amb les unitats de planejament residencial següents: l’horta del Temple, de 1.674 habitatges, preveu garantir el salt de la ciutat a l’altra banda del pont del Mil·lenari; el Temple sud, de 714 habitatges, complementats amb la implantació d’indústria aparador pròxima a l’autovia Tortosa-l’Aldea amb la intenció de millorar l’eix central d’accés a la ciutat; el camí del Mig, de 312 habitatges; l’horta de Pimpí, de 264 habitatges vinculats a l’ampliació del recinte firal; l’horta de Sant Vicent, amb 1.200 habitatges, un nou port fluvial i una zona d’equipaments i lleure als antics terrenys ferroviaris que permet generar una àrea de nova centralitat urbana; la Farinera, de 836 habitatges; la carretera de Roquetes, de 469 habitatges, que planteja la connexió entre Tortosa i el municipi veí de Roquetes; l’horta del Parc Nou, amb 1.038 habitatges i un gran parc urbà, i Jesús nord, de 485 habitatges.

La Farinera és un sector de 10,35 ha amb una densitat de vuitanta habitatges per hectàrea, que comprèn els terrenys situats entre la zona d’equipament de Ferreries i el límit del terme municipal amb Roquetes. En total es preveia la construcció de 828 habitatges.

L’objectiu del sector és completar el buit que hi ha entre la carretera de Roquetes i els terrenys industrials de Tortosa. El Pla preveu l’ordenació d’una franja verda lineal, que doni continuïtat a l’avinguda Cristòfol Colom, i una àrea d’espais lliures que completi la ja existent al voltant de la traça ferroviària.

Signatura dels convenis dels plans parcials: per un 50% d'habitatge protegit
El 16 de febrer de 2005, l’Ajuntament de Tortosa i una vintena de propietaris van signar el Conveni del Pla parcial de la Farinera, a fi d’impulsar l’edificació de 836 habitatges, la meitat dels quals, 418, serien de protecció oficial. Aquest, juntament amb els convenis del Pla parcial del Temple sud, el de Sant Llàtzer i el de l’horta de Sant Vicent, també al barri de Ferreries, són els convenis gestionats per l’Ajuntament fins a la data actual.

L’alcalde de Tortosa, Joan Sabaté i Borràs (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), va declarar: “El Pla parcial de la Farinera, junt amb els plans parcials de l’horta de Sant Vicent, el Temple i Sant Llàtzer, permetrà que un ampli sector de la societat pugui accedir a un habitatge”. En total, l’Ajuntament preveu la construcció de tres mil dos-cents habitatges en els propers quatre anys per mitjà dels quatre plans mencionats. L’alcalde va reiterar l’objectiu del govern tortosí d’aconseguir que el 50% d’aquests habitatges fossin de protecció oficial.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Fotogaleria relacionada