Divendres 23 d ' Agost de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLANS URBANÍSTICS DE PORT AVENTURA (VILA-SECA I SALOU)
Elisabet Sau

Actualitzat a 31/12/2005

L'any 2005, Port Aventura, SA presenta públicament els plans parcials que han de permetre continuar l'activitat urbanitzadora als terrenys que envolten el parc temàtic i que, a hores d'ara, no tenen els usos definits. L'empresa que gestiona Port Aventura, la principal accionista de la qual és la Caixa, opta per un projecte on conviuran l'ús residencial, amb més de dos mil habitatges, i l'esportiu, amb tres camps de golf, a més de dos hotels i un club privat a la zona de la Platja Llarga de Salou. El projecte rep l'aprovació dels ajuntaments de Vila-Seca i Salou i de la Comissió Territorial d'Urbanisme de Tarragona però en canvi satisfà poc els ecologistes, que denuncien que les necessitats hídriques per a les noves activitats i per a la població que s'hi allotjarà seran contràries a la filosofia de la nova cultura de l'aigua.

Articles posteriors 2006

L’any 1995, als municipis de Vila-Seca i Salou (Tarragonès) es va inaugurar Port Aventura. El parc estava organitzat en cinc àrees temàtiques: la Polinèsia, la Xina, Mèxic, el Far West i la Mediterrània, amb diverses rutes, atraccions i espectacles. L’estrella de les atraccions era el Dragon Khan, una muntanya russa amb vuit inversions i 45 m d’alçada, vertader reclam per als visitants del parc. Entre els anys 2000 i el 2003, el principal accionista de Port Aventura era la multinacional Universal, que va donar un fort impuls al parc. En aquest període s’hi van inaugurar tres hotels temàtics d’alta qualitat arquitectònica, que van dotar el parc amb prop de mil cinccentes habitacions, i també el parc aquàtic Costa Caribe.

L’any 2002 la revista de lleure Amousten Bussines el va considerar el millor parc temàtic del món. El maig de l’any 2005, l’entitat financera catalana Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona, “la Caixa”, va comprar el 13 % de les accions que l’empresa cervesera americana Anheuser Busch, un dels primers promotors de Port Aventura, encara tenia en propietat. D’aquesta manera, la Caixa va passar a controlar directament el 93% de les accions d’aquest complex de lleure, tot i que a la pràctica, el fet que el 6 % de les accions estigues en mans d’Abertis, empresa participada per l’entitat d’estalvis, li assegurava el control total sobre la gestió i el futur desenvolupament del complex.

Aquesta posició de la Caixa com a soci majoritari va comportar un canvi de plantejament pel que fa als plans d’expansió del complex recreatiu. La Caixa va decidir no construir cap altre parc d’atraccions i prioritzar-hi el desenvolupament immobiliari residencial i esportiu amb la intenció de convertir Port Aventura en un dels centres de lleure més importants del sud d’Europa. Amb aquesta nova orientació s’esperava completar el desenvolupament urbanístic del sector, encallat des de 2001.

Pla d'expansió: més de dos mil habitatges, el "Beach Club" i tres camps de golf
El Pla d’expansió presentat per Port Aventura, SA preveia una urbanització de 247 ha, la construcció de prop de dos mil cinc-cents habitatges i la transformació de 196 ha per a tres camps de golf.

La nova zona residencial s’hauria d’estendre entre l’autovia C-31 de Tarragona a Salou, el camí del Pla del Maset i el camí del Racó. En aquest espai es distribuirien: seixanta-dues parcel·les per a habitatges de luxe, amb una superfície edificable de 440 m2; dos-cents dotze habitatges unifamiliars en parcel·la de 850 m2 ; 365 d’adossats unifamiliars, i més de mil vuit-cents pisos d’un màxim quatre plantes prop de la Platja Llarga.

Per sota el camí del Pla del Maset i ja damunt la Platja Llarga de Salou s’havia de construir el “beach club”, un club esportiu privat per als clients dels hotels, amb restaurants, bars, espais enjardinats, set piscines i un accés directe a la platja.

Quant als camps de golf, el de divuit forats se situaria entre el camí del Racó i la Pineda i els altres dos, un de divuit forats i l’altre de nou, al sud de l’autovia fins al camí del Pla del Maset. A més, dins de l’esplanada del golf, s’hi construiria un dels nous hotels del complex recreatiu mentre que l’altre s’aixecaria al costat del resort de la platja, amb una oferta total més de mil noves habitacions.

Un pla d'expansió controvertit
La directora de Port Aventura, Mercedes de Pablo, va defensar el projecte elaborat amb dos arguments bàsics: que la densitat mínima de construcció era del 6 % del total urbanitzat, i això suposava un respecte per l’entorn, i que les edificacions serien d’alta qualitat constructiva, amb una urbanització acurada i “fidel” a l’estil mediterrani. A més, segons els promotors, el projecte comptava amb el vistiplau de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), del Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) i del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT), entre altres administracions implicades.

Preocupació era el que van expressar l’Associació Hotelera de Salou-Cambrils-la Pineda i l’Ajuntament de Vila-Seca, que van lamentar que no es preveiés d’ampliar més l’oferta lúdica del parc. Des del seu punt de vista, una política de noves atraccions comportaria la curiositat per provar-les i ajudaria a fer que molts visitants hi tornessin. Aquesta observació va ser rebatuda per De Pablo que va al·legar que encara quedaven 37 ha disponibles a la zona de la Torre d’en Dolça de Vila-Seca per a noves atraccions, i a més va afegir que el 2007 s’inauguraria l’Accelerator, una nova muntanya russa de 850 m de longitud amb un pressupost de 15 MEUR.

La proposta de nous creixements residencials a la costa i tres camps de golf va ser contestada pel Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes del Camp (GEPEC) i altres grups ecologistes, com el Moviment antitransvasament de l’Ebre. En relació amb els camps de golf, el GEPEC va comentar que la seva ubicació podria perjudicar l’aqüífer que passava per sota Port Aventura. Aquest aqüífer va estar sobreexplotat per l’extracció d’aigua que necessitava la indústria química del Camp de Tarragona fins que es va aconseguir protegir-lo i afavorir-ne, consegüentment, la recuperació hídrica. També temien que els adobs nitrogenats, pesticides i herbicides selectius emprats per al manteniment de la gespa dels camps poguessin empitjorar els problemes de nitrificació i salinització que ja patia l’aqüífer. A més, la construcció de les piscines del “beach club” també suposaria un elevat consum hídric, contrari a les noves filosofies sostenibles sobre l’ús i el consum d’aigua.

Tramitació i previsions d'execució
El juliol del 2005, la Comissió Territorial d’Urbanisme de Tarragona (CTUT) va aprovar el projecte del “beach club”. Segons el director general d’Urbanisme, Joan Llort i Corbella, el projecte presentat per la Caixa estava ben integrat en l’entorn i no afectava ni el cordó de dunes consolidades ni els pinars centenaris de la platja. L’agost del mateix any, Port Aventura va sol·licitar la llicència d’activitats per tal d’iniciar les obres de condicionament d’aquest espai i inaugurar-lo l’estiu de 2006.

Quant a la resta del projecte d’expansió residencial, els ajuntaments de Vila-seca i Salou no van posar cap trava al pla parcial que se’ls va presentar i el setembre del 2005 es va obrir el període d’al·legacions, de tal manera que, un cop resoltes i incorporades al document, es pogués presentar a la Comissió aquell mateix any. La consegüent aprovació del projecte esmentat al de Diari Oficial de la Generalitat Catalunya (DOGC) permetria als promotors començar amb els tràmits per iniciar les obres d’execució dels camps de golf, previstes per al juny de 2006, de tal manera que segons De Pablo es poguessin inaugurar durant el 2008 i el 2009.

Més informació
www.pa-community.com
www.gepec.org
www.premsacaixa.com
www.es.wikipedia.org/wiki
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati