Dimarts 22 d ' Octubre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLANS URBANÍSTICS DE MATARÓ
Pilar Paricio

Actualitzat a 31/12/2005

L'Ajuntament de Mataró reconverteix les zones industrials a primera línia de costa en sectors residencials i terciaris. El municipi, que durant els últims deu anys ha tingut un creixement de 14.700 habitants, ha esgotat tot el sòl amb capacitat per ser transformat en sòl urbà. L'Ajuntament ha optat per la reconversió de teixits industrials en zones residencials i terciàries per tal de donar resposta a les demandes de creixement.

Articles posteriors 2006

Mataró, capital de la comarca del Maresme, ha estat històricament una ciutat amb un fort potencial industrial basat en l’economia del tèxtil, però actualment i a causa de la crisi del sector, projecta una transformació cap a la terciarització de l’economia autòctona. Situada a la línia de costa i limitada al nord per la Serralada Litoral, inclou una superfície de 2.250 ha i la seva població segons dades del padró de 2005 era de 116.698 habitants.

El govern local, format pels partits Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) i Esquerra Unida i Alternativa (EUiA), va aprovar la reconversió de diversos sectors de sòl industrial situats a la línia de costa en sectors residencials i terciaris, amb l’objectiu de donar resposta a les necessitats de creixement de la ciutat que ha esgotat tot el sòl amb capacitat per ser transformat en sòl urbà.

Reconversió del sòl industrial en sòl residencial i terciari
Durant els anys cinquanta i seixanta Mataró va rebre milers d’immigrants procedents del sud de l’Estat espanyol, que es van instal·lar al voltant del centre històric, a l’eixample i a la banda de ponent, al llarg de la línia del tramvia que anava fins a Argentona. Des de la meitat dels anys noranta, la ciutat va tornar a viure una forta dinàmica de creixement demogràfic i en els últims deu anys la població ha augmentat en 14.700 habitants i només l’any 2005 hi van arribar 2.300 nous residents. Segons les dades de l’últim informe de conjuntura econòmica, aquest increment de població s’explica pel moviment migratori. El nou creixement de la ciutat es va produir a la zona nord, fet que va esgotar el sòl disponible dins el terme municipal.

Els estudis elaborats per l’Ajuntament preveuen que al llarg dels deu anys vinents Mataró arribarà a tenir 140.000 habitants, i per donar cabuda a aquestes previsions de població es necessitaran entre vuit mil i onze mil habitatges nous. Davant la dificultat d’obtenir nous sòls per creixement urbà al municipi sense ocupar espais lliures o agrícoles, l’equip de govern optà per reconvertir antigues zones industrials en nous sectors residencials i d’activitat terciària. La renovació de la ciutat començarà per les zones següents:

Iveco-Pegaso, amb 100.274 m2, el 80% serà convertit en sòl residencial i el 20%, en terciari. S’hi construiran 1.250 habitatges dels quals el 20% serà de protecció oficial i el 10% de preu concertat. La zona comptarà també amb un aparcament de tres-centes places vinculat a l’estació de tren.

La Farinera, on es preveuen 10.893 m2 d’equipaments i 32.023 m2 d’espais lliures.

Al Rengle, amb 175.000 m2 de superfície, es preveu construir-hi quatre-cents habitatges, dels quals el 30% serà de protecció oficial, i hi haurà edificis d’oficines i zones comercials. En aquesta zona s’ubicarà un parc tecnològic destinat a la innovació i la recerca que allotjarà un centre tecnològic, una incubadora d’empreses i les dues universitats de la comarca, juntament amb un centre de congressos per a tres-centes persones.

El veïnat de Valldeix, amb 24.518 m2, és una zona pendent de requalificació, ja que el sòl encara no és urbanitzable. La requalificació permetrà l’obtenció d’equipaments i zones verdes.

La ronda Barceló es transformarà en un passeig comercial i residencial, on es construiran uns grans magatzems de 22.000 m2 a la cantonada amb el carrer Biada. Es preveu la construcció de sis-cents seixanta habitatges, dels quals dos-cents seran de protecció pública, un edifici singular de vint plantes amb una nova plaça al costat de l’N-II i un pas de vianants subterrani per accedir al port.

Aquestes actuacions donaran a la ciutat la possibilitat d’urbanitzar un passeig marítim de 3,5 km i d’obrir-se al mar, ja que ara dels 3,5 km de costa 1,7 estan ocupats per usos industrials.

L’Ajuntament també preveu la rehabilitació del barri de Cerdanyola que és immers en un procés de degradació. N’està projectada la reurbanització dels eixos que estructuren el barri i la construcció de cinc equipaments: un casal d’avis, un altre de joves, una escola bressol, un pavelló esportiu i dos aparcaments. El projecte, que ha rebut els ajuts de la LLEI DE MILLORA DE BARRIS DE LA GENERALITAT [2004:103], té un pressupost de 9 MEUR, dels quals 3,8 els aportarà la Generalitat.

Oposició veïnal
La Federació d’Associacions de Veïns de Mataró es va oposar a la proposta de creixement del govern municipal. El president de l’entitat, Santi López Vázquez, defensava: “Som partidaris d’una moratòria per no construir més ni a Mataró ni a la comarca”. També Antonio Ruiz Díaz, cap de la llista de l’Alternativa Vecinal de Mataró, va denunciar que “l’Ajuntament ha donat via lliure als especuladors i ha creat barris de disseny, com el futur Rengle i la zona de Vallveric. Ha posat fàcil el tancament de les empreses perquè al lloc que ocupaven s’hi edifiquin blocs de pisos”. Els partits sense representació municipal es van mostrar crítics amb el projecte urbanístic del Govern. “El tripartit ens vol vendre una nova estratègia urbana que hipoteca el nostre futur i dóna lloc a l’especulació. D’aquí a deu anys Mataró serà una ciutat dormitori de 150.000 habitants amb uns barris degradats, el sòl urbanitzable esgotat, nous habitatges que els ciutadans no podran pagar i hauran empitjorat els problemes de mobilitat i recollida de residus que ja tenim ara”. Els veïns van convocar debats als barris per exposar les seves posicions.

Urbanització de la franja marítima
L’Ajuntament avança en la urbanització de la franja marítima i, durant el 2005, al polígon del Rengle es va enllestir la urbanització dels carrers. Respecte del parc tecnològic, les obres, segons va explicar l’alcalde Joan Antoni Baron (PSC), “duraran tres anys i començaran a final de 2006”. El juliol de 2005, l’Ajuntament va crear la societat mixta Porta Laietana per tal de gestionar el desenvolupament urbanístic de la zona Iveco-Pegaso.

Més informació
www.tecnocampus.com
www.mataro.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Fotogaleria relacionada