Dimarts 22 d ' Octubre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLANS URBANÍSTICS DE CALAFELL

Elisabet Sau

Actualitzat a 31/12/2007

L’any 2007, a Calafell es forma la Plataforma contra l’Especulació amb l’objectiu d’evitar el desenvolupament de tres projectes residencials aprovats inicialment per l’equip de Govern de l’Ajuntament l’octubre del 2006. A parer dels integrants de la Plataforma, els projectes pretenen un creixement residencial excessiu per al municipi, i per això decideixen acusar el Consistori i la promotora d’haver signat un conveni d’actuació la legalitat del qual posen en dubte. Els resultats de les eleccions municipals de maig canvien la composició del consistori, que passa a ser governat per alguns dels partits integrants de la Plataforma.

El municipi de Calafell es troba situat a la comarca del Baix Penedès. Els seus gairebé 22.000 habitants (2007) es distribueixen en tres nuclis de població: Calafell, Segur de Calafell i la Platja de Calafell. La seva posició a la Costa Daurada, la seva llarga platja i l’estació de tren a Segur el van orientar cap al turisme, i les segones residències i els hotels hi van començar a créixer a partir dels anys seixanta. Cal dir, però, que l’existència d’un parc d’habitatges a uns preus relativament més assequibles que en altres ciutats del litoral català ha suposat un principi de canvi amb l’arribada de nova població que, potencialment, hi resideix tot l’any.

L’any 2006, el consistori de Calafell volia desenvolupar tres projectes urbanístics residencials que només disposaven del suport de l’equip de govern. Aquests tres sectors residencials estaven delimitats a la zona de Segur de Calafell i eren el C o de la Casa Nova; l’E o el del Mirador, i el K, a la zona de Mas Mel. Tots tres estaven previstos al Pla general d’ordenació urbana de l’any 1989, però a l’hora de concretar-los amb els promotors, el nombre d’habitatges previstos en un d’ells es va incrementar.

El grup immobiliari Gaudir impulsa tres projectes
A final de l’any 2006, l’Ajuntament de Calafell va aprovar inicialment un conveni amb el grup immobiliari Gaudir per a desenvolupar aquests tres projectes urbanístics. El primer afectava la zona de la Casa Nova, situada a la part alta de Segur ,i preveia la construcció de 550 habitatges, a més de la millora paisatgística de l’entorn i de facilitar la connexió entre la urbanització de Valldemar i la zona escolar de la Ginesta de Segur. El segon projecte se situava al sector del Mirador, a la zona de Segur de Dalt, i havia de permetre la construcció de 389 habitatges, un 20% dels quals seria públic, i d’una petita zona comercial en un edifici que estava molt degradat.

El tercer projecte afectava la zona de Mas Mel, situat entre Segur i Calafell. El Pla general d’ordenació urbanística (PGOU) del municipi de l’any 1989 hi preveia la construcció de 260 habitatges, però el consistori havia pactat amb els promotors la possibilitat de construir-ne 445. A canvi d’aquest augment del nombre d’habitatges, el municipi obtindria un seguit de compensacions el cost de les quals serien assumides per la promotora: un solar de més de 10.000 m2 per a la construcció del segon institut del municipi, amb un valor d’urbanització estimat en 1 MEUR; entre 50 i 70 habitatges socials cedits com a contraprestació dels 185 que es construirien de més i que gestionaria directament l’Ajuntament; augmentar fins a 7.000 m2 les zones verdes, i efectuar millores en el clavegueram i en els dipòsits d’aigua per valor de 300.000 €.

El conveni es va aprovar l’octubre del 2006 amb els vots a favor de l’equip de govern, format per Convergència i Unió (CiU) i Agrupació Democràtica Municipal de Catalunya (ADMC), i amb l’oposició de la resta de partits polítics, és a dir, del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i del Partit Popular (PP). L’alcalde, Joan Olivella i Ricart (CiU), va defensar-lo dient que l’augment del nombre d’habitatges no modificava el sostre fixat en el PGOU, ja que aquests es farien més petits, i a més va valorar positivament les compensacions que havia de rebre el municipi. Per contra, els grups de l’oposició van dubtar de la legalitat del contingut del conveni, acusació que va ser rebatuda pel seu redactor, Lluís Cases, advocat del Gabinet d’Advocats Garrigues.

A final d’any, el PSC i ERC van convèncer dos partits sense representació municipal, Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV) i Acció Ciutadana Municipal (ACM), per tal de presentar un recurs contenciós administratiu contra el conveni als jutjats de Tarragona. Entre els motius al•legats van destacar el desacord amb el fet que, si les dates de tramitació no es complien, l’Ajuntament hauria de compensar els promotors, cosa que consideraven inusual; també dubtaven que fos cert que els diners que s’obtinguessin del 10% de l’aprofitament mitjà es destinessin a la construcció dels centres cívics de cada nucli, ja que, a parer seu, aquests imports s’haurien de destinar a habitatge social. A més denunciaven que part d’una de les promocions afectava 63 ha del parc de Segur on, segons el conveni, també s’hi edificaria.

Manifestacions i acusacions fins a les eleccions de maig
Els partits de Calafell contraris als projectes i algunes associacions locals es van constituir en la Plataforma contra l’Especulació i a començament del 2007 van engegar les accions de protesta. Al febrer, la convocatòria per a formar una cadena humana al passeig marítim del municipi va reunir més d’un centenar de persones; també van proliferar pintades contra l’especulació immobiliària en algunes parets del municipi o pedregades a les seus polítiques de CiU i ADMC. Durant el carnaval alguns joves van escridassar i insultar membres del govern local i un d’ells va intentar agredir l’alcalde, fet que va comportar la detenció de l’agressor.

Malgrat l’oposició d’alguns sectors socials locals, el març del 2007 el ple de l’Ajuntament va aprovar provisionalment el conveni signat a l’octubre que incloïa els tres plans parcials dels sectors esmentats. Després d’aquesta aprovació, els projectes havien de ser aprovats definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Tarragona (CTUT).

Després d’aquest tràmit, la directora general del grup Gaudir, Carmen Escrivà de Romaní, va tornar a defensar la legalitat de la seva actuació i va adduir que l’augment del nombre d’habitatges no representava un increment del sòl edificable sinó de la densitat, i a més va matisar que aquest increment només suposava un augment del 10% del parc previst en el PGOU. La directora també va dir que, en cas de continuar la campanya que difamava la seva empresa, emprendrien accions legals contra les persones que, segons creien, estaven danyant la imatge del grup.

Les eleccions del mes de maig del 2007 van suposar un canvi en l’equip de govern local que es va constituir amb el PSC, ADMC i ERC.

El nou equip municipal paralitza el conveni signat
Amb l’inici del mandat, el nou alcalde de Calafell, Jordi Sánchez i Solsona (PSC), va dir que havien començat les negociacions per a reorientar les actuacions immobiliàries de Gaudir a Calafell, a més de deixar en suspens el recurs contenciós administratiu i de retirar els expedients dels plans parcials que ja estaven a la CTUT.

A final d’any, el ple de l’Ajuntament va acordar obrir un expedient per a revisar d’ofici el conveni urbanístic signat amb Gaudir, ja que el dictamen jurídic que havien encarregat al professor de dret administratiu de la Universitat Pompeu Fabra, Josep Mir Bagó, n’establia la il•legalitat i la nul•litat. Aquesta conclusió estava basada en tres fets: que la quantitat d’habitatge protegit estava calculada en nombre de pisos i no en metres quadrats edificables; que els terrenys que es permutaven entre la immobiliària i l’Ajuntament s’havien de vendre en subhasta, i que les partides econòmiques que l’Ajuntament rebia de la promotora s’havien de destinar a polítiques de sòl i d’habitatge i no a centres cívics.

Per la seva banda, el grup Gaudir va presentar un recurs al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra l’acord del ple de l’Ajuntament del 27 de setembre que sol•licitava la devolució dels expedients de planejament que ja estaven a la CTUT.

El ple de l’Ajuntament del 27 de desembre també va acordar iniciar la redacció del nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), al qual, segons Ramon Ferré Solé (PSC), regidor de l’àrea de Territori, s’hi inclourien els tres sectors del conveni que es planejarien de nou d’“acord amb la llei i amb una idea de municipi sostenible”.

Més informació

www.calafell.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Baix Penedès
Fotogaleria relacionada