Dijous 14 de Novembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLANS TERRITORIALS PARCIALS. MODEL SOCIOECONÒMIC
Josep Báguena

Actualitzat a 31/12/2006

El Programa de Planejament Territorial estableix al llarg de l’any 2004 una sèrie de criteris i metodologia per a la redacció dels plans territorials parcials i dels plans directors urbanístics. Posteriorment, elabora uns escenaris de mercat de treball, demografia i habitatge que haurien de definir, a efectes de planejament territorial, el model socioeconòmic de Catalunya fins al 2026.


El Govern de la Generalitat va decidir impulsar, en funció de l’ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D’ESQUERRES, tot un seguit de figures de planejament territorial i urbanístic que hauria de posar fi, segons els seus signants, a una llarga etapa de sequera planificadora a Catalunya.

Així, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) es va proposar l’objectiu de redactar i aprovar sis plans territorials parcials –ALT PIRINEU I ARAN, PONENT, Camp de Tarragona, COMARQUES CENTRALS, Comarques de Girona i Regió Metropolitana de Barcelona– a més de revisar el de les Terres de l’Ebre, aprovat l’any 2001. A tal efecte, el director del PROGRAMA DE PLANEJAMENT TERRITORIAL, Juli Esteban, va elaborar al llarg de l’any 2004 una sèrie de criteris que marcarien els objectius fonamentals de les diferents figures de planejament territorial i urbanístic. A banda d’aquests criteris de planejament, el Programa també es va dotar al llarg de l’any 2004 d’una metodologia de redacció i representació gràfica de les prescripcions respectives de cada pla. Un cop definits els objectius generals de la política de planejament, i validat el mètode de redacció, calia, així mateix, l’elaboració d’un model socioeconòmic del territori català, a tall de prospectiva, que definís les magnituds bàsiques sobre les quals quantificar les dinàmiques territorials futures objecte d’ordenació.

S’encarrega un model de prospectiva territorial
Aquest model va ser encarregat a l’arquitecte Josep Maria Carrera, director de planejament de l’Institut d’Estudis Territorials, que, juntament amb Maria Antònia Monés, ja n’havia elaborat una primera proposta, relativa a la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB), durant els anys 2002-2003 anomenada “Escenaris de mercat de treball, demografia i habitatge V15-CAT 2002-2026”.

El maig de 2005 el director del Programa de planejament i el mateix redactor del model presentaven unes primeres conclusions que establien uns paràmetres de referència pel que fa a les possibles variacions de la població i de les seves necessitats d’habitatge i ocupació en el context global així com un dimensionament previ del repartiment d’aquests paràmetres pels diferents territoris de Catalunya. Aquest model havia de ser, tanmateix, desenvolupat, adaptat i dimensionat d’una manera molt més precisa per cada un dels plans territorials parcials i directors urbanístics de manera coherent amb els criteris de planejament territorial establerts pel Programa.

L’evolució econòmica com a dinàmica estructuradora
El supòsit de partida del model per a definir els escenaris demogràfics del territori era que la variable independent que determina l’evolució demogràfica és la dinàmica de desenvolupament econòmic (evolució del PIB anual) i més concretament la part d’aquest desenvolupament que correspon a l’increment de llocs de treball. Pel que fa a l’horitzó temporal, el model va adoptar la data de 2026, que representa un termini equivalent a cinc quinquennis a partir de la data d’obtenció de les dades censals oficials de l’any 2001.

Partint de l’anàlisi dels vint anys anteriors a 2001 tant pel que fa a l’evolució demogràfica com econòmica, es va determinar un sistema de relacions entre el creixement vegetatiu, la taxa d’immigració i la taxa de variació dels llocs de treball localitzats a Catalunya. Amb aquest exercici es va elaborar un sistema d’indicadors que haurien d’oferir resultats en termes demogràfics, econòmics i de necessitat d’habitatge. El fet que el model es fonamentés sobre la variable econòmica (llocs de treball localitzats a Catalunya) per a explicar la resta d’indicadors va fer adoptar un triple criteri per a la seva quantificació: els objectius polítics de creixement econòmic, la tendència experimentada els anys immediatament anteriors i les tendències experimentades pels països europeus amb els quals el Govern de Catalunya pretén convergir. Amb aquestes premisses, el model adopta una hipòtesi de treball de creixement dels llocs de treball d’un 1,25% anual des de 2001 fins a 2010 i d’un 1% anual per als tres darrers quinquennis fins al 2026.

Els resultats del model
L’exercici prospectiu de l’aplicació del model aporta uns resultats, les xifres dels quals es poden resumir de la manera següent:

- Població 2026: 7.800.000 habitants.
- Increment de població (2001-2026): 1.300.000 habitants.
- Entrada d’immigrants (2001-2026): 1.500.000 immigrants (la immigració és més gran que el creixement previst).
- Increment de llocs de treball (2001-2026): 940.000 llocs de treball (representa el 31% respecte als existents el 2001).
- Increment d’habitatge necessari (2001-2026): 730.000 habitatges principals (representa el 32% respecte als principals i el 22% respecte als totals).
- Taxa de dependència: de 0,476 (2001) a 0,502 (2026).

Aquestes dades han de ser preses, segons el model, com un valor neutre a partir del qual modular les diferents polítiques, tant territorials com sectorials, i seran els plans territorials i urbanístics posteriors els que, a més de verificar i analitzar amb més detall cada una de les variables, apliquin un factor de correcció d’acord amb un model territorial desitjat.

Territorialització del model
Així, les dades principals van ser desagregades en àmbits comarcals per al conjunt de Catalunya i en àmbits urbans per a la RMB. Aquesta desagregació responia a la voluntat d’implementar una política de planejament territorial que adaptés les necessitats, en matèria d’habitatge i sòl, formulades pel conjunt de figures de planificació urbanística municipal a la perspectiva demogràfica i econòmica obtinguda de l’aplicació del model. A tal efecte, i d’acord amb el criteri de reforçar l’estructura nodal del territori, el model va definir vint-i-sis nodes urbans corresponents a municipis o a sistemes urbans plurimunicipals integrats, entre els quals s’haurien de repartir les diferents polaritats pel que fa a la necessitat futura d’habitatges i de llocs de treball localitzats.

Posant de manifest que el model no es va plantejar objectius voluntaristes de redistribucions de les necessitats esmentades, es va elaborar una anàlisi de capacitat d’atracció en funció del volum de població resident, dels llocs de treball localitzats i de la distància entre els diferents nodes per tal d’establir una capacitat de càrrega que hauria de ser comparada amb les previsions de sòl urbanitzable definit pel planejament municipal.

Model com a eina i no com a finalitat
Amb aquests resultats el Programa de planejament va disposar de les eines de prospectiva necessàries per tal de dimensionar cada una de les dinàmiques territorials que cada un dels plans territorials i directors urbanístics haurien d’orientar.

Tanmateix, aquest model és adoptat, segons el mateix director del programa, com un document de base, a partir del qual elaborar una sèrie d’anàlisis sistemàtiques, molt més precises i actualitzades per cada un dels àmbits territorials objecte de planejament.

Així, al llarg de l’any 2006, amb l’aprovació del Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i l’Aran i amb els treballs força avançats d’altres figures equivalents, es va posar de manifest l’adaptabilitat del model socioeconòmic a les dinàmiques de cada territori, així com la seva constant revisió,a mesura que es van elaborant noves figures de planejament.

Més informació
www.gencat.net/ptop
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame