Dimecres 23 d ' Octubre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLANS DIRECTORS URBANÍSTICS
Jordi Boch

Actualitzat a 31/12/2005

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques va impulsar durant el 2005 la redacció de nombrosos plans directors urbanístics. Segons les característiques del territori a ordenar, aquests plans es classifiquen en plans d'àrees urbanes formades fonamentalment per ciutats mitjanes, plans per protegir el patrimoni ambiental i paisatgístic i plans de regulació d'àrees de muntanya o del litoral sotmeses a fortes pressions urbanitzadores. Previsiblement, molts d'aquests plans s'acabaran de redactar durant el 2006.

D’acord amb la Llei d’urbanisme (LLEI D’URBANISME. TEXT REFÓS), el pla director urbanístic és una figura de planejament urbanístic general que ha de fixar les directrius per coordinar l’ordenació urbanística supramunicipal, el desenvolupament urbanístic sostenible, la mobilitat de persones i mercaderies i el transport públic, les mesures de protecció del sòl no urbanitzable i els criteris per a la seva estructuració orgànica, la concreció de les grans infraestructures i la programació de polítiques supramunicipals de sòl i habitatge.

A final de l’any 2005, el Govern havia emprès la redacció d’un total de dinou plans directors urbanístics que, amb diferents estadis de tramitació, afectaven en conjunt més de tres-cents municipis de Catalunya. Un primer grup d’aquests plans tenia per objectiu ordenar el desenvolupament d’algunes de les ciutats mitjanes de Catalunya; un segon grup responien a la necessitat de preservar i valorar el patrimoni ambiental, paisatgístic, arquitectònic i urbà de determinades àrees, i un tercer grup tenien com a àmbit d’aplicació algunes àrees dels Pirineus o el litoral català amb una forta pressió urbanística.

Dins del primer grup, els plans de les àrees urbanes formades principalment per ciutats mitjanes, durant el 2005 s’estaven elaborant els plans directors urbanístics dels sistemes urbans de Girona, Figueres, Manresa-Pla de Bages, Igualada-Conca d’Òdena, Plana de Vic i àmbit central del Camp de Tarragona, i es preveia iniciar a començament de 2006 la redacció del pla del Pla de l’Estany.

En el segon grup, durant el 2005 s’estava treballant en la redacció dels plans directors de Serra de Rodes, de les Colònies del Llobregat, de Gallecs, i també els de la Vall d’en Bas, la Vall del Ges i Bisaura.

Classificats en el tercer grup, els plans que tenien com a àmbit algunes àrees dels Pirineus o el litoral català, hi hauria els plans de la Val d’Aran, del Pallars Sobirà, de la Cerdanya, de l’Alta Ribagorça i del sistema costaner.

Un exemple paradigmàtic de cadascun d’aquests tipus de plans directors.

El Pla director urbanístic del Camp de Tarragona
L’àrea central del Camp de Tarragona, tant per població com per activitat, constitueix la segona àrea urbana de Catalunya. Aquest sistema urbà té una extensió de 417 km2, i comptava l’any 2005 amb uns 330.000 habitants. A més de Tarragona i Reus, principals ciutats de l’àrea, l’àmbit del pla englobava els municipis d’Almoster, Altafulla, Cambrils, Castellvell del Camp, Constantí, el Catllar, el Morell, els Garidells, els Pallaresos, la Pobla de Mafumet, la Riera de Gaià, la Secuita, la Selva del Camp, Perafort, Riudoms, Salou, Torredembarra, Vilallonga del Camp, Vila-seca i Vinyols i els Arcs. En total, vint-i-dos municipis que representaven la totalitat de la comarca del Tarragonès, l’àrea més oriental del Baix Camp, i una petita part de l’Alt Camp.

Les àrees urbanes de Catalunya es caracteritzen per un elevat grau de complexitat urbanística que cal conèixer, assumir i ordenar per poder planificar adequadament els futurs creixements residencials i d’activitat econòmica del país. Sintèticament, en el cas de l’àmbit central del Camp de Tarragona, aquesta complexitat tenia tres orígens: l’heterogeneïtat dels teixits urbans fruit de la seva diferent gènesi i funció territorial, i que quedava palès en la coexistència no sempre ordenada de trames urbanes molt antigues amb barris obrers, zones hoteleres i urbanitzacions residencials de baixa densitat; la difícil convivència d’usos tan diferents com el residencial, l’industrial, el turístic i l’agrícola en un mateix territori; i l’existència d’un complex sistema d’infraestructures de mobilitat format pels AEROPORTS DE REUS i Tarragona, el PORT DE TARRAGONA, la xarxa ferroviària (amb l’afegit de l’arribada de l’alta velocitat) i el sistema de carreteres i vies ràpides.

A partir d’aquesta diagnosi, els objectius que es plantejava el Pla eren tres: ordenar i cohesionar la xarxa urbana, lligar i fer compatible els usos, i connectar i potenciar les infraestructures. En definitiva, el Pla es concebia amb la voluntat de crear l’espai i les condicions perquè aquest sistema urbà, principalment a partir de les dues grans ciutats de la regió, Reus i Tarragona, afermi la seva posició en el conjunt de Catalunya.

Es preveia que a principi de 2006 el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) tragués a exposició pública el Pla.

El Pla director urbanístic de la serra de Rodes
El vessant meridional de la serra de Rodes constitueix un territori particularment sensible, des del punt de vista paisatgístic i ambiental, atesa la configuració del peu del mont de la serra i la seva situació estratègica entre els espais naturals de la serra de l’Albera i el cap de Creus i l’espai natural dels Aiguamolls de l’Empordà.

Davant d’aquests valors naturals i paisatgístics, l’objectiu d’aquest Pla és protegir i ordenar urbanísticament aquesta zona, que fa de connector biològic entre els espais naturals de la serra de l’Albera i el cap de Creus amb els Aiguamolls de l’Empordà, i que comprèn els municipis de Garriguella, Palau-saverdera, Pau, Pedret i Marzà, i part del terme de Roses. Com va assenyalar la Comissió d’Urbanisme de Catalunya en la sessió de 21 de juliol de 2005, en la qual es va acordar proposar al conseller la iniciació del procediment de formulació del Pla, “aquestes singularitats del territori, que es veuen reflectides en les propostes de l’Avantprojecte del 344 pla director territorial de l’Empordà, obliguen a adoptar mesures proactives per salvaguardar els elements i les funcions territorials més significatives en certs aspectes”.

El Pla es va concebre amb la voluntat de garantir la continuïtat del sistema d’espais oberts que assegura la qualitat ambiental i especialment la connectivitat i l’intercanvi biològic entre els espais naturals, d’evitar la urbanització del territori situat entre la serra de Rodes i els Aiguamolls, i en darrera instància, de preservar els valors paisatgístics, històrics, arqueològics, científics, educatius, forestals i culturals d’aquest entorn.

Amb l’objectiu de protegir aquest espai abans no estigui acabada la redacció i tramitació del Pla, l’encàrrec de redacció va anar acompanyat de la proposta de suspensió de la tramitació dels plans parcials urbanístics, dels projectes de gestió urbanística, dels projectes d’urbanització i de l’atorgament de llicències per a obres i usos provisionals i també dels projectes de gestió urbanística i d’urbanització en determinades zones del connector biològic, concretament en parts dels municipis de Garriguella, Pedret i Marzà, Palau-saverdera i Roses.

El Pla director urbanístic del Pallars Sobirà
El Pallars Sobirà és una comarca d’alta muntanya, situada a la vall de la Noguera Pallaresa, al vessant sud dels Pirineus. S’estén, de sud a nord, des del congost de Collegats fins al poble d’Alós d’Isil, seguint el curs del riu Noguera Pallaresa. És la quarta comarca més gran de Catalunya i té una de les densitats més baixes del país, amb quatre habitants per km2. En total hi viuen uns 6.000 habitants.

Durant els darrers decennis, el turisme, atret per la bellesa del paisatge, la possibilitat de practicar l’excursionisme i l’escalada, o els esports de neu o d’aventura, ha estat un dels motors econòmics de la comarca, i en bona part ha contribuït al fort increment del preu de l’habitatge, que es va doblar entre els anys 2000 i 2005.

L’àmbit del Pla incloïa la totalitat de la comarca del Pallars Sobirà i, per tant, els municipis d’Alins, Alt Àneu, Baix Pallars, Espot, Esterri d’Àneu, Esterri de Cardós, Farrera, la Guingueta d’Àneu, Lladorre, Llavorsí, Rialp, Soriguera, Sort, Tírvia i Vall de Cardós.

Es preveu que el Pla prevegi normes per protegir el sòl no urbanitzable, polítiques d’habitatge intermunicipals, que fixi màxims i mínims per als nous creixements residencials i d’activitats econòmiques, i que, en conjunt, ordeni el territori en relació amb les infrastructures viàries, ferroviàries, hidràuliques o energètiques. Una de les propostes més interessant serà, previsiblement, la constitució d’una xarxa patrimonial i del paisatge, que identifiqui els recursos patrimonials i els seus valors i que proposi instruments per a la gestió de la xarxa des del vessant urbanístic i territorial com a vector de desenvolupament integral del territori. L’abast i els continguts d’aquesta xarxa, i també les eines per gestionar-la, requeriran una elaboració participada i consensuada per part de les persones i agents socials i institucionals que hi tinguin interès i competència.

Més informació
www10.gencat.net/ptop/AppJava/cat/plans/directors/urbanistics/index.jsp
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame