Dijous 14 de Novembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLANS DE MOBILITAT ALS POLÍGONS INDUSTRIALS DEL VALLÈS
Núria Terradas

Actualitzat a 31/12/2006

Les comarques del Vallès Occidental i Vallès Oriental, conegudes com el Vallès, han esdevingut zones de gran densitat demogràfica, industrial i, per tant de gran potencial econòmic. L’accés a les zones industrials, allunyades dels nuclis urbans, s’han convertit en un factor problemàtic per l’ús excessiu del transport privat. A partir de l’aprovació de la Llei 9/2003 de la mobilitat, el Govern, el sector empresarial i agents sindicals s’han compromès en diversos acords, pactes i plans per a millorar l’accessibilitat als polígons industrials. Al Vallès, tant les capitals de comarca com els municipis més petits han elaborat els estudis previs per poder posar en pràctica els canvis ulteriors a través de pactes de mobilitat, en col•laboració amb el DTOP (Departament de Política Territorial i Obres Públiques).


La zona geogràfica del Vallès abraça dues comarques de gran densitat demogràfica i industrial, que són el Vallès Occidental i el Vallès Oriental. Ubicades entre la Serralada Litoral i la Serralada Prelitorial, el que es coneix com la Depressió Prelitorial, forma una franja travessada per una bona xarxa hidrogràfica que concedeix a la zona els elements necessaris per a esdevenir una terra amable, antigament de gran riquesa agrícola. La proximitat de Barcelona i una complexa xarxa de carreteres ha convertit el Vallès en una zona de gran potencial econòmic.

Per aquest motiu, la mobilitat i el transport han esdevingut un punt importantíssim de l’estructura social i econòmica de la zona. La falta de planificació i una gestió desordenada del transport públic ha desembocat en un ús desmesurat del transport privat. En les grans zones urbanes i periurbanes, les xarxes de transport públic (metro, tramvia, autobús, ferrocarril) solen satisfer les expectatives dels treballadors que han d’accedir al seu centre de treball. Però l’accessibilitat als polígons industrials, allunyats dels nuclis urbans, presenta la dificultat d’estar sovint a distàncies considerables de les parades més properes d’estacions del transport públic. La conseqüència directa és l’increment progressiu del transport privat que provoca grans fluxos de mobilitat en hores punta, un increment de la sinistralitat a les carreteres –l’accidentalitat laboral es concentra, en gran part, en els desplaçaments–, la necessitat de grans aparcaments, la fractura social en condicionar l’accés a un lloc de treball a la disposició de vehicle propi –cosa que sol implicar la marginació de dones, joves i immigrants– i una situació ambientalment insostenible.

El Parlament de Catalunya va aprovar, l’any 2003, la LLEI 9/2003 DE LA MOBILITAT [2003:74], que aposta per un model de mobilitat sostenible i apunta en un dels seus objectius “afavorir els sistemes de transports a la demanda dels polígons industrials”.

L’any 2004, la Generalitat i organitzacions sindicals i empresarials van signar una declaració que, després d’un any d’estudis i debats, es va concretar en l’Acord estratègic per a la internacionalització de la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana, signat finalment per CC.OO. (Comissions Obreres), UGT (Unió General de Treballadors), Foment del Treball, PIMEC (Petita i Mitjana Empresa de Catalunya), FEPIMEC (Federació d’Empresaris de Petita i Mitjana Empresa de Catalunya) i els Departaments d’Economia i Finances, Treball i Indústria, Comerç, Turisme i Consum de la Generalitat de Catalunya. Amb aquest acord, els signants pretenien fomentar i crear les eines necessàries per a impulsar una economia més competitiva. Entre les seves propostes prioritàries remarcaven el Pla d’accés sostenible als principals polígons industrials, que es va iniciar el 2005 amb programes pilot a vint-i-dos polígons.

Al mateix temps, el DTOP (Departament de Política Territorial i Obres Públiques) i el Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB) van encarregar a la UAB (Universitat Autònoma de Barcelona), a la UPC (Universitat Politècnica de Catalunya) i a la UPF (Universitat Pompeu Fabra) un estudi sobre l’aspecte econòmic, social i tècnic del transport públic als centres de treball, especialment als polígons industrials, per tal d’aconseguir millores substancials en la competitivitat, la sostenibilitat i la cohesió social.

Durant l’any 2006, es van aprovar el Decret 344/2006 de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada, i el Decret 362/2006 pel qual s’aproven les DIRECTRIUS NACIONALS DE MOBILITAT, que despleguen la Llei 9/2003. Amb aquesta normativa ja es preveu que els estudis de mobilitat s’han d’incloure en els plans territorial sectorials (com la creació de centres comercials, polígons industrials, etc.) i en els planejaments urbanístics municipals.

La mobilitat als polígons del Vallès
La materialització de les propostes per a una millora de la mobilitat al Vallès -om a la resta de comarques industrials-, l’ha dut a terme el DPTOP en conveni amb els ajuntaments mitjançant plans o pactes de mobilitat.

El 2005, poblacions com Montornès del Vallès, Montmeló, Parets del Vallès, les Franqueses del Vallès i Rubí ja varen començar a introduir noves línies llançadora que connectaven els nuclis amb els polígons industrials.

L’any següent, a Mollet del Vallès i Sabadell, els ajuntaments respectius van iniciar un procés de participació ciutadana a través d’entitats i diversos agents socials per constituir la Taula de mobilitat. Els estudis realitzats sobre els hàbits de mobilitat dels treballadors dels polígons van acabar amb propostes sobre modificació de costums i creació de noves línies d’autobús.

L’Ajuntament de Terrassa, a més a més, va posar a la disposició dels ciutadans el Portal Àgata, un web que indica totes les possibilitats perquè el treballador accedeixi al seu centre de treball, tot preveient com a possibles mitjans la llançadora, el transport públic, compartir cotxe, anar a peu o en bici. El portal permet dissenyar itineraris d’acord amb l’origen i la destinació que s’hi marqui.

D’altra banda, el gener de 2006 es va presentar a Barcelona el projecte Gesmopoli, que pretenia identificar els principals problemes de mobilitat, crear la figura del gestor de la mobilitat, induir acords entre totes les parts implicades amb l’accés als polígons industrials i promoure la mobilitat sostenible. Darrere d’aquest projecte hi havia l’Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona (DB), la Generalitat, la Federació de Societats Laborals de Catalunya, CC.OO. i UGT. El projecte tenia prevista una durada de tres anys i centrar-se en els polígons el Beulo (Vic), el Pla (Sant Feliu de Llobregat), el Polígon de l’Aeroport de Girona (Vilobí d’Onyar), el Segre (Lleida), Agroreus (Reus) i Santiga (Santa Perpètua de la Mogoda).

El juliol del mateix any, el secretari per a la Mobilitat del DPTOP, el secretari de l’INCASOL (Institut Català del Sòl) i representants de cinc polígons de Santa Perpètua de la Mogoda i Palau-Solità i Plegamans van signar un conveni gràcies al qual es constituiria un nou enllaç a diferent nivell des de la C-59 per a accedir al polígon industrial Can Bernades-Subirà i a la Torre del Rector, amb un cost previst de 10 MEUR.

Granollers, per la seva part, va signar amb vint-i-un municipis més de la comarca el Pacte territorial del mercat de treball de Granollers. L’any 2002 un estudi elaborat per la Comissió de Mobilitat del Pacte Industrial de la RMB es va encarregar de fer una diagnosi de la problemàtica de l’accés als polígons industrials de Granollers i d’establir unes directrius d’acció desitjable. L’any 2006, i gràcies al Pla de millora de la mobilitat elaborat entre els ajuntaments de Granollers i de Canovelles, es van crear línies noves d’autobusos urbanes i interurbanes, altres es van ampliar o modificar, coordinant horaris de sortida amb els de la Renfe, i van passar a formar part del sistema tarifari integrat.

El desembre de 2006, es va presentar un estudi sobre la diagnosi de la situació actual de l’accés als centres de treball i propostes de millora del transport públic als municipis de Llinars del Vallès i Cardedeu. Es preveu que l’aplicació de les mesures proposades s’implementi en poc temps.

Els agents sindicals, especialment CC.OO. i UGT, implicats en els pactes de mobilitat amb els diferents municipis, han tingut un paper important de conscienciació envers el treballador. Mitjançant l’edició de guies, que informen dels horaris d’autobusos i transport públic, la possibilitat de compartir cotxe, o anar en bicicleta, han intentat apropar la problemàtica a l’usuari cercant el seu compromís i implicació.

Es preveu que, en pocs anys els municipis amb polígons industrials apliquin, si encara no ha han fet, les directrius dels estudis que s’han elaborat, en benefici de tots els implicats.

Més informació
www.gencat.net
www.gesmopoli.net
www.pilevo.net
www.vilaweb.cat/elpunt
Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana. Barcelona, 2005
Bosch, Júlia; Capel, Laura; Ferrari, Gisel. Valoració de les propostes per millorar l’accessibilitat a tres polígons industrials de la Regió Metropolitana de Barcelona amb transport col•lectiu. Barcelona : Institut d’Estudis Territorials, 2006.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Vallès Occidental, Vallès Oriental