Dimecres 13 de Novembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA URBANÍSTIC PORTA DE BARCELONA-CAUFEC (ESPLUGUES DE LLOBREGAT)
Pla Urbanistic CAUFEC Mapa: Montse Ferrés
Maria Xalabarder
Actualitzat a 31/12/2007

Avancen les obres del Pla urbanístic Porta de Barcelona–CAUFEC, que està previst desenvolupar al barri de Finestrelles, al terme municipal d’Esplugues de Llobregat. La Plataforma Popular contra el Pla CAUFEC, amb la connivència d’altres entitats civils, impulsa una campanya de desobediència civil al municipi per tal d’aturar les obres. Malgrat que encara no hi ha un calendari d’execució, l’habitatge públic previst està inclòs al Pla municipal d’habitatge per al període 2007-2012. Tanmateix, el benefici previst de l’operació immobiliària queda palès en el notable increment dels pressupostos municipals aprovats per al 2008.

Antecedents 2004, 2006

Articles posteriors 2008

Esplugues de Llobregat és un municipi situat sota la serra de Collserola a la comarca del Baix Llobregat, entre els municipis de Barcelona a l’est, Sant Just Desvern al nord, Sant Joan Despí i Cornellà a l’oest i l’Hospitalet de Llobregat al sud. Amb més de 45.000 habitants és una de les àrees més densament poblades del continu urbà metropolità.

El Pla urbanístic Porta de Barcelona–CAUFEC es projecta sobre la falda de la muntanya de Sant Pere Màrtir (de la serra de Collserola), al municipi d’Esplugues de Llobregat, entre l'avinguda dels Països Catalans, la ronda de Dalt, l'autopista A-2 i el carrer Laureà Miró. La nova urbanització s’estendrà en les immediacions dels barris de Finestrelles i Ciutat Diagonal, tots dos caracteritzats per un paisatge urbà d’habitatges de planta baixa o de poca alçada, d’origen petitburgès i menestral que, des de la segona dècada del segle XX, han anat ocupant la zona forestal de l’actual PARC DE COLLSEROLA i sumen ara al voltant dels 1.600 residents.

Els terrenys pertanyien a la societat CAUFEC (acrònim de l’empresa francesa Cauval i de Fecsa) i estaven ocupats per les línies elèctriques que creuen la zona sud de Collserola i van a parar a l'estació elèctrica de l'Hospitalet Nord.

La necessitat de compensar la companyia d’electricitat Fecsa per la despesa que li suposava soterrar divuit torres d’alta tensió de la zona –42 MEUR, segons Fecsa– va obligar el govern municipal a sol•licitar la modificació puntual del Pla general metropolità (PGM), per tal de poder augmentar els metres quadrats edificables al barri, acord a què es va arribar a principi dels anys noranta. El soterrament previst de les línies, segons el pla inicial, comportava la declaració d'edificabilitat de 30.000 m2 i, després de l'acord, la superfície es va multiplicar per 8. Per la seva part, Caufec va vendre els terrenys a la immobiliària Sacresa el 2001.

El 20 de juliol del 2004 la Generalitat va aprovar definitivament una modificació del PGM que permetia passar de 30.000 a 234.000 metres quadrats edificables.

A la primeria d’abril del 2005, la promotora Sacresa va iniciar les obres dins l’àmbit sud del Pla CAUFEC. Un any després, va procedir al desbrossament de la zona nord, a la falda de Sant Pere Màrtir, més propera al Parc de Collserola. En el darrer any han continuat les obres d’urbanització.

Pla CAUFEC

El Pla CAUFEC-Porta Barcelona serà un nou barri a l'entrada de Barcelona, que abraçarà 39,5 ha de terreny entre els barris de Finestrelles, Ciutat Diagonal d'Esplugues. La urbanització inclou la construcció de 709 habitatges, 125 dels quals seran de promoció municipal i s'ubicaran al costat de la carretera de Laureà Miró. Els pisos de venda lliure es construiran als sectors nord i sud del barri, és a dir, al costat de l'Hospital de Sant Joan de Déu o entre la ronda de Dalt, la carretera Laureà Miró i el límit amb l'Hospitalet.

El Pla urbanístic està dividit en dos sectors, separats per l’autopista AP-2. A la zona nord es concentraran 90.000 m2 d'oficines, que promourà Sacresa en règim de lloguer, i 67.800 m2 de sostre residencial (529 habitatges). A la zona sud, entre l'autopista, la ronda i Laureà Miró, es farà un centre comercial i d’oci, amb 59.000 m2 de sostre, i 180 habitatges més, dues terceres parts dels quals amb algun règim de protecció oficial.

El projecte preveu la construcció de dues torres de 92 m d’alçada i 25 plantes, projectades per l’arquitecte Ricardo Bofill, per a activitat empresarial i hotelera, sis blocs de 28 m (set plantes) per a oficines, setze edificis de 28 m per a habitatges, un centre comercial de vuit plantes (quatre soterrades) i tres blocs d'habitatges de disset plantes.

El planejament també preveu crear una gran zona verda, principal reivindicació dels veïns que, resseguint l’avinguda Jacint Esteve, farà de corredor verd del parc de Collserola. S’habilitaran tres passos subterranis per a evitar la congestió viària.

En paraules de l’Alcaldessa Pilar Díaz (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), el pla “ha de permetre la creació de 6.000 llocs de treball i la preservació de corredors verds perquè la gent pugui accedir més còmodament al Parc de Collserola".

Un pla polèmic des de l’inici
Des de l’inici, l'Associació de Veïns de Finestrelles va qualificar l’operació d’especulativa i va impulsar la creació de la Plataforma Diagonal-Ponent, integrada per setze entitats de les zones limítrofs entre el barri de les Corts de Barcelona i els municipis de Sant Just Desvern, Esplugues i l'Hospitalet del Llobregat. Aquest moviment cívic, juntament amb la Plataforma Popular contra el Pla CAUFEC formada poc després, es va mostrar molt actiu per tal d’aturar el projecte i demanar al Govern de la Generalitat una moratòria de tots els plans urbanístics que afectaven la zona nord-oriental de Barcelona. Els veïns van exigir que es tingués en compte la remodelació conjunta de l’àrea, i no municipi per municipi; criticaven l’excessiva edificabilitat i vaticinaven que la xarxa viària actual no podrà absorbir l'augment de trànsit que comportarà el projecte.

A final de desembre del 2004 aquestes entitats van interposar un segon contenciós davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra el Pla CAUFEC, que va ser definitivament refusat per aquest tribunal el juliol del 2005, moment en el qual els detractors del projecte van apel•lar al Suprem, que l’any 2007 encara no havia deliberat. A partir d’aquell moment, l’activitat s’intensificà: revistes informatives, pàgines web, esmorzars populars, xerrades, concentracions, talls de vials i autopistes, acampades, aparicions als mitjans de comunicació, intervencions als plens, etc.

Des del 2006 i especialment durant el 2007, la campanya de protesta es va encauar en un moviment civil crític d’abast metropolità que, sota el lema “Tot està fatal, passem a l'acció”, pretén denunciar l'especulació i protestar per “la destrucció del territori a través de la construcció d'infraestructures destinades a afavorir les mans privades”. Conjuntament, doncs, es critiquen també altres grans projectes immobiliaris que afecten els municipis contigus, com la TRANSFORMACIÓ URBANA DE CAN RIGALT i el de la Pota Nord a l’Hospitalet, el PLA URBANÍSTIC DE LA VALL DE SANT JUST, o el projecte del Camí de la Torre Melina a Barcelona, entre altres.

S’intensifica la campanya de desobediència civil: “Tot està fatal. No al Pla CAUFEC”

Durant el 2007 la Plataforma Popular contra el Pla CAUFEC va programar i executar diverses accions de desobediència civil al municipi en protesta pel que va qualificar de “menyspreu i el silenci de les institucions”. Es perseguia, així, ”difondre el conflicte, informar-ne i cridar a participar en la lluita contra el Pla CAUFEC”.

Entre les accions que van tenir més repercussió als mitjans, destaquen les ocorregudes durant el mes de maig. El dilluns 14, dues persones es van encadenar al balcó de l'Ajuntament d'Esplugues: pretenien que l'alcaldessa es comprometés per escrit a suspendre la tramitació del pla urbanístic. Dos dies més tard, tres joves es van penjar durant 24 hores a l’edifici Tres Torres d’Esplugues ―emblemàtic del municipi―, tot desplegant una pancarta amb el lema “Tot està fatal. No al Pla CAUFEC.” En ambdós casos va ser requerida la intervenció d’efectius dels Mossos d'Esquadra, Bombers i agents de la Policia Local. Finalment, la tarda del 20 de maig, centenars de manifestants disfressats de pallasso van fer una cercavila per protestar contra el pla, cridant consignes com ara “Pilarín, prou d'especular”.

En relació amb aquests fets, Pilar Díaz va declarar que “el pla ha estat aprovat legalment per l'Ajuntament i la Generalitat”; els manifestants “poden discrepar del projecte, però tenen totes les vies per expressar-ho democràticament, no pas creant perjudicis a l'ordre públic i danys a la casa consistorial”.

Cap a la tardor, en resposta a la continuada activitat constructora, es van reprendre les protestes. Aquest cop, centenars de persones es van manifestar el dissabte 6 d’octubre, en van trencar les tanques i van ocupar la zona d’obres. El portaveu de la Plataforma contra el Pla, Jordi Vila, en declaracions recollides per Europa Press, va manifestar que “l'Ajuntament no ha defensat els interessos dels ciutadans i ha aprovat un pla que destrossa Esplugues”. Dijous 8 de novembre, una trentena de manifestants disfressats de pallassos van aturar novament les obres durant tres hores.

A final d’any, un total de 28 activistes tenien diverses causes pendents fruit d’onze accions relacionades contra el Pla CAUFEC, entre delictes o faltes imputats pels Mossos d’Esquadra i expedients administratius promoguts per l’Ajuntament. Tanmateix, en dos judicis, l’Ajuntament es va personar com a acusació particular i estava pendent que ho fes en un altre.

Previsions de futur
A final d’any, encara no hi havia un calendari de finalització d’obres. Tanmateix, el govern local va incloure els 125 habitatges de promoció pública previstos en el projecte en la redacció del Pla municipal d’habitatge per al període 2007-2012. D’altra banda, en el darrer ple de l’Ajuntament, a mitjan desembre, va ser presentat i aprovat el pressupost municipal per al 2008, per un total de 50,9 MEUR i un increment respecte de l’any 2007 de 16,4 MEUR més. D’aquest increment, s’atribueixen 8 MEUR a les llicències d’obres que generarà el Pla CAUFEC. Segons va explicar l’equip de govern, el pla “continuarà generant beneficis durant un o dos anys”.

Per la seva part, la Plataforma Popular contra el Pla CAUFEC preveia continuar el seu activisme durant el 2008.

Més informació
lescorts.com/elraco/manifest.htm
www.ajesplugues.es
www.collserola.org/caufec_doc.html
www.collserola.org/salvemelparcnatural
www.noalplacaufec.net
www.sacresa.com
www.sacresa.com/residencial/portabc2.html
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame
Fotogaleria relacionada