Dissabte 20 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA URBANÍSTIC PORTA DE BARCELONA-CAUFEC (ESPLUGUES DE LLOBREGAT)
Maria Xalabarder

Actualitzat a 31/12/2004

Després de dotze anys de tràmits administratius, la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya dóna llum verd al Pla Porta de Barcelona-CAUFEC, que està previst que es desenvolupi al barri de Finestrelles, al terme municipal d'Esplugues de Llobregat. Les associacions de veïns fa anys que s'oposen a la urbanització d'aquest àmbit i titllen el Pla d'especulatiu.

Articles posteriors 2006, 2007, 2008

Esplugues de Llobregat, que el 2004 tenia gairebé quaranta-sis mil habitants, és un municipi situat sota la serra de Collserola, en una de les àrees més densament poblades del continu urbà metropolità, entre els municipis de Barcelona a l’est, Sant Just Desvern al nord, Sant Joan Despí i Cornellà de Llobregat a l’oest i l’Hospitalet de Llobregat al sud.

A l’inici de la dècada dels noranta, l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat va arribar a un acord amb la companyia elèctrica FECSA per a soterrar les línies d’alta tensió i les divuit torres que travessen el barri de Finestrelles, camí de l’estació elèctrica de l’Hospitalet nord, a l’àrea de CAN RIGALT. L’àmbit el formaven 39,5 ha de sòl situat a la falda de la muntanya de Sant Pere Màrtir, entre l’avinguda dels Països Catalans, la B-20 (ronda de Dalt), l’autopista A-2 i el carrer Laureà Miró, on havien estat situats els desapareguts càmpings Barcino i Motocros.

El sòl pertanyia a la societat CAUFEC (acrònim de l’empresa francesa Cauval i de Fecsa). Inicialment, l’acord per a compensar la despesa de soterrar les línies d’alta tensió, valorada en 42 milions d’euros, va portar l’equip de l’Ajuntament d’Esplugues a sol·licitar una modificació puntual del Pla general metropolità (PGM) que permetés transformar la classificació del sòl, i convertir el primer sòl de sistemes a sòl urbanitzable amb una edificabilitat total de 30.000 m2.

Poc temps després, en formalitzar-se l’acord, l’edificabilitat total acordada va multiplicar per vuit la xifra inicial, cosa que va sorprendre i indignar les associacions de veïns. El projecte, després de diverses vicissituds i transformacions, va estar aturat durant força temps i se’n va intentar reduir la possible edificabilitat. Els propietaris, davant la indeterminació, van portar el cas al Tribunal Europeu de Justícia, que va emetre una sentència que obligava la Generalitat a indemnitzar els propietaris amb 42 milions d’euros si el Pla s’havia de retirar. Posteriorment, l’any 2001 CAUFEC va vendre el sòl a la immobiliària Sacresa.

Les mobilitzacions en contra d’aquest Pla les van iniciar les associacions de veïns de Finestrelles, la Miranda i Ciutat Diagonal, a les quals més tard es van afegir les associacions de veïns del barris del Centre d’Esplugues, Can Clota i Can Vidalet. Les associacions de veïns resumien els arguments per a oposar-se al Pla en quatre punts: el projecte destruïa una de les entrades al Parc de Collserola des d’Esplugues, el volum d’edificabilitat prevista produiria un col·lapse a les vies del ponent de Barcelona, el Pla no preveia equipaments ni serveis d’interès social i el sostre dedicat a habitatge era molt inferior al sostre comercial i d’oficines. A base de la interposició de recursos contenciosos administratius, els veïns han demanat la reducció de la superfície construïda i han rebut el suport de les federacions d’associacions de veïns de l’Hospitalet de Llobregat, Barcelona i del Baix Llobregat.

El Pla Caufec el 2004
El 20 de juliol del 2004 la Generalitat va aprovar definitivament la modificació del Pla general metropolità que al final establia en 234.000 els metres quadrats edificables. El pla urbanístic aprovat tenia el nom Porta de Barcelona-CAUFEC i estava dividit en dos sectors, separats per l'autopista A-2. A la zona nord es concentrarien 90.000 m2 d'oficines, que havia de promoure Sacresa en règim de lloguer, i 67.800 m2 de sostre residencial, 529 habitatges. A la zona sud, entre l'autopista, la ronda i Laureà Miró, es faria un centre comercial i d'oci, amb 59.000 m2 de sostre i 180 habitatges més.

El projecte preveia la construcció de dues torres de 92 m d'alçada i vint-i-cinc plantes, projectades per l'arquitecte Ricardo Bofill, per a activitat empresarial i hotelera, sis blocs de 28 m (set plantes) per a oficines, setze edificis de 28 m per a habitatges, un centre comercial de vuit plantes (quatre soterrades) i tres blocs d'habitatges de disset plantes.

El Pla aprovat també preveia crear una zona verda que resseguís l'avinguda Jacint Esteve, com a passadís de connexió amb el Parc de Collserola, per a satisfer la principal reivindicació dels veïns. Estaven previstos tres passos subterranis per a evitar la congestió viària.

Les reaccions
L'alcalde d'Esplugues de Llobregat, Lorenzo Palacín (PSC), va valorar molt positivament el projecte, entenent que havia d'implicar un increment de l'activitat empresarial, generar llocs de treball i promoure una major oferta comercial i també que incloïa el compromís de restaurar la masia de Can Oliveres. A més, el 10% d'edificabilitat que Sacresa havia de cedir al consistori permetria edificar cent vinti-cinc pisos protegits i recaptar cada any 1,8 milions d'euros pel lloguer d'oficines.

L'Associació de Veïns de Finestrelles, però, no compartia aquesta opinió i va qualificar l'operació d'especulativa. Segons va declarar el seu president, Josep Anguera, el projecte era "el disbarat més gran de l'urbanisme de Barcelona". Els veïns demanaven un disminució de la superfície construïda i repetien que la xarxa viària actual no podria absorbir l'augment de trànsit que comportaria el projecte i l'impacte que tindria en l'entrada i sortida de Barcelona per la Diagonal.

A final de maig, les entitats veïnals, que formaven part de la Plataforma Diagonal-Ponent, integrada per setze entitats de les zones limítrofs entre el barri de les Corts de Barcelona i els municipis de Sant Just Desvern, Esplugues i l'Hospitalet de Llobregat, va demanar al Departament de Política Territorial i Obres Públiques una moratòria per a aturar els plans urbanístics que afecten aquesta zona nord-occidental de Barcelona. Els veïns van demanar que es tingués en compte la remodelació conjunta de tota l'àrea i que no es fes municipi per municipi, fent referència als cinc projectes que ells anomenaven "macroimmobiliaris" que els afectaven a més del Pla CAUFEC: PLA URBANÍSTIC DE LA VALL DE SANT JUST; TRANSFORMACIÓ URBANA DE CAN RIGALT a l'Hospitalet; la Porta Nord de l'Hospitalet, i el Camí de la Torre Melina a Barcelona. La plataforma Diagonal Ponent estava integrada per l'Associació de Veïns de Can Vidalet, de Collblanc-Torrassa, de Pubilla Cases, del Camp Nou, de les Corts, de l'avinguda de Xile, del Racó de les Corts, del barris de la Mercè, SOS Monuments, la Plataforma Ciutadana contra el Projecte Barça 2000, la Plataforma Cívica en Defensa de la Vall de Sant Just, la Plataforma d'Entitats de les Corts, la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona i la Federació d'Associacions de Veïns de l'Hospitalet.

Les darreres mobilitzacions acaben amb dues persones detingudes
El 20 de novembre les associacions de veïns van convocar la premsa en una protesta davant les oficines de Sacresa, on es van plantar arbres envoltats de ciment per a simbolitzar el que creien que el projecte podria significar per a la serra de Collserola: una barrera de formigó i més congestió urbana. Els diferent ponents que intervingueren en la convocatòria van explicar la relació del Pla CAUFEC amb la resta de propostes a l'àrea de ponent de Barcelona, denunciant que aquest conjunt de propostes, que podien significar la construcció de fins a quatre mil nous habitatges, no tenien un pla d'equipaments i serveis associat. També van denunciar el que ells consideraven que era el denominador comú dels plans, la coordinació entre constructores i administracions.

En finalitzar l'acte i mentre una part dels participants tornaven a Esplugues amb tramvia repartint fulls informatius, els Mossos d'Esquadra van detenir el comboi i van obligar-los a baixar. Vint persones foren retingudes, de les que deu anaren a comissaria i dos joves van ser detinguts Els joves foren acusats de lesions i atemptat. El judici ràpid s'havia de celebrar el 14 de gener de 2005.

A final de desembre les entitats veïnals van interposar el segon contenciós davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra el Pla CAUFEC. Amb tot, la promotora Sacresa preveia començar a executar el pla CAUFEC a principi del 2005.

Més informació
lescorts.com/elraco/canrigalt.htm
www.sacresa.com
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Fotogaleria relacionada