Divendres 28 d ' Abril de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA URBANÍSTIC MUNTANYANS II (TORREDEMBARRA)
Juli Valdunciel

Actualitzat a 31/12/2005

Articles posteriors 2006, 2007, 2008, 2009, 2011, 2014

La Comissió Territorial d'Urbanisme de Tarragona suspèn l'aprovació definitiva del projecte d'urbanització dels Muntanyans a Torredembarra pel risc d'inundacions. Aquesta decisió genera desacord entre l'Ajuntament de Torredembarra i el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP), el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya (DMAH), mentre els grups ecologistes demanen la total protecció de l'espai. El DMAH negocia perquè el Ministeri de Medi Ambient inclogui l'adquisició dels Muntanyans en una partida pressupostària per protegir espais d'interès natural. A final d'any, els ecologistes aconsegueixen que l'Ajuntament de Torredembarra aprovi una moció que demana a l'Estat la compra d'aquest espai per poder-lo preservar.

El projecte d’urbanització els Muntanyans II inclou una superfície de sòl de 168.278 m2 que es localitza a l’extrem nord del municipi de Torredembarra, entre la carretera N-340, la via del tren i l’Espai d’Interès Natural (PEIN) Platja de Torredembarra.

L’espai PEIN Platja de Torredembarra incloïa inicialment 35 ha de franja litoral de la zona de domini marítim i terrestre cedides per l’antic Ministeri d’Obres Públiques (MOPT) a la Generalitat el febrer de 1993 i també uns terrenys propers a la urbanització Clara-Mar que havien estat classificats com a parc urbà, a prop d’uns terrenys urbanitzables programats, i que en desenvolupar-se van permetre sumar els classificats com a parc urbà a la cessió del MOPT.

El 2002 es va aprovar la revisió del Pla general d’ordenació urbana (PGOU) de Torredembarra, en el qual s’incloïen els plans parcials els Muntanyans I i els Muntanyans II, que preveien la construcció de quatre-cents i cinc-cents seixanta habitatges, respectivament. De fet, el nou Pla general actualitzava el Pla parcial que ja preveia el PGOU anterior i que no s’havia desenvolupat per la mobilització del Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes del Camp (GEPEC). El desembre de 2004, quan ja s’havia iniciat la urbanització del primer sector, la Comissió Territorial d’Urbanisme de Tarragona (CTUT) va denegar l’aprovació definitiva del Pla parcial els Muntanyans II al·legant que un informe de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) declarava l’espai inundable i instava l’Ajuntament a reordenar el projecte.

L’àmbit dels Muntanyans és un dels darrers espais que permet connectar, a través del torrent de Can Gibert, la franja litoral amb les zones forestals de l’interior i forma part d’un ecosistema més ampli de dunes i aiguamolls, que ha estat objecte de conflicte per un projecte d’URBANITZACIÓ A L’ÀMBIT DEL GORG DE CREIXELL. Aquest conflicte va finalitzar el 2005 amb la inclusió d’aquest espais al PEIN Platja de Torredembarra.

El conflicte entre l'Ajuntament i la Generalitat
A principi de 2005, l’Ajuntament de Torredembarra va recórrer la decisió de la Comissió d’Urbanisme perquè considerava que les modificacions tècniques que demanava no s’ajustaven al PGOU –aprovat dos anys abans– ni es basaven en informes tècnics. Tanmateix, al consistori no hi havia unanimitat. El Consell Municipal de Sostenibilitat de Torredembarra juntament amb el grup municipal Alternativa Baix Gaià (ABG) –l’única formació que va votar en contra de l’aprovació inicial del projecte– reclamaven al Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) que utilitzés tots els mecanismes legals i econòmics per incloure la zona dins del PEIN Platja de Torredembarra. L’alcalde, Manuel Jiménez, del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), va reiterar que acataria la decisió final del DPTOP o que, altrament, retiraria el recurs si l’Ajuntament no havia de fer front a les indemnitzacions. Mentrestant, la promotora granadina Vegas del Guadaira estava pendent d’iniciar les obres d’urbanització.

Les posicions al Govern de la Generalitat també eren divergents. Mentre el conseller del DMAH, Salvador Milà, assegurava en una carta dirigida al conseller de PTOP, Joaquim Nadal, que la protecció de l’espai era prioritària, la Direcció General d’Urbanisme volia trobar una sortida consensuada amb la promotora per no haver de fer front a les indemnitzacions.

La mobilització dels ecologistes
El mes de març es creava la Plataforma Salvem els Muntanyans, impulsada des de l’associació ecologista GEPEC, per demanar l’aturada del projecte d’urbanització. Els ecologistes argumentaven que l’espai inclòs dins del Pla parcial també formava part de la zona humida PEIN dels Muntanyans i, a més, d’un corredor biològic que passava pel torrent de Can Gibert i arriba fins a la zona rural de la Pobla de Montornès. Per demostrar-ho es basaven en un estudi del grup de recerca Risknat de la Universitat de Barcelona que posava de manifest tant el risc d’inundació com la funcionalitat d’aquest espai com a corredor biològic.

La Plataforma va realitzar diversos actes de mobilització als quals es van afegir altres col·lectius locals: manifestació el mes de març pels carrers de Torredembarra i caminada popular al maig pel torrent de Can Gibert. Tot plegat culminava el mes d’abril amb la presentació a l’Ajuntament de dues mil cinc-centes signatures de suport a la paralització del projecte.

El mes de juny, els ecologistes van obtenir del Ministeri de Medi Ambient l’estudi encarregat l’any 2000 a l’empresa Control Ingeniería y Proyectos SA (CIPSA) Proyecto de recuperación del espacio comprendido entre la playa de Torrdembarra y els Muntanyans. L’estudi, que certificava l’interès natural dels espais urbanitzables els Muntanyans I i II, en proposava l’expropiació, que xifrava en uns 9 MEUR, com a solució per poder preservar-los. La Plataforma denunciava el fet que aquesta informació no s’hagués tingut en compte el 2002 a l’hora de redactar el PGOU. L’Ajuntament al·legava que no hi havia constància que l’informe hagués entrat al registre.

El 14 de juny, 27 ha de la zona del gorg de Creixell van ser declarades espai d’interès natural i integrades dins del PEIN Platja de Torredembarra.

La nova proposta del Departament de Política Territorial i Obres Públiques
A mitjan estiu, el conseller de PTOP, Joaquim Nadal, va presentar una nova proposta. Es tractava de crear un corredor biològic d’uns cent metres que mantingués la protecció dels Muntanyans i del Gorg i que, alhora, respectés els drets adquirits per la promotora.

La Plataforma s’hi va oposar i va anunciar que si continuava endavant el projecte presentaria un recurs contenciós administratiu. Segons els ecologistes, el projecte es podia aturar apel·lant a l’article 9 de la LLEI D’URBANISME, que prohibeix urbanitzar i edificar en zones inundables, i també a la Llei 12/1985, d’espais naturals, que regula les zones annexes als espais protegits.

Al cap d’uns dies, l’empresa promotora, que també havia recorregut la suspensió davant la del DPTOP, presentava una nova proposta: l’ampliació del corredor biològic de 18 a 90 m i una reordenació de l’espai edificat que mantenia la xifra inicial de cinc-cents cinquanta habitatges, amb un increment del nombre d’habitatges plurifamiliars per compensar-ne la retallada. Alhora, però, feia públic que en cas de ser expropiada, el preu dels terrenys, segons l’edificabilitat prevista, podia ser superior als 100 MEUR.

L'entrada en joc del Ministeri de Medi Ambient
A final d’estiu, el conseller del DMAH, Salvador Milà, anunciava que el Ministeri de Medi Ambient estava disposat a comprar el 50% de la zona afectada pel Pla parcial Muntanyans II. La Plataforma va rebre amb optimisme la notícia però va afirmar que continuaria les mobilitzacions fins que es declaressin no urbanitzables tots els terrenys dels Muntanyans, des de Torredembarra a Creixell.

L’alcalde, Manuel Jiménez (PSC), es va queixar per la manca d’informació rebuda sobre les negociacions amb el Ministeri de Medi Ambient. A més, es mostrava escèptic amb les solucions proposades perquè, segons ell, part dels terrenys del Pla parcial ja havien estat cedits a l’Ajuntament. Alhora, el Consistori va anunciar un pla amb un pressupost de 109.000 euros –subvencionats en part pels DMAH i DPTOP– per millorar l’accés i els itineraris a la zona PEIN.

Paral·lelament, els grups d’Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV) i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) negociaven al Congrés dels Diputats una partida pressupostària destinada a la compra dels terrenys. El mes de novembre, el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) i ERC acordaven presentar una esmena conjunta als pressupostos de l’Estat de 2006 a fi de destinar 20 MEUR per comprar espais oberts sota pressió d’urbanització emparant- se en la Llei 22/1988, de costes. La política del Ministeri de Medi Ambient d’adquisició espais situats en la zona de domini marítim i terrestre es plantejava com una solució a altres casos similars, com la URBANITZACIÓ CLUB MEDITERRANÉE (CADAQUÉS) I L’ESPAI D’INTERÈS NATURAL PINYA DE ROSA (BLANES). La Plataforma Salvem els Muntanyans es congratulava de la notícia però avisava que presentaria un contenciós administratiu, juntament amb Greenpeace, si mai en començaven les obres.

En aquest nou marc, el DMAH presentava una nova proposta perquè l’Estat comprés la meitat dels terrenys afectats pel Pla parcial i es reduís l’edificació de 80.773 m2 a 20.500m2 de sostre. El projecte, que tenia en compte les afectacions de terrenys per on passava el torrent de Can Gibert i les cessions previstes per la llei, proposava una requalificació de 83.018 m2 –gairebé la meitat del Pla parcial– com a sòl no urbanitzable.

L'Ajuntament de Torredembarra aprova una moció per demanar a l'Estat que compri els Muntanyans
A final de novembre, la Plataforma Salvem els Muntanyans va presentar una moció, per ser debatuda en el ple, que instava l’Ajuntament a demanar públicament la compra dels terrenys. En el ple de desembre, la Plataforma i els grups de l’equip de govern, PSC i Grup Independents per Torredembara (GIT), van presentar dos textos que coincidien, d’entrada, en la voluntat de preservar l’espai. Tanmateix, no es va arribar al consens. D’una banda, PSC i GIT demanaven la retirada del text presentat per la Plataforma, ja que segons el regidor d’Urbanisme, Ramon Ripoll (PSC), posava sota sospita de corrupció la gestió municipal. De l’altra, els ecologistes no acceptaven la proposta de PSC i GIT, ja que no demanava explícitament la compra de tot l’espai dels Muntanyans sinó que instava el conseller de PTOP a resoldre el conflicte. La Plataforma no va acceptar retirar el text de la moció, la qual cosa va obligar a fer una votació. Finalment, l’11 de desembre, l’Ajuntament de Torredembarra, amb els vots a favor de dos dels grups de l’equip de govern, ERC i ABG, i de Convergència i Unió (CiU), va acabar aprovant la moció presentada per la Plataforma Salvem els Muntanyans que demanava al Ministeri de Medi Ambient que comprés el conjunt dels terrenys afectats pel Pla parcial Muntanyans II.

Un cop presentada la moció, l’assumpte ha quedat en mans de Generalitat i l’Ajuntament, que, a partir de gener de 2006, hauran de presentar un projecte de compra d’acord amb els propietaris. La possible compra de l’espai que ocupen els plans parcials Muntanyans I i II permetria una nova ampliació de l’Espai PEIN Platja de Torredembarra i Creixell.

Més informació
www.gepec.org
www.greenpeace.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Fotogaleria relacionada