Dissabte 20 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA URBANÍSTIC EL GRAELL (VIC)
Helena Cruz

Actualitzat a 31/12/2007

Davant l’aprovació del projecte d’urbanització del sector del Graell el desembre de 2006, la primavera de 2007 els veïns del nucli de la Guixa-Sentfores constitueixen la Plataforma Preservem la Guixa-Sentfores i organitzen caminades per la zona. El mes de novembre es paralitzen les obres d’urbanització davant l’autorització de la Direcció General del Patrimoni Cultural de fer una intervenció arqueològica preventiva al Graell per a avaluar la possibilitat de recuperar les restes del complex arquitectònic del molí medieval, el mas i l’ermita romànica de Sant Llorenç de Boada. L’Ajuntament de Vic aprova la protecció com a bé cultural d’interès local de l’indret.

Antecedents 2006

El sector del Graell està situat a l’oest del nucli urbà de Vic (Osona), entre l’antiga carretera N-152 i el límit del municipi. El sector delimitat pel Pla parcial del Graell té una extensió de 20,11 ha i limita al nord amb la carretera de la Guixa i el riu Mèder, a l’est amb el vial d’enllaç de l’antiga N-152 i a l’oest amb la variant C-17.

La Guixa és un nucli que fou municipi independent fins al 1936, quan s’annexionà a Vic. Té una població de 450 habitants i es troba aïllat del nucli urbà de Vic, mantenint els trets propis d’una població rural.

El Pla general d’ordenació urbana (PGOU) de Vic de 1981, encara vigent avui, no preveia la urbanització dels terrenys de l’oest del terme. El juliol de l’any 2003 es va aprovar una modificació puntual a l’efecte de la posada en funcionament de la C-17 i l’eix Transversal perquè la variant obria les expectatives sobre un sòl que al PGOU es considerava “fora ciutat” i que havia de passar a formar la façana de ponent de Vic.

La modificació proposava quatre nous eixos d’accessibilitat a la ciutat. Un el constituïa la carretera de la Guixa-Sentfores i pretenia consolidar-hi un model de creixement urbà amb densitat baixa, construint una morfologia lineal entre el nucli consolidat de Vic i el nucli de la Guixa. Un altre eix important el formava la carretera de Prats de Lluçanès, on s’hi preveia dissenyar la nova entrada de ponent a la ciutat des de la variant C-17 i dissenyar, també, una trama urbana que s’adeqüés a la devesa i els horts riberencs del riu Mèder.

Entorn d’aquests eixos, la modificació puntual reclassificava diversos sectors, entre els quals el Graell. L’aprovació l’any 2004 del Programa d’actuació urbanística municipal (PAUM) va incorporar les modificacions introduïdes i preveia l’elaboració de diversos plans parcials que completarien la urbanització de Vic fins a la nova variant C-17. En total, s’hi preveia un creixement d’uns 10.000 habitants.

La configuració de la façana ponent de Vic
L’any 2005, l’Ajuntament de Vic va aprovar la unitat d’actuació del Vivet, un sector de 4,7 ha situat a la sortida del nucli de la Guixa que preveia ordenar un nou creixement urbà, amb 121 habitatges, que donés una façana a l’accés oest de la Guixa. L’any següent, s’aprovà la unitat d’actuació del Clarà, el sector que uneix el Graell amb l’entrada de la Guixa. Amb una extensió de 9 ha, preveia la construcció de 181 habitatges.

A causa de la formació del nou govern municipal, durant l’any 2007 es va aturar el procés d’aprovació dels altres dos plans urbanístics que hi havia pendents a la zona, el del Pujolar i el de Can Serè. Amb una extensió de 3,2 ha i 18,9 ha, respectivament, el PAUM preveia que acollissin 130 i 474 habitatges.

A la zona nord del Graell, entorn de la carretera de Prats, es preveien dos plans urbanístics més. El Pla parcial de Sant Sixt i el de la Bòbila. El primer, amb una previsió de 644 habitatges, fou aprovat inicialment l’any 2006 però a final de 2007 encara restava a l’espera de l’aprovació definitiva. El segon, just al nord del Graell, a l’altra riba del riu Mèder, el PAUM en preveia l’aprovació durant l’any 2008 i hi estimava la construcció de 900 habitatges

El Pla parcial del Graell
El Pla parcial del sector el Graell, promogut per l’Institut Català del Sòl (INCASOL), fou aprovat per l’Ajuntament el mes de maig de 2006. El Pla pretenia perllongar a través d’un model urbanístic amb densitat moderada el nucli urbà de Vic fins a connectar amb el nucli de la Guixa-Sentfores.

El Pla parcial destinava el 79,1% de les 20,11 ha de terreny a zona verda, equipaments i sistema viari i el 20,9% restant a sòl residencial i activitats econòmiques. Preveia la construcció de 1.308 habitatges, dels quals 529 serien en diversos règims protegits, i acolliria entorn de 3.500 habitants. Al llarg del traçat de l’autovia C-17 es disposava una franja de 30 m que funcionaria com a barrera sònica.

L’inici de les mobilitzacions
La primavera del 2007 es va crear la Plataforma Preservem la Guixa-Sentfores quan es van conèixer els plans urbanístics que afectaven la zona i que en pocs anys multiplicarien la població del nucli rural per sis. L’objectiu de la plataforma era valorar i preservar el sòl agrícola i el patrimoni que pervivia a la zona i vetllar pel creixement limitat del nucli de la Guixa d’acord amb la tipologia constructiva del poble.

La Coordinadora per la Defensa del Territori, que agrupava diverses plataformes i organismes que s’oposaven a projectes urbanístics i d’infraestructures a Osona, va convocar una manifestació conjunta per tal de fer arribar als polítics les seves inquietuds i reivindicacions, demanar un replantejament del model de desenvolupament imposat –que en la seva opinió representava exportar la saturació urbanística de les comarques metropolitanes vers l’interior– i reclamar l’inici d’un debat públic vinculat als diversos projectes que afectaven la comarca.

El mes d’agost, l’INCASOL va iniciar les obres d’urbanització del Graell. A la tardor, la plataforma Preservem la Guixa-Sentfores va organitzar una caminada de reconeixement de l’antiga sèquia i del camí de ribera del Mèder que limita amb el sector del Graell amb l’objectiu de conscienciar els habitants de la pèrdua de patrimoni natural que representava la urbanització del sector i denunciar l’afectació de les restes del mas i l’església romànica de Sant Llorenç de Boada i del molí medieval adjacent que s’estimava que existien a la zona.

Aturada de les obres

Davant la verificació de l’existència de les restes arqueològiques amb l’inici de les obres d’urbanització, la Plataforma va denunciar la necessitat preservar-les. El mes de novembre, la Direcció General del Patrimoni Cultural va autoritzar de fer una intervenció arqueològica de caràcter preventiu per a avaluar la possibilitat de recuperar les restes. Com a conseqüència, l’Ajuntament de Vic va decretar l’aturada de les obres d’urbanització. Davant d’aquest fet, el Conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), va cancel•lar la visita que tenia prevista de fer a l’Ajuntament per mostrar el seu malestar. Pocs dies més tard, l’alcalde de Vic, Josep Maria Vila d’Abadal (Convergència i Unió, CIU), i el director de l’INCASOL, Miquel Bonilla, van acordar aixecar la suspensió decretada per reprendre les obres, mantenir la suspensió d’obres a les restes arqueològiques i, finalment, vetllar per reubicar la part d’ordenació volumètrica afectada per la troballa.

El dia abans, el ple municipal de Vic va aprovar una proposta per via d’urgència que declarava protegir l’indret com a bé cultural d’interès local. La troballa de les restes, segons l’alcalde Vila d’Abadal obligava “a replantejar el Graell, que suposa un creixement poc adequat”.

A final d’any les obres s’havien reprès excepte al voltant de les troballes arqueològiques, i es restava a l’espera de la conclusió de les investigacions arqueològiques per determinar-ne les actuacions necessàries i de la realització d’una nova reparcel•lació que inclogués la reubicació de la part d’ordenació volumètrica afectada per la protecció del complex arquitectònic de Sant Llorenç de Boada.

Més informació
preservemsentfores.bloc.cat/
www.vic.cat/urbanisme/index/index.asp
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Osona
Fotogaleria relacionada