Dilluns 19 d ' Agost de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA URBANÍSTIC DELS MUNTANYANS (TORREDEMBARRA)
Arnau Urgell - Mercè Mauri

Actualitzat a 31/12/2007

L'aprovació definitiva del Pla parcial Muntanyans II no suposa l'aturada de les accions judicials, polítiques i populars per a evitar-ne la construcció, entre les quals destaca la petició parlamentària que almenys els espais lliures del Pla passin a formar part de la Xarxa Natura 2000, dues noves manifestacions pels carrers de Torredembarra o la denúncia a la Comissió Europea per la manca d'avaluació d'impacte ambiental. A final de 2007 el Ministeri de Medi Ambient es compromet a destinar 10 MEUR per l'adquisició de part dels terrenys, fet que podria solucionar un conflicte que s'allarga des de desembre de 2004.

Antecedents 2005, 2006

Articles posteriors 2008, 2009, 2011, 2014

El Pla parcial els Muntanyans II ocupa 16,83 ha i preveu la construcció de 543 habitatges al paratge del torrent d’en Gibert, al municipi de Torredembarra (el Tarragonès). El desembre de 2004 la Comissió Territorial d’Urbanisme de Tarragona (CTUT) va suspendre’n l’aprovació provisional pel risc d'inundabilitat.

Després d'un recurs de la promotora el desembre de 2006, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) aprovava definitivament el Pla, tot i que les accions judicials, parlamentàries i populars per a evitar la urbanització continuaven. En aquest sentit destaca l'oposició de la Plataforma Salvem els Muntanyans que considerava entre altres valors la connexió biològica del paratge entre la platja i els espais agraris interiors.

L'any comença amb noves mobilitzacions
El 2007 es va iniciar amb una manifestació convocada per l'Assemblea de Joves del Baix Gaià (AJBG). Tres-centes persones van exigir la suspensió del Pla parcial. En el manifest que va cloure la marxa es va carregar contra el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) “per no moure ni un dit” a l’hora d’afavorir la compra dels terrenys afectats i contra Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Convergència i Unió (CiU), als qual es va acusar de “doble joc” pels interessos immobiliaris que segons ells tenien alguns dels seus militants.

Dies després, el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) rebutjava la inclusió dels espais verds (9,42 ha) del Pla parcial a la XARXA NATURA 2000, ja que es tractava de sòl urbanitzable delimitat amb un pla parcial aprovat. Es tractava d'una decisió “injusta”, segons el regidor de Medi Ambient de Torredembarra Lluís Suñé (Alternativa Baix Gaià, ABG), i que hauria permès minimitzar els impactes de l'execució del Pla. D'altra banda, anunciava que havia demanat una reunió amb la Direcció General de Costes per intentar de nou que el govern de l’Estat comprés la meitat dels terrenys afectats.

El 20 de gener, l’inici de la construcció del pas soterrat a l’N-340 que uneix la urbanització Marítima Nord amb Muntanyans II va ser entès com “el tret de sortida a les obres”. Dies després l'ABG, l'AJBG, la Plataforma Salvem els Muntanyans i el GEPEC (Grup d’Estudis i Protecció dels Ecosistemes del Camp) celebraven la primera reunió conjunta per a “crear un font comú amb què mantenir un ritme continu i intens de protestes”.

En el front jurídic la Plataforma va presentar un recurs d'alçada contra la decisió del DPTOP d'aprovar el Pla parcial. Així mateix, un bon nombre d'entitats del Camp de Tarragona van secundar la iniciativa de la Plataforma de sol•licitar al DMAH l'ampliació de l'Espai d'Interès Natural (EIN) de la platja de Torredembarra i Creixell. Entre altres qüestions, es feia referència a les directrius que el mateix Departament havia elaborat per a la protecció de connectors biològics com el que suposa el Torrent d'en Gibert.

Altrament, la pregunta realitzada per l'eurodiputat Bernat Joan (ERC) a la Comissió Europea a final de 2006 va suposar que aquesta institució enviés un requeriment a l'Estat espanyol. En aquest sentit, Stavros Dimas, comissari europeu de Medi Ambient, va declarar que estudiaria el procés de tramitació del Pla i l'existència d'avaluació d'impacte ambiental.

“Darrera oportunitat” per a protegir l'espai
El moviment en contra del Pla parcial Muntanyans II percebia la reunió amb el director general de Costes José Fernández com la “darrera oportunitat” per a protegir una part o el conjunt sencer de l'espai. A la trobada de Madrid, hi van assistir, a banda del regidor Lluís Suñé, el diputat d'Iniciativa per Catalunya-Verds, (ICV) Joan Herrera. El representant del Ministeri de Medi Ambient (MMA) es va comprometre a tirar endavant un estudi d'impacte ambiental amb una tramitació “d'urgència”, ja que la promotora ja havia iniciat els treballs previs.

L'alcalde de Torredembarra Manuel Jiménez (PSC) va afirmar que se n'havia assabentat a través de la premsa i que “veia molt difícil que s'aturessin les obres ja que la promotora tenia totes les llicències aprovades”.

Muntanyans al debat municipal
El conflicte va marcar tant la precampanya i campanya de les municipals com les posteriors aliances per a formar el consistori. Per exemple el 14 d'abril s'anunciava que la moció presentada per la Plataforma ―d'adhesió a la petició realitzada al DMAH― no seria debatuda en el ple de l'Ajuntament. La comissió informativa va descartar-ho amb els vots contraris del PSC, el Partit Popular (PP) i el Grup Independent de Torredembarra (GIT). Els ambientalistes ho van considerar una mostra “de dèficit democràtic”.

Tanmateix, en el ple de maig els vuit partits amb representació al consistori van aprovar per unanimitat la mateixa moció. Aquesta vegada la van presentar ERC, CiU i l'ABG i s'hi va incloure una esmena del PSC i GIT en la qual es responsabilitzava al MMA i el DMAH de les possibles indemnitzacions.

En el debat entre els vuit candidats a les eleccions del 27 de maig, Muntanyans va ser un dels temes més polèmics tot i la coincidència general de no pactar amb un alcalde que afavorís l'execució del Pla. Les propostes més innovadores van ser les del candidat republicà Gerard Ciuró ―que va suggerir la creació d'un parc natural costaner entre Altafulla i el Vendrell (PARC NATURAL DE LES TERRES DEL GAIÀ) ― i la de Maria Dolors Toda (Agrupació Democràtica Torrenca, ADT) de celebrar un referèndum popular.

Els dos grans beneficiats de les eleccions municipals van ser el PSC ―que va treure els millors resultats de la seva història― i l'ABG que passava d'un regidor a dos. Continuava, però, la gran fragmentació, amb la presència de cinc partits més: CiU, ERC, GIT, ADT i PP. Els desacords en la política urbanística i en la gestió de l'aigua van provocar que l'ABG decidís no repetir el quadripartit progressista encapçalat per Jiménez (PSC). Finalment, i després de dos mesos de negociacions, ERC entrava al govern format per PSC i GIT, que quedava a un regidor de la majoria absoluta.

Debat a la Comissió de Política Territorial del Parlament
A la primeria de juny, CiU va presentar una proposta de moció a la Comissió de Política Territorial del Parlament de Catalunya. El text, basat en la demanda de la Plataforma Salvem els Muntanyans al DMAH, proposava la catalogació de l'indret com a connector ecològic d'importància regional i el desenvolupament d'un pla de protecció de l'àrea.

Mentrestant, el 23 de juny les màquines van entrar per primera vegada a Muntanyans II. Des de la Plataforma es va relativitzar la notícia, ja que recordaven que si s'aprovava la moció presentada per CiU es podrien aturar les obres. Com a mesura de pressió, en un manifest recordaven a ERC i ICV que mesos enrere havien donat suport a la demanda realitzada al DMAH. Altrament, un centenar de persones es van manifestar el 16 de juliol pels carrers de Torredembarra. El text amb el qual es va concloure l'acte es mostrava crític amb ERC i el PSC per no haver-se involucrat en la protesta i amb CiU per “despertar ara” en la lluita contra la urbanització.

Des d’un àmbit parlamentari, ICV i ERC ―amb el suport del PSC― van presentar una esmena a la proposta de CiU en la qual s'apostava per protegir les 10 ha de zona verda, per instar a un acord entre Ajuntament i promotora, per delimitar altres zones susceptible de protecció i per promoure la declaració d'una moratòria d'un any. Tanmateix, la votació de la proposta no es va dur a terme fins al mes d'octubre.

El 20 de juliol la Fiscalia anunciava la constatació d'indicis de delicte en l'aprovació del Pla parcial. Les diligències obertes pel jutjat d'instrucció haurien de servir per a decidir si el cas s'arxivava o si es tractava en un judici. La denúncia es basava en un informe de 2001 del MMA en què es recomanava l'expropiació dels terrenys afectats pels plans parcials de Muntanyans I i II. Malgrat que aquest document va arribar en plena revisió del Pla d'ordenació urbanística municipal (POUM), cap de les sis còpies trameses pel Ministeri no van ser registrades. Aquesta investigació afectava tant l'actual alcalde com l'anterior, Miquel Àngel Lecha (CiU), així com Josep Bargalló (ERC) que en aquell moment era regidor d'Urbanisme.

De nou en el ple municipal de juliol es va tractar una moció sobre el polèmic Pla parcial. L'ABG en demanava la suspensió cautelar però només va aconseguir el suport de CiU. El PSC i ERC van votar-hi en contra al•legant la possible inhabilitació dels regidors en cas d'aturar una llicència d'obres legalment concedida. Lluís Suñé (ABG) va demanar un acte “valent i de radicalisme polític”, mentre que l'alcalde ja va advertir que, encara que la moció prosperés, es negaria a executar-la perquè era il•legal.

En aquest mateix ple una desena de joves de l'AJBG van mostrar pancartes amb lemes com “Fora polítics traïdors, aturem Muntanyans II”. Sis agents de la Policia Local van fer fora als activistes i, posteriorment, en van identificar un. Aquest militant de l'Assemblea va ser acusat de desobediència a l'autoritat en un judici que es va celebrar el mes d'octubre.

Dies després es feia públic el dictamen d'un grup d'estudiants del Màster de Dret Ambiental de la Universitat Rovira i Virgili (URV) que considerava que Muntanyans II “vulnera la normativa europea” per la manca d'un procediment d'avaluació d'impacte ambiental. En conseqüència, l'estudi recomanava a la Plataforma Salvem els Muntanyans que ho denunciés a la Comissió Europea.

En el primer ple després de vacances, l'ABG va presentar una nova moció per tal d'estudiar si el paratge és una zona humida i demanar-ne la delimitació al DMAH. El text va tenir el suport de CiU, el PP i l'ADT i el vot contrari del govern (PSC, ERC i GIT).

El 10 d'octubre es va votar finalment la proposta de resolució de CiU a la Comissió de Política Territorial. Les esmenes defensades pels tres grups del govern van limitar el pas a l'EIN als “espais lliures” del Pla i aquest fet, CiU no el va acceptar, la qual cosa va provocar que la resolució no tirés endavant. Daniel Pi, diputat d'ICV, va reiterar que presentarien les esmenes en forma de moció en la propera comissió.

10 milions per a Muntanyans II

El 6 de novembre el Partit Socialista Obrero Español (PSOE) assumia l'esmena als pressupostos del grup parlamentari d’Izquierda Unida-Iniciativa per Catalunya-Verds (IU-ICV) de 10 MEUR per l'adquisició de part del sòl afectat pel Pla. Lluís Suñé (ABG) valorava la notícia molt positivament i recordava la possibilitat de permutar terrenys, mentre que Gerard Ciuró (ERC) feia una crida al PSC i a ICV per a impulsar “la unitat d'acció entre les tres administracions”. L'alcalde Manuel Jiménez, malgrat considerar que la notícia era bona, es mostrava escèptic: “L'Ajuntament no pot aportar res en les hipotètiques indemnitzacions i tampoc no tenim terrenys per a oferir una permuta”.

Durant les darreres setmanes de l'any, les diverses administracions van continuar les converses per a intentar coordinar la seva acció per a protegir de manera parcial o total el paratge del torrent d'en Gibert. En aquest sentit, després d'una reunió entre el conseller Francesc Baltasar i els representants dels grups polítics torrencs, es va decidir constituir una comissió mixta en la qual també participaria el DPTOP. S'estudiaria la possible inclusió de les zones verdes previstes al Pla (un 56% del total dels terrenys) a l'EIN Platja de Torredembarra i Creixell, tot i que també es valoraria la protecció de sòl més enllà d'aquesta delimitació. Així mateix, es va acordar que l'Ajuntament demanés a la promotora l'aturada de les obres.

Per altra banda, l'any es tancava amb la denúncia que la Plataforma realitzava a la Comissió Europea per la manca de procediment d'avaluació impacte ambiental, tal com recomanava el dictamen de la URV. Igualment, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) acceptava a tràmit el recurs contenciós administratiu contra l'aprovació definitiva del Pla per part de la CUCT.

Més informació
ajbg.blogspot.com
alternativatorredembarra.blogspot.com
gepec.cat/muntanyans
www.gencat.net/ptop
www.torredembarra.cat
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati