Dimarts 23 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA URBANÍSTIC DELS MUNTANYANS (TORREDEMBARRA)
Arnau Urgell

Actualitzat a 31/12/2006

El 24 de març de 2006 el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) resol el recurs de la promotora Vegas del Guadaira contra la decisió de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Tarragona d’aturar l’execució del Pla parcial Muntanyans II. S’obliga a disminuir-ne més d’un 10% de sostre edificable i a concentrar els aprofitaments. D’altra banda, el mes de juliol el Ministeri de Medi Ambient (MMA) descarta l’adquisició dels terrenys per incloure’ls al Pla de protecció del litoral. Malgrat aquestes dues decisions, els grups contraris al projecte no cessen la seva activitat judicial, parlamentària i popular. Fins i tot, es presenta una interpel•lació a la Comissió Europea per tal que verifiqui que el pla urbanístic no presenta deficiències legals. L’any finalitza amb l’aprovació definitiva del text refós del Pla parcial.


Antecedents 2005

Articles posteriors 2007, 2008, 2009, 2011, 2014

El Pla parcial els Muntanyans II s’emplaça al paratge del torrent d’en Gibert, al municipi de Torredembarra (el Tarragonès), i preveu la construcció de 543 habitatges. La superfície inclosa és de 16,83 ha, un 12% de la qual forma part del Pla d’espais d’interès Natural (PEIN). El desembre de 2004 la Comissió Territorial d’Urbanisme de Tarragona (CTUT) va suspendre’n l’aprovació provisional, ja que un informe de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) considerava la zona com a inundable. El març de 2005 es va constituir la Plataforma Salvem els Muntanyans que afirmava que l’espai tenia un gran valor per la funció connectora que establia entre la platja i els espais agrícoles interiors. D’altra banda, es va obrir la possibilitat que el Ministeri de Medi Ambient (MMA) adquirís les finques per tal que no s’hi urbanitzés.

Torredembarra demana la compra de “tot” Muntanyans II
El darrer dia hàbil de l’any 2005 l’Ajuntament de Torredembarra va trametre al MMA una petició per tal que l’Administració comprés “tota” els terrenys del Pla parcial Muntanyans II. D’aquesta manera, es feia efectiu l’acord del ple de 22 de desembre de 2005 que havia prosperat amb els vots d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Alternativa Baix Gaià (ABG) –al govern municipal– i Convergència Unió (CiU) que formava part de l’oposició. Els altres dos partits del govern municipal, el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i el Grup Independent de Torredembarra (GIT) s’hi van oposar.

Per la seva banda, la Plataforma Salvem els Muntanyans continuava la seva tasca de denúncia de la urbanització del paratge litoral. El 27 de gener de 2006 va presentar un informe encarregat a la Fundació Bosch i Gimpera de la Universitat de Barcelona (UB). Miquel Salgot, coordinador de l’estudi, va afirmar “que les infraestructures han alterat el camí de l’aigua i han convertit l’espai en inundable, d’aquesta manera l’execució del Pla parcial comportaria un risc inacceptable”.

El Departament de Política Territorial resol el recurs
Joaquim Nadal, conseller del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP), va resoldre el 24 de març el recurs d’alçada de la promotora Vegas del Guadaira contra la decisió de la CTUT. Segons el director general d’Urbanisme el recurs s’estimava parcialment, i així per una banda disminuïa el sostre edificable de 80.733 a 70.000 m2 mentre que l’espai urbanitzat es concentrava en dues illes situades al costat de l’N-340 que ocuparien el 25% del sector. Segons la resolució del DPTOP, es feia compatible el desenvolupament urbanístic amb la preservació de les zones inundables i la sostenibilitat d’un entorn de gran valor ambiental.

Les reaccions no es van fer esperar. Manuel Jiménez, alcalde de Torredembarra (PSC) apuntava que l’empresa segurament tiraria endavant la construcció dels habitatges previstos i que tan sols reclamaria la indemnització per l’augment de les cessions. Així mateix considerava que la resolució era “una bona opció tant per al municipi, com per a l’empresa i per als grups contraris al projecte”. En canvi, la Plataforma Salvem els Muntanyans no coincidia amb l’opinió de l’alcalde d’aquest municipi i considerava la resolució “arbitrària i política”. Jordi Vàzquez, portaveu dels ambientalistes, acusava Joaquim Nadal d’obviar la qüestió de la inundabilitat, motiu pel qual la CTUT va suspendre el Pla l’any 2004. També recordaven que la resolució era molt semblant a la presentada per la promotora el juliol de 2005 i que arribava en un moment clau de les negociacions per la compra dels terrenys per part del Ministeri de Medi Ambient. Per la seva banda, Iniciativa per Catalunya–Verds (ICV) –referent nacional d’ABG– mantenia la confiança d’evitar l’execució del Pla parcial. La diputada Dolors Comas afirmava que la intervenció del DPTOP no suposava cap impediment en les negociacions que es feien perquè el Ministeri adquirís la finca.

Els tràmits per a tirar endavant Muntanyans II avancen
Malgrat la resolució del DPTOP, les entitats que s’oposen a l’execució del Pla parcial van continuar les mobilitzacions. Cal destacar la consulta popular que l’ABG va convocar el 29 d’abril en la qual més de mil dos-cents habitants van votar simbòlicament en contra de Muntanyans II. Després d’aquesta acció, Lluís Suñé, regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament de Torredembarra i portaveu de l’ABG es mostrava esperançat a poder salvaguardar el conjunt sencer del paratge. D’altra banda, va criticar durament al conseller Joaquim Nadal pel fet de no respectar un acord amb l’exconseller del Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) Salvador Milà segons el qual s’havia de posposar la resolució del recurs de la promotora fins que acabessin les negociacions per la compra dels terrenys. Fins i tot, va considerar que la destitució de Milà obeïa, entre altres qüestions, ”al gran esforç personal per a preservar Muntanyans II”.

Joaquim Nadal, per la seva banda, va desmentir l’existència de cap acord amb Milà. Pel conseller l’única coincidència era que calia animar la compra de part del paratge. Aquesta qüestió es va abordar sense resultats en una reunió a Madrid entre Francesc Baltasar, actual conseller del DMAH ,i Cristina Narbona, ministra de Medi Ambient. La trobada arribava una setmana després que la CTUT aprovés el text refós del projecte d’urbanització. Ambdós fets eren arguments prou sòlids perquè l’alcalde de Torredembarra assegurés que des del consistori “donaven el tema per tancat”.

Finalment, el 27 de juliol el MMA descartava públicament la possibilitat de comprar els terrenys afectats pel Pla parcial. Narbona va declarar que “no es podia abordar l’adquisició de finques costaneres ja qualificades d’urbanitzables perquè seria caríssim”. Per contra, el Ministeri sí que comprava els terrenys de Clarà Mar, situats entre la via del tren i la platja. Aquesta actuació, amb un cost de 2 MEUR, suposava l’expropiació i l’enderroc de quatre xalets.

Nous recursos judicials i mobilitzacions populars
La Plataforma Salvem els Muntanyans va relacionar la negativa del Ministeri amb les pressions realitzades per la Caja de Ahorros de Granada –principal accionista de la promotora– i del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) d’Andalusia. Jordi Vázquez, portaveu dels ambientalistes, va apel•lar les mocions aprovades en aquest sentit per part del consistori de Torredembarra i pel Consell Comarcal del Tarragonès. També assegurava que “no entenien per què es compraven terrenys que ningú no ha demanat que comprin”, en referència a Mas Clarà. A banda, van presentar un recurs contenciós administratiu contra el text refós del Pla.

A aquesta iniciativa, s’hi va sumar a final d’agost el Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes del Camp (GEPEC). David Martí, membre del grup ecologista, va instar l’Ajuntament a fer el mateix basant-se en l’acord del ple de desembre de 2005.

D’altra banda, al Parlament de Catalunya, CiU i ERC –en aquell moment a l’oposició– van aprovar una proposició no de llei per a mantenir la suspensió al Pla mentre no es resolguessin tres aspectes: un informe de l’ACA que garantís la seguretat respecte a la inundabilitat, que s’esgotés la possibilitat d’incloure Muntanyans II en el pla de recuperació del litoral del Ministeri i l’aprovació del Pla territorial parcial del Camp de Tarragona.

Altrament, l’Alternativa Baix Gaià va intensificar la campanya i va demanar reunir-se amb el conseller Nadal. Després de no rebre’n cap resposta, van decidir convocar una manifestació el dia 10 de setembre. A la marxa, s’hi van sumar fins a vint-i-set entitats: partits polítics a nivell comarcal com ERC, ICV, Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), Esquerra Unida i Alternativa (EUiA); la Plataforma Salvem els Muntanyans, el GEPEC i altres col•lectius ambientalistes, i moviments socials i independentistes com l’Assemblea de Joves del Baix Gaià (AJBG). Cinc-centes persones es van manifestar amb el lema “Qui estima la Torre no la destrueix. Defensem la Terra! No a Muntanyans II” i van criticar especialment el paper del DPTOP. El manifest considerava que “l’amenaça de la construcció provoca la pèrdua d’identitat de la costa” i demanava la “suspensió immediata del Pla parcial” així com la inclusió del paratge a l’Espai d’Interès Natural Platja de Torredembarra i Creixell.

D’altra banda, a partir del mes de novembre va agafar protagonisme l’AJBG. El col•lectiu juvenil independentista engegava una campanya contra el Pla urbanístic. Entre altres actes organitzaren una botifarrada popular als Muntanyans, concentracions a l’oficina de Caja Granada a Tarragona, una xerrada amb urbanistes i advocats i una altra manifestació convocada per a la primera setmana de 2007. Segons va denunciar el regidor de Medi Ambient, la Guàrdia Civil va identificar durant la celebració de la botifarrada dos membres de l’Assemblea i tres veïns més de mitjana edat.

En un altre nivell, l’eurodiputat eivissenc Bernat Joan (ERC) va adreçar una pregunta escrita a la Comissió Europea per tal que es pronunciés sobre el fet que Muntanyans II no havia seguit cap procediment d’avaluació ambiental. Així mateix, suggeria la possibilitat que s’adquirissin els terrenys en el marc del programa LIFE.

Aprovació definitiva
El 14 de desembre el Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) publicava l’aprovació definitiva del text refós del Pla parcial Muntanyans II. A partir d’aquell moment, l’Ajuntament de Torredembarra podia procedir a la reparcel•lació dels terrenys i la promotora en podia sol•licitar les llicències d’obres.

D’aquesta manera, dos anys després de la suspensió del Pla per part de la CTUT, el cas semblava resoldre’s malgrat que hi havia engegades iniciatives per aturar-lo tant des d’un àmbit judicial, com parlamentari i popular.

Més informació
www.alternativabaixgaia.blogspot.com
www.ajbg.blogspot.com
www.gepec.cat/muntanyans
www.gencat.net/ptop
www.torredembarra.cat
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati