Dimecres 23 d ' Octubre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA URBANÍSTIC DELS HORTS DE SANTA EUGÈNIA (GIRONA I SALT)
Júlia Rubert

Actualitzat a 31/12/2005

Els ajuntaments de Girona i de Salt posen en marxa l'elaboració de sengles plans especials per ordenar l'espai agrícola de les hortes de Santa Eugènia, iniciativa acollida favorablement per entitats i ciutadans. La principal polèmica apareguda al llarg del procés fa referència a una reserva de sòl fixada pel planejament municipal per a un possible vial futur a través de les hortes.

Les hortes de Santa Eugènia són un espai agrícola de l’antic terme municipal de Santa Eugènia (avui un barri de Girona situat a l’oest del terme), aparegudes junt amb la indústria tèxtil com a complement d’aliment i renda per a les famílies obreres. El 2005 en quedaven 58 ha, entre els municipis de Salt i Girona, definides al nord pel marge dret del riu Ter, al sud, pels barris de Santa Eugènia i Sant Dionís i la Sèquia Monar (canal que deriva aigua del Ter fins a l’Onyar i alimenta la xarxa de recs), a l’est, per l’àmbit del Parador del Güell i a l’oest, pel municipi veí de Bescanó. L’horta professional persisteix, però ha anat deixant pas a l’agricultura lúdica i social. Igualment han aparegut problemes com la proliferació d’elements i usos poc integrats en l’entorn.

El Pla general d’ordenació urbana (PGOU) de Girona i el de Salt classifiquen els terrenys com a sòl no urbanitzable.

Els primers treballs per a la protecció i l'ordenació de les hortes
L’Ajuntament de Girona i el de Salt van encarregar el setembre de 2000 els estudis preliminars al Pla especial de les hortes a l’empresa Geodèsia i posteriorment els respectius censos de propietaris. Reconeixien així la posició estratègica dels horts en un context altament urbanitzat i el seu potencial com a eix vertebrador del paisatge urbà, com a espai natural i agrícola i com a espai d’ús social.

L’Ajuntament de Girona va començar a redactar un pla especial per regular els usos i la gestió de l’àmbit de les hortes que es trobava dins del seu municipi, tot i considerar que no en perillava la preservació com a espai lliure, garantida pel PGOU.

El març de 2002, per la seva banda, l’Ajuntament de Salt va anunciar que redactaria un pla d’usos de les hortes i deveses que inclouria una normativa que regulés conreus, recs i basses, l’accés motoritzat, la protecció de fauna i vegetació i la tipologia de barraques i mobiliari. El pla es va aturar per les dificultats de consens amb les entitats ecologistes del municipi, però després de les eleccions de 2003, en el segon mandat de l’alcalde Jaume Torramadé i Ribas (Convergència i Unió), el nou regidor de Medi Ambient, Gerard Darnés i Soms (Convergència i Unió), va convidar les entitats ecologistes i altres col·lectius interessats a formar part d’un Fòrum Ambiental que havia d’impulsar la redacció del pla. Aquest pla, sense caràcter normatiu, en un principi es volia incloure en el Pla d’acció local per a la sostenibilitat (PALS), que es preveia de portar al ple del març de 2005. Tanmateix, finalment el PALS va ser aprovat el 18 de juliol, però sense incloure-hi el pla d’usos perquè es va decidir optar per redactar un pla especial de les hortes. D’aquesta manera quedarien regulades per una figura amb rang normatiu.

Una plataforma reclama l’aprovació del pla especial de protecció i s’oposa al vial de les hortes
El 18 de gener de 2005 es va constituir la Plataforma per a la Defensa de les Hortes i Ribes del Ter amb veïns i set associacions de Salt, Santa Eugènia i Pedret-Salesians (l’Associació de Naturalistes de Girona, Mou-te en bici, Grup de Defensa del Territori, Candidatura d’Unitat Popular, Unió General de Treballadors i les associacions de veïns dels barris de Santa Eugènia i Sant Narcís) i, més endavant, entitats d’altres poblacions.

La Plataforma reclamava als dos ajuntaments l’aprovació del pla especial anunciat i denunciava que aquest àmbit estava amenaçat per l’especulació urbanística (alguns veïns de Santa Eugènia havien denunciat pressions per part d’immobiliàries), el projecte del Parador del Güell (una zona d’equipaments agrícoles i dotacions prevista en la frontissa est de les hortes), el by-pass de mercaderies del FERROCARRIL D’ALTA VELOCITAT (FAV) SELVA I GIRONÈS  (plantejat al PLA D’INFRAESTRUCTURES DE TRANSPORT DE CATALUNYA (PITC) 2006-2026 del DPTOP, però no en el projecte de traçat de l’Estat) i un possible vial a través de la zona d’aiguamolls de les hortes.

La reserva de sòl per a aquest vial estava fixada pel planejament urbanístic municipal de Girona des de feia anys, com a previsió per connectar la zona de Domeny i Santa Eugènia i per donar una sortida alternativa al trànsit ja molt intens de la zona, en cas de creixement dels pobles al sud de Girona. L’Ajuntament de Salt s’oposava a la reserva perquè afectava el seu municipi, incrementava el trànsit a la frontissa entre els dos municipis i trencava la continuïtat de les hortes.

El 23 de febrer els grups d’Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Alternativa (ICVEA) de Salt –a l‘oposició– i de Girona –al govern tripartit juntament amb Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) – van presentar una petició per consensuar els plans d’ambdós municipis i per eliminar el vial. L’alcaldessa de Girona, Anna Pagans i Gruartmoner (PSC), va declarar que si no hi havia pla conjunt era perquè Salt no ho havia volgut i el regidor d’Urbanisme, Joan Pluma i Vilanova, afirmava que no es preveia tirar endavant el vial en aquest mandat i que, si mai es feia, seria per la pressió del creixement de pobles veïns.

L’ Ajuntament de Girona presenta el Pla especial, que és rebut favorablement, excepte pel que fa al vial
A Girona el Pla especial de protecció de les hortes de Santa Eugènia es va aprovar inicialment en el ple del 5 d’abril. Incloïa 41,42 ha dividides en vuitanta-set parcel·les de cinquanta-cinc propietaris, tenia un termini d’execució de dos o tres anys i un pressupost de 2.092.070 euros, procedents fonamentalment dels ingressos obtinguts per l’Ajuntament pel Pla parcial del Parador del Güell.

L’ordenació de l’àmbit es feia en tres sectors: al nord, un parc natural de ribera i aiguamolls al llarg del Ter que ocuparia 64.000 m2; al centre, 278.842 m2 de parcel ·les d’horta, i al sud, un parc agrícola paral·lel a la sèquia Monar que arribaria als 48.491 m2 a mesura que l’Ajuntament arribés a acords amb els propietaris o procedís a expropiar les parcel·les abandonades. Les propostes incloïen la creació d’una comunitat de regants, la recuperació de camins i recs, la protecció d’elements de patrimoni natural i cultural, la prohibició dels animals i dels conreus de secà, la restricció de l’accés motoritzat, el tancament nocturn per evitar els robatoris –repetidament denunciats pels usuaris–, el soterrament de les línies de mitja tensió i telèfon, la senyalització per a vianants i ciclistes i la col·locació d’un model únic de tanca i de caseta de fusta –subvencionada per l’Ajuntament– en un termini de tres anys en substitució de les existents. El Pla recollia la traça del vial marcada pel planejament de rang superior i recomanava que la decisió sobre el seu manteniment partís de l’anàlisi dels efectes que les obres a l’AUTOVIA A2 I DE L’AUTOPISTA AP7, A LES COMARQUES DE GIRONA tindrien sobre la mobilitat de les zones d’expansió al sud de les hortes.

Després de diverses reunions de l’Ajuntament amb la plataforma i els propietaris, el 12 d’abril es va fer una audiència pública. La valoració que la Plataforma, les entitats ecologistes i els usuaris van fer del Pla va ser positiva. El 15 de juny, la Plataforma va presentar un escrit d’al·legacions on demanava incloure la sèquia Monar dins el Pla especial, no fer el parc agrícola i eliminar definitivament la reserva per al vial. CiU, el PP i ICV-EA també es van pronunciar a favor de descartar el vial. De resultes de les al·legacions presentades, el Pla es va fer més flexible respecte a qüestions relacionades amb l’activitat agrícola però no va admetre les reclamacions per reclassificar les parcel·les com a sòl urbanitzable.

El 21 de juny el ple de l’Ajuntament de Salt va aprovar un document que demanava a l’Ajuntament de Girona que el Pla especial definís la seva posició respecte del vial i proposava, alhora, coordinar-se en temes de gestió comuns. L’Ajuntament de Girona recordava que un pla especial no pot alterar les determinacions del POUM però va accedir a una gestió conjunta en temes com la continuïtat espacial dels itineraris, el tancament nocturn i la creació d’una comunitat de regants.

El 28 de juliol, la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona (CTUG) va emetre un informe favorable en relació amb el Pla especial, i l’Ajuntament de Girona va procedir a l’aprovació definitiva, en tant que planejament derivat, al ple de l’octubre de 2005. A final de 2005, el Pla especial de Salt es trobava en elaboració.

Més informació
eldimoni.com/sumari.php?cat=17
www.ajuntament.gi/urbanisme/planejament/vigent/pe/pe_hortes.php
www.viladesalt.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Gironès
Fotogaleria relacionada